Estratègies i processos de lectura en la poesia digital

La poesia és un gènere que permet no perdre de vista aquesta dimensió lúdica alhora que adquirim les habilitats fonamentals de lectura d’obres digitals extrapolables a altres lectures de textos digitals, audiovisuals o en paper. Les característiques del gènere poètic el converteixen en un espai de cruïlla i de trobada: en el poema digital els trets d’allò nou s’identifiquen amb allò antic i, potser, en ocasions, oblidat. El poema és la paraula, la imatge, el moviment i el so, des de fa segles.

La lectura de la poesia digital implica desaprendre estratègies de lectura assumides i automatitzades alhora que obliga a reaprendre maneres de llegir bandejades o oblidades i, fins i tot, demana ampliar la mirada lectora sobre el fenomen literari del poema amb altres aspectes que, fins ara, li eren aliens. Quines estratègies de lectura diferents demanen aquests textos? Quines habilitats lectores apreses podem fer servir i quines no ens serveixen ja per llegir poemes digitals? Quins són els elements clau a l’hora de fer un acostament interpretatiu a un poema digital? Quina mena d’orientació o guiatge ens cal per acarar-nos a aquest tipus de text com a lectors?

Hayles (2004) reflexiona sobre l’anàlisi o interpretació literària a la llum de les obres de literatura digital i expressa la necessitat de recentrar l’atenció sobre determinats aspectes de l’obra literària:

Lulled into somnolence by five hundred years of print, literary analysis should awaken to the importance of media-specific analysis, a mode of critical attention which recognizes that all texts are instantiated and that the nature of the medium in which they are instantiated matters. Central to repositioning critical inquiry, so it can attend to the specificity of the medium, is a more robust notion of materiality.

Materiality is reconceptualized as the interplay between a text's physical characteristics and its signifying strategies, a move that entwines instantiation and signification at the outset. This definition opens the possibility of considering texts as embodied entities while still maintaining a central focus on interpretation. It makes materiality an emergent property, so that it cannot be specified in advance, as if it were a pre-given entity. Rather, materiality is open to debate and interpretation, ensuring that discussions about the text's "meaning" will also take into account its physical specificity as well (2004: 1).

És a dir, Hayles proposa una anàlisi específica per a les obres de literatura digital mitjançant la qual es done compte de les característiques físiques del text tant com de les seues estratègies significatives perquè la materialitat en la qual s’inscriu o s’encarna aquesta mena de textos té una importància fonamental. El paper ha proposat una materialitat que ha exhaurit els seus propis límits i que, a colp de costums lectores, percebem com un suport textual poc complex mitjançant el qual gran part de l’habilitat significativa recau sobre el text: disposició, tipografia, estratègies lingüístiques... Per bé que autors com Jauss i Gadamer (Borràs 2004) han descentrat el focus d’atenció i l’han resituat en la recepció del text, el suposat lector “model” no s’ha vist mai concretat en les seues propostes. En paraules de Laura Borràs:

Resumiendo: la estética de la recepción supone una ruptura con la crítica tradicional desde el momento que introduce el papel del lector en sus postulados teóricos. Sin embargo esta figura del lector nunca se concreta, ni se incluye en su razonamiento de qué manera la audiencia está formada por expectativas que pueden ser ya no diferentes sino contradictorias. Se apela al público como si fuera una realidad evidente. Pronto veremos que nosotros como docentes no podemos permitirnos el lujo de la indeterminación porque no se pueden dar clases sin prestar atención al alumno.

De algún modo, el "acto docente” requiere por encima de todo “prestar atención”. Son tareas inseparables. Este requisito básico puede ser visto como un elemento coercitivo, aunque debemos hacer de él una oportunidad para ajustar nuestro discurso y ser capaz de aprender de los alumnos, de sus inquietudes, sugerencias, también de sus carencias. Todo ello nos debe de servir para postular la estética de la interactividad hacia la cual queremos orientar este discurso” (2004: 276).

L’anàlisi literària ara és interpel·lada per una nova materialitat en la qual s’encarnen els textos i amb la qual es produeix una interacció entre les característiques físiques del text i les estratègies significatives del text, les quals inclouen activament les estratègies lectores en aquesta “estètica de la interactivitat” que explica Borràs. En paraules de Hayles “the crucial move is to reconceptualize materiality as the interplay between a text's physical characteristics and its signifying strategies” (2004: 3).

Aquesta anàlisi, però, no ha de centrar-se en la materialitat del mitjà electrònic, un perill que cal evitar: “Materiality thus cannot be specified in advance; rather, it occupies a borderland—or better, performs as connective tissue—joining the physical and mental, the artifact and the user” (Hayles 2004: 3), sinó en la qualitat dinàmica, en el procés que s’estableix entre el text com a artefacte físic, el contingut conceptual del text i les activitats interpretatives i creatives dels lectors i dels autors.

La lectura d’obres digitals és exigent, incorpora novetats, inaugura una nova època de lectors i de lectures:

Following the emphasis on media-specific analysis, nine points can be made about the specificities of electronic hypertext: they are dynamic images; they include both analogue resemblance and digital coding; they are generated through fragmentation and recombination;they have depth and operate in three dimensions; they are written in code as well as natural language; they are mutable and transformable; they are spaces to navigate; they are written and read in distributed cognitive environments;

and they initiate and demand cyborg reading practices (Hayles 2004: 4).

Des del punt de vista de la recepció, allò que demana la interactivitat és la disposició d’un lector ciborg, d’un lector que té accés a les lectures que hi ha disponibles a la web en multitud de pantalles amb formes i funcionaments diferents que són, en nombroses ocasions, prolongacions del seu cos i de la seua ment, en definitiva, extensions de la pròpia identitat:

La conclusión de la que extraigo mayor provecho es que la crítica es, hoy en día, un derecho que cada lector siente como vitalmente propio. Esta ‘democratización de la crítica’ se ve promovida e intensificada por la informatización de los textos y la

interrogación automática de un repertorio en tanto que permite al lector-crítico la creación de múltiples nexos intertextuales y recorridos historiográficos, todos densamente personalizados (Borràs 2004: 279).

Aquest lector mogut pel desig interactiu ha de menester, alhora, les estratègies de lectura que s’han demostrat profitoses en la lectura lineal, perquè, encara més en la textualitat electrònica “en la que la lectura es fragmentada y no secuencial, la relectura se revela como la estrategia metodológica inevitable en la construcción de sentido”

(Borràs 2004: 282).

Però també n’ha d’ensinistrar d’altres que l’habitud de la llarga convivència amb el paper ha relegat al desús com, per exemple, l’observació en disposició de recerca. La interactivitat no consisteix només a destapar enllaços, és quelcom més profund i més valuós: és la disposició activa vers els textos que podem traslladar, amb èxit, a altres àmbits de la lectura. I aquesta disposició és una habilitat que podem entrenar i ensenyar:

En un primer acercamiento, entiendo el concepto de interactividad como la oferta de exploración, guiada por el principio de placer, de los contenidos diseñados y transmitidos en un formato hipertextual por un emisor –en nuestro caso el autor/profesor. Sin embargo, en un segundo nivel es necesario incorporar al concepto la capacidad del usuario –en nuestro caso el estudiante/lector– para controlar el material hipermedia objeto de reflexión desde sus propias reglas internas, a saber, la fragmentación y la no-linealidad, en un medio de comunicación asincrónico (Borràs 2004: 285).

Es requereix, en definitiva, sumar a les estratègies lectores apreses una mirada activa que va aparellada a una acció la qual té repercussió en el text; el producte d’això és un procés que és el que hem de llegir. L’actitud (inter)activa comença en l’observació, en disposició de cerca activa, de la interfície, segueix amb la lectura a través de la interacció amb l’obra i continua amb la reacció de l’obra que es va completant, desvetllant, revelant, progressivament al lector. La lectura en digital esdevé un flux circular i dialògic entre l’obra i el lector.

A través d’alguns exemples pràctics de lectura de poemes digitals, ens centrarem en els quatre elements essencials que conformen el text poètic: la paraula, la imatge, el moviment i el so. Aquests elements presents als textos poètics faran de pont entre allò interioritzat pel que fa a la lectura de poesia “tradicional” i els nous reptes lectors que presenten els e-poemes.