L’estructura municipal

L’enfonsament de les institucions representatives del poder autonòmic fou acompanyat de la suspensió generalitzada de la vida municipal a tot Catalunya. La majoria dels alcaldes optaren per no reunir les corporacions municipals que presidien –o fer-ho de manera formal- o senzillament per posar-se a disposició dels respectius Comitès Revolucionaris. La situació en la que quedaren els ajuntaments a l’estiu de 1936 fou descrita perfectament en un fullet de caire propagandístic que es publicaria l’any 1937. “En l’ambient saturat d’electricitat i de pólvora –escriví el seu autor- encès d’heroisme i de desconfiances que seguia immediatament el 19 de juliol els Ajuntaments quedaven descolorits, sense paper. En crear-se a Barcelona el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes (...) donava la pauta a totes les poblacions de Catalunya per a la formació de Comitès Locals (...) Aquests Comitès s’encarregaren de la tasca que aleshores semblava i era, en efecte, més urgent:

la de preparar la defensa de la República contra l’agressió feixista i, tot formant els exèrcits improvisats que havien d’aixafar, fora de Catalunya, l’amenaça dels facciosos, atendre les necessitats de la reraguarda i mantenir-la neta d’enemics.

12 Poc abans de les jornades de juliol, la Joventut Republicana de Lleida -l'entitat republicana més important- celebrà una assemblea en la que hom posà de manifest les diferències i els enfrontaments al seu interior, i en la que la gestió del Comitè Polític fou aprovada amb un bon nombre vots en contra (v. L'Ideal, 17-VII-36). La crònica d'aquesta reunió recollia la intervenció d'Humbert Torres en la que aquest es queixà de que "feia dos anys que duraven les lluites internes a Joventut Republicana, sostingudes per temperaments inadaptables (...) i que havia fet esforços per acabar amb aqueixa situació, però que

Els segells dels Comitès substituïen, per tant, la signatura dels Alcaldes, i les funcions de defensa, de policia, de proveïments, que les circumstàncies anormals encarregaven al Comitè, i que ultrapassaven els marcs estrictes de les atribucions municipals (...) Al costat d’un tal esforç, d’un paper tan destacat, el de l’Ajuntament, allà on subsistia, quedava esborrat i sense relleu”.¹³

La descripció era força precisa pel que fa a l'enfonsament de l'aparell municipal, tot i que les causes no eren només -com la propaganda interna i externa del Govern de la Generalitat volia donar a entendre- producte d'un excés d'atribucions extraordinàries assumides pels Comitès, com a conseqüència de la situació excepcional que es vivia. Durant els mesos de juliol a octubre de 1936, molts ajuntaments deixaren de celebrar les corresponents sessions municipals i romangueren en la pràctica “clausurats”. En aquest cas, per exemple, es trobaren ajuntaments de municipis més o menys importants com Calella, el Vendrell, St. Feliu de Guíxols, Sitges, Arenys de Mar o Blanes.

A altres, els alcaldes abandonaren el càrrec o presentaren la dimissió aclaparats per les circumstàncies, i la majoria es limitaren a presidir llurs respectives corporacions supeditats a l’acció i al poder que adquiriren els Comitès Revolucionaris els quals, d'altra banda, imposaren la destitució de funcionaris i intervingueren discrecionalment en totes les decisions municipals. A vegades, fins i tot, com a demostració de força i autoritat, els Comitès prengueren possessió de l'edifici de l'ajuntament, on instal·laren les seves oficines, obligant als consellers municipals a reunir-se en un altre lloc.¹⁴

Conscient d'aquesta realitat, i de la importància de mantenir l'activitat dels ajuntaments -element molt important per a mesurar el pols institucional-, el Govern de la Generalitat intentà reorientar aquest moviment que havia adquirit grans proporcions. Així, sense enfrontar-se directament amb els

aquesta vegada veia en l'actual episodi un caràcter més greu". Sobre la trajectòria d'aquesta entitat, v. Roma Sol i Clot, i M. del Carme Torres, Joventut Republicana. 80 anys al servei de Lleida / Notes per a una història.

13 Rafael Tasis i Marca, La Revolució en els Ajuntaments, pàgs. 15-16. Aquest fullet, que formà part d’una col·lecció editada en francès per l’Association Hispanophile de France, destinada a donar a conèixer els esforços del Govern de la Generalitat per redreçar la situació i el “desgavell” revolucionari dels primers moments, recull una sèrie d'articles publicats per l'autor a La Publicitat, durant els mesos de novembre i desembre (v. capítol 10, nota 24).

14 A Roquetes, per exemple, el consistori municipal s'hagué de reunir al local de la Secretaria perquè la Sala de Plens de l'Ajuntament havia estat "invadida pel Comitè Antifeixista" (AM de Roquetes, Llibre d'Actes, sessió corresponent al dia 25 de juliol de 1936).

poders revolucionaris que havien sorgit per tot arreu, intentà en un primer moment revitalitzar el paper dels ajuntaments en la nova situació, dotant-los de més competències i funcions per a contrarestar el poder dels Comitès.

"Immediatament després d'haver esclatat la rebel·lió feixista -escrivia Rafael Tasis-, el Govern de la Generalitat cregué que una de les missions que li corresponien era la de mantenir i enrobustir la vida municipal, com a element primordial en la unitat d’acció i comandament que calia assolir per a guanyar la guerra civil”¹⁵. A tal efecte, i com a primera mesura, el Govern de la Generalitat decretà el 22 de juliol, la destitució de tots els consellers dels partits no afectes al Front Popular i ordenà llur substitució per militants dels partits d’esquerres¹⁶. Això volia dir que, a excepció dels electes de l’Esquerra –la majoria-, d’ACR, de la USC i del BOC-POUM, tots els demés, pertanyents o presentats en candidatures avalades per la Unió Democràtica o la Lliga i les coalicions dretanes impulsades per aquesta –amb Acció Popular Catalana, monàrquics, tradicionalistes,...- quedaven automàticament fora de la representació municipal. Convé assenyalar que la traducció pràctica que tingué aquesta disposició cal relativitzar-la perquè vingué a sancionar el que ja era una realitat a la pràctica totalitat dels municipis catalans, fins i tot abans dels esdeveniments del juliol. A més –en una acció que guardava un evident paral·lelisme amb la realitzada per les autoritats del moment, immediatament després del sis d’octubre- molts comitès havien procedit a la destitució de tot el personal polític i administratiu dels ajuntaments, sospitosos de simpatitzar amb l’aixecament militar o senzillament per ser coneguts per la seva adscripció dretana. La mesura de represàlia fins i tot arribà a rebaixar les pensions d'alguns funcionaris ja jubilats, coneguts igualment per les seves idees antirepublicanes.

Però la importància d'aquest decret, que anava més enllà d'una mesura de depuració en consonància amb la idea d'enrobustir la vida dels ajuntaments, era que proposava estendre a l'àmbit del poder local, la col·laboració de totes les forces que combatien el feixisme, oferint-les el marc municipal, com a

15 Ibíd., op. cit., pàg. 17.

fórmula per a impedir que els Comitès assumissin no només funcions de defensa ciutadana -la funció que li assignava el Govern-, sinó també i particularment, funcions relacionades amb l'exercici del poder polític. En efecte, el decret del 22 de juliol disposava que els consellers cessants podien ésser substituïts pels suplents de les llistes d’esquerres, i si aquests no eren suficients per a cobrir totes les vacants, es podia completar amb els membres que designessin, de manera proporcional, els partits integrants del Front d’Esquerres. Tot i que no s’especifiqués, això volia dir que els ajuntaments, una vegada “depurats”, podien ampliar la seva representació amb elements de les organitzacions antifeixistes, encara que aquestes no haguessin participat a les llistes esquerranes en les eleccions municipals de 1934. De fet, això succeí en alguns municipis en els que els suplents de les llistes d'esquerra, per diverses circumstàncies, no completaven el nombre total de consellers. Amb aquest decret es pretenia, doncs, integrar tothom dins la legalitat republicana, i evitar d'aquesta manera que els ajuntaments fossin arraconats, per la via d'aconseguir la participació d'aquelles organitzacions i militants que dinamitzaven i controlaven la majoria dels comitès. Com veurem més endavant, la preocupació per integrar els elements revolucionaris dins l'estructura de l'aparell institucional que encara es mantenia, serà una constant i de fet guiarà l'actuació política del Govern de la Generalitat, així com dels partits i organitzacions que li donaren suport en el projecte de restablir la seva autoritat. Encara que no es deia, la invitació a participar en aquesta reorganització municipal –la primera de les que es produirien a Catalunya durant la guerra civil- implícitament es feia extensiva a la CNT, que tot i que no va participar en el Front d’Esquerres, ningú podia discutir-li el seu

“antifeixisme” –condició indispensable per a participar- ni la seva força.

Tanmateix, l’organització confederal encara no havia fet el pas d’acceptar la col·laboració directa en les institucions de l’Estat i a moltes poblacions que se li van fer emplaçaments en aquest sentit, en general, tret d’excepcions, va rebutjar-les.¹⁷

16 Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, (24-VII-36).

En la línia del decret del 22 de juliol, el 25, una ordre-circular del Conseller de Governació, Josep M. Espanya, recordava i reafirmava l’autoritat dels Alcaldes -"Els Alcaldes hauran de rebre tota mena d'ordres per al compliment i execució de qualsevol servei, únicament per conducte de les Autoritats superiors"-, al mateix temps que clarificava que aquests no podien rebre més ordres que les que emanessin del propi Govern -"i s'hauran d'abstenir (...) d'atendre tot altra mena d'ordres o indicacions"-, una referència indirecta que revela tant la situació existent com la mateixa acció dels Comitès que, com ja s'ha dit, dictaven quan convenia ordres i indicacions per a que fossin aplicades pels alcaldes.¹⁸ Aquestes disposicions foren seguides per altres que ampliaven de forma extraordinària les competències municipals i agilitaven el funcionament normal dels ajuntaments -que analitzem en el capítol 13- especialment en els aspectes administratius i econòmics, amb l’objectiu de recuperar el terreny perdut davant els comitès.

El resultat d'aquesta primera reorganització municipal afectà aproximadament a un 60% del total d'ajuntaments existents¹⁹. Cal precisar que la renovació en la composició dels ajuntaments no garantí -ni significà- que tinguessin una activitat i una existència real en tant que autoritats delegades del Govern. Pel contrari, en la majoria dels casos, l'acte de cessar tots els consellers de dretes i procedir a la renovació de la composició dels ajuntaments, no passà de ser una formalitat, un acte amb el que es manifestà la condemna de l'aixecament militar, així com l'adhesió al Govern de la Generalitat i a la República, i que no tingué cap continuïtat des del punt de vista de l'exercici d'una activitat político-administrativa. Per exemple a Sant Climent de Llobregat, el 3 d’agost es formalitzà un nou ajuntament que acordà

“donar compte al President del Comitè Local de les Milícies Antifeixistes de la

17 No obstant, alguns sindicats locals de la CNT varen participar en aquesta renovació dels ajuntaments, anticipant-se al que faria dos mesos després la direcció del sindicat en acceptar la participació en el Govern de la Generalitat i en la posterior reorganització municipal que es realitzà a l’octubre. Aquesta circumstància es donà, per exemple, als municipis de St. Celoni i Vallgorguina (Vallès Oriental), Vilassar de Mar (Maresme), St. Just Desvern (Barcelonès), Puigpelat (Alt Camp), Renau (Tarragonès), Vallfogona de Riucorb (Segarra), Vinyols (Baix Camp) o Rubí (Vallès Occidental).

18 Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, (26-VII-36).

19 Ibídem, op. cit., pàg. 19. A mitjan de setembre, el nombre d'ajuntaments que havien tramès el certificat de la seva renovació era de 621. Les relacions d’ajuntaments que s’anaven constituint d’acord amb el decret del 22 de juliol foren publicades al BOGC corresponents als dies 7, 10, 13, 19, 26 d’agost, i 1 i 15 de setembre de 1936.

constitució de l’Ajuntament i oferir-se perquè conjuntament es pugui portar a terme una tasca profitosa en bé de Catalunya i de la República”.²⁰

En general, com hem dit, les sessions en les que es procedia a donar compliment a les directrius del Govern de la Generalitat, es convertiren en un acte formal d'adhesió a la legalitat republicana per part de la majoria municipal existent, sense cap més transcendència immediata des del punt de vista de qui continuà controlant el poder local. Això quedava molt clar a les declaracions dels alcaldes en prendre possessió del càrrec. Per exemple, a Girona, l'Alcalde escollit a la reorganització municipal efectuada l'1 d'agost, Camps i Arboix, declarava públicament i sense embuts que el nou Ajuntament s'havia constituït

"amb el beneplàcit i confiança de l’òrgan representatiu en aquesta hora de la sobirania popular, que és el Comitè Executiu Antifeixista”.²¹ Declaracions semblants es poden trobar a la premsa del moment o a les actes de constitució d'aquests ajuntaments renovats. A Vilafranca del Penedès, el nou Ajuntament acordava "significar al Comitè del Front Popular d'aquesta vila, la més cordial i absoluta compenetració d'aquest Ajuntament en l'obra a realitzar per tal d'establir el nou ordre revolucionari i la lluita contra l'enemic comú". Sovint, semblava com si hom volgués deixar clar que la renovació municipal no significava cap acte d'hostilitat contra el Comitè, especialment quan aquesta es realitzava per elements u organitzacions que no participaven del mateix, sinó una formalitat que calia cobrir per a donar sensació de normalitat, com a un acte d'afirmació democràtica i republicana davant l'aixecament militar.

Les dificultats que es trobaren les autoritats municipals durant els primers moments, han quedat recollides a moltes actes municipals que expressen amb claredat la situació amb la que s'hagueren d'enfrontar. Per exemple, a Terrassa, l'Alcalde Samuel Morera, un home d'ERC, hagué de dimitir el 25 d'agost, abandonat pel seu propi partit, després que hagués tingut un enfrontament amb el Comitè, a propòsit del trasllat a Barcelona d'un grup de presos, sense que aquest últim tingués coneixement. "Crec -deia a l'escrit de renúncia- que no puc formar part d'una Corporació que les circumstàncies

20 Arxiu Municipal de Sant Climent de Llobregat, Llibre d’Actes, sessió corresponent al dia 3 d’agost de 1936.

l'han fet ineficaç per a sostenir l'home que unànimement va elegir per Alcalde"²². A altres situacions, eren els alcaldes els que presentaven la dimissió per iniciativa pròpia i sense que ningú li demanés: a Vallirana, l’Alcalde declarava que “no es considerava home adient per afrontar les actuals circumstàncies revolucionàries que travessa nostre país” i que, per tant,

“s’havia de donar pas a altres persones més indicades al moment revolucionari actual”, per la qual cosa presentava la seva dimissió irrevocable²³. A Gironella, no fou fins a finals d’agost que les autoritats municipals –tots homes d’ERC- es varen plantejar reprendre l’activitat que els hi corresponia. La lectura de l’acord pres pels membres de la Comissió de Govern, revela clarament el canvi produït a la situació i com aquest havia afectat als ajuntaments. “Degut al moviment sediciós que va produir-se el 19 de juliol darrer –deia el dictamen-, la Presidència es va veure obligada a suspendre la celebració de sessions municipals i per més que no ha mancat durant aquest temps la deguda relació entre els components de la majoria de l’Ajuntament, creu la comissió que subscriu que ha arribat l’hora de reprendre el ritme normal de la vida municipal i procedeix per tant reanudar la celebració de sessions procurant establir contacte amb el Comitè Antifeixista que actua en aquesta localitat per tots aquells assumptes que sigui convenient, així com amb el Sindicat per a l’execució de les obres que acordi realitzar aquesta Corporació”²⁴.

La situació encara fou pitjor allà on els ajuntaments estaven formats amb una composició política que, per una o altra raó, havia quedat al marge del Comitè -cal recordar que pràcticament a tot Catalunya, les majories municipals estaven integrades per homes de l'ERC- o en desacord amb les seva orientació, o senzillament volgueren mantenir la seva autoritat per damunt de la que exercia el Comitè, i que acabarien essent literalment

"tancats". Això succeí a poblacions com Reus, Lleida, la Seu d'Urgell, Puigcerdà o Tortosa, per citar unes quantes, d'entre les més importants, de les

21 L’Autonomista, 3 d’agost 1936.

22 Arxiu Municipal de Terrassa, Llibre d'Actes municipals, sessió corresponent al dia 25 d'agost de 1936.

23 Arxiu Municipal de Vallirana, Llibre d’Actes, sessió corresponent al dia 17 d’agost de 1936.

quals en tenim constància. A vegades, la rivalitat política acumulada durant el període anterior entre els representants republicans que havien exercit com a autoritats municipals i les organitzacions obreres, s'afegí a un d'aquests elements citats anteriorment. Per exemple, a Tortosa, l'Ajuntament encapçalat pel marcel·linista i exdiputat Berenguer i Cros, després d'un mes d'intentar mantenir-se com a autoritat legítima davant la pressió revolucionària, acabà essent dissolt i substituït per una Comissió Administrativa designada pel Comitè Central Antifeixista de Tortosa.²⁵

D’altra banda, allà on les relacions entre els representants municipals -o entre les entitats republicanes- i les organitzacions obreres eren amistoses o estaven exemptes de tensions, i aquells acceptaren el protagonisme dels Comitès, els ajuntaments continuaren funcionant mínimament sota llur control, encara que la majoria de vegades desenvolupant exclusivament una tasca purament administrativa. En tots aquests casos, els ajuntaments continuaren existint, sovint amb l'únic objectiu de subministrar una cobertura legal a les actuacions dels comitès, i sobretot, per a fer-se càrrec de les despeses que ocasionaven algunes de les realitzacions que els canvis revolucionaris havien introduït a la vida i finances municipals: el pagament de factures de despeses ocasionades pel Comitè, els salaris dels milicians, o particularment, els salaris dels treballadors de les col·lectivitats relacionades amb el ram de la construcció, la majoria de les quals trobaren en les obres municipals que s'endegaren, un recurs important -i a vegades únic- per a la seva subsistència.

A vegades, quan es donaven aquestes circumstàncies, en la renovació dels ajuntaments per les que es procedia a apartar de la representació

24 Arxiu Municipal de Gironella, Plec Varis, acta corresponent al dia 26 d’agost de 1936.

25 Al llibre d'Actes Municipals es pot llegir la següent diligència: "Per la present es fa constar que el dia vint-i-vuit d'agost proppassat, fou dissolt l'Ajuntament per les organitzacions sindicals d'aquesta ciutat que constituïren junt amb els Partits Republicans d'Esquerra, el Comitè Central Antifeixista, fent-se càrrec de la direcció suprema del terme municipal i encarregant els assumptes purament municipals a una Comissió Administrativa, la qual depenia de l'esmentat Comitè, actuant aquests organismes fins el dia de la data. Tortosa als dinou dies del mes d'octubre de l'any 1936" (Museu-Arxiu de Tortosa, Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, desembre 1935/setembre 1937). Sembla que foren els elements socialistes -particularment la UGT- els que més pressionaren per a destituir l'Ajuntament presidit per l'home que havia pletejat llargament amb els sindicalistes i que constituïa per ells el "rival". Per a conèixer la posició del PSUC-UGT davant la substitució de l'Ajuntament Berenguer, v. Lluita (29-VIII-36). Al diari local El Pueblo, corresponent al dia 9 de novembre de 1936, hi ha una ressenya igualment interessant, del balanç que els dirigents locals del PRd'E oferiren en una assemblea de militants convocada a principis de novembre per a rendir comptes de la seva actuació des del 19 de juliol.

municipal als consellers dels partits que no pertanyien a partits del Front Popular, la relació de consellers es completava amb els que el Comitè designava. En efecte, aquests decidien en funció de les circumstàncies, incloure o no algun dels seus membres en el nou ajuntament, com a fórmula per a establir tan la coordinació necessària entre tots dos, com el control que el Comitè volia exercir sobre el govern municipal. Per exemple, a Palafrugell, el POUM -que formava part del Comitè juntament amb els republicans i un sindicat local, i que tenia un cert pes en el mateix- decidí acceptar la proposta dels representants municipals i participà en la reorganització de l'Ajuntament que tingué lloc a l'agost, sense abandonar no obstant això la seva presència en el Comitè.²⁶ Els mateixos components dels governs municipals eren conscients de les seves limitacions en molts dels aspectes que es discutien en aquells moments, i relegaven la resolució dels problemes més "polítics" o que

municipal als consellers dels partits que no pertanyien a partits del Front Popular, la relació de consellers es completava amb els que el Comitè designava. En efecte, aquests decidien en funció de les circumstàncies, incloure o no algun dels seus membres en el nou ajuntament, com a fórmula per a establir tan la coordinació necessària entre tots dos, com el control que el Comitè volia exercir sobre el govern municipal. Per exemple, a Palafrugell, el POUM -que formava part del Comitè juntament amb els republicans i un sindicat local, i que tenia un cert pes en el mateix- decidí acceptar la proposta dels representants municipals i participà en la reorganització de l'Ajuntament que tingué lloc a l'agost, sense abandonar no obstant això la seva presència en el Comitè.²⁶ Els mateixos components dels governs municipals eren conscients de les seves limitacions en molts dels aspectes que es discutien en aquells moments, i relegaven la resolució dels problemes més "polítics" o que