Fonts d’informació, instruments de recollida i tractament d’informació

En relació amb les fonts d’informació emprades, els instruments de recollida de la informació i el tractament d’aquesta informació he seguit les orientacions de Latorre (2004 i 2013) quant a la metodologia d’investigació-acció, ja que es tracta d’obtenir informació sobre els resultats de l’aplicació pràctica d’una determinada proposta didàctica, en el nostre cas el relat històric. En concret he cregut necessari sintetitzar aquí les dues darreres fases de la metodologia, que estan relacionades directament amb l’observació i la reflexió, aspectes essencials també en la pràctica reflexiva.

a. Observació de l’acció

En la investigació-acció, la tercera fase del cicle clàssic consisteix a observar com funciona l’acció. L’observació implica la recollida i l’anàlisi de les dades relacionades amb aquell aspecte que volem entendre: observem l’acció per poder reflexionar sobre allò que hem descobert i aplicar-ho a la nostra pràctica professional.

Observar i supervisar l’acció és quelcom més que la simple recollida de dades: És la generació de dades per reflexionar, avaluar i explicar allò que ha passat.

En aquesta fase del projecte és important recordar que:

-Es necessita emprar tècniques de recollida de dades que aportin evidències de qualitat del funcionament de l’acció.

-S’han d’emprar tècniques que posin de manifest els efectes derivats de l’acció, tant aquells que es buscaven com els imprevistos.

En la meva investigació observaré i extrauré informació dels elements involucrats en la pròpia acció: les meves reflexions diàries sobre la pràctica (el diari del professor) i sobre el que he fet i com ho he fet (notes de camp); sobre el que han fet i com ho han fet els alumnes (notes de camp), i, finalment, sobre els materials emprats i les possibles dificultats i/o facilitats que han aportat (punts forts i punts febles).

L’observació ha de proporcionar suficient informació sobre l’acció per poder realitzar l’anàlisi i obtenir les evidències necessàries per fonamentar les afirmacions sobre allò que s’ha après o sobre la millora aconseguida com a resultat de la innovació. Les dades no són evidències, però arriben a ser-ho quan són emprades com a suport per afirmar allò que ha succeït en l’acció. El tema de les evidències és fonamental en la investigació-acció. Les evidències decidiran si, finalment, les explicacions són vàlides o no. Per exemple, si s’ha fet allò que diu que s’ha fet.

Per avaluar la pròpia investigació és necessari considerar si ha hagut la millora que s’afirma que hi ha hagut. Això passa a:

-identificar criteris de millora, -recollir informació,

-seleccionar fragments de dades que serveixin com evidència de la millora, -lligar aquesta evidència amb la preocupació inicial de la investigació, -presentar el treball a altres perquè jutgin si ha existit la millora establerta.

Un bon consell és que cal centrar-se en els indicadors que ens poden proporcionar evidències clares que s’ha produït el canvi, que s’ha produït o no allò que proposaves.

Per recollir la informació es disposa de tres vies bàsiques:

-podem observar allò que les persones fan i tractar de descobrir allò que realment ha passat;

-podem preguntar-los allò que ha passat o la seva perspectiva del fenomen (crítica dialèctica),

-podem analitzar els materials o les evidències que han deixat.

En el cas que ens ocupa m’he decantat b{sicament per la tercera opció: l’an{lisi dels relats elaborats pels alumnes. Malgrat tot també he emprat les dues primeres vies: he recollit observacions en una llibreta d’anotacions i les valoracions d’un petit grup d’alumnes recollides en una conversa gravada un any després de l’experimentació.

b. Reflexió

La reflexió és un dels moments més importants del procés d’investigació-acció. No és una fase aïllada en el temps sinó una tasca que es realitza mentre es fa l’estudi. És el moment de centrar-se i pensar què s’ha de fer amb les dades. La reflexió o an{lisi de les dades l’entenc com el conjunt de tasques tendents a extreure significats rellevants, evidències o proves en relació amb els efectes o conseqüències del pla o acció. És una tasca que demana creativitat i, en aquest sentit, és un procés singular i creatiu, en què el component artístic té un pes important.

La reflexió permet indagar en el significat de la realitat estudiada i aconseguir una certa abstracció o teorització sobre aquesta. La reflexió és el procés d’extreure el significat de les dades; implica una elaboració conceptual d’aquesta informació i un mode d’expressar-la que fa possible la seva conservació i comunicació.

Latorre (2004) proposa un model síntesi del procés d’an{lisi de les dades que he adaptat a la meva proposta. És el següent:

a) Recollida de les dades: transcriure els diversos documents (escrits o no), lectura selectiva i subratllar i anotar idees.

b) Reducció de la informació: codificar i categoritzar.

c) Disposició, representació de la informació: matrius (procés, producte), perfils...

d) Validació de la informació: estratègies de qualitat, credibilitat, transferibilitat, dependència, confortabilitat.

e) Interpretació de la informació: teorització, replantejar l’acció.

Les tècniques emprades per obtenir, organitzar i codificar les dades s’han ajustat als propòsits de la recerca i s’ha procurat emprar amb rigor els procediments per al tractament i l’an{lisi de la informació, tant pel que fa a la selecció i presentació de les dades com en la seva interpretació. Es pot dir que tant les tècniques per al tractament i representació de les dades, com les tècniques d’an{lisi i de valoració d’aquestes han estat sempre qualitatives. Com a única excepció podríem parlar d’alguns criteris

numèrics que he emprat per avaluar alguns dels aspectes que prenen en consideració els alumnes a l’hora de escriure els relats.

Els criteris que s’han fet servir per prendre decisions, concretar els instruments d’aplicació i de recollida de la informació i la seva interpretació no han estat objectius i han estat construïts des de criteris interpretatius, explícits i justificats, però que admeten el dubte i la crítica i, per això, han quedat oberts a canvis al llarg del procés de recerca.

En el quadre següent es poden observar les fonts d’informació que s’han utilitzat i les tècniques de selecció, organització i tractament de la informació que s’ajusten a

-Transcripció fàcilment una manera d’establir criteris que garanteixin la credibilitat científica de les seves indagacions i, per això, aquest tipus de treballs implica comprovacions entre tots els participants (alumnes, professorat i experts), ja que en aquest tipus de recerca les persones són la font principal de les dades. Per aquest motiu la recerca s’ha aplicat a tota la població d’una classe i les dades obtingudes s’han analitzat de manera individualitzada i de manera conjunta.

En síntesi, doncs, presento una recerca orientada a l’acció a partir d’una perspectiva interpretativa i crítica que busca transformar les pràctiques educatives a través de l’ús sistemàtic dels relats històrics en el procés d’ensenyament-aprenentatge per tal de copsar l’evolució del pensament i el coneixement històrics dels alumnes. La pràctica continuada dels relats històrics ha d’afavorir precisament la competència del pensament històric en els alumnes i, a la vegada, millorar la seva consciència ciutadana i incitar-los a participar activament i críticament en la millora de la societat. Aquest compromís social i crític és un dels objectius bàsics de l’ensenyament de la història i de les ciències socials.

Les conclusions a les quals s’arribi no pretenen pas que els resultats puguin ser generalitzables, però sí de comprovar la bondat de la metodologia emprada.