PROGRAMA ASSIGNATURA GÈNERES INFORMATIUS I INTERPRETATIUS EN PREMSA (2009-2010)
10 CRÈDITS
CURS: PRIMER
TEORIA: DR. JOAN FRANCESC FONDEVILA GASCÓN
PRÀCTICA: DR. JOAN FRANCESC FONDEVILA GASCÓN, DRA. NÚRIA SIMELIO I IOLANDA CLOP
SEGON QUATRIMESTRE
Objectius
La missió de l’assignatura Gèneres informatius i interpretatius en premsa és que l’alumnat conegui a fons i treballi els diferents gèneres periodístics informatius i interpretatius utilitzats pels mitjans de comunicació tradicionals i digitals. A tal efecte, s’ensenyarà els gèneres informatius notícia i reportatge objectiu, i els interpretatius crònica, reportatge interpretatiu i multimèdia, entrevista, crítica o perfil.
L’alumnat aprendrà metòdicament les arrels (que han estat poc investigades, per cert) de cada gènere, l’evolució històrica i les seves característiques intrínseques. Així, focalitzarem l’atenció en la construcció, les funcions, les hibridacions, les combinacions i els entonrs òptims d’ús de cada gènere, tant tradicional com digital.
En el cas dels gèneres informatius, especialment la notícia, analitzarem com aconseguir-ne les font (sobretot les digitals), elaboració de diverses versions de la mateixa notícia, inclusió d’insercions, destacats, avantítols, etc.
En els gèneres interpretatius caldrà posar un èmfasi especials en el procés d’elaboració previ, l’establiment d’un guió i cronograma i la metodologia científica per a l’elaboració dels continguts i la recerca de suport empíric si és possible en funció del tema analitzat.
Per tant, caldrà conèixer a fons els gèneres periodístics informatius i interpretatius, i saber-los materialitzar mitjançant les pràctiques corresponents.
Igualment infondrem a l’alumnat criteris d’objectivitat, imparcialitat i rigor a l’hora d’elaborar els continguts, i criteris per discernir entre gèneres informatius i interpretatius a l’hora d’elaborar-los, tenint en compte l’ètica periodística i les possibles pressions externes condicionadores de la creació dels continguts.
Posarem mot èmfasi en la corecció formal dels textos, siguin en l’idioma que siguin. Partim de la base que el periodisme en general, i el digital en particular, requereix gran destresa a l’hora d’utilitzar les eines de l’escriptura (ortografia, sintaxi, lèxic) i un plus de rapidesa, ja que la dinàmica creixenrt és la de crear i penjar els contiguts a la web immediatament.
Metodologia
El programa, seguint els criteris de Bolonya, estableix la mateixa proporció de rellevància entre teoria i pràctica. La dinàmica consistirà a alternar una classe magistral teòrica i una classe pràctica, en funció dels continguts explicats en la teoria en la sessió anterior. L’alumnat rebrà continguts teòrics i explicacions teòriques (amb exemples diversos i recents) sobre com han d’elaborar les pràctiques, que palesaran la correcta assumpció del corpus teòric exposat.
L’assistència a classe és fonamental, ja que cada pràctica s’avalua, i el fet de no lliurar-ne alguna sense justificació implica una penalització. Igualment, si no es reben els inputs teòrics, és impossible portar a terme correctament una pràctica, que versarà sempre sobre un aspecte d’actualitat o bé sorgirà d’una simulació que doni lloc a l’elaboració d’un contingut determinat.
L’alumnat, per tant, ha d’estar al dia, ha de llegir diàriament premsa (tradicional i/o digital) i ha d’anar contrastant el que es vagi explicant amb la pràctica de cada mitjà de comunicació, per diagnosticar-hi adaptacions.
La metodologia per tal d’aconseguir els objectius establerts parteix de motivar l’alumnat vers la matèria impartida, de forma que pugui participar assíduament a classe, tant en la teoria com en la pràctica. De cara a la trasllació pràctica dels contigtus teòrics portarem a terme eines metodològiques com la simulació de casos, els exemples, la resolució de casos propis dels alumnes, els exercicis escrits, les matrius d’aprenentatge i els debats participatius.
La teoria aportarà a l’alumnat totes les eines per poder portar a terme correctament les pràctiques. A més, la participació habitual del professor mitjançant comunicacions i ponències en congressos i la publicació habitual per part del professor d’articles científics permet a l’alumnat estar completament al dia dels contiguts tractats.
Quant a les pràctiques, consistiran a redactar gèneres informatius i interpretatius. S’avisaran amb dies o setmanes d’antelació, tot i que en ocasions el tema a abordar es comunicarà al començament de la sessió pràctica. Ocasionalment alguna pràctica es podria portar a terme en grup, tot i que normalment són individuals i s’han de penjar en un document en Word en una carpeta de lliuraments creada digitalment a tal efecte.
Programa de l’assignatura
1. Periodisme: conceptes essencials
-Marc epistemològic: la Societat de la Informació i el Coneixement i la Societat de la Banda Ampla
-Breu evolució històrica
-Periodisme ideològic, informatiu i explicatiu -Funcions de la comunicació periodística -Claus del discurs periodístics
2. Gèneres informatius
2.1. Notícia -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
2.2. Reportatge -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
3. Gèneres interpretatius
3.1. Crònica -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
3.2. Reportatge interpretatiu i multimèdia -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
3.3. Entrevista -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
3.4. Crítica -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
3.5. Perfil -Definició
-Evolució històrica -Característiques -Estructura
-Trets lèxics i semàntics -Trets morfosintàctics
4. Adaptacions dels gèneres i el periodisme digital
4.1. Interactivitat 4.2. Multimedialitat 4.3. Hipertextualitat 4.4. Temporalitat
4.5. Conversió de gèneres: tradicionals o digitals, digitals a tradicionals, i intragèneres.
Bibliografia bàsica
-ARMAÑANZAS, Emiliana; DÍAZ NOCI, Javier; MESO, Koldo, 1996, El periodismo electrónico. Información y servicios multimedia en la era del ciberespacio, Barcelona: Ariel Comunicación.
-DIAZ NOCI, Javier (2004), “Los géneros ciberperiodísticos: una aproximación teórica a los cibertextos, sus elementos y su tipología” [online]. Santiago de Compostela: Ponencia en el II Congreso Iberoamericano de Periodismo Digital, http://www.ehu.es/diaz-noci/Conf/santiago04.pdf
-DÍAZ NOCI, Javier; SALAVERRÍA ALIAGA, Ramón (coords.), 2003, Manual de Redacción Ciberperiodística, Barcelona: Ariel Comunicación.
-FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc, 2008, La alianza entre el periodismo digital y tradicional y los operadores de telecomunicación: hacia un rendimiento óptimo de la red, Barcelona: Comunicació en el II Congreso Nacional Ulepicc- España.
-FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc, 2009, “Adaptació dels gèneres periodístics al periodisme digital: estudi empíric comparatiu”, a Trípodos (Extra 2009-V Congrés Internacional Comunicació i realitat, La metamorfosi de l’espai mediàtic, Universitat Ramon Llull), vol. 1, pp. 657-666.
-MARTÍNEZ ALBERTOS, José Luis, 2000, Curso general de redacción periodística: lenguaje, estilos y géneros periodísticos en prensa, radio, televisión y cine, Madrid: Paraninfo.
Bibliografia complementària
-EDO BOLÓS, Concha, 2001, “El lenguaje periodístico en la red: del texto al hipertexto y del multimedia al hipermedia", a Estudios sobre el mensaje periodístico. Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense de Madrid, vol. 7 [online]. http://www.ucm.es/info/emp/Numer_07/7-4-Comu/7-4- 02.htm
-FIDLER, Roger, 1997, Mediamorphosis: Understanding New Media.
Journalism and Communications for a New Century, Thousand Oaks, California: Pine Forge Press.
-MARRERO SANTANA, Liliam, 2008, “El reportaje multimedia como género del periodismo digital actual. Acercamiento a sus rasgos formales y de contenido”
[online], a Revista Latina de Comunicación Social, vol. 63, pp. 348-367.
http://www.ull.es/publicaciones/latina/08/29_40_Cuba/Liliam_Marrero.html -MONTERO, Rosa, 1996, Entrevistas, Madrid: El País-Aguilar.
-PARRA, David, ÁLVAREZ MARCOS, José, 2004, Ciberperiodismo, Madrid:
Síntesis.
Avaluació
Els focus d’avaluació són dos: un examen final de teoria (el 40% de la qualificació final) i diverses pràctiques (en funció del calendari i el ritme del grup, entre 7 i 10, que aportarn el 60% de la qualificació final).
S’han de lliurar totes les pràctiques (la mitjana final de pràctiques es fa sobre totes). Si per causa justificada (sempre amb comprovant) no es pot assistir a un dia de classe, la pràctica s’ha de fer a casa i lliurar en format paper a la bústia del professor corresponent el següent dia de classe.
Per errors d’ortografia i gramaticals es resta 1 punt a la nota de cada pràctica.
L’explicació detallada de cada pràctica es pot fer al full imprès de cada pràctica o bé verbalment durant la pràctica següent.
Les pràctiques es poden escriure en català o en castellà.
Els criteris de línies, tipus de lletra, fotografies afegides, etc., s’indicaran a l’inici de cada classe de pràctiques.
