)ON FREDERICH BORDAS.

VISITA Á LAS COLECCIONS

)ON FREDERICH BORDAS.

Heunits los socís Srs. Aultistia, Barallat (II.), Brilgués, Casades (P.), Cornet y Mas, Riera y Bertrán y I' infras- crit en la casa de nostre benvolguí consoci D. Frederich Bordas, en lo carrer de Valencia, foremrebuts, tan per lo (litsenyor, cora per saamable esposa, a!> tota ladeferencia .|ue 'ls es caracteríslica. Despres d' ensenyarnos lo jardí, i¡ue encara que no mult gran, reuneix totns las circuns- i uncías pera pa^sarhi molts bons ratos i admiraren) en [larticular I' aguarium conslruit sota térra en unas estri- haeions del terreno fetas á propósit.

Pnjárem tot seguit al primer pis, aliont té dit senyor f.xposadaa sas coleccions; y permeLeume que vos dongui que si be considero que tots vosaltres sabren mes bé que jo, he cregutconvenient inclourela aqui pera allargar una

mica aquesta mal trassada ressenya.

Los indios y 'ls pobles bárbaros del ¡S'ort adoptaren com

[>' EXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. 53ÍÍ

¡i moneda, peixinas; com noa ho demostra la Ciprco mo- netta, que á totas las coleccions de moluscos trobareu, procedente de la India. En íemps dd Céssar, molts pobles 's servían d ' a n e l i s de ferro y'placas mes ó menya gro- ssas de meiall; la major p a n d e las nacions emplea van trossos de plata ú o." sense pes fixo oí figura determina- da: desprós ae li dona pes, que variava segons lo valor (¡lie se 'ls hi volia donar, apropiant, á fi d' evitar fraus en las transaccions, certs signes que moltas vegadas eran Ais grechs s* alribueix, com tantas altras cosas, la i n - venció de la moneda, y quaai ho demostra 'I que las rao- quantas ciutats gregas, com foren Athenas, Tebas y al- pessas quan Filipo, pare de Alexandre 7 Gran, expióla las minas de la monianya Pangeo, aTiomenantlas també filipos. La moneda de plata que 's coneix eom á mes a n t i - gua fon batuda en lo sigle vni abans de Jesu-Christ, en la illa d' Egira, per Fedon d' Argos. Las primeras pessas d' or, atribuidas ais reys de Lidia, las anomenaban cnsei- das; Dario I, fill de Ilistaspes, las feu bátrer y las ano-

accesson^t independent del principal, ahont s* hi designfi- va '1 nom del magistral que presidia sa fabricado ó 'I del taller monetari d' ahont s o n i a n . Cada Eütai tenia en llurs monedas un signe particular; aixi, Delfoa tenia un duíi;

rodio

s-ül: Esparta, un escui; aqueixa última ciutat, segons se din, nu tenia ni tingué may mes que monedas de ferro.

Losi'omans, pera^:lscambis, usavanai p r i n c i p i j l i n g o t s ú

barrólas de coure, valúala y pesats per cada cambi 6 trun- Numa los feu fabricñr de bronze; pesavan una jlmra y creu que la primera moneda de plata s' acunyá en temp*

deis tres última reys, y principalment en lo regnat de Ser- moneda dé comptar mes correni. Després, en Uoch del cap de Juno ab una proa de galera, en el revera s' hi posa un moho ó un bou, y 'la deyan pecunia depecits, y posterior- ment una dona armada, imatge de Roma, ab una biga ñ cuadriga al i'fivers, so ea, un carruatge de dos ó (¡uatr«

cavalls.

No fabricaren moneda <l'or firis Tan y 5Í7 de la ciulat.

anomenantlas escrúpulos; valían 20, 40 o 60 sextercios, y 's donavan al pea. En los anys 700 y 703 se comensá á acunyar moneda regular, anomenada nummus aureun, di - iiur d' or, ó solzament áureas.

En la Edat Milja la facultat de bátrer jnoneda era dret

Aposentáis que forem an la cambra ahont se troban ex posadas las colecciona, noa fixárem en un pelit moble, fot a proposít, conatruit per lo metéis Sr. Bordas, ab tota l;t perfecció que qualsevol de nosaltres haguera cragut fon

fet peí mes expert ebanista, compost de tres compartí - menta en la part alta, la del centre á la alsada d' un me- tre, tot de calaxets baixos, ahont hi ha colocadas ias mo- nedas; en lo de la dreta, en varis prestatges están pasa- das las pedras grabadas y esmalis, y en lo de la esquerra, la colecció arqueológica; quedant la part baixa destinada á la mineralogía.

Comensárem donchs, á insinuado del Sr. Bordas, á es- ludisir y admirar la secció numismática, que sense deixar d' e&ser dé las menys numerosas, se recomana per sa pul- eritut, y colocado, per lo gran nombre de monedas do-

\alentse pera ella de molts autora reputáis del país y ex- trangers, y en fi, per sa bona conservado d' exemplars rjue á simple vista 's nota sois la claase, sino sa pertenen- cia y demés llegendas.

Agafárem aquestas seguint la Historia, y entrant en las conegndas per fenicias, n

hi trobarem de Abiera, Adra;

Asidlo, Jerez ó Medinasidonía; Gades, Cádiz; Malaca, Málaga, y per últim la induptablo Sexsi Torox y mollas

s y Malinas; Kmporüe, Ampu n'hi trobarem molta varietat, puix que passavan de 40 exemplars.

De las ditas celtíberas comensan per las de tres xifras y seguint ¡as de 4, 5, 6, 7 y 8, que ea lo nombre mes att que 's troba en ellas, (sxcepcíó d' algunas pocas que 'n passan;

están la major part representadas en molt cresctida xifra,

De las colonias Malinas, ó sian la Lusitanía, la Bética, la

Tarraconense y sos municipis, se n hi poden admirar y

contar de A usa, Vich, y sa comarca, desde 'ls grans finsals

mes petits bronzes, unas Í9 variants; mollas mes n1 bi h¡i de /lerda, Lleyda, trobantshi '1 medalió gran bron/.e y tots los seua dívisors, fins á contarne de 25 á 30 varietats, mereixent particular attmcio una d' inédita, única que 's ci>neix de dita demarcació, ab perfecte estat da conserva- cíú. Lascoesetanasó tarraconenses h¡ están tambó en molí bon nombre, sobresortínt ]&sCresarauffmta, Saragoasa, y Jas Carthago Noca, Cartagena, ab numerosas existencia*.

Aqueíxa seccm es molt important y bastant notadle per estarhi clasificadas quasi totas las poblacions desaparescu das y existons de ditas regions.

L& república romana 3e pot estudia per sos tl6fio.rios, Hunhi algunas de consular* y de la legió de M. Antonio.

L a s d e ü m p e r i roma están molt be y ricarnent expos.adas, aent imposible detallarvos tots los noms deis emperador»

>(ues' hi llegeixen.puixque fora precisjferneun invuntari.

lo '|ual vos pesaría; pero no puch menys de [•ecomenár- voala moltissim, perqué es ahont s" hi veu lo gran travall d' un coleccionista, en recullirbons exemplars pera poder

apreciar y estudiar mes sos detalls.

Los reys de CasLella tots hi son, desde Alfons VIII ñn>

á Isabel la Católica; ab representació á lo menys de dos exemplars de cada un, en or, plata ó coure.

Los reys d' Aragó de poch ó de molt h¡ están represen- tats quasi tots tambó; devent fer ,menció especial d ' u n a moneda notable inédita y que no se 'n sab cap mes, de Sanxo y Pere d' Aragó, acunyada á Monzó, de ¡a qual demanarem al referit senyor si 'ns ne deixaria treuren copia per poderla admirar tota voaaltres, accedint molí

gustos, trayentne de moment un imprompte.

Pee fí ent que fins enció d' u

¡emplar quarz a lix al to

.1 a pac

¡n sa -i y eí

las dala reys de la casa d' A u s t r i a , diaa tot s' hi veu, devent fer especial ió de duros de plata desde Isabel I»

Católica fins'1 de Alfotis XII.

exposadas, dignas de particular estudi.

Acabada la part numismática, entrárem á examinar la d' Historia natural, consistint en minerals y fóssils. La dn minoráis, basiant numerosa, a' hi nota de moment la pul- critut, lo bon gust del coleccionista en ]'eseuiliment d' , colocado y p r e s e n t a d o : desde nto, desde 'I marbre al coral y desde I alda; toi ae veu exposal ab sas di- lo seu estat de ser, travallat y p u - lit; allí veureu las di fe rentas produccions de la Natural e- sa, que I' home per mes que estudihi y travalli no podrá potencia del Criador.

La de fóssils, si be no es molt numerosa, compren furricellas, conus, cardiums, peclens. algún? zoofits y al- tras curiositata dignas d' admirarse.

Preciosa es la secció de pedras grabadas en baix relien y algunas en alt relleu, quinas pedras son en sa major part cornalinas y ágatas, procedents de la bona época de 1' art roma y grech, colocadas en un petit moblet en forma d' escalinata que produheix molt bon efecto.

Crida molt la atenció en aquesta secció- un li-íplich de uns SO centimeires d' alt per 20 d¹ ampie, esraaltat, for- mant al centre un sol quadro y á cada costat dos requa- dros, representant passos de la vida de Moisés, coronant-

lo en lo alt lo Pare Eiern, ab unserafí á cada costat.

La arqueología está representada per alguns quadros bastant curiosos, per una arquilla ab varias incrustacions,

faltanthi laci'imatoris* amphorelas, plats y altres cosas de molt raérit anísiich y recomanabtes per sa bona conser- vació, malgrat sa antigüetat.

Després d* haver examina! detingudament totas las co- senyorsabun refresch, despedintnos d'ells ja molt tart.

remerciantlos per sos obsequis y deferencias, los que re- petiin desde aquest lloch, puix que creuria faltar á morí deber si aixó no ho fes, no tenint suficients paraulas pera expressar mon agrahiment per lo complascents que he trobat sempre á dits senyors.

Ara, apreciables companys, vos prego que quan ^e vos

oue ni coBareu y admiraren molt mes ue *o que nía poca