AS SEMBLE A DE CATALUNYA

Butlletf d informado de la COMISSiÓ OBRERA DE B\RRI O! l.'EIX V.MPLA

AS SEMBLE A

DE CATALUNYA

Tots units en contra del

mateíx enemic

' • ^ f t o T l c Í A P ! BREUooc

£,£> COMBRARIES.

A p a r t i r d e l 22 d e - d e s f i b r e s l ' A j u n i a n e n t d - e ' B a r c e l c n a j a n o H e n e a e a c o n & r a r i e s a M o n t j u x c . E l f e t r e p r e s e n t a l a v i c t o r i a d ' u n b a r r i e n l i u i t a c o n t r a u n a arimi relstr-aaió n u r u - c i p a l c o r r u p t a i a n t i - p o p u l a x . L a v i x r t r o r i a h a e t s t a t a c o n s e g i x i d a g r a c i e s a l e s m a n i í ' e s t a c i o n s n a s a l v e s i a l a f f e r a e s a d e l a g e n t d e l b a r r i , que s ' h a ¡ n a n t i n g u t u n i d a i s e n s e . eedixJi_^La--1 I n i t a » . p e r o , c o n t i n u a ; . ..el. p r o b l e m a d e l a v i v e n c i a ^ lLc p c s i

c d L ó — a J — t r a s l l a t a . l a z o n a d e l a M i n a , e t c . j r f e X T I L

- J 3 a l ~ T - e n a r c a r l a ü i a g n í f i c a I M t a d e i s t r e b a l l a d o r s d e l ram' d e l ' a i g u a d e l . s e x r t o r - t e x t i l , c o n c r e t a d a c a d a c L i l l u n s a n b a t u r s g e n e r á i s a g a i - r-ebé.. t o t e s l e s e n r p r e s e s , e n s u p e r a á l e o c o n d i c i o n s q u e h a n e s t a b l c r t p e r a l . c o n v e n i c o l i e c t i u . A p a r t i r d e l 10 d e g e n c r e s p r e v o u u n a e x - t e n s i ó * d e l a l i u i t a a i s a l t r e s r a e s t e x t i l s .

PICASSO T Els assaltants de la llibreria "Theo", de Madrid, elo "guerrilleros del señor Blas Pinar", van sortint do la presó sense altres nolc.stles, que les.que oís pugui haver causat la incomoditat d'haver eotat uns quants dies tancats. Seguranont els deixen anar porque puguin atacar oes llibreries, mes galeries d'art, mes persones. D'altra banda, la policía encara no ha dit res dais actes vandalios comesos a Barcelona per aqueste caractorístics representants del rcgir.i.._ -És ciar que la policía i el gevernador civil están nolt ocúpate a prohibir, honenat- gee culturáis a Picasso \cn casual coincidencia anb l'actnaoió deis

"guerrilleros") i a portar a terne, j*r3ST reprjas^ió sistemática i brutal.

contra la elasse obrera, i els denccrateey\,it6'rturant i, assassinant tro balladors, i detenint- i coaoc^píínt vioiontaníent oís oeus advocats.

A 1'acatfanent ;í-de la nota ar.tcrior •» áltudíerá concretaEent al cas de l'assessoria jurídica deis advocats Albert Fina, Montserrat Aviles i Assumpció Solé, 'els qualo, por 39l* seva d e d i c a d o a la defensa deis treballadors, han sofert diversos c.facs per part de la policía, els sindícate yerticals i la patronal, tiqueete atace han culminat anb el registre del dospatx i,la posterior detenció d'A. Fina i A. Solé, i també d'un c o K a b o r a d o r , Josep Sgca. El dospatx no ha deixat de fun- cionar, gracies a la sglidaritat au. ben nombro d'advocats i collabo- radors, tbir* i qué dos dios oes tarcl le la. detenció es va produir u n altre assalt, sense ordre le registre i anb la pistola a la na, per part deis esbirros de la brigada, político—social. Dosprés de moltes pressions d e l Ooliegi d'Advócate i davant >la manca, absoluta do pro- ves, la policía es va veurc obligada a deixar anar oís detinguts, després de p.¿l»;ar-lpe, de manera totalment arbitraria, anb 155-000

pessetes, que':;iian es'fat pagados' solidariamont por mes de cent advó- cate i forca treballadors.

F I D'AHY

T i d ' a n y , ;1 d i c t a d o r h a p a r l a d ; , anb 1 xa ;evc proverbial agudesa. política eñs ha dit: "El futuro está asegurado"; pero op!,

t-'T».

per a axxo no e'üa do donar la páranla al poblé, que amb la seva tor pesa i la seva poca proparacio ho deofrlda tot. També ha dit: "El E £ tado nc puede c^-uzaroe le traeos: alte ciertas actitudes do la Igle- sia"; peí que ocnbla, tó üíaa darrera ambició: que el facin sant..

I també: "Tengamos fo y confianza..-"; anb un govern corrupte i dic tatorial i anb el titella.del ser; ? aceces or., . estén ben lluxts!

C.

2.-

UiN PAS ENDAVANT VERS

L? A LT E R N A ! i VA D EM O C D AT' hlA-M K A

da b i

Quan e l s mateas p s i q u i a t r a s , primer rebubjar l a a üviecn, mé*s t a j a a Madrid, efectúan

a t u r s i accions s o l i d a r l e s r n i v e l l pro f e s s i o n a l com a p r o t e s t a i c i a r a csMca- t r a c i ó quu l a Raiútat» acuí" i a r a , no funcione com c a l d r i a ; qua.'. slfS fcjcebaila dars de t o t s e l s s&ns fán é t u i s i vatjíjis erreu —minaos, -r.etnli, nonstrócciá*—J quan e l s e s t ü d i a n t s rsiajicar 5 a prosea?

c i a de l a p o l i c í a dina ?a Ur.ivcrei't&tj quan f i n s i t o t loa donas es -raarsi-Festín, a lYlontbau i a Can Clos, contra c i p r t p o

innemnitzaciá —fo^ma f e i - x i s t a os d a s p r e n d r e ' s d e i s t r e L a l i a d a r s que "molesten '—=•, s o s t o h i r e l ? aompanys ecomiadats i par-Ios entrar- a l seu 11 oc

t r e b a l i » UustafBont anuast foU e l mb- , qua da penca dar, >. l a b r u t a l represe 5ó:

d i c t a d u r a sap molfc aé que anar a l a aquest fot £n tarta doc.Lsió neta

H~.

p a r p o l í t i c a

; »

/ • /

s i t de l*fi¿unta¡nent i?-.

c a r l e s Bscorobxaries s e r r a de C o l l a s r a l a o e l l e s matsixea fin b»

Barcajona de .l~¿n 3 l a f al da da l a a ITiontjuIn- cuan lOCt s i s me.rnatf . en p r o t e s t a cantas icQncariment d""1 eosf de l a vida i l a conceianiá dala soUS.».

quina as le rasjspsia de l a d i c t a d u r a f e i x i s t a ? L'omes una- La xa pro sai. ó» '.. es que na t é sen e l ¿va s a r t a d a per a S0L4*

cionar e l s proble-T¿3- ososuní»»"'

LA RESPOSTA PCLÍTIC/.- OE LA CLAS5C Ü2RFPA [

La h i s t ó r i c a quinzena del 13 a i 3fj d ' o c t u b r e , amb i.r l i c i t a dáv/anterc d a i s t r e b á l l a d o r s dn l a Seat ene e l primar dia va .' o c u p a l e füctorlc :'• r a n t t r é t z ^ h o r e s , ha e s t a t in tan* períoda ds l i c i - t e s s o l i d a r l e s i J:enfrontamer.r cm. Ja repreasxrí f o i x i a t a . amb a t u r a geriaral'A.

z a t s a moltas empresas i amb nier.lfaatc—

cions popu^ars, L"a p o l i c í a , abXidant que e l seu dourp "s dofsnéar a l ¡ji.útadq de a l a d r e s i c r i m í n a l o , a s c o ü o c a , una vegada más, a.1 s e r v a l cíala c e p í t c l i c t a c x s'envron ,a ^am¡ l a r.xr.ase oorera Seat; d i s p a r a c e n t r a c í a a - o c l l a d a x a s o t a l a diraciin personal cal nena mador ni vil- Pelayo Roa 1 del s i ' n l s t s c p r a í x , cap de l a brigada p c i x t í c o - a o c i a l . í cqcj abans.a Erandda, a Granada, a SJedrld, passa a l ' a s s o a e . i n a i . 01 ra l e a balea de l a r e p r a s s i n cau gro'Lweni . f a r í t e l : o:>- pan/ Antonio Ruir. VvUaiba, que mor e l primer Je íicy8mb"?t ,

tT'JúBj..-. uders dt 1 Ja "RlaQxs^jeBtüro ist l e ráó a l o ano . Que preteñan IJ.'.S

l a Seat? Temps abanr-"¡

del Trabajo'- haVia dór

m i a d a t s . L'emprn.n; iiavia de t o m a r - i o s a admetre. Paro c±r nL-i-ara, eri bmpliaa assembleaa demorratiLquos ven d a c i d i ^

V F f i i

v

1 *

/

J _y /

X S

\

(

X

\

I

Gairebe c o i r c i d i n t amb a q u a s t s féts, a i s ttebalíadüTS no.', t r a n s p e r t p ú b l i e (autobusos) de Barcelona i n i c i a n , a l 29 d ' o c t u b r a , una vaga que as t o t a l e l d i s s a c t e din 3ü. Au.b aquesta vega, qua co- rona l a s aocior,1; a n t a r i o r s , potíem d i r que han v/iscut una quinzena h i s t b r i c a - cjant impertant dfenca v'al 1939 a Barce- lona-.

La r s s p o s t a de c i a s s n d e i s t r e b a l i a doré i do I.iiS m.asses populara, p a r ó , no 70jacta durant ti e l no- a i tíasembríTi C i s p a l s a . Roca

v/epbTc

So.'t, e l ram de l ' s i g u a a l ana⁴ or n a x t ? . ! , , . Les l l u i t e s pe.t contfoni dol m a t a l l ter»r\, a v u i , una a l a r a feLghificacio p o l í t i c a , j a aue l a ciaaF.o ebrérá BS bar c o n s c i e n t que e l simple f á í de dem'anátr d t n e r s po és cap suluexn par a i s saus próbleme8.

3.

¡JPJ

GüE DCTÍNEIXEN LA SITUACIO

El pobla, amb ex sau i n s t i n t f i n í s - sim, ha b a t e j a t l ' i n d u l t d e r r e t a t peí d i c t a d o r com l ' i n d u l t Aflatase. Si algo d u b t a v a . . . encaba mes ese-incalí En p e temps hem v i s t com t o t a e l e i m p l í c a t e a l ' a f e r se n ' h r n a l l i b e r a t — f i n s i t o t de l e s sancions economiauas— graciee a un indu.lt dolibaradamont ponsat aor a t r e u r e ' l s del mal p a s . ' l i l a Royas ma- t o i x , homo de p a l l a do 1*estafada, s e ' n s o r t i r a , t a n t de l a multa oa c i n c - c e n t s milions de p e s s e t j s aom de l a p r e s ó : -i xí) e s vou v/anir nomos rie l l e g i r SJ "Í dia

r i s . Per conto, aquest i n d u l t h i p ó c r i t a no ha a f a c t a t e l s cantenars tía d ^ r i g a n t s o b r e r s emprosonata i r e p r e s a l i a t s per l l u i t a r neis t r e b i l l a d o r s , par l a demo- c r a c i a i par i a l l x b e r t a t .

J/fi

El d i s c u r s del d i c t a d e r duren1- l a i n a u g u r a c i ó de l a nov/s legxs."a*M_ii a de l e s " C o r t e s " , vn de manera i r r a c i o n a l r e i t e r a l a se"a e p o s i c i ó a l a p a r t i t s po l í t i c s , é"s una aro va mes de l a man^a de s o r t i d a d'un regím quo, precisament par que no te cap s o r t i c a , ha da t a n c a r - s e en e l l mateix.

La r e a p a r i c i c a l a 11um pública d ' " u l t r a s " cem Girón, f i n s ara a l ' o n - b r a , prova d ' a c o n t e n t a r j a facció falan g i s t a t a c i t a m e n t oaosada a l a faccio t e c n b e r a t a de l ' O p u s , l e s duus úniquos forces relativanBnt coherenbs que encara queden a l regim. I diem "ralatxuament"

parque e l C3S d a i d i a r i ''HfiaJrid'1 anb l a seva suspensió per via a d m i n i s t r a t i v a GS una mostra da com i ' " o p o s i c i ó dos ¡i d i n s " no é s p o s s i b l e .

El poblé j a s ' h a adonat que l e flqu r a t i t a l l a de 3ua<- Carlos no t s p r e s a n t i a l t r a cosa que una maniobra de l a cama- r i l l a p e r a c o n t i n u a r corn f i n s axa, pe^

no d i r p i t j o r . Cada rfia é s r e s gran 1*8 videncia que e l d i c t a d o r i l a seve carne

4.

r i l l a e s queden s o i s , a i l l a t s , amb l » ú - nic a'jport d:un ¡p íml.". r e p r e s s i j que t e corn a arme p r i n c i p a l l a t o r t u r a i l o s c i a n i o n s mJs D F ^ a r o s .

Hem de voure c i a r que on posar l ' a - p a r e l l reproaséu a l s e r v e i d e i s c a p i t a - l i . t e s , e l regim f e i x i s t a Jal d i c t a d o r

no fa s i n o mostrad-nos l e ¿ e a . l i t a t : en i n t e n t a r sotmetro la c í a ; s e obrera amb s a l a r i é c c n g a l a t s a l a p r a c t i c a , i en permot ilí 1- Jacandalóa ancariment d e l c o s t a l a v i d e , e ;.s c a p i t a l i s t a s aug- menten l l u r s o e n o f i c i s ben p r o t e g í t s . Haus aquí 'Jn d e i s ¡rotius p : i n c i p a l s do l a r e p r o s s i ó . Keus a q u í que a t o t s ens a f e c t a : com a t r e b a i l a d o r a i com a h o - rnos i donos de ca>a nos!;ra.

VERS

L'ALTERNATIVA OElYnCF^TICA

Los I x u i t e s Je l a c l a s s e obrera i da lar. massts populara son un o n f i o n t a - mant ben c i a r e" py*opbait u t l qxal aa impa;ar l e Lr'rpie a l t e r n a ¿ i v a democrá- t i c a , Ncsel*res vera^n que aquesta alter_

n a t i v a nomi^ por, d a n r r - s e mitjancant 1'anderroca,nent CL,1 rocim. La c i a s t e obrexa i 1; 3 m^sros p n p e l a r s neoeseitcim noves fjrmos que e~s per^e'".in des3nvc*"

l u p a r t o t e l p o t a n u i e l J ' e n e r g i a i d;i - n i o i a t í v e s a r a adormí des que, 'Jn cop po_

t e n c i e d a s d i r s une s i t u e c l i concreta do l l i b e r t a t s comocretiquea, tarjen canviar e l s homes .. e.¹ paf.s.

El p u r t d ' i n c i d e n r á a , a p a r e r n o s - e r e , ós j ' a c o r d qué han p r e s l e s forces ramooratiquas r e p r a s e n c a t i v o s , e l s p a r - xLts, l e s n r a a n i t z a a i o n s de nassas d'ajc rou del p a í s sobre uns pun^s mínims con c r e t a p e l s -¡uals r a l t r e b a l l a r i l l u i - t a r a t o t s J I S njva.'xs.

En aquost son t i t , aait'dem xa c e l e - b r a c i ó de i a primare s e s s i ó de l'Assem- olea de Catalunya, a l a aual ha p a r t i - c i p a t u n a r e p r e e x n t a c i á de fes Cumisfiona de b a r r í da Bajee Lom, Fem n o s t r a s e l s punts d ' a c r r d cor r a p r e s e n t e n una al—•

t a r n a t i v n cancro t i v a l i d e per f.'r f r o n t a l e s i r ' b r a s c o n t i n t ' l a t e s del regim, a l ' i n t e a t d'imposar un " a i qta no va- lem, un Limalla que e n o t r i r i a ncus afors matosa, nous ^ o b a t - j i s i une mea inteisa r e p r e s a i ó , única arme .e quu disposa l a d i c t a d u r a f o i x i s t a 3paorlnada -recordem h a - p e l s imperiali~>tes i a n q u i s i p j r

l l u r a nonopelis cap^taJxa+-.as.

Ü, Tama-.it

COMüNJCAT - ~ > -

ASSEMBLEA DE CATALUNYA

Nosaltres, catalans de diferents tendencies, pertanyents i no pertanyents a orgeínitzacions polítiques, de diversos sectors de la p o b l a d o , obrers, camperols, « i t u d i a n t s , inteM.ectua.ls, prefes_

sionals i oiuíadans en general, lé Barcelona i de les comarques, reunits en Assemblea, nialgrat que som conscients que les actuáis circunstancies dificulten-dVosgotar les possibilitatf de represen tació, formulen la present decll^ació: í .

/ , , ' ' • ' " '

L^!a c t u a l e r i s i d e l r e g i n d e l a q u a l e l p r o c o s /de ..Burgos f o u u n a raanifestació s o b r e s o r t i n t , . , l a progreassLva p r e s a d e c o f i s c i e h e i a

i l a n o b i l i t z a c i ó d e l e s c l a s s e s p o p u l a r s , i l a n e c e s s i t & t id*bjjo- s a r - n o s f e r n a m o n t a l a m a n i o b r a . ' o o n t i n u i s t a d¹ i n s t a u r a r - ¿ ú á n C a r - l o s com a s u c c e s s o r , a t x t o l d e r e í , d e l d i c t a d o r , e x i g é i x e n l ' a - d o p c i ó u n i t a r i a d ' u n a a l t e r n a t i v a d e m o c r á t i c a b a s a d a e n e l s p u n t ó , mínims a c c e p t a b l e s p e r l e s f o r : e s i e l s s e c t o r s r e p r é s e j r i t a t s a ;¿

l ' A s s e m b l e a . a l g u n s d e i s q u a l s teiiotírob j e c t j u s d i v e r g e n t e a jL,larg t e r m i n a rpero q u e c o i n c i d e i x e n e n l o b j e c t i u immjediLat d e , l * e n d e r r o _ canenib d e l f r a i i q ü i ? s a e . t ¡Aquests puxrts d e c o i n c i d e n c i a - sóri e l s s e - g ü e n t s : •- ^:,;-•;"/;.. '"^:

1 . La c & n s e c u c i ó d e '^rl ' a m n i s t í a g e n e r a l d e i s p r e s o s i e l S j . e x i - l i á i s p o l £ t Í C S . , ' .'V ' ,. . ';

2 . i L* e x e r c i c i d e l e s l l l b é i - v a t s d e n o c r a t i q U e s - f o n a m o n t a l s ; l l i b e r t a t de r e u n i ó , d^!e x i r e s s i ó , d ' a s s o c í a c i ó - i n c j ó s a l a s i n d i c a l - , d e m a n i f e s t a c d c i d r e t d e v a g a j q u e g a r á n t e i x i n^¿ i ' a c c é s c f e c t i u d e l p a b l e „ 1 p o d e r economic i p o l í t i c ;

3 . E l r e s t a b H m e n t p r o v i s i o n a l d e l e s i n s t i t u c i o n s i d e i s p r i n c i p i s c o n f i g u r á i s en l ' E s t a t u t d e 1.932, com a c x p r e s s i o c o n c r e t a d ' a q ü e s t e s l l i b e r t a t s a C a t a l u n y a i . cora a V i a p e r a a r r i b a r a l p i e e x e r c i c i ^: d e l d r e t d ' a u t o d e t e r m i n á ' c i ó * .

4 . La c o o r d i n a d o ^; d-e l ' a c c i o z t o t s e l s p o b l e s p e n i n s u l a r s ,

¡en : l a l l u i t a d e m o c r á t i c a . , ,, " '' •'' Com a o b j e c t i u s i m m e d i a t s , fe n u n a c r i d a a t o t e l p o b l é c á t a l a - i c o n s i d e r e n c a t a l a n s t o t s e l s o;j.i vauen i t r e b a l l e n a C a t a l u n y a - p e r q u é i i c o r p o r i l a p e r s p e c t i v a g l o b a l d e l c a n v i d e m o c r a t i c a c a d a u n a d e l e s s é y e s l l u i t e s c o n c r e t e s ; i peroro i n t e n s i f i q u i l ' e s f ó r c p e r a u n a r á p i d a o b t e n c i ó d e i

a ) La u n i t a t d ' a c c i ó do t o t e s l o s f o r c e s . d e n o c r a t i q u e s <

b ) La s o l i d a r i t a t e n l a l l u i t a en f a v o r d e i s r e p r e s a l i a t s . c ) L ' a c a b a m e n t de l a r e p r e s s i c i l a c o n s e c u c i ó d e 1 ' a m n i s t í a . P e r t a l de v e t l l a r p e r l ' a p l i c a c i ó d e i s a c o r d s de 1'Assemblea, n ' é s e l e g i d a u n a C o m i s s i ó p e r n a n e i x t , l a q u a l i n p u l s a r a t o t e s l e s i n i c i a t i v e s ú t i l s p e r a a c o n s e g u i r l a n o b i l i t z a c i ó p o p u l a r , fornen t a r a a c c i o n s i m i t a r l e s i p r e p a r a r a u n a n o v a s e s s i ó d e 1 ' A s s e m b l e a d e C a t a l u n y a , mes a m p l i a i mes r e p r e s e n t a t i v a .

C a t a l u n y a , novembre 1 9 7 1 *

El document reproduít a/dalt ha e s t a t cprovat unqnimement per:

Comissió Coordinadora de Torces Politiquea de Catalunya (que inclou a i s p a r t i t s Esquerra Republicana de.Catalunya, Front MacLonál;de .'Catalunya, ffloviment Socialista de Catalunya, P a r t i t Socialista Unifiaat ce Catalunya i Unió Democrática de Catalu- nya), PSAN ( P a r t i t Socialista d'Alliberoció ''Nacional deis Paüsos Catalans),

;. ; (continua a la pag.6)

; \ ' V . 5.

• . - • Assemblea da Catalunya

(ve de l a pag. a n t e r i o r ) PSOE ( P a r t i d o S o c i a l i s t a Obre- ro Español), PORT ( P a r t i t Obrer Revolucionari T r c t s q u i s t a ) , Co missions Obrares (de Barcelona, iT.aru-osa, S a b a d a l l , Valles Orlen

t a l , Terrassa, Baix L l o b r a g a t , Tarragona, Mataré, Blanes, Ba- dalona, L l e i d a , S a l l o n t ) , UGT (unió General de Treballadors), E s t u d i a n t s de l o s U n i v e r s i t a t s C e n t r a l i Autónoma de Barcelona

( P e i l o d i s m s , D r e t , Medicina, Farmacia, F i l o s o f í a i L i a t r e s , Economiques, Enginyers, Cien- c i a s , A p a r e l l a d o r s , ATS), Bloc Cátala d ' E s t u d i a n t e , Professccs de l e s U n i v e r s i t a t s C e n t r a l i Autónoma de Barcelona, Oovon-

buts Comunistas de Catalunya, Dovnntut Obrera de Front Nació n a l de " i t n l u n y n ) -Tnmf iilnnri""

Obreros de b a r r í , Comissions de b a r r i , Comissió de Solida»

r i t a t , A s s e m b l e a Permanent d ' I n t o M e c t u a l s i P r o f e s s i o n a l s ca t a l a n s , Comissió da Camperols, Comunitats C r i s t i a n e s de Cata- lunya, Plataformes P r o f e s s i o - n a l s ( P e r i o d i s t e s , ffletges, Tac n i c s , Advocats, A p a r e l l a d o r s , Enginyers, A r q u i t e c t e s , Llicen_

c i a t s , Comissió do Cinema, Co- missió d'Acció d ' E n s e n y a n t s ) , Dones Democratiques, una v i n t e na de p o r s o n a l i t a t s , nou i n s t i tucions l e g á i s i l e s sogüents poblacions í comarques: Ampos- t a , Tortosa, Reus, Tarragona, I g u a l a d a , A l t i Baix Penedes, e l P r a t de' Llbbregat, o l Gar- raf, Gava, Sant Uiceny d a i s Hor'„3, Manresa, S a b a d o l l , Sant Feliu de Codines, Sant Llorenc S a v a l l , Cerdanyolo del V a l l e s , R i p o l l e t , C a s t e l l a r del V a l l e s , G r a n o l l e r s , Badalona, Aflataré, C a l d e t e s , Iflalgrat, Blanes, Gi- rona, L l e i d a , Vic, F i g u e r e s , Torelló,-'R±pBll71nanlleu, Cen-

t e l l e s i d ' a l t r e s p o b l a c i o n s , r e p r e s e n t a d a s específicamant o per assemblees comarcáis.

El t o t a l de persones a s s i s t o n t s a l'Assamblea vorajava l e s t r e s - c e n t e s .

Rocentment ha e s t a t c e l e - brada, amb una nodrida p a r t i - c i p a c i ó quo r e s t a o b e r t a a tojb hom cui s ' h i vulgui incorporar»

l o primera s e s s i ó de l a Comis- s i ó permanent de l'Assemblea, quo a i x i ha i n i c i a t l a t a s c a que t á encomanada.

6 .

L A SELECTIVÍTAT,

OBJECTE DE LA LLEL D'EDUCACIÓ

Actualment assistim a la progressiva aplicado de la LLei d'Educació a tots ais nivells de l'ensenyament.

Aquest é"s un tema da reperoussions prou amplias parque "Eixampla" se'n faci ressb.

D' en?a quista h a a:

estructures amb alguna talista de croar una o petitiva".

lio".

del sai origen, el regim fran rrossogat, d'una banda, unes feudals, i d'altra banda, excepció, una economía capi- país colonial. Ara l'Opus vol conomia "independent" i "con Vivim el tenps del "desarro-'

És fácil descobrir quin és el paper de l'ensenyament en aquest procos.. Per*

mitja. de l'ensenyament s'acaba de per- filar la divisié de la societat er¿'clas_

ses: a qualsevol país capitalista cal que hi hagi una najoria d'assalariats, entre els quals la classe obrera, que produeixi per ais privilogiats, que son els capitalistes. La distinció fonamen- tal entre els uns i els altres és dona- da peí seu origen: si son filis d'obrers no teñen pro'pietat do mitjans de produc ció, i serán, per tant, obrersjmentre que si son filis de capitalistes teñen propietat de mitjans de producció, i se ran, conseqüentment, capitalistes.

És ciar que la cultura, a les aans del bloc dominant -els capitalistes- té una funció ben definida: integrar a la seva ideologia tota la poblacié. L'en senyanent,per tant, h a de donar, a tots els nivells de la jerarquía de la socie tat, des deis peona fins ais dirigents (treballadors, especialistes, tecnics, científics, funcionaris, administratdus, directius, gerents, e t c . ) , "nones" la base cultural necessaria. Malgrat tot, els estudis o l'accés a la Universitat també poden facilitar a l'assalariat una presa de consciencia de la seva situació.

El sistema educatiu seguit fins ara no acomplia aqüestes finalitats. la Llei d'Educació no és altra cosa que la presa de consciencia per part del regim (dos-

prós de tants anys!) que cal, entre al- tres coses, u n "bon" enseriyament per a teñir u n país en "pleno desarrollo".

Con pensa el regim que sera u n "bon"

ensenyament? Cal, en primer lloc, que hi

tingui sccé's la majcr part de la p o b l a d a fins a uns certs nivells:

1'Eiucasic General Básica. Quan s'acaba, a catorze anys, cada nen es tr.lat amb criteris pedagogd.cs i clarament polxtics, segons la seva capaeitat. Els millors i els mes daocils, segons les evaluacions, po_

dran passar al batxillerat, i després, amb un examen d'ingrés, a la Universítat; la resta, els poc dotats intel-lectualment i "económica

•ent", ~idran, o bé entrar a la fornacié professional que els conver tira en uns bons obrers especialitzats, o bé introduir-se a l procos productiu, es a dir, posar-se a treballar.

La Universitat i les Escoles Tecniques formaran 1'equip de treba lladoi"s intel'lectuals necessari per a u n procés productiu, on cada vegada intervenen tecniques mes avangades que necessiten d'una admx- nistracié raes complicada (publicitat, vendes, e t c . ) .

L'aocés, des de fa uns quants anys, d'amplis sectors de les cías sea mit janes a la Universitat i a d'altres centres d ' ens eny ament su- perior ha produxt un fenomen ben característic, semblant al que s'ha donat a d'altres paxsos d'alt desenvoluparnent capitalista. Aixx,si\

ex tradicional professional compartía el poder de la burgesia (de 3a qual procedía i a la qual os rcintegrava després deis estudis), el professional m o d e m se'n veu despossext.En intcgrar-se a les comple- xos oríjanitzacions modernes, publiques o privades, es veu reduxt a una í'uncié subalterna i separat dais centres de poder i de decisió:

es produeix u n fenomen d'"assalarltzacio" i de "proletarització"de la majoria- deis professionals. Pero el sistema necessita que n'hi ha- gi una? minoría cue no estiguin sotmesos a aquest procés: calen uns dirlgcnts del r.'ccés productiu, que procedeixin de la classe dirigent, l'alta burgesia-

Per a solucionar aquest problema, la Llei d'Educacié preveu:

— d ' „_na baida, una mes elevada jerarquització deis txtols, i per aixc en , ;ón creats de nousj els de Gradüat a tercer- curs de carrera; en el procés do jerarquització, aquests txtols tin—

dran -i ja. teñen- una gran importancia en els centres privats com per cremple a la Univerritat de Navarra (Opus);

—-d'altra banda, la selecció, regons criteris política i econo- mics. deis futurs titulats que podran passar a la Llicenciatu- ra: nones podran passar-hi els qui puguin dedicar mes teraps a

l'estudl (que serán els qti no treballen i que, a mes, hagin tingut una millor preparacic a 1'onsenyament primar! i al bat- xillerat: els procedents de les escoles privades de la burge- s i a ) . Peí que fa ais centres univorsitaris privats, la selec- ció encara es mes clara; ncr.es cal veure que costa un curs a la Universitat de Navarra, ixo suposant que l'aspirant a in- gressar-hi hagi superat el g-xrbell polxtic.

Vet aquí els objectius que s'amaguen darrera la Llei d'Educacié.

L'edi±*icació d'una "societat mes jasta", la "democratització de l'en cenyament" i totes les altres endergues no pretenen altra cosa que

"mejorar el rendimiento y la calidad del sistema educativo". És a dir, cal posar 1'ensenyament, d'una vegada per sempre, al servei del bloc dominante

Aixo( es ciar, no interessa a les classes populars des de cap punt de vista. Per tant, cal que els components d'aqüestes classes populars denuncien i rebutgem, globalment, la Llei General d'Educa- d o , i que exigim u n sistema educatiu al nostre servei, al servei

i'ls nostres interessos, que combatx els aspectes concrets de la Llei que mes ens afecten, i particularment la solectivltat, que el regim pretén instaurar des d'ara. També cal que no oblidem les deficien- cies, ja antigües, de l'educacio a l'Estat espanyol, 1'exponent ma- xim de les quals son els vuit-cents mil nens sense escolaritzar re-

•oartxts per tota la pell de brau., , B. Amigo

7.

^ESCÁNDALOS DOCUMENT DEL MINISTER! DEL TREBALL

L1Agencia Democrática d ' I n f o r m a d o (Madrid) ha d i f ó s una o d i c i ó e s p e c i a l d'un document " s o c r e t i c o n f i d e n c i a l "

d e l ífiinistori del T r e b a l l adrogat a i s d e l e g a t s p r o v i n c i a l s del s i n d i c a t v e r t i c a l i a l e s dologacions p r o v i n c i a l s d e l t r e b a l l , on son donados i n s t r u c c i o n s per a p o r t a r o termo una p o l í t i c a deferí s i v a davant l a l l u i t a o b r e r a , ceda vegada mé"s i m p o r t a n t , i , ccm i n d i c a e l document, d i r i g i d a por l o s Comissiors Obrcres. En roprodulm alguns fragments que ens semblen forca i n t e r e s s a n t s .

"No parece aventurado —diu e l docu rnent—• p r o n o s t i c a r que en l o s últimos meses d e l año y en l o s comienzos de 1972 puedan p l a n t e a r s e c o n f l i c t o s l a b o r a l e s con c i e r t o i n t e n s i d a d , como consecuen- c i a de v a r i a s c i r c u n s t a n c i a s c o i n c i d e n - t o s . Los incrementos de p r e c i o s a l por m e n o r . . . (soguaixon dados o f i c i á i s ) . En e l concepto del público esoa í n d i c o s se consideran bajos y ampliamente supe- rados por l a r e a l i d a d .

"Debe t e n e r s e en cuenta l a e x p i r a - ción de gran número do convenios para e l día 31 de d i c i e m b r e . "

"Otro f a c t o r que puedo c o n t r i b u i r a una i n t e n s i f i c a c i ó n de l a s i t u a c i ó n con f l i c t i v a e s l a quo se deriva do l a pues t a en l i b e r t a d de b a s t a n t e s a c t i v i s t a s p o l í t i c o s y miembros de organizaciones o b r e r a s c l a n d e s t i n a s , afectados por e l i n d u l t o . "

R e f e r i r - s e en aquosts termes a l fí_- bulós engany que r e p r e s e n t a e l p r e t f s i n d u l t , e s un f o t d'un cinisme extraoi*- dinariarnent i n a u d i t , quasi i n c r e í b l e .

Uegem un a l t r e peragraf de 1 » i n f o r - me: "Dado que l a Organización Sindical e s l a a u t é n t i c a p r o t a g o n i s t a do l a con-

t r a t a c i ó n c o l e c t i v a sobre condiciones de t r a b a j o , e s i n c u e s t i o n a b l e que l r s c r i t e r i o s que siga ó s t a son de primor- d i a l importancia . . . Hay que t e n e r muy e s t u d i a d a l a s i t u a c i ó n d e l s e c t o r , c u i - dar l o designación de l a Comisiones n e - gociadoras y de l o s Asesores, i n i c i a n l a s negociaciones a n t e s de que l a s orga n i z a c i o n e s i l e g a l e s planteen l a s t e n s i n n e s . Habrá de s e r noráa absoluta p lnc¡3 c l i n a b l o e l que so ordene l a suspensión de l a s d e l i b e r a c i o n e s ds l o s convenios desde e l momento en que so produzca

c u a l q u i e r t i p o ds c o a c c i ó n . "

"Cualquier t i p o de coacción"vol d r , e s c i a r , qualsevol mesura per p a r t d e i s t r e b a l l a d o r s per a e n f o r t i i l e s seves p o s t u r e s i dofensar de l a r e p r e s s i ó ele seus a u t e n t i c s r e p r e s e n t a n t s »

"No deben a u t o r i z a r s e durante l a d i s cusión de un Convenio reuniones masivas o asambleas de b a s e , n i mucho menos rea_

l i z a r reuniones una vez se hayan suspen dido l a s d e l i b e r a c i o n e s . "

Com podem veure, l o por a l a demo- c r a c i a d i r e c t a arriba a t o t s e l s n i v e l l s d e l rogim, que t e un v e r i t a b l e panic quo c I s t r e b a l l a d o r s puguin p a r l a r d e i s seus oroblemes i prendre d e c i s i o n s .

"Lo actuación gubernativa adquiere s i n g u l a r r e l i e v e cuando se t i e n e l a s e - guridad de una acción decidida hacia l a p o l i t i z a c i ó n de l o s c o n f l i c t o s . . . ffledi das g u b e r n a t i v a s : Información e f i c a z s £ bre a c t i v i d a d e s ilegales, r e u n i o n e s , eto y detenciones p r e v e n t i v a s óe responsa- b l e s , cuando sea p o s i b l e . Debe f a c i l i t a r , se cuanta información sea posibla a l a a u t o r i d a d l a b o r a l y a l a Organización S i n d i c a l . Impedir todo r e p a r t o de propa ganda i l e g a l . E v i t a r l a s i t u a c i ó n da p i q u e t e s a de coacciones a l a entrada de l a s f a c t o r í a s o empresas es fundamen_

t a l para r e d u c i r e l c o n f l i c t o . "

L1informe diu a continua i ó que e l s s e r v é i s d ' o r d r e p ú b l i e han d intervenir, perqué una vaga e s en s i una a l t e r a c i ó de J ' o r d r e , i recomana especialment que e l s governadors no e s marglnin d e i s con f i l e t e s amb e l p r e t e x t que nomos son probiames e s t r i c t a m e n t l a b o r á i s .

Trmbé p a r l a de l a premsa, i ordena

" r e d u c i r l a s n o t i c i a s y t r a t a r l a s de ma ñera menos e x p r e s i v a y r e i t e r a t i v a " , i diu que e l fílinisteri d ' I n f o r m a d o ha d'odcTtar l a s mesures a d i e n t s ,

Com podem v e u r e , e l document e s una c o n f e s s i ó de mesures i r e c u r s o s p r o p i s d e l regim per a t r a c t a r e.lt problemes l a b o r á i s . En resum: l a r e p r e s d ó escan_

dalosa d a i s t r e b a l l a d o r s i c o i s dirigente per una banda, i d ' a l t r a banda, e l s i - lonc_ x l e s mentidos p e í que fa a l a i n f errata ció", continúen a l ' o r d r c del d i a .

R. Colom 8 .