El tercer aspecte clau en el finançament universitari és la rendició de comp-tes, relacionada amb la transparència i l’avaluació de l’eficiència i l’eficàcia.
A través d’una major autonomia financera, així com d’un finançament basat en el compliment d’objectius prèviament establerts, el finançament univer-sitari pot servir com a palanca de canvi i millora. Una intensificació en els mecanismes de rendició de comptes, que principalment tingui en compte els resultats de la inversió realitzada (outputs, impacte de l’activitat acadè-mica, anàlisi de cost-benefici), contribuirà a que les universitats augmentin l’eficiència, gràcies a una millora significativa de la gestió interna (v. el cap.
9 sobre l’autonomia i la rendició de comptes).
En aquest sentit, és fonamental el finançament per objectius, mitjançant la planificació a llarg termini i els contractes-programa corresponents. Els objectius han d’abastar tota l’activitat acadèmica: docència, recerca, transfe-rència, valorització del coneixement i formació permanent.
Caldrà impulsar reformes per tal d’aconseguir una estructura operativa de la informació referida als recursos utilitzats, els processos aplicats i els resultats obtinguts per cada una de les línies d’activitat universitària, que a la vegada permeti objectivar i racionalitzar la presa de decisions. En aquest sentit, caldria avançar cap a un sistema d’informació compartit de les dades bàsiques del conjunt de les universitats catalanes, que inclogui la informa-ció financera i de costos.
Un cop aplicat un nou model de finançament, basat en els principis de suficiència, equitat i rendició de comptes, es podrà afirmar que s’està fent
una aposta política per les universitats en la nova societat del coneixement, atenent al paper clau que aquestes tenen en el desenvolupament econòmic, social i cultural.
Des de la Universitat de Catalunya es proposa un nou model de finança-ment que hauria de contenir, entre d’altres aspectes, els següents: adequar-se als principis esmentats de suficiència, equitat, rendiment de comptes i ges-tió eficaç i eficient, basar-se en una àmplia i robusta política de beques, ajuts i préstecs als estudiants, incloure plenament els costos indirectes de l’acti-vitat d’R+D en el finançament universitari, definir polítiques de finançament estables i a llarg termini per a les infraestructures i el seu manteniment (es-pecialment infraestructures d’R+D), preveure un finançament selectiu per a l’excel·lència i per a projectes singulars i cooperatius com a sistema univer-sitari, facilitar una millora de les capacitats de gestió institucional. Alhora, cal crear fórmules per diversificar les fonts de finançament de les universi-tats, més enllà de les transferències públiques. L’objectiu és assolir l’1,5%
del PIB en inversió en educació superior l’any 2010 i avançar cap a les reco-manacions de la UE d’un 2% a mig termini.
Estratègies i projectes
Estratègia
39 > Garantir un accés equitatiu a l’educació superior mitjançant un sistema ampli de beques, ajuts i préstecs
(Aquesta estratègia es desenvolupa al cap. 7 sobre la Universitat al servei de les persones.)
Estratègia
58 > Incloure plenament els costos indirectes de l’activitat d’R+D en el finançament universitari
El mecanisme actual de finançament no té prou en consideració les activi-tats d’R+D de les universiactivi-tats: intensificació de la recerca, producció cien-tífica, nivells d’impacte, formació d’investigadors i inserció al mercat labo-ral, captació i retenció de talent, transferència de tecnologia a les empreses i institucions, infraestructures científiques i tecnològiques, creació de ri-quesa i d’empreses de base tecnològica o basades intensivament en conei-xement. Per a tots aquests aspectes, cabdals a la nova Universitat catalana, cal un finançament específic, basal i a llarg termini, a banda de la concur-rència competitiva necessària i oportuna per a projectes i activitats priori-tàries. Fora convenient que un 40% del nou model de finançament públic es destinés a recerca.
Aquest apartat ha d’incloure necessàriament la revisió en profunditat de les polítiques d’overheads interns dels projectes universitaris d’R+D, amb un increment de recursos per reforçar actuacions en política científica entre les universitats i els governs.
Estratègia
59 > Equilibrar els pressupostos universitaris
La Generalitat hauria d’arbitrar mesures de finançament extraordinari per a les universitats públiques, i així poder-se situar totes en el mateix punt de partida financer. Aquesta actuació té dues vessants. En primer lloc, ha de preveure a mig termini condonar els dèficits a les universitats no sanejades amb un pla d’intervenció pressupostari que garanteixi que aquests dèficits no es reprodueixin en el futur. En segon lloc, ha de permetre que el nou mo-del de finançament que es reclama atengui adequadament els costos de cada una de les universitats.
Projecte 65 > Resolució dels dèficits històrics
Elaborar un acord complert entre totes les universitats públiques i el Govern de Catalunya per resoldre els dèficits històrics abans de l’any 2010, addicional a l’Acord de Govern per a la millora del finançament de les universitats públiques per al període 2007-2010.
Projecte 66 > Estudi sobre les necessitats financeres de les universitats Fer un encàrrec conjunt de la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques a un equip d’experts amb la finalitat de definir les necessitats financeres de les universitats catalanes en els propers anys.
Estratègia
60 > Definir polítiques de finançament estables i a llarg termini per a les infraestructures universitàries
Cal revisar el finançament en concepte de manteniment d’edificis i equipa-ments per a la formació i la recerca. No es pot assignar en funció únicament dels metres quadrats construïts, sense tenir en compte l’antiguitat, l’adequa-ció a les normes i el caràcter històrico-cultural dels mateixos. En els darrers anys, s’ha donat plena prioritat a l’obra nova, descuidant el manteniment i l’adequació a les mesures de seguretat de l’obra vella. Això fa que ara ens trobem amb edificis que, tot i no ser massa antics, són obsolets i, en conse-qüència, que el cost de la seva rehabilitació pugui resultar tant o més elevat que la seva substitució per nous edificis.
Les infraestructures universitàries requereixen un finançament estable i a llarg termini. Cal desplegar el Pla d’Infraestructures Universitàries 2007-2013 (PIU) i separar el finançament ordinari, que serveix per mantenir infra-estructures ja existents, del finançament destinat a noves infrainfra-estructures.
A més, el Govern de la Generalitat ha de tramitar i aprovar el Pla d’Infra-estructures de Recerca (PIR), que el propi PRI 2005-2008 estableix que s’hau-ria d’haver aprovat l’any 2005. Cal disposar d’un marc comú per a totes les universitats que clarifiqui, per exemple, el retorn dels crèdits del MEC (pe-ríode 2001-2007) i els que en el futur es puguin comprometre i que afecten el finançament global de les universitats.
Projecte 67 > Pla d’Infraestructures de Recerca
Instar el Govern de la Generalitat perquè aprovi amb urgència i desenvolupi el PIR.
Estratègia