La UOC és un element cabdal del sistema universitari català i aporta la seva experiència en ensenyament a distància a la Universitat de Catalunya.
Aquesta experiència és molt valuosa ja que la filosofia de compartir recursos i sumar esforços que planteja la Universitat de Catalunya sovint pot requerir solucions i aplicacions virtuals.
Un aspecte que caldria estudiar és si les universitats presencials han de participar amb la UOC i tenir veu i/o vot en algun dels seus òrgans de de-cisió, així com saber evitar les ineficiències que podrien sorgir del desen-volupament de campus virtuals per part de totes les universitats del siste-ma. D’aquesta manera, caldria plantejar tant una oficina de reconeixement d’estudis com la conveniència de crear titulacions conjuntes entre la UOC i la resta d’universitats, orientades cap als estudiants que es veuen forçats a abandonar l’educació presencial però desitgen acabar els seus estudis a dis-tància.
La situació actual de la Universitat a Catalunya fa necessari que el co-neixement es difongui cap a nous segments de demanda, que es lluiti con-tra l’abandonament i la desmotivació i que s’aprofiti la diversitat metodo-lògica al servei de la qualitat i l’eficàcia de l’aprenentatge. En l’assoliment d’aquests objectius, la UOC pot tenir una contribució crucial. En particu-lar, caldria impulsar el desplegament de titulacions conjuntes que combi-nin metodologies d’aprenentatge presencials i no presencials amb l’objectiu d’estimular la innovació docent, atraure els estudiants a temps parcial, op-timitzar els recursos disponibles i aprofitar les complementarietats existents en el sistema universitari.
Estratègia
19 > Fomentar un sistema d’avaluació i acreditació basat en l’autonomia universitària
Fa anys que les universitats catalanes han incorporat conceptes vinculats a la cultura de la qualitat en els seus plantejaments estratègics i models de gestió, en bona part fruit del treball conjunt iniciat l’any 1996 a partir de la creació de l’AQU a Catalunya com a organisme consorciat amb el Govern de la Generalitat i les universitats. De l’experiència realment positiva d’aquests anys se’n desprèn que cal avançar cap a processos d’avaluació més simples que, respectant l’autonomia universitària, afavoreixin la rendició de comp-tes però, alhora, evitin generar la sensació que els processos d’avaluació i qualitat són una finalitat en si mateixos. A més, l’ideal és que cada universi-tat pugui contrastar internament el seu model de qualiuniversi-tat, i que planifiqui i prioritzi les actuacions que l’han d’acostar a l’acompliment dels estàndards internacionals.
La qualitat ha de ser el primer element a tenir en compte a l’hora d’ela-borar el mapa de titulacions. Per tant, els processos i criteris vinculats a la verificació i posterior acreditació cal que siguin coneguts i treballats con-juntament amb les universitats amb suficient antelació. També cal evitar duplicitats en l’avaluació, acostant la competència dels processos de verifi-cació i acreditació a les administracions més properes amb responsabilitat sobre l’educació superior. En el cas del nostre país, cal una coordinació efec-tiva que generi valor i eviti duplicitats innecessàries entre l’AQU i l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA segons les seves sigles en castellà). Així mateix, es fa imprescindible apostar decididament per sistemes d’avaluació ex post, més basats en resultats i anàlisis d’impac-te, que no pas en avaluacions ex and’impac-te, molt esteses avui dia a Espanya, que generen burocratització i poc valor afegit.
Projecte 21 > Instruments conjunts per a la qualitat i l’avaluació interna Impulsar eines, instruments i mecanismes de coordinació interuniversitària que reforcin l’avaluació i la millora de la qualitat a les universitats.
Estratègia
20 > Millorar el rendiment acadèmic dels estudiants i reconèixer els estudis realitzats
El sistema d’estudis s’ha de basar en una estructura jeràrquica ramificada amb sortides en diferents nivells per evitar l’acumulació dels estudiants o la sortida del sistema sense cap reconeixement. L’estructura jeràrquica de pregrau (primer curs superat), grau, màster i doctorat pressuposa que cada un d’aquests nivells realment esdevé una sortida del sistema, i no només un punt de trànsit en un recorregut lineal obligatori amb una entrada i una sor-tida úniques. Les condicions d’accés a un nivell superior han de ser pro-gressivament més restrictives i amb un criteri principal: els mèrits demos-trats en el nivell d’estudis. Així s’estimula el rendiment dels estudiants i la mobilitat d’universitats entre el grau i el postgrau.
Projecte 22 > Reconeixement i rendiment acadèmics
Introduir mecanismes de reconeixement dels estudis realitzats. Generar un quadre d’informació sobre el rendiment acadèmic de les diferents carreres per donar-lo a conèixer a la societat.
Projecte 23 > Diàleg secundària-Universitat
Organitzar anualment unes jornades d’estudi i reflexió entre la formació secundària i la Universitat que afavoreixin un sistema integral de formació.
Estratègia
39 > Garantir un accés equitatiu a l’educació superior mitjançant un sistema ampli de beques, ajuts i préstecs
(Aquesta estratègia es desenvolupa al cap. 7 sobre la Universitat al servei de les persones.)
Estratègia
21 > Impulsar la recerca i la innovació educativa universitària
Tal com s’explica en el primer apartat d’aquest capítol, la formació es troba en un moment de canvis profunds. Estudiants i PDI han d’adoptar noves ma-neres d’aprendre i ensenyar. El pas del model de classe magistral a la forma-ció activa que, de manera simplificada, implica el nou EEES, requereix un canvi de mentalitat en uns i altres. En aquest procés, cal disposar d’elements científics i metodològics que aportin propostes d’innovació docent.
Projecte 24 > Institut de Docència i Aprenentatge
Impulsar la creació d’un Institut de Docència i Aprenentatge en col·laboració amb la Generalitat i d’altres agents, amb la missió de donar suport a la recerca pedagògica i la innovació en metodologies docents, donar recomanacions i desenvolupar polítiques en aquest àmbit, especialment per a la implantació de l’EEES i les noves eines tecnològiques.