Una Universitat europea amb vocació global
Estratègia 33 > Fomentar una política comuna i articulada de relacions internacionals
L’objectiu principal relacionat amb la internacionalització consisteix en fo-mentar una política de relacions internacionals coordinada i integrada pel conjunt de les universitats públiques de Catalunya. Només si s’uneixen es-forços es podrà aconseguir més visibilitat, així com un millor posicionament a l’escenari internacional.
Per tant, caldrà reflexionar sobre els instruments que la Universitat de Catalunya té al seu abast per tal d’incrementar la seva presència a l’exterior, ja que seria desitjable i beneficiosa una coordinació entre aquests òrgans.
Actualment, cada universitat de l’ACUP disposa d’estructures específiques que tenen cura de les relacions internacionals i la cooperació. En general, es tracta d’estructures dirigides des d’un vicerectorat, amb l’objectiu de donar-hi la màxima rellevància política. Les oficines de relacions internacionals i les dedicades al món de la cooperació o la internacionalització vetllen per tal que els projectes i les aliances amb altres centres es materialitzin amb el màxim nivell d’èxit.
En el futur, es vol alinear el treball que realitzen totes aquestes oficines i aconseguir així una política internacional més coordinada i cohesionada entre totes les universitats públiques catalanes, tot mantenint una diversitat d’objectius i prioritats allà on sigui convenient.
Projecte 36 > Pla de relacions internacionals de la Universitat de Catalunya A partir d’un diagnòstic previ, elaborar un pla de relacions internacionals de la Universitat de Catalunya, formulant objectius específics i actuacions conjuntes. El pla ha d’incloure els recursos necessaris per a la seva aplicació i un sistema d’indicadors consensuat per programar i avaluar les accions d’àmbit internacional.
Estratègia
34 > Augmentar i millorar la qualitat de la mobilitat dels estudiants, del PDI i del PAS
Un objectiu principal dins dels processos d’internacionalització de cada universitat és augmentar el nombre d’estudiants que passi un o dos semes-tres estudiant en una universitat estrangera. L’experiència obtinguda a l’es-tranger contribueix, d’una banda, a obtenir competència científica, i d’altra banda, al desenvolupament personal de l’estudiant. A més, l’experiència a l’estranger és un requisit cada vegada més important a l’hora d’incorporar-se al mercat laboral.
Però no només cal augmentar el nombre d’estudiants que participin als programes de mobilitat, sinó, sobretot, la qualitat d’aquests programes. Cal posar un major èmfasi en el nivell d’idioma dels estudiants abans d’anar a l’estranger perquè l’estada pugui ser aprofitada al màxim. Les places ofer-tes als programes de mobilitat haurien de ser d’una molt bona qualitat. A més, per incentivar les anades a l’estranger és bàsic garantir que l’estada a la universitat forana no farà que l’estudiant acabi la carrera a Catalunya més tard. Per això, és necessari coordinar-se amb universitats estrangeres, firmar convenis i crear, fins i tot, carreres compartides entre universitats catala-nes i universitats de fora, per assegurar d’aquesta manera el reconeixement
dels títols que els estudiants hi obtenen. La inseguretat sobre el reconeixe-ment de les assignatures cursades i dels títols obtinguts a l’estranger i els llargs tràmits que cal fer per aconseguir-ho són factors importants que po-den frenar la decisió dels estudiants d’anar a estudiar a fora. La Universitat de Catalunya es compromet a augmentar el reconeixement de títols i crèdits obtinguts a l’estranger, fent ple ús de les eines que existeixen actualment, com el sistema ECTS i el Suplement de Diploma.
Calen, però, altres incentius a la mobilitat i millorar el suport que es dóna a l’estudiant. És important, per exemple, oferir-los un ampli assessorament acadèmic sobre les possibilitats que tenen per anar a l’estranger i oferir-los cursos d’idiomes especialitzats. Finalment, cal destacar la importància de les beques específiques per estudiar a l’estranger.
Pel que fa als estudiants de doctorat, també és bàsic incentivar-ne la mo-bilitat, ja que cada dia és més freqüent que treballin com a investigadors en equips de recerca internacionals. Per incentivar els estudiants de doctorat a passar un temps a l’estranger, des de la Universitat de Catalunya es fomen-taran el suport financer i els convenis amb institucions d’investigació inter-nacionalment reconegudes.
Quant a la mobilitat dels estudiants, cal fomentar no només la mobili-tat entre universimobili-tats sinó també la mobilimobili-tat dirigida a la formació de pro-fessionals. És necessari signar convenis amb empreses d’altres països perquè els estudiants puguin fer-hi pràctiques professionals.
Si per als estudiants és bàsic passar un temps de formació a l’estranger, la mobilitat també és interessant per als dos altres grans col·lectius professionals presents a la Universitat. Per al PDI, una estada a una universitat de fora pot significar l’oportunitat de conèixer nous models pedagògics, tenir més temps per desenvolupar un projecte concret o establir contactes i complicitats per a la tasca del recercador. Pel que fa al PAS, el coneixement de primera mà d’al-tres experiències de gestió universitària, a tots els nivells, pot resultar una experiència molt enriquidora per a la pròpia Universitat i el sistema en con-junt.
Projecte 37 > Titulacions compartides
Promoure les titulacions compartides i les dobles titulacions amb universitats d’altres països.
Projecte 38 > Oficina de suport a la mobilitat i reforç del programa de beques a l’estranger
Impulsar una oficina conjunta de suport a la mobilitat entre les universitats, així com un nou programa de beques a l’estranger per a estudiants de grau, postgrau i postdoctorat, sumant esforços entre universitats, Generalitat de Catalunya, Administració estatal i altres institucions i organismes.
Projecte 39 > Pla de mobilitat internacional del PDI i PAS
Impulsar un pla de mobilitat internacional per al desenvolupament professional i la formació del PDI i PAS al si de les universitats públiques de Catalunya.
Estratègia
35 > Augmentar la capacitat d’atracció i de retenció de talent
Un altre objectiu en l’àmbit de la internacionalització és augmentar el nombre d’estudiants i PDI que vénen a estudiar, ensenyar i fer recerca a Catalunya. Aquest objectiu no consisteix simplement en aconseguir que vin-guin més estudiants i PDI, sinó, sobretot, que els qui ho facin aportin talent i valor afegit al sistema universitari. Per això és important obrir els sistemes de reclutament i de selecció a escala internacional.
Internacionalment, Catalunya pot ser més competitiva en l’àmbit dels es-tudis de postgrau que en els de grau. Això significa que les universitats han de mirar d’atraure, de manera prioritària, investigadors reconeguts per fer recerca a Catalunya. En aquest sentit, cal especialitzar-se en certs àmbits de recerca, ja que no és possible fer recerca internacionalment reconeguda en totes les disciplines. La internacionalització requereix, per tant, concentrar-se en aquelles àrees en què és viable assolir l’excel·lència.
Per facilitar les estades d’estudiants i PDI a les universitats catalanes, cal millorar l’atenció i els serveis que aquests reclamen. Cal col·laborar estre-tament amb les oficines d’estrangeria i les oficines d’atenció als estudiants, però també amb associacions i iniciatives que s’ocupen d’assessorar els estu-diants i el PDI en els àmbits social i cultural. Les dificultats amb les oficines d’estrangeria i la gestió de papers i permisos poden ser causes freqüents de frustració, que deixen una empremta negativa encara que l’experiència aca-dèmica sigui majoritàriament positiva.
Un altre tema important que cal tenir en compte a l’hora d’atraure univer-sitaris estrangers és la situació de l’habitatge. En un país en què l’oferta d’ha-bitatges de lloguer està molt per sota de la mitjana europea, els universitaris són un dels col·lectius que en pateixen les conseqüències. Les universitats i les administracions haurien de fer un esforç especial per incentivar la crea-ció de residències universitàries i promoure l’augment de pisos de lloguer, tant per als estudiants estrangers com per als del país.
Sovint s’ha volgut presentar la llengua catalana com un possible fre a la in-corporació d’estudiants i professors estrangers. Més enllà de polèmiques cre-ades artificialment o amb intencionalitat política, les xifres demostren que el poder d’atracció de Catalunya és un dels més elevats de l’Estat espanyol. Cal, això sí, informar adequadament els qui tenen intenció de fer una estada a una universitat catalana de la situació lingüística real que s’hi trobaran. Per tant, cal conèixer aquesta situació i saber en quin idioma s’imparteixen les classes.
A més d’oferir informació cal, és clar, oferir eines per adquirir els conei-xements lingüístics bàsics, que qualsevol universitari té capacitat sobrada per adquirir en un període de temps relativament curt. Els serveis lingüís-tics de les diferents universitats, en col·laboració amb la Generalitat, han fet una tasca important en aquest àmbit. Informació correcta i eines adequades, juntament amb la progressiva i necessària incorporació de la llengua angle-sa en el sistema de formació a Catalunya, faran que la presència del català a les aules i els laboratoris passi a considerar-se normal entre els visitants estrangers, cosa òbvia en un país que el té com a idioma oficial, i fins i tot, com un element d’enriquiment personal, com ja passa en molts casos (v. pro-jecte 10).
Projecte 40 > Acollida internacional
Repensar i potenciar els serveis i infraestructures ideats per acollir
universitaris estrangers (allotjament, transport, Barcelona Centre Universitari –BCU–, etc.)
Estratègia