En un país sense tradició històrica en recerca científica, l’apropament de la recerca científica i la cultura en general a la ciutadania és un factor crític. No es tracta tan sols de seguir promovent accions de comunicació i divulgació de la ciència i la cultura, sinó també d’incentivar el diàleg entre ciència i so-cietat a tots els nivells, que inclogui el debat ètic sobre els condicionants i els límits de l’activitat científica. De forma especial, cal atendre amb un pla específic els nens i els joves, per fer-los arribar la importància de la recerca i la cultura per a les seves vides i per al benestar i el progrés col·lectius, i per
incentivar les vocacions científiques i tecnològiques entre els joves. Alhora, és necessari impulsar un pla integral entre els joves per adquirir capacitats i actituds per a l’emprenedoria o el risc de crear i gestionar projectes com-plexos, en una perspectiva cada cop més internacional de la vida personal i laboral.
Estratègies i projectes
Estratègia
22 > Reafirmar el compromís de les universitats per la recerca d’excel·lència a Catalunya
Com s’ha dit anteriorment, les universitats públiques de Catalunya volen assu-mir el compromís social de seguir liderant amb més força que mai el camí cap a un país capdavanter en recerca científica, innovació i progrés cultural. Les uni-versitats, tal com reconeixen les institucions europees, són les institucions clau en el camí cap a una societat basada en el coneixement i el progrés cultural.
Per avançar en aquesta línia, es considera necessari cercar totes les vies per a una màxima coordinació entre els agents del sistema de recerca i in-novació. De forma especial, cal aconseguir en els propers anys un encaix òptim i fructífer entre les universitats, els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i el CSIC, així com impulsar les infraestructures i plataformes co-munes (parcs científics, instal·lacions com el Sincrotró ALBA o el Barcelona Supercomputing Centre). La coordinació ha de facilitar les economies d’es-cala, l’especialització i la complementarietat entre institucions, la multidis-ciplinarietat per atendre adequadament els nous requeriments socials i cien-tífics, i la capacitat de participar i impulsar grans projectes d’abast nacional i internacional.
Cal, a més, promoure la plena integració de les universitats en els projec-tes territorials i urbans on el coneixement i la recerca siguin elements fona-mentals i, com s’ha dit, promoure sectorialment que els diferents pols cien-tífics actuïn en xarxa per aprofitar millor els recursos. En aquesta línia, cal estrènyer les relacions formals i informals entre empreses, universitats, cen-tres tecnològics, inversors, agents de promoció i agents socials en els dife-rents projectes i iniciatives.
Es considera convenient fomentar la consolidació de clústers o pols d’in-vestigació i creativitat a partir de col·laboracions estructurals entre diferents universitats i institucions que permetin crear sinergies i valor afegit en inno-vació, recerca i formació universitària.
Les universitats públiques han de dotar-se de polítiques d’investigació pròpies i singulars, coordinades i complementàries en el marc de la
Uni-versitat de Catalunya i en relació a d’altres institucions del seu entorn, que justifiquin la seva existència i que serveixin per atraure als millors investi-gadors i al sector privat. Això requereix especialització, concentració en les línies establertes i exigència de qualitat en base als estàndards internacio-nals i en el marc de l’ERA.
Estratègia
23 > Impulsar la carrera acadèmica i el personal dedicat a la recerca i la innovació
En els propers anys, cal consolidar les polítiques que afavoreixin una carrera professional per al PDI de les universitats i els investigadors en general. Les línies de treball s’hauran de centrar en els següents aspectes:
> Impulsar l’encàrrec acadèmic personalitzat a totes les universitats.
> Actualitzar l’estructura retributiva, en especial els complements de pro-ductivitat científica.
> Establir els drets i els deures del PDI i els investigadors, en la línia del que s’estableix en la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Con-ducta per a la Contractació dels Investigadors.
> Cercar un model de relacions laborals i de negociació col·lectiva adient en el marc de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP).
> Clarificar l’adscripció del PDI i del personal de suport a la recerca en centres de recerca o en altres estructures de recerca en xarxa.
> Impulsar un model de mobilitat dins el sistema d’universitats i amb els centres que afavoreixi l’eficàcia docent i investigadora.
> Afavorir la mobilitat del PDI i investigadors entre les universitats i les empreses.
> Impulsar mesures de suport als joves investigadors postdoctorals, facili-tant la seva mobilitat internacional en base a criteris de qualitat i univer-salitat i creant un marc per a la mobilitat interuniversitària a Catalunya i amb altres països i regions.
> Impulsar la carrera científica a les empreses i valoritzar socialment els doctors i investigadors, per tal d’augmentar el nombre d’investigadors i doctors en el sector empresarial (v. el projecte 31).
> Incrementar significativament les plantilles de tècnics de suport a la re-cerca, impulsant la seva qualificació i les possibilitats d’una carrera pro-fessional.
Estratègia
24 > Desenvolupar plenament la formació d’investigadors i els programes de doctorat d’excel·lència
Avançar en la formació inicial del PDI és un factor crític per consolidar la
recerca a Catalunya. En aquest sentit els programes de doctorat prenen una rellevància especial.
L’experiència dels darrers vint anys en l’organització dels programes de doctorat ens indica que l’autonomia atorgada a les universitats ha estat po-sitiva per evolucionar des d’un sistema atomitzat i quasi inexistent a un mo-del més estructurat, en el que s’han anat incorporant de forma progressiva criteris, indicadors i processos dirigits a la millora contínua i a l’assegura-ment de la qualitat. Els resultats són contrastables, i el volum de programes de doctorat de les universitats catalanes amb menció de qualitat n’és una mostra.
Cal, per tant, continuar confiant en el principi d’autonomia institucional per a l’organització del doctorat. És en aquest sentit que caldrà afavorir una col·laboració efectiva amb els centres de recerca a fi d’incorporar els seus in-vestigadors a tasques docents i de formació de joves inin-vestigadors.
Cal promoure un pacte entre les universitats públiques catalanes per tal de definir conjuntament l’inici de la carrera acadèmica en el marc de la for-mació doctoral; assegurant la mobilitat postdoctoral amb l’objectiu d’acon-seguir un major aprofitament d’oportunitats oferint carreres investigadores i perspectives professionals clares, però també, assegurant el posterior retorn i progrés professional, acadèmic o no, que eviti l’actual descapitalització intel·lectual de la societat.
Així mateix, als capítols 1 i 3 sobre la Universitat de Catalunya i la for-mació universitària s’esmenta la necessitat de fomentar una major coordi-nació entre universitats públiques i al si de la Universitat de Catalunya en matèria de màsters i programes de doctorat. Una mesura específica que es vol impulsar és la creació d’una Plataforma Interuniversitària de Postgrau (v. el projecte 5).
Projecte 25 > Tutorització dels estudiants de doctorat
Fomentar actuacions que afavoreixin una tutorització més estreta dels estudiants durant la realització del projecte de recerca i una més estreta vinculació dels estudiants a les universitats. Fomentar el reconeixement de la tasca de tutorització dels doctorands, com a reconeixement acadèmic en la promoció professional del PDI.
Estratègia
25 > Atraure i retenir talent i fomentar aliances estratègiques amb grups, universitats i països de referència
En els darrers anys, Catalunya, sota el lideratge de la Generalitat, ha sabut desenvolupar estratègies molt positives per a la reincorporació d’investiga-dors d’alt nivell i per a la captació de talent d’altres universitats, centres i països. Cal esmentar especialment el Programa ICREA i la creació de centres
de recerca d’excel·lència amb la participació de les universitats. En els pro-pers anys cal consolidar aquesta política, accentuant les mesures per a la re-tenció dels investigadors (lligades especialment a l’estratègia 23).
Així mateix, es proposa fomentar les aliances estratègiques amb grups, universitats i països de referència, entenent que la recerca que es produeix a Catalunya necessita col·laboracions més robustes i permanents amb univer-sitats i regions capdavanteres en ciència, tecnologia i activitat cultural.
Projecte 26 > Impuls del Programa ICREA
Recolzar el Programa ICREA, amb l’objectiu d’assegurar-ne la seva viabilitat financera per a la contractació anual d’investigadors d’alt nivell. Així mateix, assegurar les facilitats i les condicions de treball dels investigadors al si dels departaments, grups i centres.
Projecte 27 > Seu i antena de l’EIT
Impulsar l’establiment a Catalunya de la seu i d’un node de la xarxa de l’EIT.
Estratègia
26 > Millorar les capacitats de gestió institucional de la recerca
Un dels objectius de l’impuls de la Universitat de Catalunya és, sens dubte, la creació d’un model de gestió institucional coordinat, entre d’altres, de re-cerca i tercera missió (v. el cap. 5 sobre la tercera missió a les universitats).
És en aquest sentit que, coordinadament, es promou la millora dels meca-nismes d’avaluació de la recerca, la simplificació de les avaluacions ex ante i la millora de mecanismes d’avaluació d’impacte. Alhora, cal millorar els sistemes d’informació i la recollida homogènia d’informació i d’indicadors d’eficàcia i eficiència en l’activitat científica.
Es pretén promoure nous espais de gestió de la investigació interuniver-sitària basats en una organització transversal. Les universitats públiques ca-talanes han d’aprofundir en la creació de veritables unitats que gestionin i donin suport a la investigació. Aquestes no han de ser només unitats ad-ministratives; al contrari, han de treballar de forma activa per optimitzar la investigació que es realitza i, per tant, facilitar la consecució dels objectius proposats, així com poder participar en projectes nacionals i internacionals de gran abast i envergadura i de complexitat tècnica i de gestió. Cal avançar decididament cap a la millora de les capacitats tècniques per a la gestió de la recerca a tots nivells, amb un sistema per al desenvolupament professio-nal i la formació de qualitat.
Pel que fa al sistema de governança general de la recerca a Catalunya, s’ad-voca per un model de màxima professionalització de les funcions d’assesso-rament, i de disseny, implementació i avaluació de polítiques i instruments públics, amb autonomia respecte al poder polític.
Projecte 28 > Agencialització i professionalització de la gestió de la recerca Avançar cap a un sistema de gestió de la recerca de màxima
professionalització i autonomia respecte del poder polític, facilitant instruments i capacitant personal altament qualificat per fer aquesta funció.
Específicament, cercar un acord polític per a la consolidació d’un sistema d’agències públiques per a la gestió de la recerca i la innovació.
Projecte 29 > Gestió coordinada i sistema d’informació de la recerca Crear un model de gestió coordinada de la recerca i la transferència de coneixements, que inclogui funcions, com ara la gestió de projectes, la valorització de la recerca i la promoció de projectes empresarials.
Específicament, posar en marxa un projecte d’un sistema d’informació de la recerca compartit entre universitats, centres i Generalitat.
Estratègia
58 > Incloure plenament els costos indirectes de l’activitat d’R+D en el finançament universitari
(Aquesta estratègia es desenvolupa al cap. 11 sobre el finançament universitari.)
Estratègia
27 > Situar la ciència i la cultura al centre de les prioritats socials i col·lectives, i fomentar el diàleg permanent entre ciència i societat
La societat ha de conèixer i prendre consciència de la importància que te-nen la ciència, la tecnologia i la cultura per al progrés i el benestar indivi-dual i col·lectiu. Ser conscients que les universitats estan desenvolupant programes d’investigació amb la finalitat de millorar la qualitat de vida i les relacions de la pròpia societat. Cal fomentar, en aquest sentit, el diàleg ciència-societat per tenir una ciutadania formada i informada i transmetre la ciència a tots els nivells educatius i totes les edats.
La relació ciència-societat requereix d’unitats d’intermediació robustes, integrades en la comunitat acadèmica i alhora flexibles per donar resposta als requeriments actuals.
Projecte 30 > Pla director de comunicació i divulgació científica Promoció d’un pla director de comunicació i divulgació científica a Catalunya, a partir de la col·laboració entre les diferents institucions i organismes (Generalitat de Catalunya, universitats, centres de recerca, mitjans de comunicació, sector empresarial i entitats socials).