Per poder posicionar-se internacionalment, destacar per una investigació d’excel·lència i atraure talents és cada vegada més important desenvolu-par perfils institucionals singulars i diferenciats, que permetin excel·lir en certes àrees. Per tant, el nou model de finançament de les universitats pú-bliques catalanes ha de preveure un fons significatiu per fomentar l’excel-lència i el desenvolupament de projectes singulars i reconeguts internaci-onalment. Aquest fons ha de ser competitiu, transparent i basat en criteris objectius.
Projecte 68 > Fons nacional per a l’excel·lència
Instar el Govern de la Generalitat perquè creï un fons nacional per a
l’excel·lència, amb recursos que es distribueixin en funció d’objectius definits prèviament. Aquests objectius constarien al Pla estratègic de la Universitat de Catalunya definit al projecte 2.
Estratègia
62 > Millorar l’eficiència institucional i els mecanismes de gestió dels recursos
Cal millorar els mecanismes de governança, gestió i eficiència interna de les universitats. Professionalitzar la gestió, augmentar l’autonomia università-ria amb graus de llibertat i capacitat d’acció (per exemple en la gestió de les plantilles), introduir la comptabilitat analítica i tenir capacitat per discrimi-nar positivament determinades polítiques o actuacions, són factors crítics on les universitats i les administracions responsables, han d’anar plegats i treballar amb ambició política.
Si analitzem els costos universitaris, una gran part dels mateixos es concen-tra en el personal. Això significa que cal considerar detalladament les
conclu-sions i propostes del capítol 8 sobre les polítiques de personal, i tenir i aplicar indicadors de gestió i rendiment als diferents serveis universitaris, que facili-tin el pas d’una gestió centralitzada cap a una de descentralitzada. D’aquesta manera s’aconseguirà eliminar la complexitat organitzativa que sovint carac-teritza les universitats. La introducció de sistemes més simples d’incentius al personal i el dret a la plena autonomia de les universitats per adaptar el marc laboral general, són peces clau en el procés de millora de l’eficiència de la des-pesa i, en definitiva, del finançament de cada universitat.
La millora de la gestió interna de les universitats ha d’anar acompanyada d’una millora de la gestió del sistema universitari, augmentant la coordina-ció entre les universitats públiques i, d’aquesta manera, aprofitar els efectes d’escala.
Projecte 69 > Compra pública agregada
Introduir mecanismes de compra pública agregada per aconseguir economies d’escala i millorar l’economia en la gestió.
Projecte 70 > Sistema compartit d’informació
Establir un sistema compartit d’informació amb dades que facilitin l’aplicació d’economies d’escala en l’àmbit de la gestió de recursos.
Estratègia
63 > Diversificar les fonts de finançament
Les fonts de finançament no estrictament públiques o que aporten els usuaris directes, són encara poc utilitzades. Cal potenciar amb imagina-ció i valentia la diversificaimagina-ció de les fonts de finançament, permetent col-laboracions conjuntes amb institucions i empreses, fomentant donacions i facilitant avantatges fiscals.
Projecte 71 > Mecenatge i beneficis fiscals
Fomentar mesures legislatives per afavorir el mecenatge i els beneficis fiscals derivats de la inversió en educació superior i en recerca i innovació.
Estratègia
64 > Definir un nou model de finançament de les universitats a Catalunya
El sistema universitari públic de Catalunya requereix un model de finança-ment basat en els principis de suficiència i equitat, i sotmès a una rigorosa rendició de comptes. Un model que acompleixi els objectius establerts a l’Es-tratègia de Lisboa i que apropi la despesa en educació superior a la mitjana europea. Un model que respongui més als objectius i als resultats acadèmics de les universitats. Un model que permeti la singularització i potenciació de perfils institucionals de cada universitat en el context general. Un model que
impliqui una major autonomia en la gestió universitària però, alhora, una ma-jor responsabilitat i rendició de comptes als poders públics i a la societat sobre la seva activitat. Un model de finançament, en definitiva, sòlid i amb estabi-litat durant un període suficient de temps, que generi confiança en el sistema i doni un senyal polític inequívoc de la voluntat de situar les universitats i la recerca al centre del model social, econòmic, cultural i de progrés del país.
La diversitat de mecanismes i procediments de finançament públic actual-ment existents a les universitats, han de convergir vers un model únic i sim-ple, més fonamentat en indicadors de rendiment. Aquest model unificat ha de facilitar la gestió de cada universitat, l’ha de situar en el context global i ha d’aportar objectivitat i transparència en cadascuna de les fases d’execu-ció. A aquest efecte, un aspecte crític és avançar en la sistematització de la informació econòmica i en la concreció dels criteris i la metodologia gene-rals per a la imputació dels costos en les diferents activitats acadèmiques.
El nou model de finançament ha de ser independent de la situació finan-cera de la Generalitat i s’hauria d’implementar a partir de l’any 2011, un cop finalitzat el període transitori definit a l’Acord de Govern per a la millora del finançament de les universitats públiques per al període 2007-2010. Per aquest motiu és necessari establir un acord per iniciar els treballs de disseny del nou model de finançament de les universitats públiques catalanes.
Projecte 72 > Bases per a un nou model de finançament basat en els costos universitaris
Analitzar diferents models de finançament de països europeus i comunitats autònomes de l’Estat espanyol, destacant els aspectes que caldria tenir en compte per al nou model de finançament de les universitats públiques catalanes. Completar aquest informe amb un estudi de les necessitats de les universitats i dels costos de l’activitat universitària (projecte 66). Crear un comitè conjunt entre l’ACUP i la Generalitat que concreti el nou model de finançament l’any 2010, per a la seva aplicació a partir de l’any 2011.
Projecte 73 > Lleialtat institucional
Les despeses que són producte dels darrers canvis legislatius i de l’adaptació a l’EEES haurien de ser incloses en el nou model de finançament universitari.
Fins que aquest model no existeixi, han de ser suportades per un finançament públic extraordinari, prèvia quantificació de l’impacte d’aquests canvis i les corresponents anàlisis dels costos directes i indirectes de la seva aplicació.