La Leyenda mora i la Canción de cuna van ser editades al 1928 a Paris per "Rouart Lerolle & Comp. Éditeurs" i recollides sota el nom Deux morceaux pour piano et violon. Aquestes són les úniques dues obres que es van editar en vida de Mus.
La premsa francesa del moment va recollir la publicació d'aquestes dues obres, presentant-les junt a d'altres compositors com: René da Costera, Nicolas Nabokoff, Joaquin Rodrigo, Henri Sauguet i Georges Migot. Les obres de Mus s'anunciaven amb la següent descripció:
Ouvres d'une sensibilité fort agréable et susceptibles de plaire. 609
Primera pàgina de la Canción de Cuna i de la Leyenda mora, en l’edició realitzada per Rouart Lerolle & Comp. Éditeurs a París el 1928.
AUGÉ, Claude. Larousse mensuel illustré: revue encyclopédique universelle. Setembre de 1929. p.
609
271. Traducció:
Obres d’agradable sensibilitat i susceptibles de ser gaudides.
Aquesta edició està molt ben realitzada i respecta el manuscrit original de Mus. Hi ha petites diferències però poc substancials. Bàsicament omet algunes dinàmiques que l'editor va considerar que no eren necessàries.
Mus al final de la seva vida va fer una recol·lecció manuscrita de totes les seves composicions, transcrivint-les a un mateix format (quadern pautat de dimensions 21,6 per 30,6 cm) i deixant-les juntes perquè al futur es poguessin estudiar i fins i tot editar.
L'Ajuntament de Borriana l'any 1983 es va posar en contacte amb els familiars de Mus per realitzar un treball de documentació i editar totes les obres que havia composat. El treball d'edició el van portar a terme Francisco Moreno i Arturo Chuliá sota la direcció de Vicente Javier Tena. El resultat d'aquest treball no és de bona qualitat, ja que les obres es van copiar a mà amb una cal·ligrafia molt dolenta que dificulta la lectura normal de l'obra.
Mus posseïa una escriptura extremadament clara i la lectura dels seus manuscrits és molt senzilla. En canvi, el recull editat per l’Ajuntament presenta una escriptura confusa i la lectura resulta difícil i incòmoda.
Partitura original (esquerra) i edició de l’Ajuntament de Borriana (dreta) de Las golondrinas d‘Abel Mus.
A més, l'índex presenta un total de 27 obres, la qual cosa és incorrecta, ja que la seva obra arriba fins l'opus 23, incloent el tractat de violí, que s'ha obviat en aquest recull. És senzill explicar com arriben a catalogar 27 obres, ja que repeteixen obres, copiant dues vegades la mateixa composició però amb títols diferents o comptant com a obres diferents les diverses transcripcions d'una mateixa obra. Per exemple, la Leyenda Mora està copiada dos cops: un amb el nom de Leyenda Mora. Violín y piano i l’altra com a Deux Morceaux. Leyenda Mora. Violín y piano. Trobem altres errades, per exemple l’havanera per guitarra Una más la referencien com a obra per a piano o inclouen a la recol·lecció l’obra Je t’aime que Mus no va considerar una composició seva, així com altres d’errors d’aquests tipus.
L'índex no segueix cap metodologia concreta i les obres apareixen sense seguir cap criteri ni cronològic, ni genèric, ni alfabètic ni instrumental.
A més si es comparen els originals amb les transcripcions d’aquest recull es poden observar un elevat nombre d'errors en ritmes, notes, alteracions, dinàmiques, lletres de les cançons…
La idea de fer una recopilació de la seva obra per part de l’Ajuntament amb l’objectiu de preservar i posar a l’abast dels músics, musicòlegs i del públic en general la seva obra va ser molt bona però el resultat final podria haver estat més rigorós i de més alta qualitat.
5. ESCRIPTOR
5.1. Introducció
Aquest apartat està dedicat a l'estudi de la trajectòria que Abel Mus va desenvolupar com a escriptor. Durant diferents períodes de la seva vida, Mus va escriure textos de naturalesa molt diversa i que ens permeten conèixer directament els seus pensaments i inquietuds. A través dels seus textos podem entendre la filosofia de vida d’aquest músic tan polifacètic i al mateix temps ens mostra diferents episodis de la historia contemporània espanyola i de l’ambient musical i cultural de les ciutats on va viure i desenvolupar la seva carrera artística.
Els textos s’han dividit en diversos grups en funció de la seva naturalesa. S’ha diferenciat entre els textos que es van publicar en vida de l’autor (els articles de la revista Buris-ana) i els inèdits que en són la gran majoria. També s’ha diferenciat entre els textos originals de Mus i els llibres o articles que va traduir. En el cas de les traduccions Mus no es va limitar a traduir el text sinó que va afegir comentaris o va resumir fragments que ell considerava que no eren massa interessants.
L’escrit més rellevant de la seva producció literària són les seves memòries personals que va titular A life. Es tracta d’una autobiografia redactada en anglès que va iniciar durant la seva estada a la presó franquista després de la Guerra Civil i narra els episodis més rellevants de la seva vida. També va escriure les memòries de la curta trajectòria del Quartet de València al 1944 on ens mostra el funcionament del quartet i els concerts que van fer durant l’any d’existència del quartet.
Els vint-i-dos articles que va escriure per la revista Buris-ana són molt interessants perquè ens apropen a la seva personalitat i permeten documentar diferents etapes de la seva trajectòria professional i dels seus records d’infància. Precisament sobre els records d’infància Mus va escriure durant la seva etapa parisenca uns poemes per la seva suite orquestral Escenes infantils.
Al final de la seva vida va realitzar un llistat amb ressenyes biogràfiques dels lutiers més representatius en la història del violí que mostra l’interès que tenia per tots els temes relacionats amb aquell instrument.
També relacionat amb el mon del violí va realitzar dues traduccions. Per una banda va fer un recull d’articles publicat a la revista Strad de Londres on recollia diferents debats sobre temes referents a la lutieria i per un altra va fer una traducció abreujada del llibre de Carl Flesch L’Art del violí, un mètode essencial sobre la tècnica del violí que encara no s’ha publicat en castellà.
Malauradament la seva correspondència no s’ha conservat i no s’ha pogut estudiar. Mus va mantenir relació amb molts músics rellevants de la seva època com Joan Lamote de Grignon, Joaquín Rodrigo, José Iturbi, Eduardo López-Chavarri o Joaquín Nin, amb qui va mantenir una correspondència fluida i molt interessant però a dia d’avui no s’ha pogut localitzar i possiblement mai no es podrà llegir.