PRINCIPALS APORTACIONS DEL MARC TEÒRIC

Figura 24: Esquema del paradigma informacional

Tal i com s’ha argumentat anteriorment, la revolució digital de finals del segle XX ens ha immers en la Societat de la Informació, on el coneixement és la matèria primera i la tecnologia la font per on circula i es propaga la informació.

Tres grans paràmetres defineixen el paradigma informacional: globalització, societat xarxa i cibercultura. Els intercanvis econòmics i informatius es realitzen a escala planetària i, gràcies a la interconnexió de la societat, aquests es produeixen a temps real. La repercussió de les xarxes prima per sobre els mitjans de comunicació de massa o mass media, fomentant una cibercultura basada en les xarxes socials i les noves formes de relació.

Estem vivint una forta penetració de la tecnologia en tots els àmbits, especialment en la vida social. La tecnologia ha reinventat noves maneres de socialitzar-nos, comunicar-nos i habitar el món.

Figura 25: Esquema de tecnologia educativa

PARADIGMA INFORMACIONAL

Era digital

Societat de la informació i el coneixement Globalització

Societat Xarxa Cibercultura Penetració en la vida social

TECNOLOGIA EDUCATIVA Nadius digitals del segle XXI

Innovació metodològica amb TIC Competència digital Entorns col·laboratius Models oberts, flexibles i creatius

Aprenetatge actiu

La incursió de les tecnologies en el món educatiu no és tant ràpida com la seva expansió en la vida social. És important incentivar la seva implementació a les aules atès que estem educant nadius digitals del segle XXI, molt acostumats als entorns interactius, audiovisuals, amb immediatesa d’informació i aprenentatges multitasques.

L’escola necessita una renovació metodològica, cal adaptar-se als canvis promovent la innovació amb l’ús de les TIC. La competència digital i la competència d’aprendre a aprendre són aptituds transversals i necessàries per a la societat del coneixement.

Les tecnologies poden afavorir l’ús d’entorns col·laboratius més oberts i flexibles, potenciant la creativitat i aprenentatges actius, més propers a la societat actual, motivadors i atractius pels alumnes.

Figura 26: Esquema dels models d’innovació

La innovació ha d’anar acompanyada de polítiques educatives que recolzin la seva viabilitat, tant a nivell d’infraestructures, garantint l’accés als recursos i la connectivitat dels centres educatius, com potenciant la formació del professorat per tal d’assolir una bona capacitació TIC i un bon desenvolupament de les seves noves funcions com a guia i promotor de l’aprenentatge.

Els nous models d’innovació es centren en l’alumne com a protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, afavorint l’experimentació, la creativitat i l’autoaprenantatge. Vetllen per la plena integració de la pedagogia, la tecnologia i el currículum en un entorn innovador amb eines pròpies del segle XXI.

La majoria dels models de referència (TPACK, BECTA, TIM, ACOT2) descriuen un procés gradual en la implementació de les tecnologies a l’aula, contemplant una primera fase d’introducció de les eines, un posterior enriquiment dels aprenentatges que permetrà anar modificant i potenciant nous usos dissenyats en funció dels nous recursos, fins arribar a la plena transformació dels models metodològics fent ús de les TAC, tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.

MODELS INVOCACIÓ

Polítiques educatives Infraestructura Rol i capacitació del professorat Aprenentatge centrat en l’alumne Pedagogia+tecnologia+currículum Introducció-Enriquiment-Modificació-Transformació

Figura 27: Esquema de m-learning

L’arribada dels dispositius mòbils (smartphones i tauletes tàctils) i la seva ràpida incursió dins la societat, ha permès un accés general a la informació interconnectant tota la població, en qualsevol lloc i moment del planeta, a través de la xarxa. Connectivitat i ubiqüitat són, doncs, el principal potencial del m-learning, aprenentatge basat en els dispositius mòbils, que facilita l’ampliació dels processos d’ensenyament-aprenentatge més enllà de les aules i el context educatiu.

Dispositius dissenyats per a la productivitat, amb d’una interfície intuïtiva a través d’aplicacions, engloben un ampli conjunt d’eines per crear, editar i compartir text, imatge, àudio i vídeo, afavorint els aprenentatges multimèdia i potenciant la creativitat entre els seus usuaris.

Les aplicacions que desenvolupen aprenentatges molt concrets potencien un treball autònom, interactiu i motivador pels alumnes. En alguns casos presentats de manera lúdica, amb diferents nivells de dificultat i oferint un feedback immediat facilita i respecta els diferents ritmes d’aprenentatge.

Ja sigui amb un model 1:1 o compartint dispositius mòbils, segons les últimes investigacions, aquestes eines tant potents s’implementaran a les aules a curt-mitjà termini juntament amb aprenentatges en xarxa més col·laboratius.

M-LEARNING

Dispostius mòbils Connectivitat

Ubiqüitat Productivitat

Creativitat Autonomia

Figura 28: Esquema d’educació musical

La finalitat de l’educació musical és oferir un mitjà d’expressió i de comunicació als alumnes. Continuant amb els ideals de les pedagogies musicals actives desenvolupades durant el segle XX, on l’alumne és el centre de tot el procés, es potencia un aprenentatge global i actiu dels diferents contextos de pràctica musical: audició, cançó i veu, pràctica instrumental, dansa i pràctica del llenguatge musical..

La competència musical es vertebra en tres dimensions: escoltar, interpretar i crear; distribuïdes en el currículum, segons la LOE (2006), en els blocs d’escoltar-percebre i d’interpretar-crear.

L’escolta activa potencia el desenvolupament de l’oïda i la comprensió del llenguatge i les obres musicals. A través de l’exploració sonora ampliem el bagatge sonor i eduquem oients crítics de música.

La interpretació vocal, instrumental o corporal, de cançons i peces instrumentals, permet vivenciar i expressar la música, ja sigui de forma col·lectiva o individual.

Formar part d’un conjunt musical requereix atenció, escolta activa, domini del llenguatge i del repertori, expressivitat i una gran complicitat entre els intèrprets, potenciant altres sabers a més de la competència musical.

La creació permet expressar les pròpies idees musicals, ja sigui improvisant o composant cançons. Fomentar l’expressivitat i la creativitat a través de la música ha estat una màxima en els nous models pedagògicomusicals.

EDUCACIÓ MUSICAL

Mitjà d’expressió i comunicació Pedagogies musicals actives

Aprenentatge global Escoltar Interpretar

Crear

Figura 29: Esquema música i TIC

Al llarg de la història la tecnologia ha revolucionat i ha fet avançar l’àmbit musical.

Del segle XXI cal destacar la digitalització del so, que ens ha aportat nous models de producció, reproducció i distribució de la música. En un món globalitzat l’accés a la música es generalitza, creant-se plataformes de descàrrega i distribució online, accessibles des de qualsevol lloc gràcies als dispositius mòbils.

L’ús de smartphones i tauletes tàctils a l’educació musical afavoreix la implementació de tots aquests recursos a l’aula amb eines actuals i properes per als alumnes.

Programes oberts com editors de partitures, editors de so i seqüenciadors permeten manipular el so i iniciar-se en la composició musical de forma amena i intuïtiva, afavorint l’expressió i la creativitat amb músiques i recursos propis de l’època actual.

Programes més tancats com entrenadors auditius o programes educatius de llenguatge musical aporten autonomia als alumnes, respectant els diferents ritmes d’aprenentatge i potenciant, a través d’entorns més lúdics, l’aprenentatge d’aspectes concrets de l’educació musical.

MÚSICA I TIC

Digitalització del so

Nous models de producció, reproducció i distribució musical Accés globalitzat a la música

Eines intuïtives de creació musical

Programes oberts: editors de partitures i d’àudio, seqüenciadors...

Programes tancats: entrenadors auditius, teoria de la música...

If we teach today’s students as we taught yesterday’s, we rob them of tomorrow.

John Dewey