CONTEXT EDUCATIU

2.2.1. La música en la legislació educativa

Tot i els grans corrents pedagògicomusicals que es desenvolupen a Europa a principis del segle XX, Espanya no introdueix l’educació musical en l’ensenyament obligatori fins l’any 1970, amb la Ley General de Educación, sent aquesta una àrea d’obligatori compliment en el currículum escolar.

De tota manera, no és fins a l’any 1990, amb l’aprovació de la Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOGSE), que es dóna especial rellevància a l’àrea artística i es crea la figura de l’especialista en música a les escoles d’educació primària (amb els conseqüents estudis específics de Mestre de Primària especialitzat en Educació Musical). En la seva concreció a Catalunya, Decret 95/1992 (DOGC, 13 de maig de 1992), el currículum especifica que la pràctica de la música des de les primeres edats contribueix al desenvolupament general de la personalitat de l’infant i del seu comportament envers els altres. Es defensa que l’educació musical desvetlla, estimula i va modelant la sensibilitat alhora que aporta nous coneixements. Coherent amb les ideologies dels mètodes actius postula que “fent música és com millor se la coneix i se l’estima”. I es divideix l’àrea en 5 blocs de

Taula 5: Per fer la música accessible, apreciada i gaudida (Alsina, a Díaz i Giráldez, 2007)

Estem d’acord amb Gainza (2010), en el sentit que els models pedagògicomusicals actuals s’haurien de centrar en la pràctica, integrar els diferents estils, incloure les noves tecnologies, reflectir els gustos musicals, estudiar les diferents formes d’autoaprenentatge i interessar-se en les pedagogies musicals obertes.

PER A QUE LA MÚSICA SIGUI ACCESSIBLE, APRECIADA I GAUDIDA.

Contemplar els principis relatius a l’evolució natural, instintiva i espontània dels alumnes.

Motivar l’alumnat, estimular l’autoestima i potenciar el treball col·laboratiu.

Basar l’educació musical en la creativitat, la improvisació i l’expressivitat.

Desenvolupar la capacitat sensorial i perceptiva, la capacitat de relaxació i concentració i la valoració del silenci.

Desenvolupar les capacitats rítmiques, motrius i expressives del cos.

Desenvolupar la capacitat d’entonació i de l’oïda interna.

Facilitar i simplificar la lectura rítmica i melòdica.

continguts: cançó, educació de l’oïda, dansa, llenguatge musical i audició.

L’any 2006 entra en vigor la Ley Orgánica de Educación (LOE - Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación), articulada a Catalunya en les disposicions autonòmiques pertinents (Decret 142/2007, de 26 de juny). Pocs anys més tard, s’aprova la LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya) sense especial rellevància en l’àmbit musical.

A continuació aprofundirem en La LOE com a Llei Orgànica de referència de la nostra investigació tenint en compte que, el desplegament en l’àmbit de Catalunya de la Llei actual, Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE - Ley Orgánica 8/2013, de 9 de desembre, para la mejora de la calidad educativa), s’ha realitzat molt recentment (Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària) i no ha estat actiu durant la investigació.

De totes formes, és important subratllar que la LOMCE posa fi al reconeixement de la importància de l’educació musical establerta durant les darreres dues dècades (des de la LOGSE). LA LOMCE situa l’educació artística fora del bloc d’assignatures troncals, dins de les anomenades específiques (optatives). Per tant, aquesta Llei introdueix la possibilitat que alguns nens arribin a adults sense haver rebut cap classe de música i, en conseqüència de dur-se a terme, suposaria que no tota la població tindria una formació artística, probablement segregant en raó de les diferents capacitats, ja que caldrà escollir com a optatives entre Educació Artística i una segona Llengua Estrangera (Aróstegui, 2014).

Malgrat tot, pel que fa a la concreció i adaptació de la LOMCE en l’àmbit català (Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària) s’ha aconseguit que l’àrea d’educació artística (plàstica i visual, música i dansa) estigui contemplada com a obligatòria, amb un total de 525 hores (un 10%

del total d’hores lectives).

El Decret 142/2007 que regula l’ordenació curricular de la LOE divideix l’educació Primària en 3 cicles de dos cursos cadascun: cicle inicial (1r i 2n), cicle mitjà (3r i 4t) i cicle superior (5è i 6è).

Tal i com s’ha mencionat en l’apartat tecnològic, el currículum d’educació primària està organitzat en 8 competències bàsiques: unes transversals, relacionades amb el desenvolupament personal i el coneixement, agrupades en 3 blocs (comunicatives, metodològiques i personals) i unes altres d’específiques, relacionades amb la cultura i la visió del món.

Taula 6: Competències bàsiques (Generalitat de Catalunya, Decret 147/2007)

2.2.2. La música en el context de la LOE

La Llei vigent durant el transcurs d’aquesta investigació, divideix l’ensenyament bàsic, gratuït dels 3 als 16 anys, en 3 etapes: educació infantil, educació primària i educació secundària, sent obligatòries les dues últimes.

Figura 21: Etapes educatives

Competències específiques per conviure i habitar el món

Competències

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències transversals

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

La música, com a llenguatge i expressió que és, treballa clarament en favor de les competències comunicatives, entesa com una competència transversal, necessària en el desenvolupament integral de la persona. Dins d’aquesta, la competència artística i cultural és la pròpiament específica de l’àrea d’Educació Artística (que inclou tant la part de Música i Dansa com la de Visual i Plàstica).

Aquesta àrea queda definida pel currículum de la següent forma:

“És el coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, que s’utilitzen com a font d’enriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat de crear produccions artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics.” (Departament d’Ensenyament. Decret 142/2007)

Veiem en aquesta definició com les assignatures artístiques contemplen la part de creació com un dels pilars de l’àrea, al costat del coneixement, la comprensió i la valoració de les obres ja creades, que formen part de la nostra cultura.

La LOE es diferencia de l’anterior legislació per basar el seu currículum en capacitats. Els objectius i continguts d’educació artística pretenen que s’adquireixi la capacitat d’interpretar i representar el món, diferenciant-ne dos blocs: aprendre a percebre i aprendre a produir a partir del coneixement i la comprensió d’un mateix i de l’entorn.

El bloc explorar i percebre inclou aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artístiques, així com el coneixement i gaudi de produccions plàstiques i musicals diverses.

El bloc interpretar i crear es refereix a l’expressió d’idees i sentiments per mitjà del coneixement i l’ús de diferents codis i tècniques artístics. Per facilitar l’aplicació d’una perspectiva integrada, els conceptes i actituds a treballar queden explicitats en la major part de procediments de cada bloc.” (Departament d’Ensenyament. Decret 142/2007)

Els objectius generals que marca el currículum respecte l’àrea d’educació artística a l’educació primària es concreten en 11 punts:

Taula 7: Objectius d’educació artística a l’educació primària (Departament d‘Educació. Decret 142/2007) OBJECTIUS D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que l’art és una manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.

2. Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, l’experiència artística, la comunicació audiovisual, els materials i les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la realització de projectes expressius i de comunicació. Cal preparar l’alumnat en un món real i canviant, partint de les experiències pròpies i vinculant la tradició i els nous recursos.

3. Comprendre que les manifestacions artístiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i que representen les seves experiències.

4. Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú. Apreciar que les experiències culturals pròpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de diàleg i enriquiment.

5. Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.

6. Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.

7. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, l’experiència i la imaginació per fer música, arts escèniques i arts plàstiques i arts audiovisuals. Conèixer algunes de les institucions i professions dels àmbits artístics i culturals i interessar-se per les característiques del seu treball.

8. Compartir i reconstruir històries i pensaments que ens desvetllen les manifestacions artístiques i culturals i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propòsits.

9. Gaudir de l’aproximació a les manifestacions artístiques i desenvolupar una posició crítica i un posicionament pluralista en l’aproximació als artistes, als autors/ores i a les manifestacions artístiques i culturals.

10. Utilitzar la comunicació audiovisual i les TIC per a la cerca d’informació i conèixer els codis del llenguatge audiovisual per elaborar produccions, tant de forma autònoma com en combinació amb altres mitjans i materials.

11. Conèixer les intervencions artístiques urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els edificis arquitectònics i culturals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves funcions socials vinculades a la vida del barri, del poble o de la ciutat i a la noció de patrimoni.

Donat que, com veurem, la proposta didàctica dissenyada per a aquesta investigació es basa en l’ús de les TIC a l’àrea de música, volem ressaltar els dos punts on es fa una referència explícita a l’ús de tecnologia en aquesta àrea (punts 2 i 10), tot i que entenem que no són exclusius, ja que els altres objectius també poden recolzar-se en eines tecnològiques.

El punt 2 fa èmfasi en explorar i experimentar les possibilitats que ofereixen les TIC a l’educació artística. Cal oferir a l’alumnat la possibilitat de manipular i fer ús dels recursos propis del seu context sociotecnològic, creant experiències i projectes on s’expressin i comuniquin amb un llenguatge actual i proper.

El punt 10 fa més referència a Internet com a font inesgotable d’informació i a les possibilitats creatives que ofereix el propi llenguatge audiovisual, ressaltant-ne l’elaboració de produccions per part dels alumnes.

“Els entorns multimèdia posen èmfasi en què els audiovisuals, la música, les imatges i les animacions són eines poderoses per comunicar idees.

L’educació artística, conjuntament amb les altres àrees curriculars, prepara els alumnes en un món real i canviant. La utilització dels recursos TIC permet generar música, combinar sons, textos, imatges, fotografies i animacions, els quals obren moltes possibilitats per a l’experiència estètica.” (Departament d’Ensenyament. Decret 142/2007)

2.3. DIDÀCTICA DE LA MÚSICA