Capítol 3. Fonamentació metodològica
4.1. La lectura i l’organització del currículum per situar la presència del
4.1.1. La presència de la frontera en els continguts
L’anàlisi dels continguts de ciències socials del currículum per determinar la presència de la frontera s’ha fet per separat, segons si són continguts comuns per a tota l’etapa o si són per a cadascun dels cursos.
a) La presència de la frontera en els continguts comuns a l’ESO A continuació analitzem els continguts comuns11 en els quals apareix el concepte de frontera, ja sigui implícitament o explícitament. En cap d’ells es menciona explícitament la frontera, però es pot considerar que hi apareixen implícitament per poder assolir-los.
Alguns d’aquests continguts prenen la cartografia i altres formes de representació de l’espai com a elements en els quals la frontera pren visibilitat, mentre que altres serveixen per identificar conflictes i interpretar problemes existents: analitzar situacions del món actual ens remet a les zones de frontera.
Aquí és on els atributs principals del concepte (línia i zona) ens porten a una aproximació des d’una perspectiva local i global, en la qual intervenen elements que van més enllà de la delimitació territorial, ja que al llarg del temps s’han establert relacions entre persones i comunitats.
10 Veure annex 1: Anàlisi del currículum.
11 Veure annex 1: Anàlisi del currículum.
M. Teresa Call Casadesús
95 a) La presència de la frontera en els continguts de l’ESO
Entre els continguts de ciències socials, geografia o d’història, que corresponen a cada curs de l’ESO hem seleccionat els que ens permeten incloure la formació del concepte en el procés d’ensenyament i aprenentatge. Considerem que són continguts que ajuden a determinar-ne els atributs i a identificar-ne exemples i contraexemples a través del coneixement científic propi de les ciències socials.
En els continguts corresponents a cada curs de l’ESO, els temes relacionats amb la geografia serveixen per reconèixer la distribució de l’espai i la caracterització de paisatges i fan possible determinar les fronteres naturals. Aquests continguts geogràfics també tracten aspectes relacionats amb l’ocupació del territori, les activitats que s’hi fan i l’organització política que s’hi estableix. En conseqüència, de les fronteres artificials.
D’altra banda, els continguts relacionats amb la història consideren la frontera com un element que permet identificar-ne les unitats polítiques en l’espai al llarg del temps. Paral·lelament, s’introdueix el factor del conflicte com a causa o com a conseqüència dels canvis dels mapes polítics i es converteixen així en un instrument per comparar situacions històriques.
A continuació farem una selecció dels continguts de la matèria de ciències socials de cada curs de l’ESO que incloguin la frontera, bé implícitament o bé explícitament.
A 1r d’ESO12, els continguts corresponen a la geografia física i la frontera ajuda a interpretar el paisatge. També hi ha continguts de prehistòria i història en els
12 Veure annex 1: Anàlisi del currículum.
M. Teresa Call Casadesús
96 quals la frontera serveix per determinar els límits de l’espai que ocupen pobles i civilitzacions.
Tal com podem constatar, la interpretació del paisatge significa delimitar l’espai des de l’anàlisi i la descripció dels elements naturals i dels erigits per les persones. La frontera es converteix en el límit, terrestre o marítim, que es pot dibuixar sobre els mapes i que permet identificar els elements que caracteritzen l’espai i classificar la informació per explicar el territori.
En primera instància, el coneixement de les societats implica localitzar-les en el temps i en l’espai. La frontera, com a límit territorial que es representa en els mapes, seria una forma inicial de localitzar-la. Però l’estudi del contacte entre pobles mena a la interpretació de l’existència de fronteres estratègiques, econòmiques, culturals i de les idees que caracteritzen les relacions que s’estableixen en les zones frontereres i els processos d’assimilació que s’hi produeixen.
En els continguts de geografia de 2n d’ESO13, el concepte frontera es fa evident en l’estudi de l’ocupació del territori i les activitats que s’hi duen a terme. A més, els continguts d’història ajuden a identificar sobre l’espai les diferents unitats polítiques en els períodes de l’edat mitjana i de l’edat moderna.
En primer lloc, analitzem els continguts relacionats amb l’estudi de l’ocupació del territori. La frontera és un concepte que apareix en la representació cartogràfica on es localitzen les concentracions de població. Les formes de relleu i les zones climàtiques són alguns dels factors naturals determinants en la distribució de la població i tenen relació amb les fronteres naturals. En l’estudi de les dinàmiques de població les fronteres apareixen per interpretar els motius i els efectes dels moviments migratoris.
13 Veure annex 1: Anàlisi del currículum.
M. Teresa Call Casadesús
97 El coneixement de la història de l’edat mitjana i moderna comporta reconèixer i localitzar les unitats polítiques com els regnes, els estats o les marques que ocupen el territori i n’identifiquen les característiques. En primer lloc, les fronteres geopolítiques són les que permeten traçar els límits territorials sobre els mapes.
Les fronteres culturals, socials o econòmiques, entre d’altres, són les que determinen les diferències entre comunitats que conviuen en un territori i també permeten conèixer les relacions que s’hi estableixen.
Els continguts de 3r d’ESO14 només fan referència a la geografia i és en l’únic curs que el currículum inclou explícitament el terme de frontera. El contingut que hi fa referència confronta la frontera tradicional i la convivencial. En el cas de la primera, té la consideració de delimitació territorial convinguda en l’organització política, geopolítiques, és a dir, com a límit d’estat. En el cas de la frontera convivencial, es dedueix que les relacions personals hi prenen força amplia el concepte amb la interpretació de les relacions socials.
Els continguts de geografia que s’estableixen en el currículum per a aquest curs parteixen de la identificació territorial de paisatges agraris, de zones industrials i d’espais administratius. La comprensió de les característiques i els elements del territori que marquen les fronteres ajuda a establir la correlació entre allò que és propi i allò que és aliè. D’aquesta anàlisi se’n pot deduir que el terme frontera té un sentit excessivament restrictiu. La introducció de l’estudi de les transformacions actuals, sorgides en part pel procés de globalització15, converteix en efímers la zonificació i la separació d’espais. A partir d’ara el currículum hauria d’incorporar aquesta visió global en la interpretació de la frontera. L’estudi dels efectes de la globalització sobre les persones ens permet
14 Veure annex 1: Anàlisi del currículum.
15 Segons Joan Nogué (2007): «Entender la globalización desde un punto de vista territorial implica entender que los lugares siguen siendo lugares, pero no de la misma manera» (p. 375).
M. Teresa Call Casadesús
98 passar de la idea de frontera com a marca visible sobre el territori a les fronteres invisibles.
Els continguts de 4t d’ESO16 són els propis de la història del món contemporani, que inclouen l’evolució històrica i els canvis iniciats amb els processos revolucionaris que ens duen fins a l’actualitat. Tots s’emmarquen en una nova distribució i organització de l’espai i també es presenten els conflictes que es generen en aquest procés.
Com es desprèn dels continguts d’història que formen part del currículum d’aquest curs, la frontera política i estratègica es converteix en un concepte que facilita la localització de territoris que han sofert canvis de sobirania i una nova delimitació. La comprensió i la interpretació dels canvis territorials, juntament amb les transformacions administratives i econòmiques, configuren els contextos actuals. Més enllà de la representació cartogràfica, les fronteres fan possible establir connexions d’interdependència entre àmbits geopolítics.
Després de tota aquesta anàlisi, ens adonem que la frontera té una presència escassa en els continguts de les ciències socials a l’ESO i que el seu coneixement i ús es fa evident sobretot en la representació cartogràfica. En els continguts de geografia, les fronteres naturals serveixen per reconèixer la distribució de l’espai i la caracterització dels paisatges. Quan els continguts geogràfics tracten aspectes relacionats amb l’acció humana, amb l’ocupació del territori, amb les activitats que s’hi duen a terme i amb l’organització política, les fronteres ajuden a identificar territoris com a estats o com a països. Si ens fixem en els continguts d’història, l’estudi de les unitats polítiques al llarg del temps i de l’espai ha ajudat a identificar el concepte de frontera. En aquests continguts, els
16 Veure Annex 1: Anàlisi del currículum.
M. Teresa Call Casadesús
99 mapes polítics es converteixen en un instrument per comparar-ne l’evolució en diferents moments històrics.
Els continguts del currículum haurien de servir per poder fer una nova interpretació de la frontera tenint en compte el seu significat actual donant més rellevància a la vessant social on hi intervenen elements econòmics i culturals propis de les societats i les diferents maneres com es relacionen les persones.
4.1.2. Les competències bàsiques per a l’adquisició del concepte de