Conclusions respecte al disseny metodològic

Les conclusions al voltant del marc metodològic es presenten en dos subapartats: el primer correspon al disseny de la recerca i el segon està en relació amb les fases de la investigació i els instruments elaborats per a la recollida i l’anàlisi de les dades.

a) Respecte al disseny de la recerca

Els dos aspectes fonamentals sobre els quals vam edificar el disseny de la nostra recerca són el camp d’investigació en el qual s’emmarca la didàctica de les ciències socials i la pràctica educativa de l’entorn en el qual imparteixo la meva tasca docent.

Pel fet de tractar-se d’una recerca en didàctica de les ciències socials, vam optar per un disseny metodològic del paradigma sociocrític, en el qual hem inclòs

M. Teresa Call Casadesús 185 aspectes d’una investigació interpretativa i d’un model d’investigació mixta que prioritza els instruments de recerca qualitativa.

Aquesta opció ens ha permès un disseny de la recerca que consta de dues fases:

la d’elaboració de la proposta didàctica després d’una diagnosi inicial i la de recollida i interpretació de dades. En la primera fase, hem tingut en compte dos components del paradigma sociocrític: la planificació, per al canvi o transformació, tant en l’ensenyament de les ciències socials com en el rol del docent i de l’alumnat; i la reorganització dels continguts del currículum, per incidir en la conceptualització de la frontera, de forma contextualitzada amb temes d’actualitat i situacions problematitzades.

L’elecció d’aquest disseny metodològic centrat en el paradigma sociocrític ha resultat adient per esbrinar les representacions dels nois i noies sobre el concepte de frontera i per dissenyar i aplicar la proposta didàctica elaborada. El fet de dur a terme l’experimentació en un context habitual de docència a l’aula permet engegar un procés de transformació i dona coherència a l’aplicació.

Utilitzar una metodologia mixta basada en mètodes qualitatius complementada amb mètodes quantitatius ens va permetre, d’una banda, de disposar d’una gran diversitat de dades i, de l’altra, d’identificar comparant-ne els resultats. El tractament de les dades qualitatives obtingudes permet l’elecció dels paràmetres per a la seva anàlisi i posterior interpretació. En l’estudi del procés de conceptualització de la frontera, els mètodes qualitatius ens han servit per progressar en el coneixement dels atributs i de les categories incorporen el concepte. També hem pogut descobrir l’impacte dels coneixements quotidians i científics que han intervingut en la formació del concepte de frontera.

A partir del disseny metodològic i la selecció de la mostra, hem arribat a les consideracions següents:

- Al llarg d’un curs escolar, una investigació contextualitzada en un entorn d’aula afavoreix que l’alumnat no identifiqui el professor com a un investigador. Per tant, les dinàmiques d’aula corresponen a situacions

reals amb les quals ens trobem els docents; ja que l’alumnat no se sent observat ni considera els seus aprenentatges com a objecte d’estudi.

- El disseny i l’aplicació d’una proposta didàctica basada en la reorganització dels continguts curriculars sense estar focalitzada en activitats en les quals es treballa exclusivament la frontera ens ha servit per comprovar que és possible fer que els nois i noies arribin a aprehendre un concepte i a relacionar-lo amb altres per avançar en la construcció de xarxes conceptuals.

- L’elaboració d’un disseny metodològic que inclogui el paradigma sociocrític amb un model qualitatiu proporciona dades que permeten conèixer, comprendre i interpretar de quina manera els nois i noies donen significat i van aplicant a situacions concretes el coneixement que van adquirint.

- Una metodologia mixta, que prioritza els mètodes qualitatius als quantitatius, permet diferents enfocaments i aproximacions a l’objecte d’estudi. Els mètodes qualitatius evidencien la importància de cadascun dels aspectes que intervenen en l’assoliment del concepte de frontera.

b) Respecte a les fases de la investigació i als instruments elaborats

La recollida de dades, en la fase diagnòstica i en la fase d’experimentació, es va fer en els períodes de temps previstos. La fase diagnòstica ens ha estat d’utilitat per conèixer les representacions dels nois i noies sobre el concepte de frontera abans d’iniciar l’experimentació i ens ha aportat dades que hem pogut contrastar amb les obtingudes al final de la fase d’experimentació.

La distribució de les fases de recerca durant dos cursos escolars, considerem que ha estat l’adequada per poder obtenir dades sobre la idea del concepte

M. Teresa Call Casadesús 187 frontera que tenien els nois i noies abans, durant i després d’aplicar la proposta didàctica.

L’elecció dels instruments de recerca es van seleccionar tenint en compte ens poguessin aportar dades en les diferents fases de la investigació. El qüestionari inicial pel fet de ser semiestructurat ens aportava dades quantitatives i qualitatives sobre les categories i els paràmetres del concepte frontera que identificava l’alumnat. L’elaboració de textos ha estat l’instrument que ens ha permès identificar de quina manera l’alumnat anava incorporant els coneixements apresos a partir dels coneixements apresos en les seqüències didàctiques del «Sistema Món» utilitzava per explicar la frontera. Finalment, el focus group ens va permetre comprovar la persistència del coneixement adquirit en la interpretació del concepte.

A partir de la valoració de les fases de recerca i els instruments utilitzats, podem arribar a les següents consideracions:

- La utilització d’un qüestionari semiestructurat en la fase diagnòstica ens ha permès saber amb quines explicacions es complementava el posicionament de l’alumnat davant de la frontera.

- Els textos elaborats per l’alumnat durant la fase d’experimentació ens ha aportat dades a partir del seu relat de la frontera en relació a les situacions que els vam plantejar en els diferents temes tractats en les seqüències didàctiques.

- La confrontació d’idees vers la frontera en el focus group ens ha permès copsar que l’alumnat ha anat incorporant el concepte i la seva persistència en el temps.

La combinació dels tres instruments de recerca ens ha permès d’obtenir moltes dades per a la investigació al llarg del procés i també ens ha ajudat a poder interpretar com els paràmetres per a la conceptualització de la frontera han estat incorporats pels nois i noies en les seves explicacions del concepte.