• Aucun résultat trouvé

Capítol 6. Conclusions i suggeriments

6.6. Cloenda

Per tancar aquesta recerca m’agradaria fer una breu reflexió entorn a la frontera i al fenomen fronterer. Les paraules d’Erica Fischer-Lichte43,

Mentre que la frontera està relacionada amb la llei, el llindar remet més aviat a la màgia. Mentre que la frontera és concebuda com una línia que inclou una cosa i n’exclou una altra, el llindar és concebut com un espai intermedi on pot succeir de tot. Mentre que la frontera duu a terme una divisió clara, el llindar s’obre com un lloc de possibilitació, de capacitació, de transformació (p.131)

amb les quals Vicenç Pagès (2014) acaba el capítol «Auf der Schwelle» de la seva novel·la Dies de frontera, em porten a aquesta darrera reflexió.

Després d’anys de lectures sobre estudis fronterers i d’estar atenta a les notícies d’actualitat en les quals és present la frontera, m’he adonat que és un tema molt recorrent en els mitjans de comunicació per la seva presència al món. Però, malgrat que veiem com es construeixen murs o es posen barreres, cada vegada més es pot dir que ja no només s’assimila la frontera a una línia sinó que van prenent força els espais transfronterers com a indrets on preval la integració.

Un món global i multicultural ens dona la oportunitat de fer més permeables i humanes les fronteres polítiques que provenen de la tradició de segles passats i d’interpretar-la des de la vivència, la percepció i la quotidianitat.

43 La Dr. Hc Erika Fischer-Lichte va estudiar Estudis Teatrals, Llengües i Literatures Eslaves, Filologia Alemanya, Filosofia i Psicologia a la Universitat Freie de Berlín i a la Universitat d'Hamburg. Ha esta professora de diferents universitats europees, va exercir la presidència de la Federació Internacional d'Investigació del Teatre. Actualment és la directora del Centre Internacional d'Investigació «Interweaving Performance Cultures», també a la Freie Universität Berlin. És membre de l'Acadèmia Europa, de l'Acadèmia de Ciències, de Göttingen, de l'Acadèmia de Ciències de Berlín-Brandenburg i de l'Acadèmia Nacional de Ciències Leopoldina a Halle.

Bibliografia

Àlvarez-Gayou, J. L. (2005). Cómo hacer investigación cualitativa. Fundamentos y metodología.México: Paidós.

Ancel, J. (1994). Geopolítica de fronteras. Dins Ancel, J., Lepotier, A., Poder Global y geopolítica. Buenos Aires: Pleamar.

Audigier, F. (2000). Basic concepts and core competencies for education for democratic citizenship. Strasboug. Council of Europe. Recuperat de http://www.ibe.unesco.org/fileadmin/user_upload/curriculum/SEEPDFs/audigier.

pdf.

Ausubel, D. P., Novak, J. D., & Hanesian, H. (1983). Psicología educativa : un punto de vista cognoscitivo. México : Trillas. Recuperat de http://cataleg.uab.cat/record=b1207302~S1*cat.

Ausubel, D. P. (2002). Adquisición y retención del conocimiento : una perspectiva cognitiva. Barcelona: Paidos.

Ballester, A. (2011). L’aprenentatge significatiu a la pràctica com fer l ’ aprenentatge significatiu a l’aula. Seminari d ’ aprenentatge significatiu, 1–205.

Recuperat de http://www.aprendizajesignificativo.es/wp-content/uploads/2011/04/aprenentatge_significatiu_practica.pdf

Barkley, E.F., Cross, K.P., Howell, C. (2007). Técnicas de aprendizaje colaborativo. Madrid: Morata.

Barth, B.-M. (1994). La détermination et l’apprentissage des concepts. Dins Houssaye, J. (dir.) La pédagogie: une encyclopédie pour aujourd’hui.(pp.275-289). Paris:ESF.

Barth, B.-M. (2004). Le savoir en construction. Paris: Retz.

Barth, B.-M. (2004). L’apprentissage de l’abstaction. Paris: Retz.

Barton, K.C. (2010). Historia e identidad: el reto de los investigadores pedagógicos. Dins Ávila, R.M., Rivero, M.P., Domínguez,PL. (coord.) Metodología de investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales (pp.13-28).

Zaragoza: Diputación de Zaragoza.

Bateson, G. (1990). Espiritu y naturaleza. Barcelona: Amorrortú.

Batllori, R. (1998). La teoria critica aplicada a la geografia. L’ús de l’argumentació per a la construcció conjunta del concepte conflicte a dues aules de secundaria.

(Tesi doctoral).

Batllori, R. (1999). Conflicto. colaboración y consenso en la enseñanza de las ciencias sociales. Dins Revista Íber, Didáctica de las Ciencias Sociales Geografía e Historia, 21, 13-22.

Batllori, R., Casas, M. (2000). el conflicto y la diferenciación: conceptos clave en la enseñanza de las ciencias sociales. Lérida: Milenio.

Benejam, P. (1993). Los contenidos de didáctica de las ciencias sociales en la formación del profesorado. Dins Montero, L. i Vez, J. M. Las didácticas específicas en la formación del profesorado (pp. 341-347). Santiago de Compostela: Tórculo.

Bernabé, M. (2018). Un acord europeu per retornar els afganesos a un país en guerra. El govern d'Aixraf Chani va haver d'acceptar les deportacions per no

Bosch, M.D., Casas, M. (2005) El concepto de diferenciación en el currículum de ciencias sociales. Educar para la comprensión de la diversidad y la convivencia intercultural. Dins García, C. Gómez, E. Jiménez, M.D., López, J.M. i Moreno, C.

(eds.) Enseñar ciencias sociales en una sociedad multicultural. Una mirada desde el mediterraneo.(pp. 359-379). Almería: Servivio de Publicaciones dde la Universidad de Almeria.

Boyer, E. (2010). La contribution de la premiere competence du programme histoire et éducation à la citoyenneté au développement de la pensée historique.

Une illustration auprès d'élèves du premier cycle du secondaire. Département d'Etudes sur l'Enseignement et l'Apprentissage Faculté des Sciences de l'Education Université Laval. Québec.

Bruner, Jerome Seymour; Goodnow, Jacqueline; Austin, G. A. (1999). The Process of Concept Attainment. Dins Margolis, E. Concepts core readings (pp.

103–123).

Call, T. (2011). El concepte frontera, del currículum a l’aula. Universitat Autònoma de Barcelona.

Call, T., Haro, M.R., Oller, M. (2013a). Análisis del uso de los medios de comunicación en las aulas de secundaria. Dins J.J.Díaz, A. Santisteban, A.

Cascarejo (eds). Medios de comunicación y pensamiento crítico. Nuevas formas de interacción social. (pp.219-227). Alcalà de Henares: Universidad de Alcalà.

Call, M.T., Haro, M. (2013b) El portafoli, per treballar la competencia digital en l’ensenyament de les ciències socials, Dins J. Pagès, A. Santisteban (eds). Una mirada al pasado y un proyecto de futuro. Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales. Vol 2. (pp.175-182). Barcelona: Servei de publicacions de la UAB/AUPDCS.

Call, T., Haro, M.R., Oller, M. (2014). Que nadie se quede fuera. Las cuestiones relevantes y las TIC en una enseñanza innovadora de la geografía de 3º de la ESO. Dins R. Martínez, E.M. Tonda (eds). Nuevas perspectivas conceptuales y metodológicas para la educación geográfica. Vol II. (pp. 111-120). Córdoba:

Grupo de didáctica de la Geografía de la Asociación de Geógrafos Españoles.

Call, M.T., Haro, M.R., Oller, M. (2015) Y nosotros, ¿Somos pobres? Propuesta didáctica para dar visibilidad a la situación económica de nuestro entorno más inmediato. Dins A.M. Hernández, C.R. García, J.L. Montaña (eds). Una enseñanza de las ciencias sociales para el futuro: recursos para trabajar la invisibilidad de personas, lugares y temáticas. (pp.119-126). Cáceres:

Universidad de Extremadura. Servicio de publicaciones.

Canal, M., Costa, D., Santisteban, A. (2012). El alumnado ante problemas sociales relevantes: ¿Cómo los interpreta? ¿Cómo piensa la participación? Dins N. De Alba, F.F. García y A.Santisteban (eds.). Educar para la participación ciudadana en la enseñanza de las ciencias sociales. (pp. 527-535). Sevilla:

Díada Editora.

Canales, M. ; Peinado, A. (1995). Grupos de discusión. Dins Delgado, J.M.;

Gutiérrez, J. (eds.), Métodos y Técnicas Cualitativas de Investigación en Ciencias Sociales. (pp. 288–315). Madrid: Síntesis psicologia.