Capítol 2. Fonamentació teòrica
2.3. El concepte frontera en l’ensenyament de les ciències socials
2.3.1. Aspectes a tenir en compte per a incorporar la frontera en
Per incorporar el concepte de frontera a l’ensenyament de les ciències socials és necessari conèixer-ne el procés de formació i els elements que en faciliten l’adquisició. Segons Barth (2004), el procés de conceptualització fa necessari que es coneguin les característiques i el grau de complexitat del concepte per tal que els alumnes puguin arribar al domini de validesa. És a dir, es tracta que els alumnes siguin capaços d’elaborar el concepte de frontera fins arribar a saber expressar-ne els efectes en situacions geopolítiques i socials, passades i presents, i deduir-ne de futures. Per això, és necessari que els alumnes puguin distingir-ne atributs, relacionar els conceptes inclusors, posar exemples, reconèixer-ne les representacions i identificar la frontera en contextos quotidians (Ausubel, Novak, y Hanesian, 1983), (Martorella, 1993), (Barth, 1994; 2004).
Per aconseguir incorporar la frontera a la xarxa conceptual, hem d’incloure en el procés d’aprenentatge el coneixement científic i el quotidià, juntament amb les representacions cartogràfiques. Les connexions entre els aspectes científics, quotidians i la cartografia han de servir per poder arribar a una interpretació més àmplia del concepte. En aquest sentit, el coneixement propi de les ciències socials implica establir intercomunicació i interdependència entre aspectes geopolítics i econòmics; la representació de les fronteres en mapes ajuda a identificar límits en el territori; el coneixement quotidià inclou la vivència de la frontera.
Els diferents aspectes que comprèn la taula següent permetrien a l’alumnat identificar, comprendre i integrar el concepte de frontera amb tota la seva complexitat i n’afavoririen un aprenentatge conceptual.
Font: Elaboració pròpia a partir del model operatiu de Barth (2004).
Taula 2 . Paràmetres per la conceptualització de frontera.
Paràmetres del
Concepte
(Barth, 2004)Concreció en Frontera
(Call, 2018) Atributs Principal a) Existència de dos elements: la línia o límit.Secundaris
b) Relació dels dos elements amb l’escala:
d’àmbit estatal, interestatal, regional, local i transfronterer.
i) Afectiva: creences i valors.
j) Funcional: memòria social.
k) Formal: històrica.
Exemplificació
Exemples l) Explicar situacions properes o en relació a fets des de la geografia històrica.
Contraexemples m) Expressar en contextos apropiats referents als límits ja siguin físics, reals, o virtuals.
Elements en el procés
d’aprehensió
Icònica n) Reconèixer-les en representacions cartografiades.
Activa o) Establir un procés d’ intercomunicació i d’interdependència en àmbits econòmics, geopolítics.
Simbòlica p) Identificar-la en contextos quotidians i en formes diverses: imatges, audiovisuals,...
Domini de
validesa
q) Comprendre la relació en l’espai a partir de la línia i la zona, i en la correlació entre la identitat i l’alteritat .
Context quotidià
Saber expressar r) L’efecte en situacions geopolítiques passades i presents. Deduir, per a possibles situacions futures, desenllaços en concordança amb els conceptes inclusors i les categories.
La concreció dels paràmetres de concepte que presentem en la taula anterior provenen de Barth (2004) i ens serveixen per determinar les característiques de la conceptualització de la frontera. Cada un d’aquests paràmetres s’ha concretat en el concepte frontera.
La categorització del concepte frontera ha d’incloure representacions socials, ja siguin individuals o col·lectives, d’un grup de persones per crear una identitat i integrar-la sobre el territori. Això ens porta a una distinció entre la frontera imaginària i la frontera real (Guyon, Mousseau i Tutiaux-Guillon, 1993). En aquest sentit, la funció històrica, la memòria social, les creences i valors són els que ens permeten distingir entre aquests dos tipus de fronteres: les que existeixen perquè formen part de l’imaginari de les persones i les que organitzen les societats.
Per aconseguir-ne la conceptualització, la frontera s’ha d’integrar en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per això és important que els temes que es treballin estiguin en relació amb l’anàlisi i la interpretació de fets, fenòmens i entorns a partir d’una explicació basada en la realitat i en el context en el qual es desenvolupa. Segons aquest darrer aspecte, els atributs permeten donar significació comuna i els contextos són claus per arribar a l’abstracció.
Considerem que el procés d’abstracció implica poder incorporar el concepte a la xarxa de relacions que es poden establir amb els atributs, les categories, els exemples i contraexemples i els conceptes inclusors.
La conceptualització de la frontera necessita, com hem apuntat en la taula anterior, conceptes inclusors. En relació amb aquests, Massey (2004) desenvolupa la idea de «sentit global del lloc» quan parla de conceptualització de l’espai i del lloc esmentant-los en relació amb la frontera.
(…) si el espacio no es simplemente la suma de territorios sino una complejidad de relaciones (flujos y fronteras, territorios y vínculos) ello implica que “un lugar”, un territorio, no puede ser tampoco algo simple, cerrado y coherente. (…) Es decir que la especificidad de cada lugar es el resultado de la mezcla distinta de todas las relaciones, prácticas, intercambios, etc. que se entrelazan dentro de este nodo y es producto
también de lo que se desarrolle como resultado de este entrelazamiento.
Es algo que yo he denominado “un sentido global de lugar”, un sentido global de lo local (Massey, 2004, pp. 78-79).
Aquests conceptes inclusors de la frontera suposen un apropament al domini de validesa des de la comprensió de l’espai i els límits, però especialment com una forma de donar sentit als desafiaments que comporten vers les persones en la construcció social. Paasi (1996) esmenta que «Even if boundaries are always more or less arbitrary lines between territorial entities, they may have deep symbolic and historical meanings for social communities, and they may also generate action» (p. 3).