Aigua
Grava Sorra
Nivell arqueològic Nivell arqueològic (enderroc de fusta) Bloc de travertí
Argiles (materials superficials aportats) Nivell freàtic
Sorres carbonatades Torba
Fusta (pilars)
172.60 172.40 172.20 172.00 171.80 173.00 172.80 173.60 msnm
173.40 173.20
171.60 171.40 171.20 171.00 170.80 170.60 170.40 170.20 170.00 169.80 169.60
0 1m
0 1m
0 1m
SECTOR C SECTOR B
SECTOR A
SECTOR A SECTOR B SECTOR C
Fig. 11. Estratigrafia comparada dels diferents sectors excavats a la Draga.
Estratigrafia d’un jaciment lacustre
arqueològics que corresponen a les dues fases d’ocupació de la Draga. Per sota dels estrats arqueològics, trobem un potent estrat de sorres carbonatades estèrils arqueològicament. De la mateixa manera que en el sector B, s’han documentat dues fases.
Fase II. Es caracteritza per un nivell arqueològic que té una potència de 25 a 30 cm i es pot presentar, segons la zona, de dues maneres diferents:
- Zona nord: restes arqueològiques que es caracteritzen bàsica-ment per restes vegetals no transformades antròpicabàsica-ment dispo-sades a diverses cotes i algun fragment de ceràmica. Hi apareixen pilars de cabanes.
- Zona sud: nivell de travertins col·locats intencionadament amb una potència que pot superar els 30 cm. Entre els blocs apareix una gran quantitat de restes vegetals carbonitzades i algun objecte arqueològic. S’hi troben pilars de cabanes.
Fase I. El nivell arqueològic en la zona nord apareix després d’un hiatus feble de sediment estèril, i a la zona sud, a sota dels blocs de travertí.
- Zona nord. Presència de restes vegetals (branques, pals, escor-ça, etc.), restes de ceràmica, sílex i llavors. La potència del nivell arqueològic és molt feble, sota seu hi ha novament les sorres car-bonatades sense materials arqueològics. Cal destacar la presència d’unes petites cubetes de molt poca potència que no superen els 15 cm, plenes de torba i semblants a les documentades en el sector terrestre.
- Zona sud. Nivell amb gran quantitat de restes vegetals (branques, pals, escorça, etc.), restes de ceràmica, sílex i nivells amplis de llavors carbonitzades.
L’excavació arqueològica és un mètode destructiu. Un cop finalit-zada una excavació només resten els objectes descontextualitzats i la documentació arqueològica.
El mètode d’excavació ha de garantir la precisió de descobriment i de reconeixement dels esdeveniments posteriors al seu dipòsit, que són en bona part fruit de les accions humanes del passat.
Un jaciment arqueològic representa l’acumulació d’esdeveniments en el temps i coetanis, i depèn molt del mètode emprat en l’exca-vació que sigui possible definir correctament la relació espacial i cronològica entre diferents esdeveniments. El mètode d’excavació ha de garantir també que sigui recollit un màxim de materials amb la seguretat de la seva situació contextual. Això no es refereix no-més als objectes inventariables, sinó també a les microrestes sus-ceptibles de ser emparades en anàlisis físiques i químiques. D’altra banda, el registre ha de preservar de forma objectiva, comprensible i operativa la informació detallada sobre el material i les construc-cions desenterrades, sobre la seva disposició horitzontal i vertical, i sobre la seva relació espacial, mes enllà de la seva desaparició. Per tant, un registre arqueològic ha de ser exacte, detallat, exhaustiu, eloqüent, informatiu, coherent, integrat, comprensible i operable.
Excavació
Cada jaciment és un món per ell mateix i és necessari adaptar la metodologia d’excavació a les seves condicions específiques.
A la Draga, el fet extraordinari de la conservació de la matèria orgànica en un entorn anaeròbic i la mateixa fragilitat d’aquest tipus de restes han comportat la implementació d’uns mètodes de treball de camp, d’anàlisi i de conservació que fins aleshores no s’havien desenvolupat en cap jaciment peninsular. Els mètodes d’excavació i de registre estan en procés de desenvolupament i
adaptació constants per tal de respondre eficaçment als reptes que s’imposin.
Les particularitats de les tres zones del jaciment –subaquàtica (sec-tor C), freàtica (sec(sec-tor B) i freàtica dessecada parcialment (sec(sec-tor A)– han condicionat enfocaments metodològics específics, que es fonamenten en una excavació en extensió i per nivells arqueològics i/o geològics, en què es tracten de forma individualitzada les unitats i les construccions que es distingeixen dins de cada nivell.
Tots els diferents sectors estan inclosos en una quadrícula general establerta des de les primeres campanyes d’excavació. La qua-drícula és igualment un element d’excavació i un element del re-gistre. Determina la dinàmica d’excavació i serveix (conjuntament amb nivell/unitat/estructura) com a unitat de recollida dels materials i de mostreig sistemàtic i puntual. Tot i que aquest mètode de sec-torització últimament està contestat, la seva permanència facilita la integració del registre de totes les campanyes fetes fins avui i no entorpeix l’ús d’altres paràmetres espacials, més adequats per als mètodes analítics quantitatius, com les coordenades UTM (Fig.12).
Segons els criteris preestablerts, els materials es recuperen com a objectes individualitzats amb les coordenades UTM, o dins de la unitat quadre/nivell. El creixement de les disciplines analítiques en l’entorn de la recerca arqueològica i la localització de materials i mi-crorestes que habitualment no es preserven en els jaciments arque-ològics i que difícilment són recuperables durant l’excavació (com les restes d’ictiofauna, microfauna, llavors i fruits, fustes, escorces, tiges i tot tipus de materials orgànics) han condicionat l’aplicació de nous protocols de mostreig sistemàtic i puntual. Es prenen com a mínim quatre mostres (de sediment) d’un litre (per subquadres) i una de deu litres per cada metre quadrat i per cada nivell arqueolò-gic. Les mostres puntuals són aquelles que es prenen de contextos discriminats o dels objectes excavats. Un cop finalitzada