re present, abans del present). Aquesta data, però, no és una data de calendari, sinó una aproximació analítica. Cal tractar el resultat del mesurament en el programari informàtic especialitzat, que a partir d’algoritmes estadístics calcula l’interval de probabilitat en el qual ha ocorregut la mort de l’organisme mostrejat. Perquè l’interval temporal que resulta de l’anàlisi d’una mostra tingui valor per a la interpretació històrica, les connexions lògiques entre la mostra da-tada i el seu context arqueològic immediat han de ser segures. Les condicions d’excavació arqueològica, les condicions dels contexts dels quals procedeixen les mostres datades, la qualitat i la condi-ció de les mostres i el mateix protocol de mostreig són els factors principals que determinen el grau de fiabilitat i utilitat de les mostres i dels resultats obtinguts.
Ateses les característiques inestables de l’entorn natural i els pro-cessos naturals i socials intensos als quals el jaciment estigué exposat durant mil·lennis, la situació estratigràfica de la Draga és complexa. La dinàmica de l’ocupació d’espai a la vora de l’estany es caracteritza per un desplaçament horitzontal de les activitats en un espai limitat, és a dir, després de l’abandó d’una cabana se’n construeix una altra a certa distància. En aquestes condicions és difícil establir les relacions estratigràfiques directes, ja que no es disposa d’un segment vertical que representi tota la cronologia del jaciment. Només en alguns punts és possible establir les seqüènci-es de la cronologia relativa, concretament en només duseqüènci-es unitats.
Les anàlisis cronomètriques són, per tant, fonamentals per enten-dre aquesta dinàmica. En les campanyes d’excavació des de l’any 1991 fins a l’any 2016 s’ha recollit un gran nombre de materials orgànics propicis per a la datació mitjançant el mètode C14. De Intervals cal BC
Laboratori Edat BP D T Material from to % Beta 425196 6320 30 fusta -5361 -5223 95.4 UBAR1247 6295 45 fusta -5374 -5080 95.4 Beta 425195 6280 30 fusta -5315 -5215 95.4 Beta278255 6270 40 fauna -5316 -5211 95.4 Beta315052 6270 30 cereal -5325 -5076 95.4 UBAR1308 6270 45 fusta -5341 -5072 95.4 UBAR1248 6240 35 fusta -5308 -5071 95.4 UBAR1293 6220 45 fusta -5306 -5061 95.4 Beta315051 6210 40 cereal -5303 -5056 95.4 UBAR1309 6205 45 fusta -5296 -5055 95.4 Beta 425194 6200 30 fusta -5300 -5043 95.4 Beta0000 6184 27 fauna -5289 -5051 95.4 Beta315050 6180 40 cereal -5218 -5052 95.4 OxA-20233 6179 33 cereal -5221 -5025 95.4 Beta278256 6170 40 fauna -5221 -5000 95.4 OxA-20231 6163 31 cereal -5215 -5022 95.4 OxA-20235 6143 33 cereal -5210 -5001 95.4 Beta438952 6140 30 cereal -5209 -5002 95.4 Beta315049 6130 40 cereal -5215 -4981 95.4 OxA-20234 6127 33 cereal -5210 -4981 95.4 OxA-20232 6121 33 cereal -5208 -4961 95.4 Beta 422871 6100 30 fauna -5207 -4935 95.4 HD15451 6060 40 cereal -5050 -4850 95.4 Beta 428247 6060 30 fauna -5195 -4842 95.4 Beta 422872 6050 30 fauna -5033 -4848 95.4 Beta298438 6010 40 fauna -5000 -4796 95.4 Beta 422869 5990 30 fauna -4959 -4792 95.4
Beta 425198 5920 30 fauna -4881 -4717 95.4 Fig. 6. Edats radiocarbòniques, desviació típica i intervals calibrats BC. Les files més fosques recullen datacions del pilars de fusta.
Cronologia
totes les mostres que han estat enviades a diferents laboratoris, els resultats rellevants han donat vint-i-vuit datacions (Fig. 6) fetes sobre les mostres de vida curta (organismes que han viscut menys de deu anys) –fauna, llavors i fusta– mitjançant el mètode AMS (Ac-celerator Mass Spectrometry). Per garantir la precisió dels resultats i poder-les considerar de vida curta, les mostres de fusta han estat extretes de l’últim anell de creixement preservat sota l’escorça de pals clavats en el nivell freàtic. Pel que fa a la distribució espacial de les mostres, tretze procedeixen del sector A (sec), tretze del sector B (freàtic) i dos del sector C (subaquàtic).
Els resultats de les datacions s’han tractat en el programa OxCal, per tal d’obtenir els intervals de probabilitat calibrats en anys abans de Crist, utilitzant la corba IntCal13. En la representació gràfica dels intervals de probabilitat (Fig. 7) es pot observar un patró continu que permet plantejar que la Draga va ser ocupada de manera inin-terrompuda durant un període de més de tres-cents anys, entre els anys 5361 i 5223 cal aC, i 5000 i 4796 cal aC. Si bé es poden diferenciar dos moments de construcció de les estructures per la seva superposició, aquests episodis segurament no van implicar l’abandonament del poblat. Tanmateix, les datacions constaten el breu interval temporal en què se situen les dues possibles fases d’ocupació de la Draga.
Per analitzar la possible distribució de les dues fases reconegudes en l’estratigrafia del jaciment, hem elaborat un model amb les da-des estratigràfiques proporcionada-des per una columna de micromor-fologia (MP2) extreta d’una secció completa del sector B. El model situa el límit transitori en un interval de probabilitat de 140 anys,
Fig. 7. Gràfic dels intervals cal BC.
entre 5216 i 5076 cal aC (Fig. 8). No obstant això, la proximitat temporal dels intervals de les dues fases procedents de les unitats estratigràfiques consecutives (Fig. 9, Beta315049 i Beta315050) suggereix que aquest ample límit transitori no significa l’abandona-ment del poblat.
Els pilars que eren elements constructius de les cabanes estan representats per vuit mostres datades. Aquests pilars se situen en la part més antiga de la seqüència cronològica (Fig. 6, files ombrejades) i segons el model de dos fases elaborat a partir de la mostra MP2 coincidirien amb la fase 1, per sota del límit transitori. Els pilars es relacionen, per tant, amb les estructures de fusta preservades en el sector freàtic i subaquàtic, que en aquests sectors es distingeixen de les estructures de pedra es-tratigràficament superposades. En el sector sec, no es troba el nivell de les estructures de fusta: les estructures de pedra jauen directament sobre les sorres lacustres. Però sota les estructures es troben també forats de pal, la majoria amb la resta del pal de fusta preservat en el nivell freàtic, entre 30 i 40 cm sota la super-fície de les sorres. Hem creat un model utilitzant les datacions de l’estructura 258, superposada al forat de pal 21, en què les mostres datades procedeixen d’una clara seqüència estratigràfi-ca: la primera del fons de l’estructura, la segona de l’ompliment del forat de pal i la tercera de la fusta preservada (Fig.10). Els intervals de probabilitat mostren clarament la distància temporal entre dues fases d’ocupació d’aquest lloc. L’únic testimoni de la primera fase és el pal vertical (c. 5250-5100 cal aC). En la sego-na fase, ja sobre un terreny net de runes i el forat de pal vertical ja omplert de sediment, es depositen materials corresponents als inicis de l’estructura de pedra (c. 5050-4900 cal aC) i de la seva vida útil (4950-4800 cal aC).
Aquests resultats confirmen que l’ocupació de la Draga fou llarga i que els seus espais construïts han estat reutilitzats després d’un Unmodelled (BC/AD) Modelled (BC/AD)
from to % from to %
Sequence MP2
Boundary Start 1 -5529 -5083 95.4
Phase 1
Beta315052 -5316 -5211 95.4 -5312 -5117 95.4 Beta315049 -5211 -4962 95.4 -5226 -5091 95.4 Boundary
Transition 1/2 -5216 -5076 95.4
Phase 2
Beta315050 -5286 -5002 95.4 -5208 -5050 95.4 Beta315051 -5296 -5055 95.4 -5209 -5053 95.4
Boundary End 2 -5214 -4903 95.4
Fig. 8. Model cronològic de les dues fases representades en l’MP2.
Fig. 9. Model bayesià de las fases 1 i 2 representades en la mostra estratigràfica MP2.
Cronologia
període de deteriorament i descomposició, però durant l’ocupació contínua del poblat. Per poder elaborar models de més precisió, és necessari continuar amb l’aplicació d’un protocol de mostreig
sistemàtic dels contexts relacionats i aplicar mètodes d’estadística bayesiana sobre un nombre de mostres estratigràficament signifi-cants més gran.
Fig. 10. Planta, secció i cronologia de l’E258.
a a’
Estructura E258
FP 21 Beta42869
pilar (PV 1399)
0 cm 10 20 30 40 50 100
172.00 171.90 171.80 171.70 171.60 172.20 172.10 172.50 msnm
172.40 172.30
171.20 171.10 171.40 171.30 171.50
Sorres carbonatades 258-1
258-2
Beta428247
Beta425194
Els diferents sectors excavats a la Draga han estat definits en funció de la relació que mantenen el nivell freàtic i la làmina d’aigua de l’es-tany amb els nivells que contenen les restes de l’ocupació huma-na, cosa que ha possibilitat diferents estats de conservació de les restes orgàniques (Fig. 11). El jaciment s’ha dividit en tres sectors:
Sector A. És el sector anomenat emergit. Es localitza al sud-est del jaciment. El nivell freàtic es troba per sota dels nivells arqueològics on es conserven el pals clavats en el subsòl molt per sota dels ni-vells arqueològics conservats. L’estratigrafia, de sostre a base, és la següent:
- Terres marronoses compactes, corresponents a un terra que es formà en sec, en un moment en què les aigües de l’Estany estaven més baixes que en l’actualitat. Aquesta capa pot tenir entre 30 i 40 cm de potència.
- Terres negres (torba), entre 20 i 40 cm, molt compactes; aquest estrat es va formar per putrefacció de la capa vegetal existent a la zona, una vegada es varen enretirar les aigües, en una data poste-rior a mitjan VI mil·lenni aC, que seria la data de l’abandonament d’aquest hàbitat del neolític antic de la Draga.
- Nivells arqueològics que presenten diversos horitzons sedimen-tològics. Generalment argiles d’origen terrigen que es dipositen per escorrentia superficial i que rebleixen els espais ocupats per diversos tipus de construccions (empedrats, fosses i fogars) que es recolzen pràcticament sempre sobre el subsòl lacustre (sorres carbonatades).
- Subsòl lacustre estèril (sorres carbonatades) on es localitzen els pilars clavats que conserven la fusta quan es troben sota el nivell freàtic.
Sector B. Localitzat en la zona central del jaciment. El nivell freàtic se situa per sobre del nivell arqueològic, fet que ha permès que la matèria orgànica es conservi en molt bon estat.
L’excavació del sector B de la Draga ha permès diferenciar diferents nivells que caracteritzen sintèticament dos horitzons ben diferenci-ats. D’una banda, els nivells que apareixen per sobre del nivell de travertins acumulats en forma de paviments i superfícies enllosades en el darrer moment de l’ocupació neolítica de la Draga, i que ocu-paven una bona part de la superfície excavada, i de l’altra, els nivells que apareixen per sota.
Sintèticament, l’estratigrafia del sector B és la següent:
- Unitats arqueològiques superficials que presenten un comporta-ment similar al del sector A.
Fase II. Nivell d’amortització de la primera ocupació. Es caracteritza per un potent nivell de travertins que conformen un paviment sobre el qual es construeixen diversos fogars.
Fase I. Nivell d’enderroc d’estructures realitzades amb fusta i que estan cobertes pel nivell de pedres de la fase II.
Sector C. És la part estrictament subaquàtica del jaciment i es loca-litza a tocar de la vora actual de l’estany. El sector està permanent-ment cobert d’aigua, fet que permet una molt bona conservació de la matèria orgànica.
Els dos nivells arqueològics detectats a les diverses campanyes es troben sota d’una successió de nivells geològics naturals d’aproxi-madament 175 cm de potència, caracteritzats per estrats traver-tínics i sorres carbonatades. L’últim nivell travertínic constitueix la riba de l’estany en època neolítica i és on apareixen el dos nivells