Tot i que és una cosa molt evident des de fa anys, la presència de dones en els processos de negociació és summament escassa, gairebé inexistent. Un càlcul realitzat per l’Escola de Cultura de Pau sobre 33 negociacions dutes a terme en els darrers anys, que afecten a grups armats presents a 20 països, mostra que de les 280 persones que hi han intervingut, només 11 han estat dones, o sigui un 4% del total. El percentatge és una mica més elevat en els equips de negociació governamentals (7%), especialment per l’alt percentatge de dones que componen els equips de negociació del govern filipí; en els grups armats, la presència de dones és gairebé inexistent (0,3%), i també als equips facilitadors (1,7%).
Aquesta invisibilitat de les dones a les fases negociadores contrasta, tanmateix, amb altres fases dels processos de pau o de la seva preparació. Així, per exemple, en una selecció de 16 centres de recerca sobre la pau de diversos països, en els quals es fa un seguiment dels conflictes i s’estudien processos de resolució de conflictes, de les 434 persones que hi treballen com a investigadores, un 47% són dones. Tot i que no es pot comptabilitzar, se sap també que les dones solen ser majoria en els moviments socials dedicats a la pau, a les xarxes que ajuden a sostenir els processos de pau, i a les tasques pròpies de la rehabilitació postbèl·lica, o sigui, l’etapa d’implementació dels acords.
Les explicacions per entendre aquest immens desequilibri entre la visibilitat i el protagonisme de les dones a gairebé tot el cicle, però la seva invisibilitat en el moment de negociar, són diverses. D’una banda, la carrera diplomàtica continua essent, encara que cada vegada menys, un ofici masculí, cosa que explicaria en part una menor participació de dones en els equips negociadors governamentals. Pel que fa als grups armats, malgrat que en molts d’ells les dones representen entre el 20 i el 40%
dels seus efectius, els òrgans de poder estan en mans dels homes, i seran aquests mateixos homes els qui
acudiran a la taula de negociacions. Aquesta escassa participació de les dones en els processos de pau, i la seva pràctica absència en els equips facilitadors, contravé totes les recomanacions de la Resolució 1325, aprovada l’octubre de l’any 2000 pel Consell de Seguretat, i que instava els Estats a vetllar perquè augmentés la representació de les dones en la gestió i la solució de conflictes, així com que el propi Secretari General nomenés més dones representants especials i enviades especials per realitzar missions de bons oficis en nom seu.
En acabar l’any 2007, de les 57 persones designades pel Secretari General per a aquests càrrecs (sense comptar els nomenaments per a càrrecs temàtics), només tres eren dones, és a dir, el 5,2% del total, amb funcions a Libèria i el Sudan, i totes elles nomenades durant el 2007.
D’altra banda, per a l’elaboració d’aquest annex s’han analitzat també els acords de pau signats entre el 31 de desembre del 2004 i el 31 de desembre del 2007, amb l’excepció de l’acord d’alto el foc signat l’any 2002 a Sri Lanka. Aquests acords han estat analitzats adoptant la perspectiva de gènere6, amb l’objectiu d’esbrinar si en els acords de pau signats amb
5 Aquest apartat s’ha elaborat conjuntament amb María Villellas
6El gènere és la “categoria que subratlla la construcció cultural de la diferència sexual, o sigui, el fet que les diferents conductes, activitats i funcions de les dones i els homes són construïdes culturalment, més que no determinades biològicament. La perspectiva de gènere al·ludeix no només al potencial analític d’aquesta categoria sinó també al seu potencial polític, transformador de la realitat. Des d’aquest angle, el gènere no és només una eina per a l’anàlisi de com estan les dones al món; també és una proposta política pel fet d’exigir un compromís a favor de la construcció de relacions de gènere equitatives i justes.”
Murguialday, C. “Gènere” a Hegoa, Diccionari d’Acció Humanitària i Cooperació al Desenvolupament, 2000, Icària. La definició que ofereix l’Oficina de l’Assessora Especial sobre Assumptes de Gènere i Avenç de la Dona de Nacions Unides, assenyala que “el gènere es refereix als atributs socials i a les oportunitats associades al fet de ser home o dona i les relacions entre dones i homes, nenes i nens, així com a les relacions entre dones i les relacions entre homes. Aquests atributs, oportunitats i relacions es construeixen socialment i s’aprenen en el procés de socialització. Són específics d’un context i temporals i poden canviar. El gènere determina el que s’espera, es permet i es valora en una dona o en un home en
posterioritat a l’any 2000 s’hi ha incorporat aquesta perspectiva, tal com estableix la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU.
De l’anàlisi del contingut dels acords de pau signats des del 2004 es desprenen algunes conclusions sobre el paper que la perspectiva de gènere, com a eina de treball i com a pràctica política, està jugant en els processos de pau actuals. En primer lloc cal destacar l’absència d’aquesta perspectiva en gran part dels acords analitzats.
La dimensió de gènere està totalment absent dels acords signats a Sri Lanka, Aceh (Indonèsia), Txad (tant en l’acord del 2006 com en el del 2007) i Costa d’Ivori. Malgrat que la manca d’un contingut explícit en matèria de gènere no hauria d’implicar necessàriament que la implementació d’un acord sigui de caràcter excloent i a la societat postbèl·lica hi persisteixin pràctiques discriminatòries, a la pràctica el risc que això ocorri és molt elevat. La transformació de les estructures patriarcals excloents és un procés d’una enorme complexitat que requereix d’instruments i polítiques concretes, a més de compromisos ferms per part dels governs i els agents socials, d’aquí la importància que aquesta qüestió estigui contemplada de manera explícita en els acords de pau.
En segon lloc, cal destacar que hi ha un nombre important d’acords signats en els quals sí que hi apareix de manera explícita contingut de gènere. Són els acords del Sudan (Sud), Burundi (FNL), Sudan (Est), Sudan (Darfur) i Nepal. Els temes als quals es fa referència en aquests acords són molt diversos, però alguns dels més recurrents són els que fan referència al desenvolupament dels processos de DDR incorporant-hi la perspectiva de gènere (Sudan- Sud, Burundi i Sudan-Darfur); l’elaboració de polítiques o reformes institucionals encaminades a garantir els drets de les dones (Sudan-Est, Sudan-Darfur i Nepal); i la inclusió de la fi de l’ús de la violència sexual en el marc de les declaracions d’alto el foc (Burundi i Sudan-Darfur).7 Pel que fa a aquesta darrera qüestió, cal ressenyar el fet que s’inclogui la violència sexual com una de les accions de guerra inclosa en els supòsits de l’alto el foc, ja que implica el reconeixement formal que s’ha utilitzat com a arma de guerra. Els temes contemplats en aquests acords són temes importants, doncs fan referència a alguns dels pilars bàsics de la rehabilitació postbèl·lica, com poden ser les reformes institucionals o de l’àmbit de la seguretat.
No obstant, cal assenyalar que la perspectiva de gènere en els acords de pau analitzats no hi apareix de manera transversal, és a dir, impregnant el contingut de l’acord sencer, sinó que ho fa de manera puntual, mitjançant la menció de qüestions concretes sobretot referides a la situació de les dones, per la qual cosa s’hauria d’assenyalar que no es tracta estrictament d’acords elaborats amb una perspectiva de gènere, sinó a partir de la inclusió de temes puntuals relatius als efectes dels conflictes armats sobre les dones, o bé a la garantia dels seus drets a la fase postbèl·lica. No es pot afirmar, per tant, que aquests acords continguin una voluntat transformadora de les relacions de gènere a la societat postbèl·lica, si bé cal destacar que la inclusió de certs temes (encara que sigui de manera puntual) suposa un punt de partida important en aquest sentit.
Queda doncs un llarg camí per recórrer fins que la implementació de la Resolució 1325 es faci efectiva en l’àmbit dels processos de pau i en els acords resultants d’aquests acords, i perquè s’estableixin els fonaments perquè els processos de rehabilitació postbèl·lica tinguin en compte la dimensió de gènere, tan present en el transcurs dels conflictes armats contemporanis. Els processos i els acords de pau haurien de ser considerats com a instruments clau per a la promoció de l’equitat de gènere, cosa que sens dubte contribuiria a la seva sostenibilitat en el temps, com han reconegut les pròpies Nacions Unides.8
7Vegeu el contingut concret a la taula resum dels acords adjunta.
8 Peace agreements as a means for promoting gender equality and ensuring participation of women – A framework for model provisions. Division for the advancement of women. Desembre 2003,
País i nom de l’acord Data de la
signatura Contingut explícit de gènere en el text de l’acord Observacions
Sri Lanka. Acord per un alto el foc entre el Govern de la República Democràtica Socialista de Sri Lanka i l’LTTE
22 de febrer de
2002 No n’hi ha A la tercera ronda de negociacions s’acorda l’establiment d’un
subcomitè de gènere integrat per representants del Govern i de l’LTTE Sudan (Sud). Acord sobre les
de 2004 24.8. El programa de DDR haurà de ser sensible al gènere.
Indonèsia (Aceh).
Memoràndum d’Enteniment entre el Govern de la República d’Indonèsia i el Moviment d’Aceh Lliure
15 d’agost de
2005 No n’hi ha
Un informe de CIM (que va mitjançar a les negociacions de pau) assenyala que malgrat que l’acord de pau conté les bases que permetrien garantir una participació activa de les dones, aquestes amb prou feines han estat visibles en el transcurs del procés de pau i la seva participació ha estat molt limitada.
Burundi (FNL). Acord per un alto el foc generalitzat entre el Govern de la República de Burundi i el PALIPEHUTU-FNL
7 de setembre de 2006
1.1.5 // 4.2.1.6 El cessament de tots els actes de violència contra la població civil inclou la violència sexual.
3.1.2 // 4.1.1.e Les famílies dels combatents desmobilitzats es beneficiaran de programes especials i no participaran en el procés d’acantonament. L’FNL ha d’especificar si els combatents que es desmobilitzaran són homes o dones Txad (FUC), Acord de pau entre
la República del Txad i el Front Uni pour le Changement Démocratique (FUCD)
26 de desembre
de 2006 No n’hi ha
Sudan (Est). Acord de pau per
al Sudan est 14 d’octubre de
2006
1.7. // 7.19 // 23.c // 24 Les dones hauran d’estar representades a totes les institucions de govern, en tots els nivells, i s’haurà de garantir la seva participació igual i efectiva
75.k S’haurà de garantir que tots els programes de desenvolupament tinguin en compte les necessitats especials de les dones
-Participació política de les dones (paràgrafs 15, 70,71, 77.b, 78,
- Igualtat de drets homes – dones (paràgrafs 27, 28, 30.c)
No s’ha implementat res
-Dones refugiades i desplaçades
-Protecció de les dones enfront de la violència de gènere (paràgraf 182)
-Igualtat de drets per accedir a documentació (paràgraf 192)
- Protecció especial a dones desplaçades internes (paràgraf 262.e)
-Compensacions a dones víctimes del conflicte armat (paràgraf 205.d)
- Alto el foc
-protecció enfront de la violència de gènere (paràgraf 217.c)
-prohibició de la violència de gènere (paràgraf 226.e) -participació de les dones en la verificació de l’alto el foc (paràgraf 229.e)
-AMIS no permetrà violència de gènere (paràgraf 236) - Seguretat
-S’establiran unitats de la policia específiques per a qüestions de gènere (paràgraf 278)
-DDR
-No discriminació de gènere en la reintegració de combatents (paràgraf 400).
-La desmobilització ha d’incloure les dones (p. 428) -Programes especials per a la reintegració de les dones (p. 445)
-Rehabilitació postbèl·lica
-Participació de dones al Diàleg Darfur-Darfur (p. 467)
Nepal (CPN). Acord de Pau Global entre el Govern del Nepal i el Partit Comunista del Nepal (Maoista)
21 de novembre de 2006
Preàmbul: ‘Expressant determinació per a la progressiva reestructuració de l’Estat per resoldre els problemes que existeixen al país basats en la classe, la casta, la regió, el sexe’
3.5 S’adoptaran polítiques per abordar els problemes que afecten les dones […] acabar amb la discriminació basada en la classe, casta, llengua, sexe…
7.1.1 Ambdues parts es comprometen a respectar i protegir els drets humans i el DIH i a acceptar que ningú ha de ser discriminat per qüestions de color, gènere […]
7.6. Drets de les dones i nens
7.6.1 Aquests drets han de ser protegits de manera especial
[…] posar fi a la violència, l’abús i l’explotació sexual
Costa d’Ivori. Acord Polític de
Ouagadougou 4 de març de
2007 No n’hi ha
Diverses ONG de drets humans i el propi Secretari General de l’ONU han denunciat la utilització de la violència sexual de manera sistemàtica durant el conflicte armat. HRW ha assenyalat que el procés de pau no ha servit per fer front a aquesta situació.
L’Acord de Linas-Marcoussis tampoc recollia cap contingut de gènere.
Txad 26 d’octubre de
2007 No n’hi ha