ELS ARTICLES DE L’OPINIÓ

Entre el setembre de 1928 i el gener de 1929, Ramon Xuriguera escriu, des de París, sis articles, de temàtica política, pedagògica i literària, però amb el comú denominador de tractar qüestions d’actualitat, destinats al setmanari L’Opinió.⁵⁹

“El pacifisme, obra de joventuts” és un article de caire polític i esdevé una reflexió al voltant d’aquesta qüestió −i, de retop, “el del patriotisme inútilment líric”− a propòsit del Primer Congrés Mundial de la Joventut celebrat a la ciutat neerlandesa d’Eerde. Els intercanvis entre estudiants de diversos països, segons Xuriguera, serveixen per evitar que una diplomàcia “prou hàbil que pugui, en nom de les deshonestedats potencials que ara la mantenen, precipitar els homes els uns contra els altres”. Cal, per tant, educar en la pau: “La pau i tots els problemes importants en la vida dels pobles i dels homes han de començar a l’escola i no troben solució fins que les joventuts n’han fet un ample estat d’esperit”.⁶⁰ Estretament relacionat amb aquesta proposta, a l’article “La nova concepció de la Història” reclama el canvi d’enfocament en aquesta matèria per tal de superar una concepció estrictament localista adreçada “a exaltar els homes i els fets nacionals i a desconsiderar i odiar els dels altres indrets del planeta”. La proposta de Xuriguera passa per integrar les assignatures d’Història, Geografia i Moral en una de sola que rebi el nom d’Història de la Civilització. La finalitat és més que evident:

L’exaltació dels prejudicis nacionals que amb l’antiga concepció d’aquesta assignatura portava els homes a refugiar-se en la frontera amb una irada exaltació bèl·lica, ara els iniciarà en la llista dels guanys que l’afany comú ha ofert a la Civilització; i aquest aspecte té de sana doctrina conjuntiva el que l’altre té d’hostilitat i d’incomprensió.

Més que la marxa d’un poble, sigui el que sigui interessa la marxa del món; i els que van a la rerassaga és precís que treguin el cap per la frontera per posar-se a nivell.⁶¹

Els altres quatre articles responen a temes essencialment literaris. “A l’entorn de l’enquesta de Monde” sorgeix com a resposta a un article de Jaume Miravitlles publicat al mateix setmanari⁶² i gira al voltant d’una qüestió candent en el panorama cultural de l’Europa de finals de la dècada dels anys vint: l’existència o no d’una literatura

59 Abans de la seva marxa a París, Xuriguera havia publicat en el primer número de L’Opinió, 18-II-1928, l’article “Shum al Museu Morera”, aparegut anteriorment en el número 64 (25-I-1928) de Lleida.

60 Ramon Xuriguera, “El pacifisme, obra de joventuts”, L’Opinió, 6-X-1928. La conclusió de l’article no deixa lloc a dubtes: “El sentit de la pau no és una cosa de tractats: és una cosa d’esperits”.

61 Ramon Xuriguera, “La nova concepció de la Història”, L’Opinió, 24-XI-1928.

62 No hem pogut localitzar aquest article de Jaume Miravitlles.

proletària. Xuriguera, a diferència de Miravitlles, s’inclina per la impossibilitat que aquesta pugui arribar a donar-se:

La literatura, expressió gràfica de l’home, en un sentit ample i universal, no pot considerar el fragment com una unitat, l’aspecte com un conjunt, un home com l’home.

Aquesta mateixa posició que per altra banda justifica el fet d’una atenció literària al motiu proletari, l’inhibeix, al nostre modest entendre, de tractar-lo com una realitat exclusiva i completa; i el mateix podríem dir del motiu burgès, de motiu rural, etc., car els homes que més o menys podrien respondre a aquestes classificacions, abans que proletaris i burgesos i rurals, són homes, i la literatura ha d’amar a l’home i no a la “classe”.⁶³

A partir d’aquesta definició, s’interroga sobre la possibilitat de trobar, entre la producció literària catalana, algun exemple de literatura proletària, “una literatura que expressi les aspiracions de la classe obrera”. Els escassos escriptors que, a judici de Xuriguera, s’identificaven amb el moviment obrer van acabar proporcionant uns productes “de to directe i de batalla” que cauen, de ple, dins el terreny del periodisme i que, de cap de les maneres, poden arribar a considerar-se com a literatura. I, a més, rebat l’afirmació de Miravitlles d’exemplificar la literatura proletària amb les figures d’Ignasi Iglésias i de Santiago Rusiñol. La conclusió a què arriba és taxativa: “No hi ha doncs a Catalunya ni una atenció literària al motiu proletari, ni molt menys una literatura proletària”.

Xuriguera publica a L’Opinió dos articles que comenten qüestions de l’actualitat literària parisenca i que es relacionen amb les cròniques per a La Publicitat. Així, a “Un nou moviment literari? André Cayatte” analitza la figura d’aquest narrador, considerat com el capdavanter d’un nou grup, “La Renaissance du Livre”, caracteritzat pel fet que cap dels seus membres és “un escriptor de professió” i per no seguir els dictats de les modes sinó que “cada u explica la seva vida; tot són, doncs, històries de memòries o d’opinions”.⁶⁴ “Una col·laboració”, en canvi, no és més que el comentari del llibre de Lluís Elies i Jaume Miravitlles, París terra promesa, sobre diversos personatges catalans exiliats a París; un text qualificat de “document interessant no exempt de valors simbòlics”.

63 Ramon Xuriguera, “A l’entorn de l’enquesta de Monde”, L’Opinió, 8-IX-1928. Cal tenir present, una vegada més, que el seu germà Joan Baptista, autor també d’articles per a L’Opinió, esdevindrà un ferm partidari de la literatura proletària i revolucionària durant els anys trenta.

64 Ramon Xuriguera, “Un nou moviment literari? André Cayatte”, L’Opinió, 29-XII-1928.

En el darrer article, “L’esporgament delictuós dels clàssics”, l’edició del Tirant lo Blanc, publicada per Josep Maria Capdevila per a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”, és el pretext per comentar la mutilació, en nom del bon gust, de què són objecte les obres clàssiques, les que han travessat “amb la dignitat que li escau totes les èpoques i totes les coloracions morals”:

En nom del bon gust, s’ha al·ludit la moral noucentista −la de Catalunya, s’entén− i se n’ha tret la conclusió que tenim les fibres massa afinades i massa castes per a rebre sense repugnància l’expressió completa dels vells mestres de la literatura i del pensament.⁶⁵

Un virulent atac contra el Noucentisme que Xuriguera repeteix en altres passatges del mateix text. Les afirmacions contingudes es relacionen, estretament, amb les contingudes a l’article “Suggestions”, aparegut a la revista Lleida:

Vivim en un moment de submissió a la forma i això porta de fet a determinades negligències de fons. Avui hom es delecta en la intenció perversa del paràgraf i no es pot admetre que en el que en les literatures pretèrites era dit com una nota de frescor i de vigoria mantingui encara la mateixa condició humana.

Tota la naturalitat passa pel tall de la censura que esguarda amb intenció torçada expressions d’una vivor perfecta, canviant amb mots hàbils passatges bategants d’espotaneïtat.⁶⁶

Aquesta operació de mutilar l’obra, l’únic que aconsegueix és arribar a desvirtuar-ne el seu sentit. Un procediment que, a més, s’ha estès entre el món literari:

Realment és d’un fort contrast el judici i és absolutament desagradable de contrastar com la malícia vestida amb vestit de pudor s’acari amb els llibres anteriors per a macar-los com en la majoria dels actuals amb la seva ditada indesitjable.

És dolorós haver de dir això, però encara ho és més de veure com el procediment es propaga.⁶⁷

65 Ramon Xuriguera, “L’esporgament delictuós dels clàssics”, L’Opinió, 1-XI-1928. Joan Baptista Xuriguera escriu per a Lleida l’article “El Tirant lo Blanc de l’Editorial Barcino”, núm. 103 (10-IX-1929), p. 19, sobre aquesta mateixa qüestió, tot arribant a conclusions semblants a les del seu germà:

“més de dues vegades ens hem quedat sobtats davant una llacuna inesperada que ens feia trencar, si et plau per força, la unitat del llibre; paisatges i escenes sencers hi són extrets sense cap mena de consideració; la fúria de mutilar arriba a tal extrem que en el darrer volum, principalment, s’hi ha tallat ratlles i més ratlles; de tal manera, que l’han deixat completament desconegut”.

66 Ramon Xuriguera, “L’esporgament delictuós dels clàssics”, L’Opinió, 1-XI-1928.

67 Ibídem. L’article de Xuriguera és contestat per Salvador Bonet a “Les traduccions d’obres estrangeres”, La Publicitat, 13-X-1928, en què li diu que “perdi tota temença l’amic Xuriguera que l’esporgament delictuós dels clàssics, pugui deturar o almenys alentir la magnífica embranzida esquerrana. Haurien de suprimir tota lectura i punir inexorablement la funesta mania de pensar, perquè els elements de reacció comptessin amb probabilitats de triomf. Però som lluny ja dels temps de Calomarde i Ferran VII i certs procediments grosso modo no són en l’actualitat possibles”.