L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials
3.5. Com podem avaluar la capacitat empàtica de l’alumnat?
A mida que han anat avançant els estudis sobre l’empatia, disciplines del àmbit de les ciències socials com la psicologia han desenvolupat diferents escales per mesurar aquesta capacitat quantitativament. En termes generals, les habilitats relacionades amb l’empatia que es valoren són: l’habilitat de sentir els sentiments aliens, ja siguin positius o negatius; la reacció davant les emocions experimentades per l’altre; la capacitat de defensar aquelles idees diferents a les pròpies; la capacitat d’acceptar els punts de vista diferents als d’un mateix, i la capacitat d’ajudar els altres en situacions problemàtiques (Sanz et al., 2003).
Sense intenció d’aturar-nos-hi, ja que són escales molt centrades en el vessant psicològic de l’individu, sí que ens ha semblat interessant assenyalar-ne les principals.
La primera escala per mesurar la capacitat empàtica és la de Dymond, dissenyada l’any 194935 (Wispé, 1992). Després d’aquesta apareixen altres escales, orientades ja vers les reaccions dels enquestats a les emocions dels altres, com la Hogan Empathy Scale36, dissenyada per Hogan l’any 1969, o el Questionnaire Measure of Emotional Empathy37, dissenyat per Mehrabian i Epstein l’any 1972 (Pérez-Albéniz, Paúl, Etxeberría, Paz, & Torres, 2003). Posteriorment, amb la voluntat de donar un pas mes i unificar les antigues dimensions de la recerca sobre l’empatia centrades exclusivament en el vessant cognitiu o en l’emocional, es desenvolupen escales com la de Davis 38 , ja de caràcter multidimensional, coneguda com “The Interpersonal Reactivity Index, IRI”. Aquesta, en lloc de tractar l’empatia com a un constructe unipolar i singular, el tracta com a un conjunt d’escales i constructes39.
35 Aquesta escala va ser presentada per Dymond en un article titulat “A scale for the measurement of empathy ability”, publicat a la revista Journal of Consulting Psychology, 13(2), 127.
36 Veure Hogan, R. (1969). Development of an Empathy Scale. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 33, 307-316.
37 Veure Mehrabian, A. y Epstein, N. (1972). A measure of emotional empathy. Journal of Personality, 40, 525-543.
38 Veure Davis, M. (1983). Measuring individual differences in empathy: Evidence for a multidimensional approach. Journal of personality and social psychology, 44(1), 113.
39 Aquestes escales són: 1) la presa de perspectiva, que mesura la tendència espontània d’adoptar el punt de vista dels altres; 2) la fantasia, que mesura la tendència de traslladar a un mateix de manera imaginativa als sentiments i accions de personatges de ficció; 3) la preocupació empàtica, que avalua els sentiments de
Els investigadors de la relació entre la disposició empàtica i la conducta pro-social dels infants han estat utilitzant un test dissenyat per Feshbach i Roe denominat FASTE: “Feshbach Affective Situation Test of Empathy”40, que mesura sentiments com el d’alegria, empipament, tristesa i por quan se’ls presenten visualment certes escenes en determinades situacions (Barnett, 1992; Davis, 1980). També cal destacar l’adaptació que Bryant fa del test de Mehrabian i Epstein amb la finalitat d’adaptar-lo a una àmplia gama d’edats de nens i adolescents41 (Bryant, 1992).
A part de les escales esmentades, altres disciplines dins del camp de les ciències socials com la Història, han desenvolupat diferents categoritzacions i sistematitzacions per a valorar la capacitat d’empatia dels alumnes.
Les primeres d’aquestes sistematitzacions són les dutes a terme per Dickinson i Lee l’any 1978 (Dickinson & Lee, 1978) i l’any 1984 (Dickinson & Lee, 1984), per Shemilt l’any 1984 (Shemilt, 1984) i la desenvolupada pel Southern Regional Examination Board –S.R.E.B- l’any 1986 (Southern Regional Examinations Board, 1986). D’aquestes en deriven d’altres, com la dissenyada per Ashby i Lee (1987), que recull les idees principals de les sistematitzacions anteriors42.
Tal i com ens assenyala Domínguez (1993), escales com la d’Ashby i Lee serveixen per valorar la capacitat empàtica de l’alumnat. Amb tot les considera de naturalesa eminentment descriptiva, ja que no ens diuen ni com són les explicacions de l’alumnat ni per què són així; jeràrquiques però no evolutives, ja que assenyalen una progressió en l’aprenentatge però això no vol dir que els alumnes hagin de passar per totes les categories o nivells que s’estableixen43, i simplificades, ja que hi ha algunes respostes que són de difícil categorització, i la seva assignació a una
simpatia i preocupació cap a persones desafortunades, i 4) el sofriment personal, que mesura els sentiments d’ansietat i malestar en situacions interpersonals tenses. Els constructes són: 1) la competència social/
funcionament interpersonal, 2) l’autoestima, 3) l’emoció, 4) la sensibilitat cap als altres, i 5) la intel·ligència (Mestre, Frías, i Samper 2004; Pérez-Albéniz et al., 2003).
40 Per a més informació sobre aquest test veure Feshbach, N. D., & Roe, K. (1968). Empathy in six-and seven-year-olds. Child development, 133-145.
41 Veure Bryant, B. K. (1982). An index of empathy for children and adolescents. Child development, 413-425.
42 Domínguez elaborà una comparativa de totes aquestes sistematitzacions, a les quals afegí la seva pròpia, en un quadre que ell anomenà “Cuadro comparativo de las distintas escalas de niveles sobre explicación intencional o empática” (1993, p. 375).
43 Sobre aquest punt, l’autor matisa que el més freqüent és que l’alumnat salti nivells, fruit de les diferències de coneixement i familiaritat amb els problemes i fets que ha d’explicar.
L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials a l’educació primària a Catalunya
| 82 |
o altra categoria no recull la riquesa de matisos i reflexions que hi ha en elles.
Aquest mateix autor amplia els cinc nivells d’empatia històrica de l’alumnat proposats per Ashby i Lee en dos més, amb la finalitat de precisar i matisar més els seus nivells empàtics44 (Domínguez, 1993).
Tot i les aportacions de la categorització de Ashby i Lee (1987), Barton i Levstik (2004) la consideren massa lineal i valoren que no contempla components clau del procés, alguns dels quals poden ser crítics per poder desenvolupar habilitats per prendre part en deliberacions democràtiques. És per aquest motiu que aquests autors afegeixen cinc elements o subcompetències que els professors haurien de tenir en compte i desenvolupar en les seves classes, que són: 1) el sentit
"d’alteritat", és a dir, reconèixer als altres més enllà d’un mateix; 2) la "normalitat"
compartida, que implica no sols conèixer les perspectives dels altres sinó també entendre-les; 3) la contextualització històrica; 4) la multiplicitat de perspectives sobre els esdeveniments, que implica saber que en el passat, igual que succeeix en el present, la gent tenia diferents perspectives sobre les coses, i 5) la contextualització del present, que implica que els alumnes reconeguin que les seves pròpies perspectives depenen d’un context determinat. A partir d’aquests elements Barton i Levstik elaboren la seva pròpia categorització per poder valorar la capacitat empàtica de l’alumnat (Levstik & Barton, 2005).
Dulberg, per la seva banda, elabora una altra sistematització de la capacitat empàtica de l’alumnat, basant-se no tant en les seves explicacions sobre els fets sinó en el grau de complexitat del seu discurs, el nivell de concreció de les respostes o el grau d’egocentrisme que aquest discurs presenta (2002).
A continuació presentem una taula amb cadascuna de les diferents sistematitzacions per avaluar la capacitat empàtica de l’alumnat45.
44 Aquests nivells afegits per Domínguez (1993) són un nivell intermedi entre en nivell II i el III i entre el III i IV de l’escala Ashby i Lee (1987).
45 Per elaborar aquesta taula ens hem basat en la taula comparativa de Domínguez (veure nota peu de pàg. nº 42), tot i que l’hem ampliat amb sistematitzacions més recents com la de Levstik i Barton i Dulberg.
Taula 5. Quadre comparatiu de les diverses escales per a avaluar la capacitat d’empatia dels alumnes.
Dickinson & Lee
(1978, 1984) Shemilt (1984, pp.
50-55) S.R.E.B (1986) Ashby & Lee
(1987, pp. 68-85) Domínguez (1996,
pp.373-404) Levstik & Barton
(2005, p. 161) Dulberg (2002)
L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials a l’educació primària a Catalunya
| 84 |
Dickinson & Lee
(1978, 1984) Shemilt (1984, pp.
50-55) S.R.E.B (1986) Ashby & Lee
Dickinson & Lee
(1978, 1984) Shemilt (1984, pp.
50-55) S.R.E.B (1986) Ashby & Lee
L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials a l’educació primària a Catalunya
| 86 |
Dickinson & Lee
(1978, 1984) Shemilt (1984, pp.
50-55) S.R.E.B (1986) Ashby & Lee
Taula d’elaboració pròpia basant-nos en la taula de Domínguez (1993, p. 375).