Activitats per treballar l’empatia a l’aula, per analitzar com evoluciona la capacitat empàtica de l’alumnat quan aprèn ciències socials la capacitat empàtica de l’alumnat quan aprèn ciències socials

L’anàlisi de les dades obtingudes durant la fase diagnòstica ens va servir de punt de partida per al disseny dels instruments de la fase d’experimentació. Així, basant-nos en els resultats obtinguts en la fase prèvia del treball de camp, vam considerar convenient centrar la fase d’experimentació en la capacitat d’empatia social de l’alumnat. Pel que fa a les estratègies a emprar i partint de les indicacions obtingudes en el marc teòric de la nostra recerca, vam determinar que treballaríem a partir de problemes socials rellevants, mitjançant el treball cooperatiu i utilitzant l’estratègia de la discussió i el role-play –totes elles estratègies identificades per la bibliografia consultada com a adients per al desenvolupament de la capacitat d’empatia de l’alumnat.

Tenint ja clar el tipus d’empatia que volíem treballar així com les estratègies a seguir, vam valorar que havíem de donar un pas més enllà del que havíem fet durant la fase diagnòstica. Això implicava presentar-se a l’aula no amb uns

materials externs i descontextualitzats dels temes de socials que havien tractat els alumnes durant el curs, sinó que calia donar continuïtat al que havien fet a l’aula.

Així doncs, vam reunir-nos amb la mestra i vam dur a terme una entrevista en profunditat per tal de veure quin era el tema que havien treballat a Coneixement del Medi Social i Cultural que ens permetés contextualitzar l’experimentació de la nostra recerca. Aquest tema –centrat en la ciutat dels alumnes en l’època dels seus avis- ens va servir com a base per a preparar l’experimentació i per fer-ho ens vam servir també de la seva experiència i consells. La proposta final de l’experimentació es va elaborar conjuntament amb la mestra, atesa la seva experiència i coneixement del grup.

Com que els continguts del tema escollit s’havien centrat en Com era la ciutat dels nostres avis? I Com ha canviat la ciutat en els darrers anys? -és a dir, en el passat i en el present de la seva ciutat-, ens va semblar convenient plantejar un seguit d’activitats que miressin vers el present i el futur. Aquestes se centrarien en el model de ciutat actual i com els agradaria que fos en el futur. Això ens permetria, per una banda, indagar en com desenvolupen la seva capacitat empàtica servint-nos de les estratègies ja escollides i, per altra banda, per donar continuïtat a la temàtica treballada, arrodonint el coneixement adquirit prèviament.

Les activitats a dur a terme es van concretar en:

1.1.1. Pluja d’idees, a partir de la qual l’alumnat identificaria tota una sèrie de problemes socials rellevants que associava amb la seva quotidianitat i a la ciutat on vivia. Això ens permetria identificar aquells problemes que eren significatius per als alumnes així com a punt de partida per a treballar l’empatia de manera intencional dins l’aula. Un cop identificats, serien agrupats per temàtiques i escollits els dos més rellevants mitjançant una votació.

1.1.2. Activitat num. 1, que portava per títol “Què pensen i senten els protagonistes”, mitjançant la qual els alumnes imaginarien sis protagonistes relacionats amb la problemàtica identificada així com quins podrien ser els seus pensaments i sentiments i quines possibles

L’empatia i l’ensenyament-aprenentatge de les ciències socials a l’educació primària a Catalunya

| 154 |

accions podrien fer davant la situació en la que es trobaven. Aquesta activitat, que seria desenvolupada en grup, permetria als alumnes posar-se en la pell d’aquests personatges i, al mateix temps, dialogar i intercanviar idees amb la resta de companys del grup.

1.1.3. Activitat num. 2, que vam anomenar “Guió de la teatralització”, que consistia en l’elaboració d’un guió teatral mitjançant el qual els alumnes representarien la problemàtica identificada. Aquesta activitat, també desenvolupada en grup, ens ajudaria a valorar com els alumnes havien encarat el problema identificat i com miraven de resoldre’l, al mateix temps que fomentava la seva capacitat de posar-se en la pell d’una altra persona amb unes circumstàncies diferents a les seves així com el treball en grup.

1.1.4. La representació de la simulació preparada pels alumnes, que ens permetria valorar si cadascun d’ells havia estat capaç de posar-se en la pell d’una altra persona, i perquè la resta d’alumnes valoressin i discutissin com els companys havien abordat tant els aspectes formals com el contingut de la representació.

1.1.5. Pluja d’idees sobre els problemes identificats i representats, per tal que els alumnes projectessin un futur millor. La idea era, un cop analitzat el passat i el present de la seva ciutat, que els alumnes pensessin, com a ciutadans que són, quin futur volien per a la seva ciutat. Aquesta activitat ens permetria veure la seva capacitat d’empatia social i de pensament social i crític i si mostraven consciència social i predisposició a involucrar-se en aquells canvis que afecten tota la societat, a la cooperació i a la justícia social, buscant solucions a la problemàtica plantejada que beneficiessin els diferents col·lectius socials. També ens permetria indagar en com valoraven el posar-se en la pell dels altres.

1.1.6. Activitat num. 3, que consistia en l’elaboració d’un text escrit sobre quina ciutat somiaven en el futur titulada “El futur que somio per la meva

ciutat”. Aquest text recolliria les idees compartides amb els companys de manera oral, a mode de síntesi, i ens permetria veure si el treball dut a terme a l’aula havia contribuït al desenvolupament de la seva competència social i ciutadana.