MARTA MATA

Doctora Honoris Causa

MARTA MATA

I ~ ,u

Doctora Honori s Caus a

MARTA MATA

Discurs IIcgit a la ccrirnonia d'invcstidum celebrad;) a la sala d'actcs

del Rectoral el dia 5 de maig

de l'any 1999

I3dl¡¡(crril,1999

,

r ·

,

Editat i imprcs pel Servei de Publicacions

de la Univcrsitat Autonoma de Barcelona Edillci A. 08193 Bellaterra (Bllrcclona)

Impres a Catalunya

PRESENTACIÓ DE MARTA MATA

PER

PILAR BEN EJAM 1 ARGUIMBA U

Excel·lenlÍssilll i Magníf-ic Senyor Rector Digníssimes aUloritals

Benvolguts professors i cstudiants Scnyores i senyors

Tille el gran honor i talllbé la responsabilitat de parlar en 110m de la Facultat de Cicncies de l 'Educació i de l' lnstitut de Cicncies de j'Educació per prescnlar cls mc- rils de la Sra. Marta Mata i Garriga. En aquest parlament volem expressar el res- pecte i la consideració que ens mereix la scva persona i la seva obra, i demostrar que la incorporació de la Sra. Marta Mata COIll a mcmbrc cxtraordinari de la co- munitat acadcmica honorara el nostre claustre i la nostra ulliversitat.

Avui, en aquest aCle, la Universitat Autonoma de Barcelona reconeix cls mc- rils d'una vida dedicada él la millora de I'cnsenyamcnt, i la considera mcrcixedora de la més alta distinció. Pero sabe m que Marta Mata semprc ha volgul sumar a la se va capacital i al seu esforoy les aportacions i les iniciatives deis altres, alhora que ha sabut valorar el millor que hi havia en cada un deis seus col·laboradors per po- sar-ho al scrvci de I'educació. Per aixo, el rcconeixemenL als mcrils indiscutibles de la seva persona és Lambé, en cena manera, el reconeixement de la Universitat a la capacitat, l'esfor9 i la generosital de 10lS els qui han feL camí amb ella.

Passarem a glossar breumcllt I'obra de la Sra. Marta Mata centrant la nostra alenció en aspecLes quc CIlS semblen cspccialment rellevants, entre molles allres consideracions possiblcs: la recuperació de la memoria historiea educativa a Cmalunya després de la guerra civil (1936-39), la dignificació de la proressió deis meSlrcs, la defensa d'una escola pública. democduica ¡catalana ¡les polítiques educatives que ha promocionat des de diversos carrecs de rcsponsabiliLaL a l'ad- ministrm;ió educativa. Per acabar, rccordarelll amb agra'lment la important conLri- bució que la Sra. Marta MaLa ha rel a algunes de les institucions educatives c1'aquesla univcrsitat.

La rccuperació de la memoria historica educativa a Catalunya

Hi ha dues maneres basiques c1'entcndre I'cducació que a vegades tcnen coses en comú, pero que es diferencicn c1aramcnt per la se va intencionalilat. Una considc- ra que educar és posar els alumnes en contacte amb la cullura constnú'da per la 50-

cietat al lIarg deis segles, pero de tal manera quc cada persona pugui arribar a in- lerpretar aquesta culLUra i que sigui conscienl dc la rcsponsabilitat que implica el rel d'acceptar la propia lIibertat i la lIibertal deis allJ·es. Calalunya, primcren lemps

de la Mancomunitat, i dcsprés en ten1ps de la Segona República, havia fet molt ca- mí per aquesta via. La desfeta de la guerra civil i la dicradura del general Franco van significar tornar oficialmcnt a una conccpció pedagogica basada a imposar una única interprelaeió del món al servei del model nacionalsindicalista i de la icleolo- gia del naciona[catolieisme propis del rcgim que ara tenia el poder. El canvi dranl3- tic de model educatiu va representar una baixada a les cavernes, ⁰¹¹ gairebé tothom callava, perdia la memoria o parlava amb veu moll baixa.

En aquest context, la historia de I'educació a Calalunya reconeix la trans- cendencia que va ten ir la fundació, rany 1965, de ¡'Escola de Mestres Rosa Sensal, dirigida per la Sra. Mana Mata. Aquesta institució va emprendre una acció deci- dida de formació del professorat amb el convenciment que la formació deis mcs- tres cra cl tcma clau per propiciar un canvi en prol'unditat. Tanmateix, la millora de la formació del professorat passava necessariamelll per [a recupcració de la mcmoria historica. Cal agrair, a I'equip quc va iniciar Rosa SCllsal i a [a Sra. Mana Mata en particular, el mcrit d'haver treballal amb coneixement, de manera COIll-

promesa i afectiva en la recuperació d'aqucsla memoria. No va ser un exen.:ici de nostalgia, sinó un redescobriment csfon;at, IClll i valellt que, en un temps ben ad- vers, va fer possiblc que un grup de Illestres s'iniciés en la teoria i en les practi- ques propies de I'escola nova i les aJaplés progressivament a les necessilals del momen!. La reeuperació del passat, tan proxilll, pero ocult, deshonrat i perseguit talllbé va fer veure la necessitat de buscar suport en les iniciatives educativcs eu- ropees del momellt.

En aquclls anys, la desídia deis organisllles oficials envers l'escola va arribar a un nivell que fins i tot el Bane Mundial va advertir que la incultura general a Espanya reia difícil el desenvolupamenl cconomic. Aquesta situació va potenciar que, als anys setanta, els tecnocrates en el poder proposessin ul1a reforma educati- va assessorats per la Unesco i l'OCDE. Aquesta reforma, imposada per inleressos econolllics i inspirada en principis dClllocdHics i humanistcs, mai no va ser assu- mida pel conjunt de I'aparell franquista, que la va deixar néixer pero li va negar el suport i els mitjans necessaris. La Llei General d'Educació 110 va poder gcneralit- zar una reforn1a qualitativa, pero les noves orientacions van rolllpre la coherencia dellllodel cato[ic i nacional, van desconcertar els guardians de I'ordre vigent, i van fer possiblc la subversió pedagogica. Els grups de rCllovació pedagogica i les es- coles que lIuitaven, quasi clanclcstinament, pel canvi es van sentir més segurs i van eixamplar el seu radi d'acció per reivindicar i impulsar els prineipis que la refor- ma es va limitar a anunciar.

En e[s anys setanta, Rosa Sensm, amb la Sra. Marta Mata en el seu equip di- rectiu, va multiplicar les seves activiLms i les escales d'estiu reunien milers d'ell- senyants. De Rosa Sensat van prendrc model c1s nous Movilllents de Renovació Pedagogica Comarcals i en Rosa Sensat es van inspirar molts del Moviments de Renovació d'arreu de l'Estat. La recuperació de la memoria historica va scr una lasca compartida amb altres institucions, que van assumir la !'cina reta i la van am-

pliar i difondrc. Aquest momcnl historie tan transecndcnt per a !'educació, per a Catalunya i per a l'Estat espanyol, va eomptar amb persones rellevants, pero Mana Mala hi va assumir un lideratge difícil de qüestionar.

La digniticació de la professió de mcstrc

L'ensenyament franquista es va caraclcrilzar pel menyspreu envers I'ensenyament primario Aixo explica la poca qualificació de la carrera i I'intercs per manten ir un tipus de mestre o de mestra amb una minsa preparació intel·lectual pero amb bon esperit, fidels al regim, i que guanyaven poc perque se suposava que ensenyavcn poques coses.

L'Escola de Mestres Rosa Sensat es va propasar dignificar una professió que demana una amplia i profunda preparació, perque els mestres de l'escola obligato- ria han d'ajudar els infants a desenvolupar les seves capacitats menlals basiques, han de saber orientar afcccions i preferencies des del respecte pcr la personalitat de l'infan1, han d'assístir els petits en el seu procés de socialització i fer 101 aixo amb serietal, amb rigor i en un context pie d'afecte. D'altra banda, I'escola obligatoria sempre sera un espai per potenciar la igualtat d'oponunitats.

Una vegada més, Mana Mata va consultar algunes persones que tenien memo- ria historica i es va inspirar en el que s'havia fet a la Segona República. Va enten- dre que l'oflci de llleSlre demana un equilibri entre la reJlexió practica centrada en I'escola i una solida formació professional de nivell universitario Aquesta estreta re- lació entre [eoria i practica es va concretar I'an)' 1965 en els anomenals «cursos de larda» de la institució Rosa Sensat. La cOllsideració envers els mestres es va de- mostrar talllbé en la qualitat deis professionals que van participar en aquests cur- sos com a professors.

D'una banda, el curs es fonamentava en la reflexió sobre la practica escolar fe- ta a l'aula durant els matins i la coordinava la matcixa Marta Mata. L'objectiu d'a- qucsta analisi era fer aflorar les aportacions deis mateixos mestrcs com a profcs- sionals reflexius i cdtics per tal d'ajustar la se va practica, completar-la, corregir-la o canviar-la per convicció i amb coneixement de causa.

La part teórica constava de quatre materies basiques. En primer Iloc, la histo- ria de I'escola entesa sobre el teló de fons de la historia de les civililzacions, amb el propbsit d'analitzar les relacions elllre escola i societat alllarg del temps, per arribar a comprendre la situació actual i elllendre la possibilitat de trobar alternati- ves i potenciar can vis. Les altres tres materies basiques eren elllenguatge i la lIell- gua catalana, la música i la matcmatica. A aquest cos de concixemcnls pensats per

l'escola, s'hi sumaven cursets quinzenals sobre didactiques de les di verses male- ríes o sobre altres temes educatius.

Finalment, cal mencionar la part de cultura general, que comportava con- ferencies setmanals que tractaven d'art, demografla, política, economia o perio-

disme,juntalllenl amb anades allealre, a concerts o a viatges. El bloc de cultura ge- neral, encarregat als millors especialistes, delllostrava que la forlllació deIs mcs- tres no poI arribar a ser enciclopedica, pero que pOI despertar la necessitat de sa- ber, el gust pet" I'art, l'inleres pels problellles socials, polítics i econolllics, i per la cultura en general. Aquesta actitud disposta, estudiosa i responsable és rellevant, perquc una llleSlra o un Illestre no ensenya el que diu sinó el que éso

En 1ll0menLS com els presents, en que les facuhats d'Educació d'arrcu del país proposen plans d'estudis tan erudits, tan carregats, tan allunyats deis proble- mes reals de I'aula, tan pensats per satisfer el professorat, fóra hora de repensar que és realment el que necessiten els mestres. Sembla que la proposla que va fer al seu dia Mana Mala podría orientar aquesta rel"lexió.

La forlllació permanent deIs Illestres va trobar la seva maxima projecció en la recuperació historica de les escoles d'estiu de la Mancomunitat de Catalunya i dc la Generalitat de Catalunya del telllps de la República. Durant quinze dies de les vacallces d'estiu, es reunien centenars i després milers de docents de tol Catalunya i nombrosos participants provinents d'arreu de I'Estat. En aquestes trobades es reia un inlercanvi d'expericncies i reflexions sobre problemes de I'ensenyament, i els seminaris es combinaven amb cursos i conferencies. A les escoles d'estiu, hi participaven Illeslres, professors de secundaria, professors universitaris, intel·tec- luals i polítics. Les lIniversitals, tanl

r

Autonoma de Barcelona com la de Barcelona, van entendre la re/levancia d'aquesles tI'obades i alguns anys les van acollir als seus campus.

La suplencia de Rosa Sensal en la forlllació del proJ"essorat es va exercir laIll- bé en la formació de formadors. La instilució va promocionar i ajudar aquel les persones que destacaven per la qualitat de la scva practica o pcr I'interes de les se- ves reOexions; els va reunir en seminaris, i els va donar la responsabilitat d'alguns tel11eS que després es concrClaven en cursos i en materials didactics. La tasca de formació de fonnadors per atendre les necessitats en tots els call1ps de I'educació es demostra en el fCI quc el noranla per cent deIs participants a la primera escola d'esliu van ser aviat professors o van acceptar tasques de coordinació i d'organit- zació. Aquesta poI ítica de formació, clarament patrocinada per ·Marta Mata, va fer que, de la institució que ella dirigia, en sortissin Illoltes persones preparad es per poder gestionar i dirigir noves escoles i per fer tasques de gestió ¡ocupar I/ocs de responsabilital en temps de la transició i després en temps de democracia.

La defensa d'una escola pública, democratica ¡catalana

Educar per a la democracia en els anys seixanta comportava reinterpretar e[s tres principis basics de llibertat, igualtat i fraternitat. S'entenia per !Iibertat el respecte per la pcrsonalitat de ['infant i pel seu procés de maduració, i aixo su posa va una pe- dagogia basada en la motivació i el convencimenl. La defensa de la igualtat se cen-

trava no pas en la uniformilal sinó en el dret a I'cscolarilzació i en la defensa d'u- na escola inlegrada ¡obligatoria amb les mateixes oportunitats per a tots els inrallls. La democracia a I'escola també passava, necessariamcnl, per la participació acti- va deis inrants en el seu procés d'aprenentatge ¡deis J1leslres i deis pares en la ges- tió de I'escola.

A mitjan an)'s setanta, di verses institueions, com la Universitat Autonoma de Barcelona, es van manifestar públicalllcnt i van presentar propostcs educmives que eren alternativcs valides i democratiques enfronl del f"rallquisme. En aquesta línia, l'any 1976, la dese na eseola d'estiu organilzada per Rosa Scnsal i pel Col·le- gi de Doctors i Llicellciats de Catalunya i Balears - que va reunir tres mil en- senyants -vn discutir. aprovar i publicar la declaració «Per una 110va escola pú- blica». Aquesl doculllcnt resullleix la política deis 1ll0Villlenls de rcnovació pcdagogica en defen~a de I'eseola pública, la igualtal d'oportunitats, el respecte per la diversitat de pobles, culturcs i ideologics, demana el cos únic d'enscnyanls i la panieipació deIllocratica deis meS1res, deis pares i deis representants socials en la gestió deis centres.

El document «Per una 110Va escola pública») va ser un rcferent obligat duran1 cls últims anys del franquisme i els anys dc la Transició perquc va sintetitzar les as- piracions deis sectors doccnts progressistes i va rer possiblc la se "a convergencia política. Certament, aquest va ser un doculllent col·leetiu, pero el papel' que va le- nir Marta Mala en la seva definició es demostra en com va centrar ell la scva per- sona la crítica no únicament del rranquismc, sinó tarnbé deis dClllócrates conser- vadors que van considerar que s'havia arribar massa "uny. En tot cas, cl treball rcalilzat ell favor de I'eseola pública i dClllocrütiea va servir de basc per poder fer, amb una adlllinistració democratica, les reformes necessarics, complar amb el su- pOr! d'un sector importanl dc 1l1cstrcs i també <.llllb la críticí.) constructiva d'aquclls quc considcravcn les mesurcs insuficicnls.

Marta Mata i. en gcncral, cls movimcnts de renovació pcdngogica van tenir un paper de primer ordre, juntamenl amb alu·cs institucions docents, sindicals i polí- tiques, en la recuperació de la lIengua i la cultura catalanes. Cal recordar que la lIengua catalana esta va prohibida a I'escola i quedava marginal I'esludi de la rca- lital cultural, historica, humana i econolllica del país. El grau de vexació de la lIen- gua catalana durant el franquisllle es pot mesurar en

r

esfon; que encara ara está representant la normalització lingüística del país.

La recupel"3ció de I'escola catalana va passar necessarialllent per la forlllaeió del professoral. Mana Mata, COIll a directora de I'Escola de Mestres Rosa Sensal.

va fer d'aquesta recuperació L1na priorilal. Els cursos ele catalfl, la ulililzació de la llengua catalana en toles les activitats, la defensa del catala a I'escola, els eswdis i propostes didactiqucs per al 'aprencnlalgc del ealala, la protlloci6 d'ediciolls dc lli- bres de lectura i aprcnenlalgc en catala i alu·es accions en aquest senlit, donen a Maria Mata un paper rellevant cn la normali¡zació de la lIengui.l i de la cultura dcl país a l'escola, reconegut per loth0111.

Tcmps de democracia

Arnb la democracia, Marta Mata va considerar necessari adoptar un compromís polÍlic i actuar des de la coherencia i la disciplina del Partit deis Socialistes de Cmalunya. Com a Illembre del partit ha ocupat carrccs de responsabilitat política i educativa: ha estat diputada a les Corts Espanyolcs i al Parlamelll de Cmalunya, diputada de l' Area d'Educació de la Diputació de Barcelona, regidora de ]' Area d'Educaci6 de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de I'lnstitul Municipal d'Educació. El ret e1'entrar en la política potser V(l significar per a Marta Mata perc!t'e el paper d'arbitre i punt ele referencia que 10lhom li reconcixia en temes d'c- ducació, pero des de la se va posició política va poder derensar i materialilzar mol- tes de les idees per les quals havia lIargament treballa!.

Maria Malfl va tenir un papel' reJlevant en la eoncreeió de les lIeis que ana ven delinint el mure legal de I'educació ell I'ambit de l'Estat espanyol i en I'ambit de Catalunya: va formar pan de la eomissió que va redactar els anicles de la Constitució i de l'Estatut de Catalunya que fan referencia a l'educació, va ser ponent en les co- rnissions que van preparar la lIei de Narmalització Lingüística, la lIei del CEPEC i la lIei sobre els consells escolnrs.

Si bé és cen que I'aeció política implica un Irebal! col·lectiu que va SUlllar mol- tes volunlals, algunes pro pos les no hagueren progreSSal sense la scva acció deci- dida. Un exemplc d'aixo és la integració de I'cdueació infantil en el sistema edu- catiu, mesura tan transcendent en el camp de I'educació compensatoria i per a la igualtat d'oportuniwts i que va situar rEstat espanyol en un 110c capclavanter en el camp de I'educaeió infantil dins la Unió Europea.

No disposo del temps necessari per estendre'm en la eonsideració de la mo- dernital i adcquació del pla de formació pcnnancnt institucional que Marta Mata va potenciar per a les escales municipals de Barcelona, de l'imeres que té la seva pro- posta sobre la gestió municipal de I'escola infantil i primaria, la seva visió de l'e- ducaeió cívica cn una citltat educadora, i tantes inicialives més que ben segur que orientaran Illoltes accions de rU1Ur.

La relació de la Sra. Marta Mata i Garriga amb la Universitat Autonoma de Barcelona

Les empreses complexes i difíeils salen ser resultat de la convergencia de moltes voluntats. En la creació de I'escola de 1llagisteri de la Universitat Autonoma de Barcelona, hi van intervenir moltes persones. Cal recordar, enlre d'altres, Paco Noy, director aleshares de I'ICE, Maria Rúbies, Josep Pallach i Carmina Virgili. Mana Mata va formar pan d'aqucst equip inieinl i va dedicar a la Univcrsilal Autonoma de Barcelona uns anys de feina com a professora de pedagogia i de didaclÍca de la llengua a l'Escola de Mestres i com a directora d'invcstigaeió educativa a l'lCE.

Va ser en aquest moment quan Marta Mata va tancar els seus «cursos de tarda» a Rosa Sensat, pcrquc va cntendre que la formació inicial deis mestrcs havia d'estar ubicada cn una universital pública, en una escala de mestres renovada.

L'Escola de Mestres de Sanl Cugm deu a la Sra. Marta Mata ducs·coses es- sencials: primer, la concreció deis seu s objeclius, i segon, la forlllació de bona pan del seu profcssoral. La Ilova escola de meslres cs va definir com una escola pro- fessional, universitaria, democralica i catalana. Per fonamentar i defensar aquests principis va tenir la refercncia de I'escola de meslres dirigida per Marta Mata i I'ex- periencia viscuda cn les accions deis ITlOvimcnls de renovació pedagogica. La no- va escala de mestres va trobar bona pan del seu profcssorat entre les persones que col·laboravcn i que s'havien formal en la praclica i en la reflexió pedagbgica i didac- lica a Rosa Sensal. Gracies a aquesla herencia, i a la suma de noves aportacions, es va poder tirar endavant una escola de mcstrcs alternativa i diferellt, amb els enceflS i els excessos propis d'uns temps dirícils i incenso La Universilat AUlonoma de Barcelona ha rebut el reconcixcment general pc!" haver estal innovadora i pionera en el camp de la formació de mestres. Pero els qlli vam viure aquella experiencia sabcm rcconeixer a quimo mcstres devem elmillor de nosaltres malcixos i del nos- tre treball.

Per acabar, úllici.lmcnl cal afegir que els mcrils de Marta Mata han estal degu- dament valorats: ha rebut, entre altres dislincions. la medalla d' Alrons X el Savi del Minisleri d'Educació i Cicncia, la medalla de Sant Jordi de la Gencralitat de Catalunya i la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona.

Ara us dcmanem, Excel·lentíssim i Magníf"ic Senyor Rector, quc sigui la Universitat qlli reconegui elmcrit de les aport.aciolls que ha fe! la Sra. Marta Mata i Garriga alllarg de la seva vida al camp de I'educació, i que vulgueu procedir al seu nomenament COIll a doctora honoris callsa de la Universiull que tan dignament dirigiu.

DISCU RS

DE

MARTA MATA I GARRIGA

L'educació pública, I'escola pública

Exccl·lcnlíssim i Magnífic Scnyor Rector, Digníssimcs aUloritats,

Bcnvolguts professors i estudianLs d'aqucsta universitat que ara cm vol acollir, Scnyorcs i senyors, amics 101S,

En elmo1l1cllt d'anunciar-Illc la sentencia del docloral honoris causa, dictada pcr la Junta de Govern d'aquesta universitat, Ics amigues Carlllc Angel, Pilar Benejam i Montserrat Casas, que amb els seus eognoms encap<;alcn I'abecedari docLoral re- mcnÍ de la Facultar de Cicncics de I'Educació, em nOlificaren també que la pena que havia de complir era la lectura, precedida d'escriptura, de la lIi<;ó magislral de con- suctud, i m'indicaren que cl tema podia ser I'escola pública. No vaig voler csbri- nar la causa de tal indicació, que ellcs donaven per prou cvidcl1t, pero vaig accep- tar la condemna de bOIl grat.

Potscr pcrquc un dcls melis darrers lIibrels, publical el 1997,1 tenia el títol de La educación plíb/ica, cntre un doble interrogant, ¿ Qué era? Qué es?, interroganls amb cls quals em pregulltava que havia passat amb aquesta educació en vint anys, de 1975 a 1995. Potser perquc, cfectivamenl, el 1975 vaig tenir I'honor i I'ellloció de lIegir, a l'Escola d'Estiu Rosa Sensat, la introducció a la declaració Per ^{1/1Ia 110-} va escola ¡Jública,2 que s'havia redactat durant I'hivern cn aquella escala de mes- tres, discutit en les jornades d'estiu, i que s'aprovava en la final.

Sigui com sigui, el binomi edl¡Cació pública-escala pública em scmbla un lc- ma adequat per a aquesta lIiyó reta el 1999, amb la coincidcncia, aqucsl any, de la celebració del quaranla aniversari de la Declaració deIs Drets de ]'Infam - un d'clls el dret a I'educació-, declaració objeete de la tesi doctoral de I'amic Jordi COISJ - aqucsta sí que és una tesi doctoral de veritat- , i se celebren també els dell anys dc la Convcnció,4 del compromís deis estals, deis podcrs pÍlblies, en el cOl11plilllent d'aquests drets pe!' a lols i cada un deis infanLs.

La tesi és que el cOl11promÍs deIs podcrs públics per a I'educació, I'acció en la societat per complir aqucst compromís, el que anolllenell11'educació pública, pro- gressa i s' implanta hisloricament i geograficamcnl, aquí i arreu, a través de la con- eepció i la rcalitat de I'escola pública, que s'erigcix com a resposta al drct a J'edu- eaeió de lot infant. Que per ser realment escola pública, I'escola ha de lenir els requisits que Ji pcrmetin afrontar I'cducació de tOLS i cada un deis infants, amb exit, I'exit d'ajudar-Ios a ser persones, ciutadans aClius d'aquesl món.

Recordaré aqllests reqllisits prou exigits i justificats peJ seu fi, i els agruparé en dos conjulHs, més de quantitats I'un, més de qllalita(s I'altre, amb proll relacions entre clls, i els vcuré especiallllcnt des del rnés proper al !lostre treball, el requisit de la qllalitat pedagogica de I'escola.

En quantitat, en xifrcs, I'escola pública ha de ser ofena gratuúament a tot in- fant, ha de ser accessible, ben situada en el mapa, i dOlada deis recursos materials i human s quc pcrmetin una bona lasca educati va. 1 el' entrada, voldria remarcar com aquests aspecles considerats quanLitatius, i COIll a lals, objec\e de discussió cada any en tots els pressupostos públics, tenen també tots el seu component qualitatiu, des d'una vi vencia de gralUnat com a do ret de grat, i no per bcncficcncia, a la ubi- cació de I'escola, integrada en el medi nalUral i social, a una construcció alllb d\- 1l0llS d'educació, de funcional bellesa, a un materialmés valuós quc e[ seu cost, la seva idonehat i [es possibililats d'educació que ofcreix. 1 no cal dir quan entrem en Ics ;w;ifres, les ratios de Ilells i el nombre de mesu'es, impossibles de fixar sense alen- dre a les se ves qualilals, al nivell de formació del mestre, general, pedagogica i es- pecialitzada, i a les possibilitats de dcsenvo[upar-Ia contínuamenl en el seu trebal!.

És de lot aixo que parlem quall ens referirn als requisits qualitatius i pedago- gics de ['csco[a, a allo que, al capdavall, fa que una escola cduqui o no eduqui, si- gui o no sigui, mu[tiplicanl o malbaratant tota aportació quantitativa. Aquest segle que ara acabem ha vi sI conformar-se la qua[itat de ['educació amb uns requisits més enl[a deis del classic ensenyament, els del cultiu de I'activitat i la personalitat integral del nen, singuJanncnt la seva crcativitat i lIiberlat, i el de la col·laboració, la panicipació, de tols els possibles agenls en ['educació.

1 hem sabut, (ins en [a roscar de I'abscncia de lIibertat, que aquests requisits po- den somniar-se i preparar-se en la clandestinitat, pero només podcn aeomplir-se universalment en la normalitat demoeratica. Que la bona escola 110 és només la su- ma de bOlles escoles, sinó que ha d'arribar a ser una política, assumida democrati- camen! per tots, de qualitat de I'escola per a 10tS. És lambé aquesta política [a que pressuposcm quan parlem de pedagogia.

I d'entrada, voldria dir, amb ocasió de [a recepció d'un doctorat a la Universitat Autónoma de Barcelona, jove, pero amb una potent lradició de formació de Ines- tres, que la tesi de la congruencia entre educació i escoJa públiques afecta la con- cepció de pedagogia, afccta I 'cstudi, la rccerca i I'enscnyamenl, la rormació cn pe- dagogia. Perquc:

- Si, primera proposició, I'educació és art, és treball, la bondat i la idoneYtat de [a qual és al hora el fonamellt i l'objccliu de I'estudi, la reccrca, la cicncia de I'e- ducació que és la pedagogia, una i altra refon;ant-se recíprocamenl;

- Si, segona proposició, I 'educació és un dret fonamenta[ i universal de tol home, de 101 infant, per garantir I'acomplimcllt del qual en condicions de qualitat i ade- quació, a totl1om i a cadascú, a tat el món i a cada país, ciUlat i poble, cal una aceló general, una política d'universalització de I'educació que comporti unes polítiques d'adaptaeió de I'educació;

- La cOllseqüencia és quc una bona pcdagogia és la que esta al servci el'aquesta política, d'aquestes polítiques, obertes, públiques, d'cducació, que configurcn un Illode[ el'escola, no uniforme: ¡'escola pública.

Així, no és elmatcix I'estudi de la pedagogia, de les cicncics de I'euucació, la fonnació de mestres gcneralistes i mesH·es espccialitzats, la f"ormi.lció de tots aquells que eI'una manera o alu·a Ireballen en eelucació, si ]'celucació es considera Ilomés un rel psicologic, propi de cada infant, una prol"essió propia de cada IllCSlrc, quc si es considcra un rCl social quc comporta la satisracció d'un drct de 101s I cada un deis infanls i, per t<'lJll, té el caracler universal de les ciencies, i alhora el caracler concret de I'an 3mb que la ciencia s'aplica a cada cas, i el caractcr polític de I'ac~

ció ordcnada a la satisl'acció d'un dret fonamcntal; car1\cters que es realitzen en, i conformen un i divcrsificalmodel d'eseola, amb consciencia d'unitat, igualtat I di- versitat alllora, un Illodcl tan divers com divers és clmón, clmateix 111611, i elma- teix rnodel que anOlllcncm, per aixo, escola pública. Així, reblant el c1au, I'cduca- ció i I'cscola públiques són I'objectiu del cultiu de la pedagogia, de les cicllcies de I'cducació.

Voldria justificar la tesi d'aquest<l lIi

v

^{6, la tesi de la congrucnc}ia entre educa- ció i escola públiques amb autors reconeguts COIll a basics en pedagogia, i, per tal de limitar una excessiva i intempestiva ambició, i éljuS!ar~mc al temps concedi! a un acte com aquest, f"aré I'excrcici de cenyir-me a textos originals catalans o tra- dU"ls al catalá. Inevitablement, també hauré de tenir en compte el que he viscut i conlribuü afer, i no sois alllleu país, i per J'escola del meu país, sinó amb els COIll-

panys de talllS altres pa·'sos visitats o visit<lnts, i per una concepció no sois d'esco- la, sinó de ciutat, de societat educadora.

Comel1yo, dones, 3mb una espigolada básicalllent en la col·lecció de Textos Pcdagbgics d'Eumo, la gran editorial de la petita Univcrsitat ele Vic, que inicia ¡ féu la primera etapa de la col·lccció, no essent encara universital, amb la Dipulació de Barcelona, hercva de la Mancol11unilal en el designi de construir I'escola catalana, i que en la scgona ctapa ja lé el suporl del Departament d'Ensenyament de la Gcneralitat ele Cmalunya.

Ens admira trobar en aquests textos escrils, public<lts, tradu"lts i republicats perestudim pedagogia, tanta referencia, explícita o implícita, a I'educacíó públi- ca, I'escola pública, els servei!) públics d'edueació, la política educativa. I és un goig parlar-ne en aquesta casa, la Universitat Autolloma de Barcelona, que s'ini~ cía i es caracteritza per la seva dedicació a la rormació deis mestrcs amb ¡'Escola de Mcstrcs Sanl Cugat, al naixemellt de la qua! vaig assistir i en la qual vaig tre- bailar flns que eltcreer vcssant de J'educació, cl de la política educativa, cm va rel"

canviar de playa.

La col·lecció ens fa partir del món que ara anOll1cnem classic, amb uns textos

I"or~a signiricatius de Plató,-<i i els seus diálegs, a Atclles, cim d'ull món on la guer-

ra i la pau, cl combat i I'agora, la poesia i la historia, es tcixcixen com a teló de fons de I'educació i la política, en aquella Grecia de la qual consta que «cls lIoa~

dors d'Homer diuen que aquest poeta va I"er-ne I'educació». COIll a mestres, cns alegra trobar la proposta de I'atenes: «Una volta nasculs els inrants, mascles I fe- melles, ellllés adequat seria per a nosaltres que parléssim tOI scguít de lIur crian~a

i educació ... ele C0111 haura ele criar-los la ciutal sencera ... ) els trcs primcrs anys. La ciutat scncera! Benaural alenes de Plató que ens fa pensar que si la ciutat senccra

«intenté al llarg d'aquesls tres anys, posant-hi lots els recursos ... , el Ilostre nodris- sÓ ... esclevindrá més benaurab>. ( continua: «Cal aplegar en els temples de cada ca- seriu tots els inrants ... deis tres als sis anys, junls, en elmateix lloc, els de cada casen u».

Plató, un classic de I'cclucació pública perquc posava en la ciutat la respol1sa- bilitat de I'educació, des del naixement, per a tots els infants,junts. El seu era un sOlllni no conrrontat alllb la reaJitat, a Grecia, d'on no es cOlleix el destí deis fills deis esclaus, d'on se sabia de pobles que sacri(-]caven els infants als déus; pero els trets alllb que definí I'eelucació des de la ciutat, la poli s, la política, han inrós la re- alitat dc I'educació, segles enva de la nostra historia, comen~ant per infondre el sOlllni que hi ha a la base de la rea[ització de I'eseola per a tOt5 que anomenem es- cala pública. ( més cOI1CepCiOlls i realilalS concretes actuals: la concepció de ciu- tal educadora, per exemplc, entre nosaltres, o la realital d'un sistema dual, de pc- dagogs i Illcstres, de cases ele nens i d'escoles, a la Dinamarca d'avui dia.

Benaurat Plató que va concebre la Repúb[ica COIn el marc ele la política ele-

J11ocr~ltica i de I'educació deis infanls, alhora, i benaurada la civilització que ha apres de sOllllliar-ho amb el!. Repeteixo, somniar, només somniar, perquc no ha cs- tat des del seu Illón CELssic que ha arribat al nostre Illón I'educació per a tots, perb sí que ha arriba! un somni d'aqucsla educació. (el somni és un element conf-igura- dar de I'cducació pública, que ha ele ser somniada, viscuda interiorment pels que [a volen, encara que no existcixi en la realitat, si és que prenen el cOlllpromís de la seva rcalització. Les generacions de lllestres que ens lrobavern entrant, trcballanl, o soninl de I'escola, aquí, els anys selanta, ell tenim, i goso dir SOI11, testimonio

1 continuo. Com que no puc, ni vull, prelendre cn aquests minuts fel' allra co- sa que una espigolada en el noslre carrellt historie, per sitllar-hi la concepció d'e- ducació pública amb els marges documentals que he di!, no parlaré del que el cris- tianisme i les seves instiLUcions degueren aportar a l<l concepció de I'educació, amb la se va valoració de I'home ¡la se va lIibertat, del món i la se va perfecció, ni del que salvaren pel' a I'educació de I'ensulsiada delmón classic, 101 i manlenir viva per ela- Illunt de les rronleres ulla lIengua que anava J110rinl com a lIavor per donar viela a a[tres [Iengües i cultures. Pero el cen és que una concepció i una practica de I'e- ducació, lIigades amb la coneepció de [a seva salvació universal, han produ'it illl- pulsos i dislorsions en la realització de I'escola per a tols que caldra analitzar.

En la 110slra [lengua, primera elltre les noves IIcngües a tractal' d'educació, tenim un mcstre, Ramoll L11111,6 lambé culli vaclor del Ilatí i estlldiós d' altres Ilengües, f111S [a deis infieleIs sarraÚ1S mentre poguessin aportar-li ciencia. Ramon Llull, (~un pcdagog sense catedra», com !'anomena el prologuista, pero lllcslre vocacional, mestrc del seu

f-iI[, mcstre del seu convenl. Ramon L1ull, que va viure la passió del «saber que salva»,

de I'educació que salva, que ha dc salvar 10ls els homes posanl-Ios a I'aixopluc de l' w'bre de fa ciellcia f/J/iversal, humana i divina. Aquesl<l tensió de la neccssitat de ]' e-

ducació per 11 la salvació i la realització de I'home com a criatura de Déu preligura la Icnsió de la necessilat de I'eelucació per a la realilzació del ciutada. i la regeneració de la socictéll, lotes dues lensions potencianl, scgles després, I'educació pública.

1 ara, entrelll ja a I'epoca, tan fccunda en I'educació, de la confrontació entre cultures i cntrc csglésies, I'epoca del renaixcmcnt del rnón classic. de la reforma pro- testant de l'Església i la proliferació d'esglésies, de la contrareforlna catolica.

Cal rer un rcconeixelllent abans d'entrar-hi, en un parcntesi una mica parado- xal. Es tracta cI'una cpoca de tensions, de tcnsió cn I'esperit, pero de la qual po- dcm parlar i sentir-nos desccnelcnls. gr~lCics a quclc.:om de Inatcrial quc perlllctra I'extcnsió i, doncs, I'cnriquiment de la collita: la invenció i 1'Í1s dc la imprclllta, scnse la qualno cstarícm parlant ara. aquí, del !lastre món tal COI11 és, ni de l'edu- caci6, ni de "escoja pÍlblica i la seva lensió.

CCllt cinquanta anys clesprés de la invenció de la imprelllta, Josep de Calassan~,7

home de franja, de moltes rrangcs, sota una visió, traduid aquella tensi6 en l'Escola Pia, que algú ha allOIllCllal «primera escola pública popular d'ElIropa}~, per la seva dedicació inicial als pobres. pero amb la gratuüat en elau de beneficcncia, o de for- malilat comptable, 011 tots cls infants passaran deis canclls de paret a la lectura deis primers lIibrcs en lIatí i en la lIengua materna. L'cscola gratuúa, oberta a tots els in- rants que no en tcnlcn, continuada fins a I'edat del treoall, continua explicant-nos el prologuista. I el maleix Joscp dc Calassan(f pUlltualitza en Ics COIISTil/lciOIlS de ['Ore/e de ¡'Escola Pia: «Com que la reforma de la societat (com ho afirmen molts concilis cculllcnics) depcn de la diligel1l educació deis infants, cosa que es propo- sa In !lOstra congregació. com a (-[nalitat pcculiar seva. no hi ha dubtc quc el !lostre aposlOlat, si s'exerccix alllb la dcguda diligcncia, ser?!. sol·licital amb molta in- sislencia per mol tes viles, ciutats i pobles.».

Vel aquí la profecia ele l'escola deIs diversos ardes religiosos, que sera <1C0111-

plena a cada país segons les seves circulllstancies socials, i que ben aviat compe- lira en funció d'aquestes, d'una manera o altra, amb la implantació i I'extensió de I'escola pública segons cada país, també. A Catalunya, els cscolapis tindran un pa- pel' important en la disseminació eI'cscoles, col·laboraran en I'ús del eatalaS i en la rellcxió generaL9 La diferencia entre les dues concepcions d'educació, la de fina- lital ciutadana i la de fillalitat religiosa. encarn que enclogués la reforllla de la '<;0-

delaT, COIll deia Josep de Calassall<;, sera m¿s difícil de rcsoldre en el camp de I'es- cola concreta, cspecialmcnt qU::lIl J'escola religiosa ha integrat I'antiga CaLcqucsi. abandonant el scu lloc en la cOl11unitat d'església, en la parroquia, i convertint l'es- cola en institució d'opció panicular, com c1arament cs veia en els p,úsos alllb di- verses csglésies, i cQm difícilment s'havia de viure entre els no creiellts, en cls paY- sos amb una sola església reconcguda i, sovint, imposada. Molles i diverses clificullats ha tingut la cOlllpaginació d'una realitat previa, d'escola religiosa, amb la implantaci6 de I'escola pública, en la scva historia, les se ves histories, a cada país, i, avui clia, té al IlOSlre uns margcs de solució ConstilUcional i ulles polítiqucs de diversa aplicaci6. Pero el problema de fons, si una escola d'opci6 religiosa o

eI'un altre lipus pOI ser considerada escoja per a lots, escola pública, continua en pCLl i no es resol només amb I'aplicació de mesures aclminislraLives. També entre 110-

saltres, ['experiencia fcta per grups de creients de retornar la catequesi a la parro- quia, i caracterilzar ['escola només peltraclament ele valors comuns, és una inicia- tiva que ac[aria i aplanava alhora la concepció i el camí ele la formació religiosa i cl de l'escola pública.

Pero tornem a la vella história. Comenc;ava el nostre segle XVII, i després del catolic fundador de I 'Escola Pia, escoltem el ref"oflTlat Comenius, 10 de la Unital deis Germans de la Llei de Crisl, des del bullidor de la petita "tvforavia. EIs pobles petils i mcstissos, traspassals per invasions i buidats per cxilis, han donat Iloc 50vlnt a gran s concepcions, espccialmenl pel que fa a I'educació, a I'escola i a la lIengua, com ens mostren els xecs, i possiblement els catalans. Comeni, el descobridor dellreso}" de la /lengua xeca, viura dos tcr~os de la seva vida a I'exili, als diversos exilis on el por- taran les guerres de religió, i obrira, juntamenl amb la porla de les flel/giies, la !lati- na, les pones de la reforma ele la societat mundial sencera, de la utopia a la realitat, esfon;ant-se «tothol11 per totholll ... a sonir deis laberints del temps», del/aberilll del

¡lIón al p(lradú del cor, com el! els descrivia, «l1liljan~ant I'cducació». Comeni estu- dia [a Ilengua, les llcngües, pero «convenc;ut que I'ensenyament de la Ilengua era 110-

més una part d'un problema Olés ampli d'educació escolar i lambé una qüestió de metodes d'ensenyament en general, va comen~ar a considerar també I'educació i la reforma de I 'educació escola!"». 1 mira d' abordar aquests problemes amb una didac- tica universal, que cOl1lcn~a a cscriure en xec, una Ilengua ben minoritaria pero viva.

Comeni vol tractar de «I'edllcació universal de tol el genere huma... de tots, en totes Ics disciplines, i deltot». 1 cOlllen~ant des del naixement i la família per passar a «una escola scmipública en la qual s'avesen a conversar, jugar, cantar, comptar ... abans d'aprendre de llegir i d'escriure ... en benefici d'aquells que volen que Iturs ¡-¡lis es preparin per a l'escola pública». Quina diversital ele matisos i realitzacions hi veu ja en I'escola pública! Aquesta escola que Comeni aconselIa que es refonni, en clau de diversitat i eI'a[guna cosa més, com ara l'autonomia, que sigui «cada escala, una pe- tila república ... amb unes lIeis ciares>), i alguna cosa més, COIll ara la biblioteca i pot- ser la illlpremta, amb els lIibres «COITectament editats o editadors».

la ha sortit el tema deis !libres en I'escola pública! Vet aquí una preocupació que Lockc^ll comparteix amb Comeni, aparentmellt ,'única que comparteix, pero hi afegcix el seu realisrne pe!" fer entusiasmador l'aprenentatge de la lectura amb lIi- bres de fauJes, per comenc;ar. Alguna cosa que quan s'aconsegueixi !'escola per a tots, tOls, mestres i nens de tates les escales, li haurem d'agrair, per daJ111111t deis car- tells, cartilles i si[·labaris 3mb que els alumnes reals de les escoles reals «passaven la pelegrina» d'aprendre de lIegir, a cops i sang, per arribar a fer Lo peregrinalge del vdl pelegrí, duranl més de dos segles, porta d'entrada de l'escola i botxí de molts infants per a la lectura.

1, en aguest dialeg que Eumo ens pcrmel anar establint entre la configuració de l'educació pública i Catalunya, podem acabar aquest període, el segle XVIII curt,

el que arriba fins a la presa de la Bastilla, amb la referencia al primer Illcstrc de po- ble que va elevar a teoria la seva pdictit:a de tota una vida el1 una est:ola de poble:

Baldiri Reixac,'2 el rcctor de Sanl Maní d'Ollers, ll1és de cinquanla anys, amb un lIibre, dos, d'inslruccions «pensades cspecialmcnt per als Illestres rurals ... a partir del convencimcnt que és possible instruir Illés bé en els pobles petits i fer-hi un en- senyamcnt més personalitzat que en les viles i ciutats, 011 en les aules hi ha molls alumnes ... ). Mosscn Baldiri vol donar als minyons «un bon guS! i desig per apren- dre ciencia i virtut». Que tinguin ban gust i desig més que no pas siguill docles.

Per una educHció, lIuny de la imposició, él través de «I'excrcici, lo millor mcSlre ... ».

Així moslrél com la probitat inherent a la practica, pensada i repensada, aconsc- gueix tites insospitades de Illodcrnitat en tants deIs aspecles de I'cdut:ació a I'es- cola com lracten les IlIstrucciolls. Bcnaurades comarques de Girona, que han ViSl fiorir primerencament, ¡continuar ftorint, I'escola de poble, un deis !nodels més cntranyablcs de I'escola pública, amb mcSlres com el de Sanl Maní d'Ollers, o Antoni Balmanya d'Espolla,l:\ o cls que estudia Joscp Pallach^l4 i han estat objcc- te de tesi, O els que ara mateix treballen en les anornenades zones rurals, com la d' Agullana, i tan tes altres.

Pero torne m a la nostra historia, a I'acabament del segle XVIII, lIarg, i arribem a aqucll que ha estat anOlllcnal «gil' copcrnica de I'educnció», el gir que significa el canvi de considcració de centre de I'univers, de centre de I'escola: de la matei- xa manera que no és el sol el que dóna vol les al vallan! de la Terra, sin6 la Terra la que viatja al voltan! dcl so!, així maleix no és la ciencia, o el mcstre, el centre de I'educació i de ¡'escola, sinó clnen, al voltant del qual gira ¡'activilat i el COI1-

tingut de I'educació. «(Coneixer clnen ... coneixcr I'home), la primera lasca del mestre, de I'educador, ens dir~l Jean-Jacques Rousseau,15 en el seu Elllili, publicar el 1762,101 i reclamar-se, en cena manera, continuador de Locke, en el seny de les proposlcS, seixanta anys després. «COlllenCeu, dones, per estudiar millor els alumnes, perque molt probablement no cls coneixeu gens). Són propostes que avui en dia fan somriurc a molls, sigui per la seva bonhomia, sigui per I'incon- fessable l11enyspreu o peresa que inspiren. Pero per desplegar propostes com aques- ta. aquesl i altres lIibres van ser prohibits tol jusI editats, i Jean-Jacqucs Rousseau va ha ver de vime en diversos exilis, i morir en I'ostracisme acadcmic i polític.

Ara, el eapgirument que ell significa s'ha fet irreversible. Capgirava ['escala, els processos a I'escola, C0111 bcn avia! veurclll en els models de Pestalozzi i Frbbel, i després, en I'aparició de I'anomenada escala nova, i capgirava I'academia, I'es- ludi universitari de la pedagogia, abans de ser cOlllen~al. I és una confirmació hislorica que aquesl capgiramenl academic es formulés, a Ginebra, a l' Institul Jean-Jacqucs Rousseau.

] encara cal afegir una allra dada al gil' copernidl, i I'afcgira Condorcet,16 el 1791 i 1792, amb les seves Cil/c mefllories, els Informes i el Decret sobre la IIlS/mcció Ptíblica, que COIllCI1~ara dient i cscrivint:

ly'mura i objecle de la ¡'Is/mcció pública

LA SOClET .. \"r DEU AL PonLE U\lA INSTRL'CClÓ PÚBLICA

l. Com a mitja pero fer real la igualli.H deis drets

La instrllcció pLÍblica és un deure de la sociela\ envers el ciutadalls. Debades hauríem de- claral que els hornes tcnen tots els mateixos drets; clebades les lleis haurien respeClal aquest primer principi de l'elernajustícia, si la dcsigualtat en les faeul¡als lTIorals impe- dís a la majaría de gaudir d'aquesls drets en lot el seu abasL

La publicació d'aqllests texlOs legals, i les conscqücncies que se'n deriven en el conlexl del canvi revolucionari comene;at a Franc;a el 1789, i escampat arreu del món amb la formulació deis drets deis ciutadans, és el que arerma la irrevcrsibili- tal del gil' copernicá. De ret, els govcrns eixits dc la Revolució rehabilitaren la memoria de Rousseau, i portaren les seves despulles al Panthéon el 1794, el ma- teix any que la Convenció condemnava a mort Condorcet, per massa moderat en cls seu s plantejalllcnts. El gir copernidL que també significava aquella revolució lambé té les se ves conlradiccions i peripecies, també es menjava alglln deis sells f"ills, com e[s vc[]s délls. Pero en el cas de l'educació ha vo[gut ser conseqüent: encara avui dia, les paraules de Rousseau i de Condorccl ressonen amb el seu manden de coneixer el nen, lot nen, i de complir el deure públic de la se va educació per lal que sigui ciutada de pIe drcl.

Són paraules que han ressonat i ressonen entrc Ilosaltres en circumst~lJlcies ben diverses en el scglc que ara acabelll; segle que ha conegut l'impuls per la creació d'una veritable escola pública, en el seu primer tere;, que I'ha vist convertir-se en escarras d'una concepció Lotalitária de la socielat, i d'obediencia militar, de I'escola, que l'ha visl renéixer en el treball de 1ll01lS Illcstrcs i les aspiracions de bona part de la ciuladania,ja cnLrat e[ darrer ten;, que I'ha visl triolllfar finallllent en les Ileis, i aVall¡;ar en la realitat. que la veu ara entre les dincultats i cls dubtes c!'una refor- ma, dubtes i dificultats que no es podran aclarir si no és tcnint en comple aquells principis: concixer el nen, concixer I'home, el ciutada, la ciulat, acomplir el deure d'educació que tenim tots envers tols.

Perqlle, en aquella segona meitat del segle XVIlL, no soIs es reia un gir coper- nicá, de centre de conslel·lació, en I'educació, sinó que es canviava de model d'or- bita, de circular a el·[ipso·idal, i es mullip[icaven les fonts d'energia.

La constel·lació educativa apareixia ja amb dos focus, el nen i la ciutadania universal, i al seu vollant, giranl, la ralllília, l'escola i [a societat sencera, amb els poders públics al bell mig: la constel·lació de l'educaci6 pública, en la qual brilla, amb tota la Hum que enlre 1015 [j donem, I'escola pública.

1 no voldria girar full d'aquesl canvi revolucionari, cosmic, en la conccpció de l'cducació i ]'escola, scnse referir-me a un contemporani seu, un primer professor universilari de pedagogía, Illlmanuel Kant,17 que, encara quc alTlOneSlat pel rei, afi- cional COI11 era a la contemplació i crítica del ce[ de la raó, de les raons, contempla I'cstelada de l'educació com un astronolll vocacional, i posa serenar acadcmica en

la lectura de la sev¡¡ carta astral. Deixcu-Ille que l'esmenLi aquí, a la Universitat, amb el detall que li correspon com a primer cntedratic en el nostre campo La lIi((6 s'ell- cadena: (L'cspecie humana ha d'anar traien! de dilltrc seu de mica en mica cap ell- rora tates les disposicions de la humanilat amb el seu propi esfon;. Una'generaci6 educa I'altra ... » Un<llriangulació des de la historia, i una altra des de I 'antropologia:

«L' home només pot esdevenir home a través de l' educació ... }) 1 un pronostic penjal:

({Pero com que I'cducaci6 per ulla pan enscnya alguna cosa i per una alu'a lalllbé Ii descnvolupa alguna cosa, no podem saber on arriben les seves aptiluds naturals ... » 1 una constatació de reC<lJH;a: «No hi ha ningú que no s'hagi lrobal dcscmparal du- rant la se va inf~lJllCsa i quc cn la scva Illaduresa no s'adoni de quines són les coses que li manquen ... » I un oplimisme radical, pero hUlllil en la incenesa de la ronnll- lació: «Potscr I'educació serh cada vegada millar i cada generació futura fara un pas més cap al pcrreccionament de la humanitat, perquc darrera de I'educació s'hi ama- ga el gran secrel de la perl"ccció de la naturalesa humana ... És mcravellós imaginar- se que la naturalcsa humana es podra descnvolupar c<lda vegada més i millar per causa de l'educaci6 i que aquesta es poc]¡'¡¡ aplicar d'una manera adequada a 1" hu- manitat. Aixo ens obre la perspectiva d'una futura especie humana Illés feli<; ... » Vet aquí //n idea/magnífic ... 1 baixant del cel a la rcaJita! de !'escoJa, indica: (No hi fa res que nosaltres 110 estem en condicions de realitzar-Io ... Primcrament, la nostra idea ha de ser correcta, alcshores no sera pas impossible, hi hagi els obslaclcs que hi hagi ... Un deis principis de I'art educatiu que haurien de tenir en compte sobre- tal els homes que planifiquen I'educació és que els nens han de ser educats no so- lamem de cara a I'estat actual de I'especie humana, sinó lambé ele cara a un estat fu- tUl' possiblement millar, és a dir, d'acorcl amb la idea de la humanitat i ::1mb el seu destí globab. I cns prevé respecte de: « 1. Els pares que només es preocupen pel pro- grés deIs seu s fills. 2. Els prínceps que Icncn els scus súbdits només per inslrument c!'aconseguir els seus ohjectius». Perquc: «Els fonamenls d'un projecte educatiu han de ser cosmopolitcs». I els dubtes li cOl1lenccn amb I'orqucstració. Qui millar pOI 01'-

ganitzar J'escola? No es fia deIs rics ni deis poderosos, ni deIs acadcmics. Pcnsa {(en els expcrts més prcc!ars». 1 quina mena cI'escoIcs? Amb pcllS de plom, el crític de la ra6 pura i de la raó practica ens diu: (Abans de crear escoles normals primer se n'han de crear d'expcrimentals»). J anant alnostre tcma, i no sé pas nmb quina ra6, dislingeix enlre «escola pública i escola privada, ¡escala complclamcnt pública, que uneix les dues coses, la instrucció i In form<lció mora!». Es fa dirícil de salvar la dislancia de dos segles de COlltCXt, pero a \'cgades ens ajuda en Kant, ll1és enlla de raonaments i críliqucs, una sensibilitat especial, poctica, per formular les sevcs COIl- cepcions: «Hi ha a la humanilat molts germcns, i la Ilostra lasca consisteix a desen- volupar d'una manera proporcionada les aptituds Ilaturals, a descobrir la humanitat a partir deIs seus gCrJ11ens i n procurar que l'home acompleixi el seu destí. .. En I'home només hi ha gennens per al bé».

Vell catcdratic de Kbnisberg que s'avall((a a la figura poctica deis germcns que dormen arreu, que en el nostre segle ha dcsenvolupat el novel·lista poeta Mauricc

Drouon, I'autor de Tistou, les po//ces ver/s, el ncn que té els polzes verds, que no es veuen verds, que nOlllés el seu meSlre jardiner sap que són verds, i que pot des- vetllar les petites lIavors, amagadcs i adormides arreu, i soluciona, amb [a seva 00- rida, guerres i desastres ... no tots. Kant s'avan<;a a la f-igura, parlanl deis germens d'humanitat que hi ha en el COI' de lol nen, de tOI home, presclllanl el mestre, I'es- cola, [a pedagogia, al servei de ['art de descobrir i desvetllar totes les lIavors d'hu- manital, i de reconeixer el color deis propis polzes, per petil polzet que siguis.

I són els més esgarriats i petits polzels els que rebran primer el cultiu del cap- giralllent de I'educació, amb cls mcstres, hartola i jardiner, Peslalozzi^l8 i Frobel,19 que, en aquel! centre d'Europa sacsejat per les campan}'es de Napoleó, van posar els seus polí'.es a les ferides de guerra i van fer sortir escoles amb nom de poble per a tOIS els infanLs de cada 1I0c, i per a cada nou país. Alla lIun}', a la Universitat de Konisberg, el successor de Kant, Herbart,20 mirara d'ordenar iJmb l'experimenla- ció cientírIca tanta experimcntació poctica. Veiem com se'n surten.

Elmés vell, Pestalozzi, des deis petits C(1ntons que encara no són Su'lssa, sinó que cSlan subjectes a les decisions de molts i diversos sen}'ars, s'aplica a ell ma- tcix el mCLOde de [a intt(ieió que rnés tard formulara, i «guiat pel seu caracter hu- lllanitari pensa que el perfeccionament de les tecniques de conreu .. milloraria la si- tuació economica del poble, a[ mateix temps que I'educació i el trebal[ en contacte amb la natura n'elevarien el nivell cultural i moral». D'aquí a la creació d'una es- cola a la propia casa de camp, Ncuhof - el Masllou- , hi va un pas, i ben aviat sc- gucixen els altres passos, e[ de «la fOflTlació de mestres amb la creació d'una escola normal o semillari», on treballara amb les Ilavors, els germens de I'educació i els futurs hortolans, i plantant, collinl i empeltant, la crcació d'un inslilut que «arriba a ser formal per una escola d'ensenyament primari i secundari per a nens, una es- cola per a nenes, una escala normal per a mestres, i un centre de formació profes- siona[».l tot el que eles del seu treball a I'escola veu, experimellla, discuteix i lIe- geix, ho cscriu en Ilibres per a nens, per a pares, per a Illestres, per a governallls, sense estalviar el comentari de cap deis scus fraeassos, ni el reconeixcll1cnt, i apro- fitament, de les se ves mancances, sempre, pero, a la lIum d'aquelles esperances elesvetllades de poc, i amb «les meves illlu'lcions, o més ben dit, les me ves opi- nions .. La instrucció popular, [a veia com un illlmens ranguissar pel [Iot del qual vaig obrir-me ... un calllí f-ins ... a les fonts d'oll bro[lava la seva aigua ... a partir de les quals es podia trobar una via de sortida ... per tal de tapar la r01l1 de la miseria en que veia enfonsar-se el poble .. Jo, que acabava d'exp[icar .. les reivindicacions deis drets deIs ciutadans .. tot sol, vaig Ilanc;ar-me a la missió de formar .. Quina mis- sió, la de formar-los, la de rer desenvolupar aquests nens, quina missió~ .. Com que em vaig veure obliga! afer c[asses als nens, sol i sense mitjans, vaig aprendrc d'ell- senyar molles coses alhora .. i la idea de fer dibuixar, escriure i treballar es va anar desenvolupalll per ella mateixa. La gran ignorancia que tenia ele tot cm reia entre- tenir en cls punts de partenc;a i aixo em va portar I'experiencia de I'e[evada far<;a interior que s'aconsegueix amb el perreccionament d'aquests punts .. i va córrer

24

pclmeu pit la rabia contra aquclls que encara diuen: "El pcrfeccionamclll del po- ble és només un somni" ... Selllia que les mcves cxperiencies eren dccisives per a la possibililal de crear la instrucció popular sobre unes bases psicologiqucs, de po- sar al seu fonamenl concixcmcnts inlu·I·lius rcals, i d'exlirpar la larva buida de "es- plendor superficial de les paraulcs ... jo vaig poder ensenyar d'cscriure lot i que no sabia d'escriure corrcclillllelH, i ... la meva ignorancia sobre totes aquestes coses va ser en gran manera imprescindible per elevar-me a la scnzillesa més gran delmc- tode d'ensenyament i trobar mitjans pels quals lambé el més inexpcrimelllat i el més ignoranl pogués arribar a la meta amb cls seu s ncns»). Una cilaci6 !larga, que senlO com un deme personal i professional de fer, pcrquc aquella mcravellosa es- cala pública i popular en la qual vaig poder créixer cls anys trenta tenia moh, i es reclamava, delllleSlI·e suís, del scu mctodc intuiliu, COIll explicava clnostrc direc- tor, Fclix Maní Alpcra, de les seves intu"icions, d'aquel! sentít de missió a I'escola popular, sostinguda cOlllinuadament per les Misiones Pedagógicas arreu d'Espanya, i per l'Escola d'Estiu a Catalunya. 1 després, vaig saber que, per recuperar aquella es<.:ola que havia viSI destruir, calia la humililat de treballar en el fanguissar, el1<':il- ra que no en sabéssim, pero amb rubin, la noble i <.:reativa rabia de Peslalozzi per a I'es<.:ola de tots.

[un deute sentilmés fonament encara és el que CI11 scmbla que lé l'escola po- pular, i de poble, alllb UIl deis deixcbles de PcsLalozzi, Fricdrich Fr6bcl, del quallOLs els mestres que treballen de cor a ]'escola deis més petits, en un modelo altre de jardí d'infanls, són dcixcbles, encara que no ha sapiguen. Frbbcl delineix el jardí d'infallls i la se va lasca com: «Una instilució per a l'ocupació, el joc i I'atenció deIs infants ... una institució per a la fOrlnació d'educadors i educadores ... aquestes dues inslitucions, cada una per separat i tates clues conjulllumcnl, rormarien un tol íntimament unil soLa el nom dejardí d'inl"ancia». 1 COJ11 que aquesta atcnció deis in- fanls «110 s'ha de limitar a pocs nens ni tampoc als Ilens de cens cercles de les so- cietats burgcscs, sinó que s'ha d'cstendrc a la tOlalitat dc la humJnilal naixenl, aqucsta atenció ha de ser, per tant, t:ullbé general...», i «el més erectiu és ... que en els pobles pelils on el nombre dc nens que encara 110 han complen sis anys és una mitjani:t de cinquan1a, que es reuneixin 101S els nens del ]Jable en un únic jardí d'infancia)}. El jardí d'infancia ha de ser una «institució mode!>}, no ({una inslitu-

<.:ió prcscriptiva, quc legisli, impcrativa», ha de ser «una instituei6 exemplar per desellvolupar tola la divcrsÍtat, que cxigeix la realit¿ació i que sorgeix d'una uni- tal, de I'esscncia de I'educació ... Una insti1ució 1110dclica ... benefactora per a tO! el país»). I sOl11nianl, profetitzava: «En la rcalització d'aquesta idea, hi hauria de par- ticipar lotholll, go\'erns i municipis, ciutat:; i ruralia, ciutadans i pagesos, cOlllercianls i trcballadors; una obra així, que beneficia tOlhol11 i que serveix a lOtholll, ha de ser realitzada i creada <:lmb [a panicipació de 10thol11»). Frobcl va veurc rcalilzar jar- dins d'infants en lllolts poblcs, i eSlcndre's un 11l0viment ciutacla a favor d'ells.

També els va veure prohibir, com a difusors de l'ateis1l1e i el socialisrne, poc aban s de morir el 1852.

La citrl de Frobel és lIarga per a una lIi0;:6 com aquesta, pero cree que esta mol!

justificada pel seu contingut i pc[ paper que en el Illoviment de rcnovació pedagb- gica de diversos pa'l'sos europeus ha tingut, i té, I'escola de la primera infancia, com a recerca de qualitat pedagogica, i com a reivindicaci6 social en el marc de la con- cepció d'una cclucació i una escola públiqucs.

Aquesl clarrer extrelll queda prou ciar entre nosaltres <1mb el movirnent en- capr.;alat per anligucs guardcrics cap a la consecució de la qualit31, que ha re! can- vial' el vell 1101ll de c011l1otaelons assistcncials pel" ílgafar el nom i el Illodel de lIars ojardins d'inf3nts i escoles brcssol. En In meva historia personal hi ha, per exelll- pie, el fe! d'havcr cOlllribu"lL a la l'undaci6, ['<lny 1965, deljardí d'infanls adossat a la parroquia de Santa Oliva, amb un nom cscollit il·lusionadamenl pels pares, i unes Illeslresjoves del poble, formades damuntla practica, i arribant amb ella afer els es- tudis acadcmics i a obtenir la tiwlació amb plans expcrimelllals i especials prou co- neguts en aquesta univcrsitat, fórmules que el mate ix moviment ha aconseguit, més enlla de cada caso El mateix curs, unes fUlurcs mestrcs, tornant de veure'n al kib- bufl. Ovir d'lsrael, creaven a Barcelona la primera llar d'infants d'aqucsl nomo Més de Irenta anys després, llar ijardí conlinucn en la pcripecia de rer més feli<ros i cons- cienls els seu s nClls i ncncs i més conscients i felir.;os e[s seus pares i mares, i han en- cap<;alat la prolil"eració deis respectius models, rural i urba - prop de trcnta al Pcncdcs, més de trenta a Barcelona- , d'escola per als més pctits, COIll a pc<ra im- portant del planlejament i el planejament eI'escola pública. II'una i I'altra són esco\cs públiques, Illunicipals. La de Barcelona espera que I'aplicació de la nova Carta Municipal permcti la gestió compartida entre les dues administracions, j la de Santa Oliva és el primer jardí eI'infanls municipal que s'ha integral al nou cdifici de I'es- cola pública del pob[e fent la gestió compartida abans que la Ilelra oficial ho digui.

La Iletra oficial de diverses lIeis d'implantélci6 i reforma de I'escola, que ja apareixien el segle passat. Respecte d'elles, Hcrbart,20 el successor ele Kant a la Universitat de Kbnisbcrg, i concixedor de I'escola de Peslalozzi, dcsprés de dedi- car 347 punts germaniCClmcnt ordenals él esbossar un curs de pedagogía, conelou en el darrer, el 348, que: «En les reformes gencrals, pero, no sois s'hauria de tolerar una gran riquesa de formes d'organització escolar, sinó que s'hi hauria d'aspiran>. En els pa'isos més celltralistes, el c[a111 res~onava en el deser\. .la ho veurcm, pero abans acabe111 amb el segle XIX.

El brou de cultiu elcl scgle XIX té c[clllcnts que enUlllerarelll saltmll-nos els [í- l11its posats a la documentació, perquc ens scmbla imprescindible, de mínim rigor científic, fer referencia al feix, als feixos de crítica envers la socictat i cnvers les ins~

titucions sorgides del capgiralnelll revolucionari franees, entre elles I'escola, a me- sura que s'3n3vell plasmanl en els diversos pa"ISOS, i apareixiel1 els elelTlellts del ca- pitalismc i el seu Estal anomenat [iberal. i cl~ seus aparclls, que com él taltambé ha pogut ser considerada ¡'cscola.

Des de mitjan segle XIX, pcnsalllents com cls de Marx i a[tres, donant curs als corrcnls del socialisllle i el comunislllc, elmovimcnt !libertari, amb les se ves for-

lllulaciollS més o mcnys definides en I'anarquislllc, el coopcrativisl1le O el sindi- calisme, sotraguejaven Europa i posavel1 en qlleslió el nOll apare1l escolar, es pe- cialment el conslruú a Fran((a, 011 f'écofe publique, i ¡air/ue. profusamenl es- campada i fonament implalllada des de I'adminislració central, no contribu'¡'a amb gaire exit a rebaixar les diferencies socials, i, tot i haver bandejat el model d'es- cola inculcadora deis ordes religiosos, era acusada de substituir la religió per una inculcació política, de conformisme amb I'estat liberal, que les concepcions abans cSlllclllades rebutjavell. Aquí, només podclll inventariar I'interrogan! que susci- ta la possible degeneraci6 deis ideal s revolucionaris en la sev'-l aplicació, pero cls inlerrogants respecte de la desviació de l'e5cola del seu objectiu dc satisracció del drcl a I'cducació en pla d'igualtat han de ser analitzats i han de tenír res pos- ta positiva si és que I'educació ha de ser un bé públic, que arribi a tols els infalHs.

Es traCla d'interrogants posats per quatre autors tradu'lls en la col·lecció a la qual ens cenyim: Spencer,21 TolslOi,22 Durkheim2.^l i FelTer i GU~lrdia,24 per ordrc CrQ-

nologic d'aparició, no pas de desaparició, en escena, que cns pennetran situar el brou de cultiu de I'anomellada escala nova que immcdiatament apareixcra com a nou rnodel pedagogic. QU<ltrc autors, dos nascuts a la primera meital del XIX, i dos a la segona, i que arriben als primcrs anys del XX, pero que ja han mort, acabada la guer- ra del 1914-18, IOl i que ajuclaran i veuran l' inici del movimelll de I'cscola nova, que a Europa i a Nord-amcrica situarem més cn<;a dc 1880, i, pel que fa als plan- tcjaments, no a les realitzacions, de rcgcneraci6 de la socictat a través de ]'educa- ció. a Espanya s'hauria de datar al voltant de I'acció de la Institución Libre de Ellseñanza,25 fundada el 1876. Tots Ires inicis propicien el de Catalunya, amb [a fi- la ele 1898, pero també ílmb el rerefolls social que es mostr'a el 1888.

Brcument, els quatrc autors abans eSlllcntats hi van aponar, prepara nI clterreny amb més o meny5 exit, la vivencia del problema de I'educació als respectius pa·l-

so~ i en una perspectiva mundial.

Spencer, des de l' Anglaterr(l plagada d'escoles de di verses esglésics, ordcna- des pcls municipis ¡ comtats, i pl/blic sc/¡oo/.~· privades, veu I'educació COI11 I'cle- Illcnt dcfinidor de I'evolució de I'especie humana, amb els vessants de l'educaci6 física, moral i intcl·lectual, i sent I'alracció per una ordcnació global, pero trcmo- la i ens fa tremolar davant la ¡-¡gura de l'Estat ordenador, possiblemellt opressor.

Tolstoi, des de la vella i estimada mare Rússia, madrastra en la 1l1anca cI'ec\u- cació de la majoria deis sells (1115, i també en I'educació de la minoria, posa I'amor a I'infant i a la ciencia, la ciencia i les ciencies de la vida, a la base de la gencfació i regcneració de I'cscola que el seu gran país nccessita: alllor delmestre i lIibertat dc I'infant, complcll1entant-se. Els seus textos per a grans i petits, poetics tats, se- ran Illolts anys font de comprensió humana, per damullt de tanta incomprensió com dcsprés es genera en el 1116n, al vollant de Rússia, i dins ele Rússia.

Durkheilll, el socioleg rormat a ['Escala Normal Superior de París, la institu- ció acadcmica far de la pedagogia del nou rcgim, on coincidí amb Jean Jaurés, el manir de I'escola pública francesa. Durkheim perfila positivarnelll l'intercs de la

sociClal en l'cducaci6, i I'obligació de I'Estat, amb cllímils ben marcalS, en la se- va garantia, donada a Fran~a a través de !'escola pública. Moltes obligacions més té l'Estat, entre clles la d'asscgurar als ciutadans lél vida en pau, Durkheim moridi un any després de la !llar! del seu 1111 al frollt, quan encara no ha acabal la guerra del catorle,

Abans haura mor! ell ulla cruent guerrn ideologica el més jove deis quatre au- tors, Ferrer i Guardia - m'agradaria que tots poguéssim dir el nostre FeITer i Guardia-. Una guerra que ell també va viure COIll a guerra d'escola quan va morir amb el crit de «iViva la Escuela Moderna!)),.Ia ho sabem, Ferrer i Guardia penanyia al corrent de I'anarquismc, el corrent crític conlra cl modcl (l'estat central frances, o rus, que lenia a Espanya una formulaci6 degradada i degradadora de la societal, i que donava <.:om a <.:onscqiicncia I'escola pública més rctrograda, I Ferrer prctenia, a tra- vés d'una escola privada alternativa. l'Escola Moderna, pero amb més vocació d'es- cola pública que la se va contemporania, <.:ontribuir al capgiralllelll de la socielal, més enml ele l'Estar. Una ulopia que li <':oslaria la vida en aquella Espanya i aquesta Catalunya, no sense haver deixat, pero, un model eI'escola amb moltes de les flbrcs pedagogiqucs que ben avial es comem;arien a teixir a la 1l1aleixa Illuntanya de MontjuYc on va ser afusellat, ¡que dccades més tard retornaricn amb el nom el' Escola Popular i d'Escola Moderna, que CclcSlí Freinet difongué indistintalllclll a parlir ele I'escola pública, passada a cooperativa, de poblc, francesa, 101 asslIll1intla crítica ele I'escola burgesa reta per Ferrer i Guardia, a la recerca, 10ls dos, del difícil equilibri de la con- cepció eI'escola laica, pero no lighl, no nculra, sin6 viva, al scrvei del poble.

Encara ara l'e5<.:0Ia pública deIs diversos pa'¡'sos té problelllcs entre la forma- ció religiosa i la impar/ieiá de I'assigllafllra de religió, que així s'ha arribal a for- mular el desig d'alguna csglésia. T no parlclTl del problema de l'escola privada, mar- cada per opciolls ideologiqucs, i, vulgucs no vulgues, per nivcll i clas5cs socials, Aquest és un lema en<.:ara no resolt entre nosaltres, i la figura de Ferrer i Guardia encara és pedra d'escandol per a alguns, Illassa, quan, paradoxalmenl, avui es re- clama des de ¡'escola pública, Aquesta és una ferida que pOlSer la Universiuu, amb els scus recursos de comprensió, hauria d'ajudar a tancar.

Torncm ara al comen<¡alllenl del segle xx, el segle marca! per la Illundialitza- ció de la guerra i pels passos ell la internacionalitzaci6 de la pau, de la política, i en tanls altres camps de la vida humana, entre ells, l'edueaci6, que han perfila! re- la<.:ions i institucions internacionals.

Ara ens toca parlar del gran can vi que protagonilzaren mestres, psicolegs i pc- dagogs i sociolegs, ja al comen~amcnt del segle xx Ilarg, per donar resposta a tants inlcrrogants plantejats, La resposta en pcdagogia la dóna I'escola nova, UIl Illovi- ment nascul de la rclació entre unes escoles, amb la formulació c\'UIlS punts dcfi-

11 idors, ja superats, amb la constiluci6 el' una associació internacional, ja obl idada, pero que ha superat els seus planlejamcnls en le::; escoles i els papcrs cOllcrcts, per entrar en el nucli central del corrent de I'escola pública amb el seu plantejament de fans d'escola bona pcr a lols,