L' EXCURSIONISTA
BOLLETÍ MENSUAL
ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS
A N Y XI ti. BARCELONA 3 O
CONDICIONS
D B SETE MB RE
DE LA PUI
DE 1890.
JLICACIÓ
NÚM. .43 .
EXCURSIONS
MKMOIUA. DH LA PARTICULAR Á PRADIÍS, CII;IUNA, SI;IÍRA DEL MONTSANT, CAKTOIXA D' ESCALA-DEI, VILA Y MONTANYAS DE TIVISA V MONASTIR
DE CARDÓ. Del 24 al 3o d' Agost de 1889.
¡Conllnaadú.)
Ja hem dit que Ciurana cslá posada en lo replá d' una llarga y estreta cos[a rodeijnda de fondos precipicis, lo qual fá que '1 po- blé no tinga mes que duas surtidas, que son to camí de¡Prades per per lo single que dona al N. fins al barranch que s1 esllavlssa per sa falda. Aquest es el que s' ha d' agafar pera trobar la carre- tera de Reus y Cornudella, ó entrar en^lo Priorai. Per anar á A l - barca també se segueix lo propí camí fins al citat barranch, des- prés del qual se troba ja tot lo terrer cuben deis richs vinyars que per formar p a n de la referida comarca gosan de fama general, Lo viarany queconduheixá aquest últitn poblé, passa durant llarch.
tret per las vessants de la serra de Prades cap al N . fins arribar prop d' una important masía, en qyal lloch se passa altre torrent pera irobar desseguida la carretera que acaba en lo confí de la pro-
- 378 -
vlncia cap á Lleyda, Mancant per aquesta vía Be vá acostantse la falda del Montsant, per la que puja pausadament la carretera fins seguir per dessota del tossal, en tjual part superior se présenla
arrenglerat lo caseríu d' Albarca. Se deixa dita carretera al trobar 1' extrdm d' aquella costa, entranise en lo poblé per una petita pujada que s' uneix á la meteíxa. En las inmediacions d' Albarca Es Albarca poblado d' escussos recursos, tenint sos habitanis la molestia d' liaver de recorrer una respectable distancia pera pro- curarse I1 aygua indispensable pera las atencions de la vida. La geni del país es de carácter francb y obert. Posat sobre una per- Uongada vessant de la montanya, per lo Miljdia domina gran pan del Priorat y serras de Prades y peí Nort la dotada que acaba en lu serra de la Llena. Sos carrers son estrets y torts, y la iglesia parroquial, de nova consirucció, res ofereix de particular. En ella 's conserva una imatge, baix la advocado de Ntra. Sra, dei Mont- sant, que abans de ser abandonada tenia son lloch en la ermita construbida en lo mes elevat de la montanya, y que encara segueix en peu; es escultura de molt dubtós gust y d' escassa antígtietat.
Sortint d'Albarca, acotnpanyat d ' u n bon práctich, abans de comensar lo dia, pot, desde '1 cim del Montsant, assistirse al gran- diós espectacle de la suriida del sol. Una hora s' emplea en la pu- jada de gran pendent, que 's dirigeix per la vessant N o n , sobre un terrer constiiuhit per grossas massas de congiomerat calis. A mida que 1' excursionista s'acosta al cim s1 aixampla considera ble mentí'
1 h o rizó; al arribar á daltsedona volta á un petit turó fins á dominar lo costat oposat de la propia montanya. ¡Quin magnífich espectacle, y Q uin b ermos pan ora ma desde 100O me tres sobre 1 nivell del m a r!
Ab quina fruido se contempla la aparició del gran astre sobre 1' espav encara boy ros, y de quina mañero los encesos raigs esbar~
geixen ¡nsensiblement las ombras que naixen de valls y dotadas, com si esporuguidas per la claror fugissen espantadas á refugiarse en lo sí de la térra, fins que per últim, y sens donarse d' éll comp- te 1'espectador mes atent, se troba en pié dia, y 1'espay nnegat
"per la llum! Es en veritat lo renaixement de la ¡legenda tilosó- fico-relligiosa del antich Egipte,
Desde '1 cim del Montsant y enfront al Nort forma la meteixa
- 379 -
montanya una curta dotada en Ja que avuy queda abandona! lo peiit y poljre edirici que tou abans capella de la Verge; á sos peus s1 extén la esireía vaJl en que s' assenta lo poblé d' Ulldemolins, lencat per la serra de la Llena q u e ' s descubreix d' un extrém al altre; per dessobre d' aquesta s' extenen las espayosas planuras del Urgell, deixantse veure algunas de las poblacions mes pro- peras, destacantse sobre '1 fons negros de las señaladas que s' aixecan eslabonadas fios ais Pyrineus, la ciutat de Lleyda, ab lot y trobarse á respeciable distancia; en direcció á Llevant corren las montanyas de Prados fins á confondres ab las de la marina, per aquéllas, y partint de la perceptible escletxa del cotí d1 Alforja, se segueix ab la vista lo blancb trassat de la carretera de Reus iins que termina sobre las serras de la Llena al tocar en la provincia de Lleyda, y sense que 's perdí cap de sas revoltas en tan llarch tret. Ciurana y la major pan deis pobles del Priorat com Cornudella, Poboleda, Torroja, La Morera, etc., quedan com si diguessem ais peus del espectador. S' aixecan per lo Mitjdia las montanyas d é l a Mola, la serra de Llaveria y las de Tivisa, mes allá lluny las de Rasquera, y darrera de las primeras apareix la blavenca superficie de lo mar.
Tota aquesta pan del Montsant es seca y desolada. Seguint lo cim en direcció al Oest en la concavitai que forma una penya, queda una obsnura que dona pas á la coneguda en lo país per Qova Santa del Monisant. Al penetrar en dlla, pera lo que hi ba que pendre la precaució d' anar acompanyat d' un bon práctich, que dificilmeni se troba per esser raríssimas las ocasions en que es visitada, se presenta nn ampie espay d' irregulars formas, seguint promptameni una especie de corredor á qual fi hi ha que baixar pera salvar lo gran desnivell que te la térra; se continua camtnant per diferenias revohas de la cova fins á esiar en la que s1 anomena lo Setter, espay de grandiosas proporcions cobert per una extensa volca de pedra y que per baix se resol en una concavitat de parets lusas inclinadas cap al centre á manera d' ampie embut.
La escassa llum que donan las teyas no deixa formar idea exacta de sa profonditat; es ab tot y aixó la pan mes important d' aques- La bateada de la montanya se fa en direcció Nordestper desso-
ta del cimal fins á arribar á poca diferencia, sobre Cornudclla, y ja Uavors lo corriol que 's pren, va serpentejant per Ja vessant déla meteixa montanya pera trobar en sa falda los vinyars del Príorat. Un rato abans se passa molt prop de la ermita de Sant Joan, en bou csiat de conservado y rodejada deis indispensables xiprers. Per entremitj d1 aquellas vinyas se segueix la falda del Montsant en direcció oposada á la anteriar, y un cop passada una peina masía construhida al costat del camí, y á bona distancia de la meteixa, se pronuncia la cosía que puj'a fins al puig en que está situat lo poblé de La Morera. En aquést sois crida la atenció la petita portada de la iglesia, com fragment conservat del temple anterior y que fou cretnai en la guerra de la Independencia per I1 exércit francés. Dita porta que serveix d' ingrés al modern edifici, consta d tin vano en pie n Li cintra ata dos toros en degradacio sostinguts per igual nomhre de columnas per cosiat, adossadas al intradós d' aquéll, es d' esul IIÍZJUIÍ y u' extremada senzillesa que reiiexa la escassa importancia de la desupareguda fábrica.
Dista La Morera de Scuia-Dei una hora escassa en direcció una mica decantada á Ponent, quedant emplassada la Cartoixa en la recolzada á que dona lloch lo turó de La Morera y la falda dü miíjdia del Montsant, quasi amagada en la dotada que forma lo terrer, á la que hi ha que anar baixant desde dit poblé per entre lus vinyas d' aquesta p¡m del Priorat. No hi cap dubte que la poskió del edifici seria deliciosa en los temps en que sos encon- torns estavari coberts d esp&ssos boscos, pero avuy te la monoto-
nía de las gratis extensions plantadas de ceps.
Hés dirém de la que fau en sos bons temps la rica Cartoixa, primera d' Espanya, fundada en el sígle xn per Alfonso lo Cast;
la Assocució ho sab ja, com coneix també son actual estat per a l - tras excursions verificadas al mereix Jloch. Avuv se vá allí á véure destruhits y archs y voltas fets á trossos; heus aquí la única y sola cosa que troba qui 's passeji per las hortas en que s' ha convertir lo solar de tant poderosa comuniíat monástica De lo que fou iglesia resisteix encara la acció del temps pan de la volia a p u n - tada y d' estil románich que lacubria, permetent son gruixy sólida construcció que sobre ella arrelin diferentas plantas, y especial-
ment un pí que en superba posa ha crescut ufanos adquírint respectable alsada. Lo sagrari, pósala continuado del presbiteri, obra probablement dül sigle xvn pertany al estil Uavors dominani;
los preciosas mármols que '1 revestían, dividits en fragments, de res serveixen, y de lo que fou claustre, celdas y dependencias, sois los resios escampáis per tot arréu marcan llur emplassament. De tota manera queda ben senyalada la especie de reconsirucció de que aquest edífici fou objecte en los últims sigles, que per la molta importancia que tingué l*deixá hórfe de valor arqueológich,
oeg ui n t lo Hit d un? riera se trooan al pocn rato las casas de Scala-Dei. conjunt d1 edificis de diferents condicíons que for- mavan pan del monastir, y desde ahont per camí de ferradura, se vá successivament passant per diterenis collets, de constitucíó are- nisca, que forman la térra d' aquest costal del Priora!, apariantse scmpre de la falda del Montsant. Una hora després, y ni terminar una revolta del camí, se posa á la vista lo polile de Vilclla Alta, ob son blanch caseríu apinyat dessoia lo barroch carnpanar de la iglesia, y una mica mes enllá Vilellu Büixa se deixa veure formant també un compacte aplech d' edificis. Mes tari la configurado del terrer permet descubrir la ribera de Ciurana y '1 poblé de Tor- roja sobre la vora esquerra, y al poch lemps d' haver donat volta á la monianya en qual cirn se troba la ermita de la Consolado, s' arriba á Gratallops, posat també sobre un deis collets abans r e - ferits, á las duas horas próximament de Scala-Dei. Poblé aquest d'aspecte modern res hi ha que fixi la atenció. La iglesia sem- bla obra del últim sigle; sa planta es de creu llatina ab cúpula en lo crehuer, y '1 campanar de forma vuytavada acabant en xapitell;
es lo lipo general en la comarca.
JOAQUIM DE GlSI'ERT.
(Continuará.)
líxctiRsió DE SANT JULIA DK VIUTORTA AL SANTCIRI DR NOSTRA SBNYORA DK CABRERA, PER RODA Y L' ESQUIROL.—28 d' Agost
de 1890, (pariicular.)
Trovantse á Sant Julia de Vilatorta nostre consoci En F r a n - cesch Carreras y Candi emprengué la excursió desús dita. Lo ca-
mí que seguí fou una línea mes ó menys dreta, segons lo lerrer ho permetia, envers lo N o n . Pi.ssá .ils 3o minuts per entreoiitj de la vila de Folgarolas ¡notable per sa portalada y capitells lománichs y góticas sepulturas} y lo dolmen y capella de Sant Jordi en lo Puig-sas-llosas; y sempre per curriols y carains carreters, per des- sota la capella de Sant Jaume, arrivá á la antiquíssima Roda, un deis mes importants centres fabrils que posseheix l¡i regió Auso- nense. De Vilatorta á Roda hi estigué i hora i5 minuts, passant per entre camps conreuhats y pedreras en explotado en los volts de Folgarolas. „
Visitada la iglesia, barroca y gens notable, emplassada en la parí anti^a ó sia en la vorera esquerra del Ter, fen vía envers 1' Esquí- rolf nom donat vulgarment á Santa Afana de Coreo. Ais 40 mi—
nuts ovirá dalt d' un serradet mes baíx que lus singleras que 'J r o - deixen, mit] tapai per las bromas del Ter, lo románich monastir al camí per hont passava, mes d' impossible accés per aquell cantó, sos costáis aquella montanya, impedeix lo pas á quí hi vagi del altre costat. A uns i5 minuts mes de marxa, ovirant al liuny Vich, Manlleu, Sant Hipo\it de Voltregá y la Gteva, 's distingeix enfonsat en la Plana lo íeixuch y quadrat campunar de Sant Mar- tí sas Corts (20 minuts apartat del camí que seguía) que recorda extraordínariament al de Sant Sadumt d1 Osortnort en las Gwr- Herías.
rol, ümplassat en una altura que s' ovira de bastara lluny. Abans d ' c m r a r h i digué'1 guia:
—Al Esquirol no j ' hi entra ni per mar ni per térra.
—¿Donchs per hont?
—Per las rocas.
Y efectivament té rahó'1 ditxo, puix q u e ' 1 camí, rocós já al lo terrer, com mes s' acosia a] Esquirol, evidenciant la existencia d' un inmens Hit de roca, damunt del que, pochs palms de térra forman las feixas de migrat cultiu ó escás arbrat que 's percibeixen entre tañí de terrer herm, com es el que forma aquell inmens
- 383 —
viva. Axí se compren que en !' espay de 3o anys, 1' Esquirol, ó sia Santa María de Coreó, hag-i disminuit de pobla- d o d1 un modo important, puix de 1700 y pico d' habitaras ha passat á ;o34 que dona lo darrer cens, presiant notable contingent de sos vehins, á las fábricas y colonias fabrils establertas en aquest espay de temps, en las voras del Ter.
La iglesia parroquial de Santa María es gran y espayosa; mes, campanar y los alterosos xiprers del cementir davant de la porta principal. Las casas están edificadas da munt la roca viva, inseguim lo meteix ordre que en las demes del territori Vigatá: sobre deis portáis, las Uossanas de pedra portan, inscripcións alusivas al ofici del propietari, feíxa de llur ennstrucció, emblemas y lemas piado- sos eteí petitas pía taform as surten en tora a cado costat de Jas fin es~
tras pera posarhi testos de flors; molías ostentan llargas balcona- das de fusta etc.
Separada del poblé envers NE, y al cantó oposat d' un rieral que passa peí peu del turó, hi ha una barriada coneguda per car- rer del Poní, per causad'un pintoresch pontet románich de cinch u lis, en lo que es antich cami d anar á Olot. passEint per enn Toni' grñs, altre petit y apartat barri del Esquirol en un alt serrat, y cá la Rotllada. Deixá eix pont y cami per empendre un dolent cur- riol que dretament condueix á Sant Julia de Cabrera, parroquia formada per casas escampadas al peu de las singleras y vertenis de Nostra Senyora de Cabrera, endosa d i n s l o i e r m e municipal de Santa María de Coreó que arriva fins la divisoria de lasprovindas de Barcelona y Girona. De Vilatorta á Cabrera, tarda cinch horas en arrivarhi. La iglesia de Sant Julia, petita, es poch imponant, apareixent en encisador conjunt, envoltada pels xiprers y tanca del cemeniir. Junt á elle duas casas mes, forman lo sol conjunt de po- blat. Lo dia aquell era '1 de sa festa ma¡or que ab ben poch s1 bi conexía: ofici solemne, bailadas á la tarde en una de las masías, y tir al blanch primitivament organisat ab un pollastre y un colom lligats per una pota, al que 's fá precís tombar d1 un cop de pedra á la distancia de 3o passos.
La asecnsió de Sant Julia al cim del single hont es la ermita de la Mare de Deu de Cabrera (1 hora} es cansada per la forta
pendent del viarany que hi condueix, passant peí mit¡ d' una alta y espessa roureda plena de boixos y falgueras. Est viarany queda del tot cambiar al entrar en la provincia de Girona y terme de Fulgás, peí coll de dessota '1 Santuari, transformantse en empe- drjt y arreglat cami't que si bé no disminueix en sa pendent, aumenta en ampiaría, essent tot éll de prop dos metres. No *s des- cubreix la Capella tins que s' hi es. L' edifici, modern, consta d' una sola ñau de regulars dimensións, ab campanar altaros de cu- berta punxaguda. Porta la data del T611 podent esser continuador d' un altre mes antich enderrocat al edificarse 1' actual. La single- ra forma una gran plataforma en son extrém Oriental, ocupada per la Capella, una masía y varias feixas de conreu; s1 estreny en direcció NO. d' aytal manera que durant un ilarch espay de 200 á 3oo metres, varía sa ampiada, de 12 á 4 metres, haventhi sempre '1 precipici dret y espadat á un y a!tre cantó, essent sois accessible la singlera peí indret que s' hi pu¡a. Una osea esireta d1 un metre, la separa de la prosecudó del altre costat del propi cim, á poca diferencia d' igual altura, que s' exten envers las montanyas de Vidrá, sois practicable peí home de cap molt seré. S1 oviran desde allí las planas de Vich y de O/oí ab munió de montanyas per tots indrets, entre las que produheixen má^ich efecte las retalla- das de las Guillerias ab lo Ter encaixonantshi y obrintse pas per son mitj.
Nostra SsftyoK¿i da Cabrsrü podém senyalarlo com lo centre deis dominis del antiquíssim Vescomtat de Cabrera y de Bas. No hi ha sigut possible trobar per mes que ho busca, en lo territori del primer, que es proximameni lo compres de Sant Roma de Sau á Pruit y á damunt de Sant Pere de Toreltó, n¡ '1 recort ni la exis- tencia de runas que comprobin la d'algún casiell, deis en que apoyaren lo manteiiment de llurs drets jurisdicíotials los senyors feudais d1 alashoras.
[mprempta La Renaixt
