L' EXCURSIONISTA
BOLLETÍ MENSUAL
ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS
A N Y X I Ü . BARCEÍ.ONA 3O DE NOVKMBRE DE 1890. N Ú M . 145.
C O N D I C I O N S D E L A P U B U C A C I Ó
SOCIS ENTBATS D'JOANT LO MBS DE NOVEMBRE
D R-.M0N 1-0-VéS Y SOLEK
D. Joseph Halla, i Vilafrnnca del P a n a d d s .
R n t D. R a m o ñ Vidal Phre, á Ribera de Cardos (Sort | Mr. A l e x a n d r e Diel. á G é n e v e ( S u i s s c ]
T O R N D E C O N F E I í E N C I A S
2 - A r q u e o l o g í a Cristiana ( a c a b a m e n t ) . — D . J o a q u i m de G¡s- pert P r e p a r a t o r i a á la excursió á S a n t M a n í de P r o v e n í a i s y visita al m u s e u del F o m e n t R e g i o n a l .
4—Excursió á S a n t M a n í de Provensals y visita al museu del F o m e n t R e g i o n a l
AVIS
ÜO£L i i r m a n t s del acort de 3 d e F t b r e r de 10QO» fie cre^ut c o n v e m e n t u s p e n d r e la J u n t a General p e r r e n o v a c i ó de c ^ T e c h s qu1 havfa d1 efec- larse e¡i lo present D e s e m b r e fins á la t e r m i n a d o de ditas g e s t i o n s .
FRANCKSCH UBACH Y VINVKTA.
EXCURSIONS
MEMORIA DK LA PARTICULAR Á PRADKS, CIL-RANA, SERBA DEN MONTSANT,
DE CARDÓ. Del 24 al 3o d' Agosi de 1889
(Coniinuaeid.i
fnmediatameni després s' etnprén la nscensió cnp al portel! de Cardó; la pujada que en un principi no té gayre pendent se fá des- pres mole áspre y fatigosa, arrívantse á dult ab desnjos d1 aca- barla. Abans de lot es necessari anar roJe¡anr un turó cuben de pins posai en rniij deis replechs perpendicular* de la vessant de la monranya que's desenroillo progressiva é írregularment desde '1 cim fins sa fulda Deixani darrera duas ó ttes peiiias casas de pa- gés. que á torsa de construhir marges han conseguí! acompanyar- se d' algunas plantacions d'ametllers, lo camís1 enfila per un terrer que queda limitat per los singles á que donan origen lo jad- ment de limas rocas derivadas de las crestas. L** uitJm tros espe^
c 1 a 1 m ent es lo (iui O fe r e 1 x en m aior escala uti aspecte excesiva m ent imponen! per sa molla rudesa. La arbreda es escassa arrelant
penosament en los relleixos de la penya. Es d' observar que ¡a quasi en lo meteix voi't&fi se vcufien, sense que abufidin» alguns teixos, especie de xipré de color mes obscur, de copa rodona, y oual fusta per lo compacte v elástica es susceptible de bonico pu™
limeni, tenintse ademes per incorrupiible; se '1 trova no mes que en llochs freís y rústichs, y per son color trist y análech al xiprc antiguatnent se V empleava també en los cementiris. En nostre país se fá avuy dia molt estrany trobar arbres d' aquesta clusse.
Lo Portel I de Cardó se passa com inii¡a hora abans d' arribar al Monastir. Desde aquest enlajirat pas á iravés deis cims de la serra se passeja la vista sobre la plana den Burga, his montanyas de Tivisa que quedan al davant, y mes al Nort la cordilleía del Montsant, de borrosas líneas, y per úliim per la esquerra lo riu Ebre, en una revolta que forma nbans de Mora. Lo portel!
s obra pas entre 1 redubit espay que deixan entre si las colossals rocas de abdos costáis A l estar en la vessant oposada limitan I1 horizont las sinuosítats de la propia montanya, fenise '1 paissatgc trist pero bonich, á la vegada que grandiós. Lo camf s'interna
per un boích en que domina lo pí y la alzína sobre la sob- lada vessant d' un esireb del lerrer. Segueix baixantse per aquesi costal ab objecie de voltar 1' ángul aguí que aquéll forma, y á qual cxtrém se continúa per entre las ruinas de la ermita ¿el Ángel, desde uhont se dcscubreix lo monastir en lo fons d' una pintoresca VJII de sorprenden! eíecte. Reposat lo viatjer de la agradable sorpresa que causa la repentina aparició del hermós panorama que té davant, pren una torta y pedregosa costa que arriba en poch rato fins la pona del rnonastír, avuy establimcnt balneari cada an y mes concorregut•
Monastir.—En I'any 1606 y ab 1'apoyo del canonge de la catedral de Toriosa D. Joseph Simón fou fundat per la órdre religiosa de Carmeliías descalsos lo convent de Cardó, en lo lloch conegut per Desert d' aquest nom, y del qual obtingué després lo patronal D. Pere d' Aragó. Construhit 1' edifici en lo sigle xvit se emplea al bastirlo molla pedra y molla cals pero res d'art. Prescindirá, deis anexos, lo convent en si forma una gran massa cuadrada de costáis regulars, posada á la vora d' un ampie single en que lermina la valí en direcció á ponent. La obra en general no té res d' esbelta ni simpática; al acabar la
Dobre escalinata Q ti e dona ucees al pts o a 1 x a poctis D a s s o 3 de la pona, s' entra en lo claustre de planta quadrada, ab ampia
galería, coberta per volta circular y apoyada exteriormem en grossos y curts pilars de forma també cuadrada, deixant entre si oberturas d escassa 11 um• L^a que 10u ca pd la en la ala de llevant, d1 esiíl del renaixement no hi ha medí de que puga teñir menor importancia artística de la que posseheix; reduhimse tot lo restan!
á celdas ó quartos y corredors que 's repeteixan en lo pis superior ab reguluritat y en lo meteix órdre. Aquest es lo monastir de Cardó, ahont no es possible endevinar la existencia d' un art en aquesta classe d1 edificis religiosos existe i sen en nosire país.
Coniemplani la pobresa y sequedal oriistica.de Cardó es com se mideix tota lü distancia que 'ns separa de la explendidés cons- giosos de mes reduhidas proporcions y mes apartáis de tot centre de població, sempre 1' art dominava la fábrica y constantmeni lo gust eslétich abrigava carinyosameni la (redor de la pedra ó
del materia] empleat en la obra. Cardó, com los demés naonasiirs, fou atxí meteix víctima de la convulsió polítich-religiosa del any 35; expulsáis los frares, sas pertenencias passaren á esser propíetat de (¡ui mostré mes aireviment, y 'ls llíbres de sa biblioteca ¡uní a b los uocuments de son ar3ciu1 serviréis pera a 11tncntar una jüno~
miniosa foguera en la plassa pública de Benifallet, de qual terme municipal forma pan.
Abandona! I' edifici durant molls anys, ion actual propietari D. Salvador Cabestany, ha conseguir, j b llohable perseverancia, convertirlo en un delicies establiment balneari y en una estado"
estiuhenca ahont lo temperat del china, la puresa del ayre y Ja dable, per quina rahó va en aument tots los anys lo nombre de
Desert de Cardó y ermitas.— Las montanyas de Cardó for- man pan de la serra que s' aixeca desde un poch mes avall de Tortosa fins los plans de Mora, seguim paralela al curs del Ebre.
En lo mds ele va t de lo meteixa los moviments geológichs d aquest jaciment de calcáreas jurásicas, de que está constímhit son terrer, han deixat un clot ó val! de reduhit fons pero de llar- pecte recordan Montserrat, quina grandiositat está reemplassada per lo maior retallament que presentan sos piclis y crestas. Contri"*
buheix poderosament á donarü íesomía propia las ermitas que fins lo nombre de tretze 's troban escampadas per los llochs cul- minants de las vessants de la montanya, acompanyadas indefec- tíbiement d'uns quants xrprérs que'ls hi donan especial tó de melangía.
La major part d aquestas ermitas están en lo diü abandonadas, si bé alguna s' ha disposat pera habitado. Llarch scríü de fer una ressenya pera cada una, així ss que 'ns limitarém á la que per sa peculiar situado y per sa proximitat al conveni se visita ab major frequencia, es aquesta la de Sant Elias ó de la Columna, nom d'una font que brolla á sos peus. Al cosiat de la carretera de Tivenys, y en lo primer revolt que forma, una aliíssima y prima penya á modo de pilar sembla despe'ndres del macis de la mon- tanya, y cáure, prenent sa base com punt d'apoyo; en lo cim d' aquest grosser pinicle s'assenta la ermita pera la que difícil-
ment queda lloch. La pujada 's pren per lo cosiat de mitjdia fins lo punt en que dita penva queda enterament aislada, y allavors s' uiilisa una escala d' obra apoyada en ello, enirantse en lo que circular, sobre '1 qual queda la ermita propiament dita un poch mes alta. Tancat per una paret baixa, lo limitat espay que deixa lliure la construcció, vé á ser un elevat mirador suspds en 1' ayre"
tot se veu desde él] com un extens relleu, tan variat com inte- ressant perqué la vista penetra en totas parís y recorre '!s camins y viaranys sens pérdre sas sinuositats; los edificis se converteixan en bonicas joguinas capriixosament colocadas, y
las escabrosiiats del paissatge 's determinan per líneas ben acentuadas dinire d ' u n quadro de viu colorit que té per límít T espay. Aquesta es la ermita que per las circunstancias e n u m e -
radas ofireix majors atractius al visitant.
Fonts.—Encar sens teñir en compre la incomparable bellesa natural del desert de Cardó, hi ha en éll una porcíó de fonts que constituheíxen un nou atrnctiu: una d'ellas y tal vegada la mes pintoresca, es la nomenada font del Teix, á r h. de disiaticia del convent, á bastant altura, en lloch tan solitari y feréstech com notable per sa bellesa. La font brolla dessoia d' una bauma sobre la qual s'aíxeca la penva formant un grandiós single Lo camí que conduheix á la meteixa serpenteja per entre los replechs de la montanya. Altrn es la font den Cateas, á 2 h. en direc- cic't á la carretera de Tivenys é inmediata á una estribació de la montanya que queda á !¡i dreta de dit camí, y desde qual puní se veu gran pan de las vessants de la serra de Cardó que miran á p o n e n i ; la den Olivé, en mitj d ' u n ufanos bosch á mitat de camí del pich de la crea de Santos, y algunas altras de menor
importancia.
Los manantials d' ayguas medicináis, que tanta fama han do- nat á aquest modern estábil ment, los constituheixen tres fonts, y veritat es que no hi cap passeig mes deliciós, que '1 cotidiá de la major part de concurrents pera pendre la aygua de la font de St. Rock, principal manantial deis minerals, al que s' arriba en poch menys de mh¡a hora. Lo camí, en estat bastant regular, se- gueix la vora esquerra d' un barranco, durant gran part de son trajéete, per entre las frequents revoltas de las vessants de la serra
- 3<i8 -
que van estrenyentse fins consiituhir un congost. Tot lo passeig se fá á P ombra del espés y atapahit bosch que amaga la térra. Al quart d' hora se iroba la Sucursal, font que s'aumenta ab la aygua que vé de la de Sí. Rock. Ais pochs passos, y per una ben combi- nada escala rústica apoyada en la roen, s' arriba á la font de Sant Joseph, que usan los que sufreuen enfermetats del esiómach. La naturalesa y V art lian dispost una graciosa decorado d' estalacti- tas, de bonich efecte. En i5 minuis mes de passeig, sempre per en mtij del boscb, cada vegada mes pintoresch si cap en lo possí—
ble, se posa '1 peu en la reduhida plasseta en que surt la font de St. Roch, dins d1 un petit cobert, y no tot lo ben dispos!
aquest y aquella com fora de deshjar pera comoditat deis concur—
rents y donada la importancia del manantial.
La Penya foradada.—Curios capritxo de la naturalesa siiuat á un quart de la font de Sí. Roch. A aquest interessínt acci- dent natura! se vá per una sobtada costa que arrenca de dita foni y ascendeix per la vessant;de la serra que 's [roba á lo esquerra de la meieixa: La Penya foradada la constítuheix una roca aislada, naturalment irregular y molt oberi: pot pu¡arse á dalt enfilantse per lo que vé i ser son apoyo del costat de Uevant. Llásiima que '1 gran forat del arch ungui per lons la rneteixa montanya en Itoch de donar sobre 1'espay, perqué llavors aumentaría considerjble- nient son fantásuch efecte al destacarse sobre 'J nrmanient»
Los Revolcadors.—Es aquest un bonich punt de vista situat en lo citn de La serra y de de hont se domina en sa falda Lo convetit y sos pintoreschs voltants. Per anar allí desde la font de St. Roch, ahont sembla próxim á ranearse lo congost que á ella se dirigeix, se puja un petit esgrahonat de la penya pera entrar en 1' estret pas que tícantse per entre duas liarlas vessants desemboca en lo q u e ' s coneii en lo país perla Cassola del diable, per sa es- pecial configuració, rodejada per tots costáis deis cims de la serra.
escás d'arbrat, pera seguir a! poch rato, sens catní ni corrioi, per una vessant que conduheix á dit lloch. Un rato abans y per la obertura que dcixan dúos punxagudas rocas ciue donan al N.
s' ovira al lluny un poch del curs del Ebre per las inmedia- c i o n s d e M o r n .
La Cáscala.—Mire Uoch de Cardó digne de ser visitat es lo salt d1 aygua que 's iroba dessoia del colossal single á qual cayre s' assenta 'I monastir. Per anar á ella, distant mitja hora escsssa- ment, s'cmprén lo camí de ferradura de Benifullet, que desse- guida d' ha ver salvat per miij d' un penden i re volt'1 referí t single, vá büixant per la vessant de la montanya que s* aixeca á la dreta»
Desde aquest camí se contempla en tota sa grandiositat 1' inmens terraplé de roca viva que omplint la concavitat que deixan las tnontanyas torman la planuru del convent, y que acabo en V en- layrai single tallat á plom que uneix las vessants de duas serras oposadas y per qual fons passa un barranch. Al poch rato de se- guir lo camí de Benifallet se prén un confós corriol que llisca rápidament per en mit¡ d' una pineda fins al Hit del citat barranch al peu de la mes importara de las dúos cascatas que aquí exis- teíxen. Al aixecar la vista se trova 1' espectador sorprús per la in- mensiiat d' aquella massa de pedra que apárenla arrivar al cel. La línea superior forma com tres onduladons divididas per lo buyt de dos bartanchs que deierminan aquellas, estant en la central, una mica mes enlayrada, posat lo monasiír. Sobre U esquerra y construhida dalt meteix del single se trova la ermita de la Trini- lat, y fregunt sa basu s1 escola la aygua del barr.inch anomenat de St. Roch formant la cascata. No obsiani 1' escás caudal que sol conduhir en la temporada d'estiu, 1' efecie es precios perqué la aygua cau sobre un rústich repeu natural coben de vegetado que la parteix y subdivideix en milers de rehullentas gotas que
percibeix sobre '1 fons negre deis buyts que deixan las grossas incruslacions calcáreas que forman la cascata. La penya se trova materialment tapada per la vegetado jabundant la falsía, la molsa y la tenosa), ab !ons molt freschs per la continua aygua que 'Is banya. Pot ademes visitarse interiorment per entre lascon- cavitats que resultan, formant una especie de covas de poca exten- sió. Té molta menos importancia que la descrita altra cascata sem-
blant que 's veu allí prop.
JOAQIJIM DE GlSPfcKT.
(Acabará.)
NOVAS
oes y Corporacions coffipeíents, logrant esser escoltada en tot lo possi*"
retardessin al rncnys sa complerta ruma. Insuncients» no obstant aquellas
3 tingué lo monument principal de! Valles.
En comunicado endressada lo 8 de Juliol últim á la Real Acade de la Historia per la Comissió de Monuments d' aquesta Provincia, se rosa innuencia, se servís recabar del Oobern ^uc \a ausiue sb alcuna que al intent se dírí^f al Ministerí de Fomcnt en 24 de Fcbrer de t388T
si bé üns á la hora present sense resultat.
A consecuencia de las gestions novament fetas sobre tan interessaní
portarse á terrae aviat gracias al donatiu fet per lo Sr. Bisbe de la dió- cessis.
Desprds de (35 anys que no havia tingut Uoch en áquest bisbat cap días últims del mes passat lo qui ha tan cridat la atenció de tolhora, per Entre las constitucions aprobadas mercix lo decut esment y aplauso pissos y denles objectes d art> ordenantse llur conservado y fidel custodia.
