BOLLETÍ MENSUAL

i; EXCURSIONISTA

BOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIÓ CATALANISTA D1 KXCURSIONS CIENTÍFICAS

A N V X Í I I . BAKCEI.ONA 3L DE DESEMBRE DE 1890. NÚM. 1.46.

C O N D I C I O N S DE LA P U B L I C A C I Ó

ASSOC1ACIÓ C A T A L A N I S T A D1 E X C U l i S I O N S C I K N T N ' I C A S

PRBsmKNT D. Francesch Ubach y Vinyeta.

VICK-I'RRSIDENT » Ferpán de Sa|¡arra y ¿t Sisea VOCAL* >' Cassimir Faura y Arañó.

» » Edviarl Castellet

» i> Francisco Flós y Calcar.

>. Claudi Duran y Ventosa.

» Joseph ROÍR y Puñed.

SKKKTAÍU I . " » Francesch Carreras y Candi.

,1 2 »" » J a u m e Novellas de Molins.

D. Joseph Margarit Vicen-

>, J a u m e Oliver.

Naio-President del «Foment Regional" á St Marti de p r o v e n »

EXCURSIONS

MhMORÍA DK [_A PARTICUJ-AR í P H A D E S , ClliRANA, SIÍIÍRA DEL MONTSANT, CARTOIXA I>' EsCALA-DüJ, Vll.A Y MONTANYAS 1>E TlVIS* Y MONASTIR

DK CARDÓ. Del 24 al 3o d' Agost de 1889

Creu de Santos.— La ascensió á aquest c¡m es segumment l¡i excursió mes interessam que pot ferse desde Cardó, per ser tumbe

¡o \loe 11 mes enlayrat de la ser ra, calculant en r o t o mc t res SÍI a 1~

Tura sobre M nivcll del mar. Se poden pendre dos camins, es un *1 que passa per \a font del Teix\ que es 'I pitjor, y altre per la font den Olivé per lo qual obiém. Se surt del monastir segitint per la carreteril de Tivenys durant 20 minuis, a^afant desse^uuio u'i corriol que puja per la ala de la montanya que s' aixeca á la es querrá en direcció al miijdia en que s' alia lo pich de la Creu de Santos. Lo viatje es deliciós perqué fins sa meytat, en que brolla l;i font del Olivé, se camina sempre per dins d ' u n espés bosch de

lot camí, pujontse fins al portell de la Creu de Santos; pás que conduheix á la oposada vessant per lo cim de la montanya. Ja aqLI 1 s empren la asccnsio del picn^ trescant per Za roca de que está formal, encatifantlo una herbeta sumament relliscosa. Al arribar á dalt se semen desiijos de reposar, encare que aquest últím tret no passi d' un quart d¹ hora á vini minuts, y no arribí á hora y mifja '1 temps invenii desde la sonida del monasiir.

Mentresse vá pujant se nota 1' hermós aspecto d' aquell variatcon- junt de montanyas y crestas que embellecen V espay ab SUS reta- lladas y abruptas siluetas. Es de notar lo portell de la Teixeta que s' obra entre ciuas escarpadas rocas.

Lo pich se bifurca en dos turonsque difereixen poch en altura.

Lo panorama es dobiement mteressunt perqué també otereix dos ola^ions ri be renca s^t y per Jo de lle^a nt efueda solitari coni un país desert. De Nort á Mitjdía s' extén tins al mar la Plana den Burga sobre ¡a tiual s' aixecan las montanyas de Tivisa y las que torman lo col! de Halaguer, veyentse al lluny la cima de la Mola, y mes en direccid Nort, sobre las térras planus inmediatas al riu, la ja pera nosalires conchuda serra del Montsant. Com un esfumat va- por de la térra y en los ultims limits del horisont se presenta Ui cordillera Pirenaica. En primer terme se desenrotllan las ondula- cions de la mcteixa serra de Cardó ab sas acamelladas y trencadas vessants que emboücan en part la herniosa valí del monastir. E n - ver5 'o costat oposat, imposa !a ÍÍrand¡osa y cornpacta massa net^ru deis ports de Beceit tíns la plana de la Galera que 's pert en lo

mar, qual extensa superficie se confon després ab lo firmament.

Recorra la vista iota la linca del riu desde poca distancia de la desembocadura fins q u e ' s pen en los encontorns de üarcía, ú sia durant un recorregut de dotze á tretze lleauas. En sa vora se veu Amposta, Tortosa, ab ID pont de barcas y'Tdel ferro-carril, Oherta davant; y passant per damunt del pás que obran las moii- tunyas en 1' assui, Mirabet ab son historien castell, y la importan!

pyblació de Mora. Seguim cap a ponent dcspiés deis por/5 de Bc- ceú, lasmontanyasde Gandiría ab lo poblé de Pinell en sas faldas y per las quaU surpenteja la carretera que vé de Tortosa; y per úLtim los conhns de la provincia en líneas confesas que acaban per morir en las planuras del Urgell, tancidas en direcció al Non- Est per la ja anomenada serra del Monisani. Aquesi es V hermos y variat pano rama o ue otercix tan eleva t píen al que S compíau en Gracias á la carretera recentment conslrubida, se fa en duas horas lu viatje enire Cardó y Tivenys, en tartana que suri del primer putitá las 7 del tnati y ^ las 12. Panint del rnonastir aquesl camí va á trob.ir la fulda de las montan vas que s1 aixecan djvant d' aqucll, rodejant una buixa costa. Durant mitja hora se puja consuntniem pera arribar á dalt de la serra y passar lo col!, a tí de pendre la baixada per la vessant que dona sobre 1' Ebre.

En l o c o / / se de&pedeix lo viafjer de] precios <f«erí de Cardó, de inirincuts cims que entunan lo puisatge y d' aquellas uíanosas arbredas de que ja havem parlat.

Per espay di mes d' 1 h. la carretera, per niíij de cunas y repetidas curvas, baixa per una gran vessant tancada entre penyas de formado calcárea, com ho es també lo terrer, despulla! de vegetado. Al poch rato de passat lo col!, se veuhen davant los ports de Bcceit y 1' Ebre desde '1 assut envers Tonosa, aquést y Ghcrta se icnen sempre davant, de modo que la perspectiva resulta sumamem agradable, disiin^ínt&e bastants camps de la liona en abduas voras. Per íí 's dona' la voita á un espadat de la monianya, que avansa per la dreta, pera seguir per damunt d' una liarla y estretu cosía d' arenisca roja que termina en !o riu, y á qual peu se recolza lo poblé de Tivenys, ahont se preñen los de carro que va sempre per la vora esquerra del Ebre, y crehuant primer per entre plantacions de gurrofers, de sorprenent tamany, Que ab sas fetxuiia1^ brancas tapan lo canií, v oesprc^ ja sois per la mes hermosa y fértil de toias las hortas, com realment ho es la de Tortosa. Arnés de las vivendas deis horteluns, hi ha també ele£¡ants casas de camp destinadas al esbarjo de sos propietans

L' Ebre tranquil, apacible y de blavenca superficie, acompanya

— 4°4 —

al vialjer, amagnntlo á vollas las nrbrcdns que ocupan su vora, y entcrament desembrassat en aliras ocasiona, poguénise véure lo movimcnt a'embarcncions de b l a n d í velám dedicadas al t r a n s p o n . Bastant abans d' arribar á Tortosa, crehua lo cami per lo centre de Remolina que encaru avuy serveix perj obrir pas á través de la vella muralla que cenycix la poblacid per aquest costal.

JOAQLIM DK GlSI'EBT oarcclona y de * eorer de i SQO.

NOVAS

Pin Jo no^tre salo de sessions tmsuc llocn la mt cicl ^3 ue Ilesen^rírc que debían suhstiiuhir ais i¡ue acavaban á ff d' any en lo desempenyo de sos respectius cárrechs.

Del resultar de la elecció en altre lloch d" aquest número se'n dona compte.

Després de manifestar lo Sr. "JVcsorer 1' estat económich de la nostra Aísociació, lo Sr. l're.iident de la mateixa feu aviment en curtas paraulas lo nno't adelantáis que s trovan los trabslis per la tusio de las duas ex- cursionistas barceloninas essent molt poch lo que impideix pugan dirsc está ja del lot ultimada. Son tantas las personas que per aquesta tusió se interessan v tots los días empreñan com tambe las qu' esperan sfa un fet

1 ant de no po^am t?cn aviat [^licitarnos de la seva consecucio.

Ha mere^cut, ab juíiicia, la aprobació deis artistas y aroants de 1* Art I* acort pros per lo Excm» Aiuntament d1 aquesta ecucat de crear un l^Jit—

sen de Reproducción!, destinan! pera sa instalado la que fou ñau central del palau de la industria de ia passada Exposició Universal. Se encoma- ná los travalls d* organisació á una cortiisió composta de personas molt

De tnonuments de Catalunya solsament, podría ornplírse la esbarjosa

lan tipieh de nostra Regió, desde 'ls prímers models finí ais eiemplars de

1*.^ aquesta Fa manera mes practica pera popularizar lo conenement y per tant lo respecte a las obras que 'ns llegaren nostres passats, evitantsc plars notaniIIssimSb de oue tant se n ha dolcut nostra gcneracio ilustrada.

Entenentho am los Goherns de las Nacions, que están avuy en lo Uoch principal deis pobles civíltsats, crearen fá temps, aqueiía mena de Museus, que tant bon resultat venen donant peí progrés arttstich deis

pobles.

La CATALANISTA, ab la rnida de sas forsas y omplint lo fl pera '1 qual fou creada, ha pracurat per medi de las reproduccions fotográficas, lo grabat, la descnpció en las Memorias de sas excursions per Las encontra- se a las corporacions oficiáis, populansar lo conenecncut deis monumerifs de oue *ls monuments son la mes imparciaL y exacta historia deLs pobles.

Per aquestas rahons, al iniciarse la idea de la creació d' un Museu de líeproduccions en vista del gran efecte que en 1 ámm de tots los visi~

tants produhí en la última Exposíció Universal de París la instalado de á tothom despertá la secció arqueológica de nostra Eiposició, la CATA- LANISTA aplaudí ah entussiasme lo pensament desitjant que dintre un curt tenips puga contjr Barcelona ab un centre ahonc los artistaSi los arqueólechs, los amants de las Bellas Arts, en general, tingan á tothora models pera pocuer consultar, y 1 puolich Iloch aproposit en que instruhírse d' un modo fácil y prompte.

A lols qu&nts contrihuneiíin, donchs, en que sisa aviat un let lo \IIT—

líssim Museu que 'ns ocupa, los hi será justíssimament tributat un vot de gracias de tots quants desitjan lo progrés de nostre poblé y s' interessan pera la conservacio y degut esment deis monuments tie nostra Recio, no menys que '1 vehement desitj de veure que '1 nivell d' educació artística de nostre país arnbi al grau de que n es mcrcixedor per son passat gloriós.

I. Aovas histórich- arqueológicas sóbrelo monastír de Sant Quine de Colera. (Alt Ampurdá),

Lo Bolletí de la Real Academia de la Historia, en lo volúm XVII,

d e r n 1 • 11 í, y en s a s p l a n a s tío L 52r c o n t c n a 1 x ! o n o m b v e V í I u n i n t o r - M e m o r i a m a n u s c r i t a i n s t i t u l a d a Antigüedades de Espolín y de San

Quirch de Cutera por I) Juan Avilé* y Arnau, Comandante, Capitán de Iní^einero^. Oonsta de ÍOJ planas y set laminas, contenint dit travall los punís següents: Lo monastir de Sant Quirch de Culera.—Sant Maní de Bíiusitjas. —' Límits entre b*spolla y ivcquesens. — 1 #os TTionutnftits me~

calilichs d Espol Js.—N ecrópoJis prenistor res tic v ilars.-'^Apendix^ ó Si i novas noticias sobre '1 Monastir de Sant Quirch.

que 's teñen del aniiqufssím cenóbi ampurrfanes.

En primer lloch es molt apieciable lo abaciológi inédit, extret de la p3rt salvada del arxcu del rnonasiir de Colera, y que aumenta I* incom- del P. Villanueva (tom. XV,—pl. io3-106). Son los següents lis que es- lari (965 966), á quí Gaufred comte d' Ampurias dona las montanyas de Colera — Sigle xi.-Arnau ó Arnald, 1012.—Sislcxir.—fiuiliém. En utj8, I'orii 11 uch d Am punas 11 confirma 'a donacio íeta per Oaufred ••—Si—

gle xiii— Ramón de Biania 'Manya); 129^.—Sigle irv —Guillím de Castro; 13G3.—Sigle xv.—Tomás de Llupiá; i⁴RS -Sigle xvt.—Galcerán de Rocabruna; i5i6.-Pere, r547.-Gaspar de I'aratje; 1549-Pere Vi- cens, últim abat En 1592 per Butlla de Climent VIII y "á petíció de Felip II s* aíreiid lo monastir de Colera al de S^rct Pcre de IÍCSJIIU.

Segueix la dcscrípció de lo que resta en peu del famós cenóhi, en los següents termes! "Se compon de la iglesia rectangular y formada per tres

y QM3S1 enterament derruidas casas. 1,3 ig.es 1 a y la vivenda del abat son las obras mes llunyanas: segueixen desprds altras petitas estancias y varis torricons, deis quals sois un resta en peu, de molt fermas paréis; y per últim, los edificisesmentats en tercer lloch No sería difícil reconstruhir a vu y molt aproxima dament lo paño del mon astiT"⁽ en qual disposició s*

hi veuhen claras senyals d" alta antiguetat, tan per 1' estil arquitectónich del mes primitiu y grosser carácter bisantí, com per la construccíó de las fábricas y per la forma que presentan certas parts del convent.., Se troba

convertida la iglesia en pallissa y en ma^Ratzcm de llcnya, útils y eynas del camp, nue cunreixen oua^i tot lo trespol v aroacan no pcfita par^

curiositat^ que proba nleirient s ni con servo n o lindadas, S etcepcio d un

M. —SEPVLTVRA-='l)<IVAN<MA=LOL<lÜELS—SEVS<A<afi—

n<AHRlL—ANI J522.» La lomba coberta per aquesta lápida pertanyín, tionchs, & la lafmLm \l allot > QUAI casa payral está *í uns % Itiri. uistpnt oel

inonastir, y "s coneix baix lo nnm del Mas Mallol.

petjtas at"c3da^p"*~ (2) n^ han tres lapidas mol t ni es in teressan ts. I-a mes nntiga, de precios y pur estil bisanif carcix d* epígrafe^ y representa un abat ah sa crossa pastoral y revestit d¹ ornaments sacerdotals, tcnint á sa rná dreta lo diaca y á sa esouerra lo sutjdiaca oue sostenen respecta™

,y 'I de la Epístola, Las dalmáticas portan mánegas, foliadas y ali ador • torjs, deraostran en sos rostres dolicocífals placidés y sossego.

Los epitáfis de las altras duas lápidas diuhen n 1 xf, traduhfdas del llatí: «Anydel Senyar M°CC:XC° VI", de las Nonas de Novembrc;

"tari: Fra R. de Bianya, ab: d' aquest Ihch. La sua ánima reposi en ptu. Amen»—i En r any del Senyor M°CCC°X°XI1' ais Jdus de

Novembre morí fra Br. (Berenguer) de Vilatením, (3| de bona memoria, abat d' aquest manasiir, quí en lo temps de son govern; trova en parí desiruhii aquest nwnastir per ¡a hosi deis Francesos: (4) restaura la

(1} ¡Serin ie la ¿poca de l.i de M.rmtllt y de Ptlret [Bersi ? (N, de la R.)

u| Diiposició que recQrdi I01 cliuiirot de li PorKlli, poblé de Liiltl y Clniíci.

iN. del» R,l

en U qua] quedí de>rriili:! lo cenobi. IN, de l> R.)

- 40» _

i$tcsi&t uQt&fttla QC tluftts^ llivrcs y inultas nitros cosas, y ab los réútts

^tís núüiari ¿ttttficnlft íip vnyí SOUS de moneda dñ Jactz IA raccio y v&s—

tuari que's dona, en las vigilias de las principáis festivitats: així me-

bre 4 332) representa lo cuadro csciiltúnch de sss OLCQUI&S Ó SI PS vol tlcl OILCI fúnebre 3111 verssr i del ^ue 1 cpitári ne lá tu en t. Dos monjos t

un en acoió de sosienir lo cap y 1' altre los peus del finat, semblan exlén- dos dits conforme '1 rilo llatí, los ministres que sostenen la creu, lo llibre d' oracions, la naveta, 1' ¡ncenser, las asperges y la caldereta, im- primcixen ai conjunt un pHncipi d' animaci6 escenaria ben concebut, y en proporcio atí los avens del art, QUC S descubrcix en totas IÜS actifuts deis ropatges »

trohavan al descobert, si bé avuy eslán protegidas peí mur que ha sigut havía inmediatament damunt de la lápida falta de son lloch, y per lo huyt que hi queda se poden remoure los restos d' aquell monjo. Nosal- íl de cridar I1 esment sobre aquest puntf tmcucfeiti en nostras roans lo cráni y un tros de sandalia del venerable abat, que depositaren! de nou y no sense pena en la tornha, denantlos eiposats a qualsevol proíanaciO|

que per desgracia ja han sofert. Nos manifestaren los masovers, en etccte1

que fá dos aflys trobáren á un baylet, cert dia, entretingut en treure 'ls ossos del sepulcrc y tirarlos fora¡ di^udrentnos que havian torn^t a coló*

carlos tots en son lloch^t mes encara que aixo sííi cert⁽ no apressa menys lo posar remey á tal cstat de cosas,»

(S' acabará.)

(i) FomhelK tvujUjdeipullsi t!el cenobi lo Sr. Nouvilu, vthi de cutelid d'Am- púrít..

tmprenpu La Reaaixensa, Xucli, i3, banoi,