ÉiLS D f c S T K R h A Ti 3 actes Original de J. Carner ülbalt*

3 actes

Original de

J . Carner ülbalt*

fe L S D £ S T £ KK A 1 S

P K K S O M A T S L S

Utger (¿5 anys) Ostenc (50 anys) Carmeta, la seva fillf; (¿¿ anys) hogent (60 anys) María, la sava esposa (55 &nys) Antonieta, l l u r f i l i a ( í l anys) Mer&al (50 snys) tiamona, la sera esposa (45 anya) Francesc, llur f i l l (24 anys) Llopart (48 any B)

K O S B , la seva esposa (45 anys) Albert, llur fill (üO anys) Nuil, llur filia (19 anye) Pujáis (44 anys)

Teresa, la seva esposa (40 anye)

Joidi, llur f i l l (22 anys)

Mercé, llur filia (20 anys)

Molina (45 anys)

hoswet (4Ü anys)

Pallara (40 anys)

TarratB (35 anys)

Peg¿y (19 anys)

Betty (19 anys)

MisB&tger (15 any«)

L'acclá a NoTa York Tempp presant

l o c a l a1una d'aquelles e n t i t a t e catalanistes de l e s barriades de Barcelona u'abans uel 1936: un oís bona cosa a t r o t i n a t , en un vell etílfici. El fone ae l a sala l'ocupa une llarga taula per a l a Junta Directiva, emb la caolra de

bracos per al President. h. a campa t e damujit de l a taula, alguns u i a r i s i r e v i s t e s . Entona ae l e tenia, a l i j e s caoires. Al pany de paret, darrera de l a taula, pengen t r e s r e t r a t e : el del President L¿el Esteta Units (al centre), el del Presiaent Macla, i el del Presiuent COE¡ an/s. Enlia^aaes en X, aues banueies: l a catalana

i l a dele t é t a t e Uníte» A caua banda ni ha una finestra que simula donar a l carrer, A la l a t e r a l arate hl ha una porta amb un retol que din: ÜEtiUlTihIA-BIIlLIJTtCA.

A líenquerra, une porta cap a una suposaaa avantenia 1 el carrer.

ES AliECAh-SE EL TiLO til ht en escena un nombre de socis del Casal - h ^nes ja i e t af

entre ele %) i els 60 - en p e t i t s grupa» uns d r e t s , a l t r e s aeseguts, parlant i r i e n t . Altree anlran a r r i f c n t . Itjnbl hi ha un gru et de dones, assegudes, fent r o t l l o , Tora l a porta de \u Secretarla, barrera de l a tauia ael fons, drets vers l a banda esquerra hi ha hÜÜEHT, LLOPAftT i MAl-ñOi, aquest darrer aiub uns papera

que acaba de l l e g l r 1 que, amb mostrea d'típrovació, re Loma a ftüGLNT, Peí que es dedueix, LLÜPA^'i i MAi&AL tri-cten a'iriiiir ÜOGENT a que ilegeijcl en veu a l t a per a t o t s els eocisj el contingut d'aquelle papera* hOGKHT no s'acaba de decidir. Final- ment, pero, accedeix, umb gran Batisfacció deis a l t r e s doe.

MARGAL! (feut sonar un timbre que hl ha daraunt la taula) S i l e n c i l . . bilenci, com- penysl ( i quan t^thom c/illa) t-n uogent (l'incdca) ens lltígira la seva n<JTa poesíaI

(Mostree d'&provació general* Alguns apltuaeixen. Tothom eeu.

Les dones giren l l u r s cualres de cara a la taula de l a presi- aencia. LLOPAKT indica a hOGUÍT que ocupi la cadira de bracos»

perb aquest no ni aeu; reuta dret amb ele papera que ec, disposa a I l e g i r , t, l a ma).

KOGENT: (a tots) Perdoneu l a lmposiciá... No m1 agrada Lleglr els meus ver; os en veu a l t a . . . perb aquesta (indica MAftfAL i LLO?A;.T) s ' h l empenyen I . . .

LLüPAhli Lleg«ixf home, llegeixl

ü é t . . . ( l l e g i n t ) "EL CiMT DILLS BdUTi.hfcA.TS"

i-i n'hesa seguit, Btatt de terres i mes t e n e s , i heci v i s t mars i ciutats i caoipr i serreB, i cap país no ens ha gutjayat el cor!

Totü enyorem ln patria amb rostre d'or, car t o t al volt de l a mar que ens n1 ;,llunya no hi hfc patria n i l i o r que Catalunya.

Si n'hem s e n t i t , de can^jnt: I tunades i üolces Teus de dones e3ti;.:aues, mes cap amor al cor no ens ha a r r e l a t ! Kesten fidela a l a paira! beuUt,

car t o t al Tolt de l e mar que ens n'&llunya no hi ha patria miilor qu& Catalunya.

Be ens han p a r l a t d'una térra promesa per a i s erran13 aaib 1' anima malmesa, mes ni un sol port no ens ha tionat abric.

Tornan l a ñau vers l'ancoratge a n t i c ,

car t o t ai volt de l a mar que enb n'allunya no hl ha patria millor que Catalunya*

Bé ens han temptat els cants de l e s sireaes i el lotu8 que condorm erffors i penes, mea nostre cor no es dona a cap o b l i t . Fidels SOM a 1Ü p a t r i a die i n i t ,

caí' t o t t i volt de l a mar que ens n'allunya no hi ha patria mi.ilor que Catalunya.

Hem a l t adéu a pobles i pal30s

tonbant el cap a anganyadors-, enclsos, u l l s f i t a nones a l a vela i al rem, Amb cor jólos a casa tornaran,

car t o t al volt de l a mar que ens n'allunya no hi ha patria millor que Catalunya.

(¿ji acá bar-ee l a l e c t u r a , aplaudiments i apro vacia. Alguna, pero, resten COK Ronniosos, emociónate i c o l p i t s de t r i s t e s * . Una ae l e e dones s'elxuga una llagrima. Per uns instante impera un estrany s i l e n c l . )

(Margal, com peí' salvar l a situació, abraja i f e l i c i t a HJGJJJT.

Aquest, pero, una mica cohibít, se separa cap a una banda.) ROG&NT: (feblement) Sembla que el poema no ha a g r a d a t . . .

MAK^AL: Al conlrarii ha l ' a m o c i á l . . Que no ho veus? ( a i s socios) No és aixb, conpanys?

(Tots reaccionen) PUJALSi be c i a r que aíl

LLOPAhTi Üns versos nagnífics! CíJaila que alga hi posee másicst KUS^bTt Son dais que coMtouen!

RUSA1 Jo e s t i c de pell de gallina!

hAMONAt I j o ! M'ha quettat un ñus a l a gorja. Gairebé pl-J^aria!

Thí.l£At Jo sense gal re bal (s'eixuga una llagrima).

PUJALSi I qjilnes veri t a t a I No hi ha cap t é r r a al món con l a nostra! Demano una ovacio per al nostre poeta!

(Tothom aplauaeix) (Petita pauBa) M¿hCAL: b é . . . I tu, Ostenc, que hi alus?

LLOPAKTi Aquest es reserva.•. Com sempre!

PUJALS; NO 11 agrada e x t e r i o r ! t s a r 1'«noció.

(re L.icent) £>í; una beila poeeia. Molt musical» Un veritable cant. D'un sentimentalismo abrandat. P e r o . . .

MAh$ALt Ja sabia jo que hi havie un pero!

LLOPALTi Cora de costuml

Ob'í'fcMÜí (fogós) be c i a r que s i l . . . Tot &ixo esta molt bé. Molt sentimental, molt p a t r i o t i c , molt e s p i r i t u a l . . . Perb, estera tote eomniant t r u i t e c ! . . .

Ln fíogent, nab la seva afinada sensibilit&t, es fa simpleaent el portantveu de lee n s t r e s al.lucinticions i desvaría.

LLQPAKTi D1 estimar la patria en dius desvaris?

SÍj aesvarls, a l . l u c i n a c l á , enyoranja malaltiasa, planys d'lmpot'enciH, inú- t i l s plorst Ea absurd que ens pas£¡em la vida plorantt

Sota l'opresaió en que Tiu 1» nos ra p a t r i a , poctem pensar en e l l a senas plorar?

LLOPAKTi No es prou t r i s t el cas de Catalunya per j u s t i f i c a r l e s nostres ll^grlmes?

OSTKKC: No diré que no. Pero son plors en vm, llagrlmes e s t e r i l e , planye eenae e e n t i t , 1 ameritacions «1 buit, al no-r»Bl El réquiem a una patria que Ja tota hem p«rdut,

LUJPAhTi Qufe vols d i r , hem peraut?

OíiTBJiCi Que j a no áe nostra, que estí1- fora del noatre abast.

NAh^AL: Jo encara no hi renuncio.

LLOPAKT: Ni jol

PUJAUii Jo encara aspiro a un retorn no maasa lluny^l

K'jGENT¡ La meva p a t r i a i s Catalunya i ho sorit anntres T^rywff* visquif OSTtJíCi Per mi també... peiii en un terreny i d e a l , gairebe de somnl.

fiDGtUTi I n t r e «1 somni i la cosa real hi ha una e s t r e t a r e l a c i á . I& r e a l i t a t és simplement l a carn dalü aomais.

OSTKNCí UeixaH de f l l o s o f i e s , Hogent. Tu saps b$ el que Tull d l r , Qul mes qul menys, tot8 ©IB ací reunita, poi'teon Ja mes de vlnt aoys fora de casa.

Tots serves l a imatge de l a p a t r i a , intacta con el día que l a üeixareou D*aleahores vnqk, pero, l'hme vestida amb tente veis d U l . l u s i ó , l'hem idealiti&da de tan grait manera, i.ue si ara Catalunya entres personificada en aquesta sala Ja ningú no 1!> conaixerla. Per a no sal tres és com s i j a no fos ellal

6OGÉ3ÍT: Kl canvi d'aspecte no fa que una cosa, deixi a1 e x i s t i r .

QSTEMCi J o no u l e que Catalunya no e x i a t e i x l . Poro s í que e t pac aseegurar que, de f e t je ha deixat d'ésser la patria efectiva deis que aquest veepre ens trotan acf congregats.

VEUS: Noí Nol Aixo nol (¿uines coses de dlrl hs una barbaritatí (£s crea un momentani avalot) (Arriba Molina)

(ue la porta eetant) Qu^ pasaa? ^ue és aquest enrenou?.. Sembla una sersíó de les Nacions UnidesI

LLOPAhT: fcntra, Molina. Arribes a tenps per a un tema intere«sant. ^ MOLINA: Di*cu8üió apasalonada, diria. Ja B

agrada, «ixol (entra i seu)

MAhíALi Continua, Ostenc. (a Molina) Es a propoáit deis aesterrat». (a Ostenc) Ln Jolina també hl uira la sera. Ja saps que és un internacional!ata i , en parlar del apatridas, potser crcura que estae envaint el seu t e r r l t o r i , OSTtWC: La possible, (a Molina) Latem dircutint el concepte de patria. Jo sostinc

qu« el aesterrat ecabu. peruent per complet, eense que ni menys se n'fdoni, la seva pttrla d'origen. El atsterrat és, en renlitat, una Vniam en pena, conáemnfct a rodar raán, fins a conTertir-se en un ciutada a'una mena de Himbe internacional.

MOLIMAt i-n ciut&da ael món, uirie jol La un procos normol. La consciencia humana en materia de petria evolucionfi de manera progressivai la l l a r , el poblé, la comarca, la regió, la nació, I

ect&t, el superestat, el món. Ll otisterrat és potser un proemete anormal d'equesta evolució. Perb, salvetats d'orure morfj. apart, jo cree que ela detitarrats poaen té classificar-ee en.re elB que, per MfeftflflflttÍMfl educado i experiencia, rae» positivament assolelxen "

la categoría de ciutadans del món. En certa manera, convine amb l'&mic Ostatoc en que el desterrat finalment acaba pyrdent la patria per incorporar-es, ¿ cohpcientjaent o no, a una superpttria. ! hOGüHT: Políticament, potser sí! Pero aixb no exclou el fet que cada u de nosaltreií porti al cor, fins a morir, la imatge de la patria d'origen i que aquesta •

•xisteixi, transfigurada o no, de manera real.

OSTEMCi Per ais residente a Catalunya i ais Ptlsos de Llengua Catalana, llur patria existeix. Perb per a nositltres, els desterrats, ja s'ha convertit en quelcora quimeric, en una imatge d'il.lusló i de somni*

LLOPAKTi Perb &ixi> no obsta per que 1* estirntaat

8STLNC1 Sí; l'eatimem tant que aquest m&teix amor fa la imatge caoa vegaüa mes i i real 1 Ls com una figura de cera que es va fonent grt.aualment u l'escalf del nostre cori

t£)GE»T: Veig que l'Ostenc s* tnpenya ara a env&Ir també el terriLori atd poeta!

OSTEBCi El terreny de la i r r e a l i t a t cau ointre els confine de la poesial Tothom

qui soania és, en certa man r&, un poeta. I elL destérrate som poetes per

l ' e e t i n a d a . . . siguí perqué la mort ene I1 ha arrabasaada, B Í ^ J Í per x-aone de distancia. L» nosLra tre.gei.la ús que na podem aYesar-nos 8 l a crua r e a l i t a t . Al Cuntrarl, ene entestem a f e r 1»estimada cada dl& mes vira en l a nostra iiseginació". ha vestim cada soment «nb noTes galea i , amb el a u l l s de I1 enyor i ái- l ' h ü h e l , l a velen mea famosa que n a l . hñ un e s t a t morbos, malai!

hüGENT: Aleshores, itsgons tu, e l patriotismo '.& una cosa conüemnable?

ObT£KCt Tot sentiaent mal al t í s no és, ae condeanaUet

LLQPAhT: L'enyoran^a s'ha considerat sempre un suntlment subilla.

OoTtNC: Per?) no treu cap a res* A vultes esdeTé 1 t o t una mena de xoYiaiaa*.

RAiuQAL: t»u^ TOle, doñea?.. Quw obliatm Catalunya?

LLOPAKTi Que deixem u1estlaar-la?

OüTt.C: Mo. (,ue 1'eBgusrtíeM anb e l s a l i e oe l a r e e l i t a t j que I1 estiniam C>B t >t f i i l satiaft l a sera Haré, p«rí> no com al»lucinats, delirante de desig per una mena de fada encantadora 1 f l

PUJÁIS; Ara áa l'nmic Ostenc qul üelira anrtut por l a prbpia oratoria! Jo sentó enyoran<;a, pero sé que l a mera Catalunya éa Tira impalpitant.

OSlíJiCi (abruptament) t,usóte anys fa que n* ets fora?

PÚJALE: hér. de r i i i t - i - c i n c .

OST£MCt ProTa do tornar-hl i ja en? ho co.tar&e!

FOJALfí: Momés espero «1 moment del retjrn» Sé que ta'M sentiré cora : i r.o me'n hagués mogut malI

OSTESCi Millor qa- alxí slguli PUJALtíi E.9 c a r , que sera alxíl

03TÉJ(Ci Ah> s í ? . . Digu«'n. guanta expatriata d1 entr« nosaltree no retornen a Catalunya- oncéeos u ' i l . l u a i á i an a r r i b a r as trjben que 11 ur patrlti i a e a l j a no existelx? Es un cus que es repeteix caüu dia. Hi Yun tan i l . l u s i ^ n a t s

*oot tu, |jerb aviat deicoLreixeti que sún eatrangers en su propia t é r r a . No ala reata t l t r e can£ que retornar a l ' e x i i i d'on hfan Tingut.

LLOPAitTt ( t r i a t ) Aixb es bon c e r t . he tornen per éseer estrangers allak. NCÍ!

ftAi'iOMA: (també amb malenconia) Ho pots btin dir! Fa dos anya que hi añoren anb el meu home it on sap greu dlr-no, ens hi trotiartat com en un pala desconegut.

Desprós de dos meaos d*estuda al poblé, on j« gtirebé no coneixltni ningu, t o r n a r ^ cap a America anb le» ll&grlmes Í.1B ulle«

PUJALSi Alxb es p&rquea Catalunya esta ara sota una doBinacio mes tir*;nic. que mal.

La gent eeti. nolt canTlada.

OSTMGi El a que efltem caaviats som nosaltres! Abans de 1•anormalitat e.ctual, els cue hi tonuiven desprls ü'uns anys d^le x i l i , es trob&ven igualoant estran- gers. Peí des térra t no hi h& salvació possible. Paga el fÉBUt ctistif

ú'haver-se expatilat - de grat o per for^a - i , uesprés, noraés entestar-se B anar d'un paí& a l ' a l t r e cercant coses qua l i eroquin Catalunya!

MAí>VAL: Potser tinguis rao. Pero, que hem de fert Vois que ens morlJii sense e»peran5a en un racó?

OSTkNCí No. Jo no dlc aixo. ki contreri! Hi iru. tccitucis mee &dients.

MOLIfitA! Una. a ' e l l e a - l a única, l a lógica - ée Hdaptar-se al país on vivim. Lxerclr l a ciutauania internacional.

MAh^ALi I n e g a r que son. c a t a l a n a ? PUJALS: Áixb aa ca;j manera!

LLOi^AKT: Aixo mail

iúSAi Que peí Yeiitura som t o r a s ? TLi¿£i.i Monee f a l t a r i a l

HA,~¡ONAi J o ho t i n c p e r un o r g u l l s e r c a t a l a n a ! MAkIAi Hem n a s c u t c a t a l á n » i c a t a l a n a inorireml

Vhuüi b e n n e t , que e í¹ C a t a l a n s i p r o u ! M Í t a r a l r a e n t l

(Mou a T a l o t . O b j e c c i o n s . KecrliBin«cions)

Orare1 Silencil ¿1 tema é» n . l t oportu... sobre t o t quan el noetre Casal malda per trob&r una orientado* que el tragui de l a i n a c t d r i t s t en que ha

caigut. Discutlm amb calma i serenítat. SilenCi, si us plaul

NO cree que ningu hagi de neg&r que éa católa per comportttr-ee cívicataent d'dCord amb lee l i é i s i els COEturne del país que ha elegit ^om k. reeiuencia.

beeprée úe 1>;t, la majorij* BOU j t • * • • " • " " ciutadans a'aouest p.-.ís.

PuJALSi Per conrónitinciee priictiques.

LLOPAhTí I per ti'eure'ns del daauot l ' e t i q u a t a d1 *espanyolsl.

MuLINAi üo en tote els casos. &n alguna pesen tacbé l e s ra.ns moráis, que es com hauria ue ser. Per a l t r a baiul*, a h res u ' a r a , Ja els vostres f i l i e . • • PJJALS: (interrora-ent) (despectiu) £J.a nostres f i l i s ? . , üns aeacaatata dal t o t ! . . .

per Tergonya nostrtt. I que consti que parlo per nii nateixi hl meu Jorui nomos s'emocionb. escolU.nt múetice ce ja~cl 1 ara s'enpenya a casar-se aiab una americana... coa tants a'&lüres nois de l a colonia. Wains f i l i s hem engendrat!.. Ja els Teureu ü'ací una tístona, quan tor^in del c i n e . . .

"Casal Cátala"!., no saben ni el que vol uirl Molte j a ni parlen el nustre i alona.

be. D.jncs ni ol saben eBcriurel

OSTLNCí Cora mol te deis seus pares. No és l a culpa!

En ai*o eatic u'aeorci! L'Ostenc potser te rao. Eniloc de pasear-nos la vida,

"plorant", CÍJÜI aiu e l l( una de lee tasques del Casal haurit. de c o n s i s t i r , com hetvia f e t al tres terops, en aeuiCBr-se e. educar ele jo vea: donar lli^-ons de cátala, fer-los conéixer lee nostres trsdlcions, incorpurar-lo.* a l a nostra c u l t u r a . . .

Ja és un canvl dfactituu, ha el que Jo intento de fer-vos com;irenura. No critico per c r i t i c a r . El problema persistent del nostre Casal - i potser de tc¡tr- els Caaal3 catalane a l ' e s t r a n g e r - és l*est&t d'inanitat en que viviro, ceusat per acuesta f a t a l al.lucinüció que inhabilita els destérrate per a una tasca Efectiva. El nontre patrijtirsne és e s t é r i l . Actuem només amb el cor qu&n hauriem d'actuar amb la raent. Ací eus tr^bem - i t 1'exiLi en general es troban - apl«c»

de patrio tes ben brega ta en l*í-.ctuaciá c&tHLanista, 1 daraunt de tots nosallre»

plana una desorientació que ens manté eamaperduts i l l i g a t ? de mana i bracos, impoteots per a l ' s c c i ó . Han psssat anys i anys i encars semblan Tiure dintre l'eftaborniímnt imnedlat a l a catástrofe que ens foragita ue caaa no3tra.

Haa provat Q*iniciar l'ucció de aoltes maneresl Ja heu Tist que, junta darrera junte, jo en particular, d1enqk cue ocupo el carree de President, he i n s i s t l t en t rajar-nos un programa. Sembla peií> que l a tasca s. r e a l l t z a r ée tun ano rae que no sabtffl per on comen,«r.

L.If.jfAti'1; Manquen d i r e c t i r e s des de daltt On son els no8tres líders? Que Tan ole que encara s'anoiaenen representantB de Catalunya i dirigente del nostre moTiment?

lüGEt'JT; No esquiTem l a culpa I La responsabilitat $a de t o t s . Si els capitoftos DO actúen ni ens orienten, rea no ens excusa de portar a cap una acció, per modesta que Blgui, dintre l a nostra colonia*

QSX&NC; í.1 mal esta en 1'actitud adoptada, en l ' e s p e r l t que ens anima, on l e posielá mental JfeQáflUMÜM •quÍT:ciicla en que esiem estí-ncats. (¿o que jo recrimino s'n l e s cause» que ans -o ten s le iníiniciá i que tornen Fstéril 1« nostra poten- c l i d i t a t . Cal revesar lf, noctra actitud i oonar al Ct-sal una oripntecié «ctiT»

basada en punt? de vista r e ^ l i s t e s . Kenys somniar t r u i t e s i mes r e a i i t a t ! Menys enyoraments i t r i e tes e»( des alegries, mfi optimiLime!

(entuBlasioat) Justa I t s el que jo Tinc dient ú' enija que Taig arribar! Mes baila, mes giesca, raes fonteue», mes dlverslons!.. No estas anb n i , Tarrats?

Tota lu Tidal Jn ho he a i t strapre, oue hauriem de comentar canviant el nom de l ' e n t i t a t . C&ssl?.. On ée el MWffll casal?.. No el Telg per eniloc1 Aixo és una sala 1 alvocal.. Limitan-nos a fer barrila1 Fem del Casal nés avint una mena de peny«!

Una penya?

TAííJíATtx ü í . La "penya aels trempats", per exemplel

hüSSET; Un non apropiaoísL ial "Lti Penya. déla Trampats"!. • Fe re» raes catalanisme difer- t i n t - n o s , que gemugaat i plorarntl

HOGUIT! ü í , catalanismo de porro i barretina!

hüU:ETi (,ue hi ha cié mal en aixb? üóxi efees coses

tíOGnJl'i S í , el catalaniame que pense ten i quts volurien que cuitiTesolm, els nostre»

tirans des de Madria. El J^I tipióme, el f o l k l o r e . . . une manifestado" innocent, l o c a l , de provincianisae eopanyolt una versieS catalan$dt; l*tspanya de pande- r e t a ! . . Mol La noGtra mlesió a coraolir és mes eleTsaa, mes transcendent!

MOLINA: L'accló üals Casáis catalaos a l^feptranger hauria d'ésBer aajoraent cuitara!.

A trarée dw l a cultura ét: com mllior don;íreni a conéixer la causa catalana.

Alicb s í , f^ím-ho en un pía i un esperit unirereala. Defuglm tan el tipióme com el naclonalisuie estret* Les naclons están avui interrelacionaacs. Honés treballaat per la grandesa ae t o t s obtindrtan l ' i d e s l de cada u, tan i nal vi- dutlmente con nadonalnent. I l a millar ama és Ir, cultura,

OSTENC: Objectí! Alxb Is una a l t r a manera de eomniar, Comprenc nult bé, aiuic Molina, que del punt dt- Tiste intel,lec*ual es !.ingui un« fe cega en la for$fi influen- cledora de l a cultura, hn l'aspect prectic, perfc, per "meteu-iae que uígul

que en res no vari; rk l a s i t u a d a de Catalunya peí f e t que una Tintena mes ae professors universitaria ü'srreu ael w6n coneguin els nostres claesicsl MJLINAi No solament ela c í a s ; l e s , £¡inó tot el patrimonl cultural, s r t í ü t i c , i n t e l . l e c -

t u a l . . . i^n una paraula, l a c i v i l i t r a c i ó catMlana# que és uoa gloria autentica.

OüTDJCi Perqáe Tantar-nos-ent Perqué cultivar encara mee l e Tanitet nacional? La un h l t r e aspecte del xovinisme, un exhibicionisBe obscét

i^GfcJil': No pot fer cap malí

übTLNCi Ni cap b é . . . del punt de vista prsetic. Catalunya com e n t i t a t culturel no necescita propaganaa* L» cre*.ció ae l*es.>*arit parla per si sola. Tota la

oifüRió que poguem fer de l a 3eva cultura arreu del raón, no sonara a Catalunya ni un fdtom de vida. Lt cultura clíüs&ica grega gaudeix a(una difuaió vestís'-ima;

així i t o t Grecia, l ' o n t i t a t política i biológica duls grans temps, continua bwn raorta,

hOGJiJíT¡ Pwrb l a cultura, l a civilitzticiá, I s el que dona presonalitat a l e s naclons!

WOLIMIÍ Partícularratínt quan es projecta a l»estranger! Momes l a labor en un pía i n t e r - nacionellete pot salTar Catalunya.

OiAUíC: (malnumorat) Anem a patas, uale Molljit, 11 tres vegRües hem d l s c u t i t l e s teves teorioa internacionalistes, i no comparteixo el bou c r i t e r l . Mee ben u l t , hi e s t i c d'wcord, pei% en sentit totülment contrari: s1arriba a l ' i n t e r n a c i o - nalisme )ttfldtfMI p a r t i n t ael pía nacional, no a l a inversa*

LDPAhTi Hfcturalaientt La carití;t ben entesa comenta a casa!

OS'i'hNCi Iota acciá & favor ae Catalunya he ue teñir un cer&cter plcnament nacional.

Tan a casa com a 1'estren^er, els catalana hea d'LCtuar fermament i decioida- ment en aquest pía. P&ro t>n^nt ;-.%- ,'eus a térra i plenament consciente del f i que perseguim. Kls destérrate particulanaent hem de deixar-nos de Eomnis i enyorance», i ¿asignar-nos una acció.

MOLIríAi t u i n a mena d1 nccí6?

OSi'i^C; Polítion, nnUiralnent!

HOLINAi A c i n c m i l q u i l ó m e t r o s .e ¡j^rcelona?

OSTLHCÍ A l l í on h i ha un c á t a l a , h l ha Catalunya*

MuLIJHA: I ; mb quina u u t o r i t a t e s p o t a c t u a r d e s d'>.cí7

OSÍENCí Amb e l a r c t de cada c a t a l \ e l l u l t a r p e r l a l l l b e r t a t * * i d e l seu poblet MOLINA: Ara e l qui somnia sou TÜK, uraic Ostenc. Lt 8 l l i b e r t a t s d e i s pobl«f= no e*

guenyen p e r i n s p i r a d a o p e r TOluntüt i n a i Y i d u a l ! OSTLJfCi h i hs una quantfi millónR ue c a t a l a n s l

rtüLlHAt Tote d e s u n i t s l

BOGUiTi Desunits en queBtló ae d e t a l l a , ae procedlment, per?) tot& en e l f o n r , i n s - t l n t i T s r i r n t » atóvicament d i r í a , a o s p i r a n t p e r una p a t r i a l l i u r e 1 mes t r e s sa d e i s seus d e s t i n a . F i n s e l e mes eBCeptics, e l » menys c n e c i e n t s , « l e ttAQtt de menys f e , creuen en l a p o s . ; i b i l i t a t que un ó i a a ' o p e r l e l meraTelLÓe mirrcle!

MJliIHAt ATUÍ jÍS no n'hl ha de mirsclesl Les l i i b e r t a t s uels pobles l e s sanciona el drt¡t lntei-nacional.

(Lit aiscussló ho Í^Édevingut acalorada.) ÜOÜEÍITÍ Catalunya és uní. nació .¡sclara i ningú no pot negur-li el drut e la seva

l l i b o r t a t ! La tete, aula TOluntfct...

LLiPAHi (interronpent) El seu cas clama j u ñ t í c i a !

PUJALG: Particularment en aqusste mamentE que tant KDÍreixt MOLINA: Al méu hi h« multa al tres pobleo que sofroixen!

ÍÍOGLMTI (perdent els estrepa) Que se me*n aóru» a n i , deis a l t r e s poblec! Primer éa el neul

il.jLlNAi Alxo ée egoiem&.

HOGLNTi (en el mateix to) EJJQÍGDIQ O no, Catalunya Tiu sott> l'esci&ratge i necea si t e ae tota s i s sous f i l i s . Si noaaitres no lt¡ defertsen qui la aefensuih? Convine asib 1'OstenC, que no sal tres ele destérrate pequen per omlasió. Ele cat&l&ns que gaudim de l i i b e r t a t fora de la presó que avui son l e s t e i r e s cat^J.anes, hen d'i>ctuar pels neois que elgui - proseliti.-aae entre ele catalHnB| propaganda entre e l s clutadans deis palso? que ens acuxlen, necio c u l t u r a l , necia

p o l í t i c * prop dele governs est.r.-mgers - flns: a conseguir l'alllberament de l a noetra patria*

LLOPAKTi Molt ben d i t .

(La diacussió llangueix un rnoment) (t>.usa)

MJLlNAi (que ha estat mirant el rellotge pulserti) Be! Ja ea dlspensareu. Me n'he a'anar.

Son piop l e s onze* Ja reprendrem el tem» un «lcre día. Bone n i t a t o t s .

11 w*hCAL: bona n l t . (ironlc) I a veure si elabores un pía per fer recontixer

Catalunya dintre el concert üe leo nación8,

P'JJALS: (en el m&teix to) Potser un ida no llunya e t farem enduari cátela a lea Racione Unides!

KOLiNA: Tt.nt üe bol iuu tenlu a l a dipposiciá. Adeu. liona n i t a tote!

(Surt)

OSlEMCi (brandant el cap) Ll pobre Molina esta mes desorientat que no sal tres i hs un garbuix sinoicalista-llbertario-socialista-maBonic, que no breu cap a res!

MAhCAL: (raaquinalment) Ho pots^ ben d l r . . .

Pausa. Totü seiablen haver eagotat el» argumenta. Reaten en silenci i en actitud meditativa. Ais pocs moriente, hogent reacciona

sAbtadament.

húGfcNT; (amb e n t u s i a s m e ) J a s é e l qut¡ fareral Llemcjarea un M a n i f e s t t U3TLNC: Un a l t r e iuanlí'est?

LLUPAul: No é s mala i a e a !

iHAh^ALi ( e s c o p t i c ) Qu% direra en un raanii'est?

hJüJJil'i Mol t e a c o s e s que c a l d i r ! OSTtJiC: W^e, peí" exemple?

hfflíiKWT i P r i m e r que r e e , a i x e c a r l ' e s^t> e r i t d e i s c a t & l a n s : q u e no p e r a i n 1'esperaMijaj que « i l a v i d a d e l e e n a c i o n s , cuan l e s c o s e s semblen h a v e r a r r i t > a t a l p u n t mes mort, de eobte, sense que ningú sapigui com i ,J erque, ve una revi f a l l a que fa

ressorgir totes lee formes de la vida nacional que ja semblavcn oertíudeel OSTESC: t t s incurable, hogentl Persisteixes en creure en miraclwst

KüGttíT: De vegaüee s'han operat, anuests miráeles, Pensa només en el mirucie de l a nostra renaix< nija l i t e r a r i a .

I política!

Amics raeuB, els Lempa han canviat. Ais teraps de l'Aribau, I B tirynia sobre Cata- lunya, t o t i és;;er j a endémica, era i&n balba com la mateixa raaistencia i n s t i n -

t i r a del catalana. Ara ens trobera d»vant d*una tiranía fanaticañent actiTa, s i s - temática, brutalment planejaúa com el genocidi mea premeaitat. Quan t o t , fins pensar en cat&la esta prohibít, quan els infants son cnsej;yate en l a llengua tfMí de l*opressor i fins l a noció del que som sembla ja peruuda, hi ha una sola cosa a dir en un manil'estl No Is ni tansols suficient deBfogsr-ae uub aXClamacionE jerimíaques recomanunt vcontemporltiació, prou abaicacions, prou ü^fallencus,

prou renúncieat üe fet Ja no teniíri rea a renunciar. Ja hem wárnauab abdic&t a U;t!

Alesh.ree, que cal dir? 'frffW

üo ho se. Potser algu té la re «posta, pero no no sal t r e s , els pobres Ueateixats.

U raillor és callar!

hAMONAi MAtUA:

PUJALÜ;

OTGiü<i hüSA:

OTGÍ.M

OTGbíti MAKIAi OTGuihí MAh£AL:

MAdlA:

OTGbhi PUJALSjt OTÜLíu

r e u a i t s desfan l'&plec. Cünvien de l l o c . k ' e s t i i e n . Miren l l u r e r e l i o t g e s .

Ui, que és t a r d ! . . I 1& q u l t x a l l a encara no torna.?

«o trigaran. Surten del cine a l e s onze.

(coa oint reraor fora d'escena) Ara son a c í !

fcntren OTCLK i ANTONIKTA bona n i t .

I a i s a l t r e s ?

Tote han anat al cine. Noatiltres hem anat a donar un v o l t . ANT0N1KTA TU cap « HAhlA

<4ük e t ¡lassa, f l i l s meva? Estás p l o r o s a . . .

AMTUH1ETA recolta el cap a l p i t de l a a a r e . EB posa a p l o r a r . hUGiCMT n o vm cap a l a sava

esposa i f i l i a .

(paternal) tu^ tens, Antoiiieta?.. Ijeaíivin^nces amb l'Otger? ( e l mire. somrient-ll)«

No. Al contr&ri, Lns estimera mea í;ue mai!

(a Otger) Pero, perqué plora?

S*ha e n t r i s t i t perqué, per una temporada, e s t i r é lluny. d ' e l l a ? T'han c r i d a t a l»exerclt?

No, g r a d e s * J a en t>inc prou amb ele vint meaoe a Corea!.. He u e c l d i t f e r un Ti&tge a Catalunya.

(a l a vegada)í A Catalunya?

iJtpectaclá general* S⁽agrupen entorn d'OTüüt, Sí, a ¡bareelona. Soc cattaít, aoc j o r e , i potser allfc puc ser d'alguna u t l l l t a t . (meravellat)(Exultant) fiogent, mira, ací tens l a resposta! Alxo has ae d i r a l teu Mfinifestt li'er^;perit de l ' ü t g e r és el que cal propagar! No p á r t a l e s , f e t s ! (a Antonieta) í*er aljá> no e t cal plorar, f i l i a nieva. L*Otger no se'n vs pas per t o t a l a vidal

J a l ' h i he d i t que si resolc quedar-n^ni, l ' e n v i a r é a buscar.

Així éa per una l l a r g a estada?

Depén. Si m*agrada...

Ls c i a r que t¹ agradara!

GTGERi MAWJALi

JTGKK:

MAhXA:

13

I quan pens«B anar-t«*n?

Tan a v i a t com era vingui e l passaport.

Noü Wui pogues acoapanyar-tel

No neCcesiteB tilgú que e t por t i l a maleta?

Si ho n e c e s s i t é s no uc> t r i a r l a a Toe, tíosa. •'a se n

enouris l a promesa!

(somrient) N a t u r a l ! . , (va cap m a Antonieta) A n t o n i e t s . . . ( l ' a c a r o n a ) , (H a. f i l i a , que encara e s t a amb e l cap adoesat a l p i t d ' e l l a ) Apa, rio g l o r i a !

Veus i r l a l l e e fora d

escena.

Ja a r r i b a l a revoluciói

En:.ra l a j o v e n a l l a : FhAKCKSC - CAW4K1'A - NUfcl - ALBEhT 1 PEüuX ( a p a r e l l a t s ) - MbiXE - JOWJl i bEi'T (també a p a r e l l a t s ) .

liona n i t a t .thoml bona nit,. bori» n i t .

KUhl i MLKCÍ, van, respectivaraent, cap a hOSA i ThhfiSi, l l u r s marea, MMUHA va cap a l seu f i l l FhANCLtíC. üKTEMC salüaa sa f i l i a CAüHKTA, sim,Jieinent urab Xt, mk. K)bSET i TAlJtAlü de s t g u i t fan c o l l a amb

e l ¿ovent, coinenjant B £<¿r tabole ooib FívAJiCi^EC.

(adonant-ee que ANTOHIÍ.TA esia en bracos Q»0TGEK, piorwnt) Qu» pasea? (ciraica) Alguna aesgraci»?

L'Otger que s e ' n va a Uatalunyal VLUS (üe l a j ü v e n a l l a ) : A CatHlunya?

(hxpectació/ entre e l jovent)

FKANCSCí Que h i v a s a f e r a C a t a l u n y a ? OTGblíi V u l l c o n é i x e r l a meve t » r r a l

FhASCj^tíC: La tova térra? eerb si tu je. ets america, nascut acfl OTGEtti V u l l d o n a r un& a l e g r i t a l raen p a r e .

ALREivTi t a t e u p a r e ? . . . No f a a n y s que é s m o r t ?

OTGititi S Í , í'a c i n c a n y s , Per?) v a v i u r e a e a p r e s o m n i a n t en C a t a l u n y a . Al m o r i r l a m a r e ,

ho tenia t o t arranjat per tornar-hl, pero va «selatar 1? guerra civil espunyola i ho haguí ae aeixar correr. Jo ara hi vaig per e l l .

JüKbl: ¿"ero, no per quedar-t'hi<

úTGbnt í,ui sapl i l que faig ací ho puc ftjr alia igualment. A tot &rreu em puc jguanyar

l e vida. Ara, amb l a mará morta, ai algún parent em reste és alllu Ací...

UAhME'ÍAl I l ' a n t o n i e t a ?

JTG£K: L'Antonieta vinar» mes t a r d . . s i m'hi quedo.

CAJiMfcí'Ai (a Antonleta, amanyagant-la) Mola! Et f e l i c i t o ! . . . I tu encara p l o r e s ! Apa, una r i a l i e tal (Antonleta aomriu f eblement. Otger l ' a c a r o n a ) .

WObL,ii.Ti ( a i s joves) Vinga, n o i s ! A veure eí P o r g a n ! tzem alguna! Son t o t j u s t l e s on«e.

Dera& no c a l me t i n e j a r . JJeLxem aquesta c o l l a de p a n s i t s que es contin l e s seves

" t r i g e r i e s " !

TAlJvATSi (anant cap a l a l a t e r a l ) SÍ, que l a gramola ens espera!

FHAÍiCLtíC) (per hosret i Tarrats) Mo. Un moraent. M'interessa aquesta decisió de l*Otg*r.

WJSAj t u e també volé anar a p o r t a r - l i la maleta?

lOSbfcT: (a tráncese) l^utí penses üeixar l'ecipleu ciol tíanc, i e l teu xt.c setmanal de cem>TLnt-i-cind d o l l a r s , per a n a r - t e ' n B ^urcalona a t r e b a l l a r B rao ae clnqiuinta cent*us d i a r i a ? . . . Vingt, n o i s , anam! He p o r t a t unes plaqued noves*

Les d s r r e r e s n o r é t a t e de J a s s l

(Surt) FhASCííSCi ( a l ' O t g e r ) De debo t e ' n vas a Barcelona?

TAñnATS de l a porta e e t a n t g e s t i c u l a perqué e l e jovea e u r t i n amb «11. Mi-KCE i JOxüJl 11 senyalen qus e s p e r i , TAÜfiATS s u r t . FciíifJUbSCí ( c o n t l n u a n t , a Otger) A que aquesta a e c l s i ó tan rápida?

t i jovent es TO agrupant entorn a'Otger i í r a n c e s c .

OTGEht No &B t a n r a p i a a coni sembla* Al c o n t r a r l , é s un afany que m'hí; a n a t p e n e t r a n t l e n t a a i e n t .

FíUHCiUaCí No ho comprenc.

Jl'GtKi S í . I o t a l a v i d a , d1 en^a. que t i n c ÚB de r a o , que s e n t ó p a r l a r üe C a t a l u n y a . fhAtíCÜíCi J o t a m b é . . . Kls meus p a r e s . . . cora e l s {Mires de t o t a , no> p a r l e n d ' a l t r a c o s a . . . OTGLhi El meu c a s é s d i s t i n t . EJ p*re T i v i a g a i r e b é en una c n s t a n t o b s e s s i ó . . . un*

o b s e s s i ó p e r l a p a t r i a * Així) é s g a i r e b é 1 ' ú n i c a caaa que era u e i x a a l t e e t a m e n t . FtiANCESCí Vols d l r que t¹ encomana l ' o b a e B s i ó ?

QTG&hi NO| exactament. Con t ' h o e x p l i c a r l a ? . . . En t u , en v o s a l t r e s ( I n d i c a l a jovenalla^

e l s vostreg pares han a r r i b a t , o s r l i b a r a n , a d e s v e t H a r - v o s una c e r t a c u r i o - s i t a t per Cataljinya. Ln mi, ^o que e l raeu pare «conseguí d e ^ a r uavant meu, fou una mena, de r e p t e , de des&fi&mant. Alguna vegada, m'havia H t r e v i t a f e r - l i objeccion¡3 resyocte l a sera obstítsfiió. " A i , f i l l meu!", «a cantfcstava.wNo par- l a r a s a i x í e l üia que coneguis bé i a nos i r a t é r r a i l a seva u i s s o r t ! "

De l e totnba e s t a n t , sembla que el pobre bon home encara m'esta des&íiant. Per aixo v u l l conáixer Catalunya i e l s seus problemes.

JOKDIt (11augur) Per conéixer e l s ssus problemes no e t c a l mojre d ' ^ c í ! Ho t«ns mee que e i c o l t a r l e s poeoies d'En hogent, e l teu futur sogre, o l e í explosione patrie-tiques d'fcn L l o p a r t , ual Margal, o del meu propi pare! ( i n d i c a

üTUiih»

LLOPAKTi OTÜüK:

MkHCALj LLUPAKT:

KLs joves riuen de l ' t c u d i t . .ó*s) Ells tampoc no la coneixen bl, Catalunya!

l»ue vols dirV.. Kt vola posar en el pía de crítica sistemática ae lfüstenc?

No. Vull dir que vostú-tres, els destérrate d'enya, tenia j a els u l l s i l ' e n t e - niment boirosos, en proyectar-loa sobre Catalunya. Jo, en anr-hi, vull eituer-me en un pía. totainent objectiu, com del perfecte ignorant. Vull an&r a Catalunya net de tot prejudici, amb els ullo oberts a la r e a l i t a t . Aquesta cree j o , éa l ' a c t i t u d que corregpon a l e s jovea gener&cions, si volom fer quelcom de profit en el futur. Tan a nosaltres, els f i l i s dtíls destérrate, cora ale joves fórmate actualment sote lee circunstancies asfi-.iants « la nostra térra, els fets bastes del cas de Catalunya ens arriben distorsiónete;... sino falsejets.

Home I '', 1, Potser VES un xic masse e n l l a l . . Aixb j a pasaa de c r í t i c a !

(inolt interessat) Eeixeu-io ctir! ¿1 rainyó* hi toca.

Vull dir que eis Joves htaa d'eetuoiaff el cas de Catalunya oes u'un terreny "' verge, eense influencies alienes. Ll nostre diagnostic fra o'ésper formulat - en termei- nous i concreta, exnressats arab cruesa si cal, enctra que serablin un düísmentiraent a l e s antiquades nocions a els no e tres propio pares. Ls I1 única manera ae ,joaer scomplir quelcom reaiment important. Aauesta l a , prectaament, la ra<5 perqué els destérrate, encara que egnipeasim tots ele Caíale i «ns unissim en un fjartlt únic, mai no ^oorem portar s tense una labor decisiva»

Ctl primer desí'er-se de l e s velles concepcions, no solainent respecte el problema - en l'exitencla aol qual tothom conrá - slná 3obre tot en la manera de resol- d r e ' l - en la qual tothom divergelx. ^al mirar Catalunya i el seu problema nacional eeborrant primer deis u l l s i majoment del cervell ele prejudicio i les nocions preconsabudes que ae'n tét^^n-

Així) no és tan fecil com sembla! Com pota esborr&r, per exeniple, t o t el que tu, posea per cas, Ja has o l t o l l e g i t respecte a Catalunya?

A baee de daicipllna mental, de sistema a n a l í t i c , Jo valg a Catalunya com si anés h. un país que no l e al meu. Aixo per a mi resulta mes fácil per l a m&telxa

raá de no hever-hl nascut, i d' Isser cátale oiés aviat per voluntat i per raons d'origen. De f e t , jo em trobaré a Catalunya com algú" que per primera vegada veu un país e a t l s darant seu amb tota els pro i els contra exhibits coa per MHlHBB t l i u n a l i a i .

No p&fl en aquests momentsl Catalunya passa ara per un període anormal. Ls una Catalunya amordae^Rda, inhibida, desfigurada.

Ln períodes anormala potser éa quan es raanifesten els complexos i lee causea latíate. Per al mea es tu di potser I1 actual estat de coses és mea propici que el:' inoments d¹ euforia i de compleen§a general. Peí que he anat sabent, els meu a co terranis tmn viscut H a r n e a anyades d1 em badal iwent, üe t^Lioqueria, ü i r i e , encisats p*r banderea i canjons... Co que ele ha f e t oblioar la necesaitat d1 estar en guarda contra tota mena de p e r i l l a .

Aixb és ben certl

16 3'fGihi Le present situació anoimal é*& potcer un cas per 1* psiquiatra...

«ÍÜRuT: (interrorjpent) (lacéelas) Et proposes es tendré Catalunya en un sofá i tnalitzar-laT UTüEtu Ko rleu, nol figura tivaiaent» és així'

OÜTUÍC: ht costara de trobtr 1<espécimen cátale prou tipie per squeet experiment. Avul no existeiK el cátala mig, per un an&lisi t a l . Ho pot existir! Kt trocaras d'una banda auL els catalane tancats en el ¿ñutióme, per un nombre de raons;

i per i H l t r a , amb els totiflers que s'han de manifestar vulguis no vulguis per tal ue íer merits. Ambdoa corneortament6, per tant, catan igu&lment mancats d'espontfaneltat i sinceritat.

UTtliiiüt Ho s e l . . Potser en cajdrii un molt profunu eatudi <als noetres trets psicológica i un molt afinat sentít historie per avalur amb perspectiva... t-l^ui com higui, jo el que vuli dir &e que a'he prono9Bt - no sití'Ji m£s que per al meu JS personal - deüentrellar les causes perqué el problona ae Catalunya fa tante anys que resta en un impae»

üSTiÜCi Ja te lea dirá Jo, les causes!.. La primera se la manca de consciencia nacional dele catalana* Quan tots volguem ísser lliures ho Bei'em!

UTG^Ki Per al trioaf u'una causa nacional, no és necessarla la unanimitat ue tots els ciutfidfcns* fcls iaeals per triocifar eovint necessiten riomés una ¡ainoria,

una selecció*, de vegaues un sol home. Tot estriba en que aquesta minoría, eelec- ciá o inaividu, n'estíguin cogtuaent posselte i epprofitin l'oportunltat excep- cional al mrjiaent que es presenta, o que es suscita, per alehores emiur-ae'n amb ella 1& mensa del poblé. LU. mateix 1¿ d'abril, per exeraplts, si algú hagués anat pele carrers ue Barcelona i'ent una enquesta entre els pas^ant» respecte la l\epú~

blica Catalana, el 99jul. aely inttrpel.iata hauria contiuerat la propocicío plena- ment absuraa. Caigué ánicaiaent que un idealista, il.luminat con Francesc Mi.cia

aortís al baleó dtl Palau de la üeneralitat i proclames acuelle República que d'anys h* somnlava, per que tot Catalunya ünVnimament acceptés aquell estnt de fet, amb jola delirant i com la cosa mes natural ael aán*

liLUPAhl'iAvui, pero, no tenim líders com Francesc MacitJ

OTGhh: blB capdills els e r e n les circumstencies! Vos mateix, emic Llopart, per poc preparet que us ¡togueu creure, en circuías umcitíB 100001 favorables o excepcionals, ua aseeurieu a la cadire del Presldent aels tóetats Units i totes les prob&bilit*ts

s5n que al cap de poc, resultarieu un bon President. El carree fa l'homel FiJuNCüSCi (aprea«í nt-se a besar la ua de tosa) Els meus respectes, Senyora Presidenta!

(Malíes) iOüA: Passa, alia!

OÜTÉJÍCi L'ítltre mal es que els cat^lans som unf materialistes. L'ideal de la majoria deis

catalana és ae cara al cal al x. En els grans temps d'optiioi^me región* l i s t a , «ls

vidres de les fabriques corapten n mes que tots els idealismos. Dutto que aquesta,

prudencia catalana hagi minvnt, tot i l'^vans realitzBt per una minoría, en els

poatulats independentietes.

OSTEMCi

iSTGiwvi

OSThNCí

LLJPAJiTt PUJALSí OtiTÜKC:

OSTUIC: Sí, perb Q'HÍJÍ) a Teluro» s l'aniiaíi per unes Urifet arEiiítílaries i a claudicar ae tots el^ Ideáis per unes suposaaes avantatges economiqueo, hi va una gran

El mal, si mal hi hh, rauica en la latent inseguretat, lógica en una comuni Lat cota la nostra, d'un» ten accidentada existencia. Es alio do l'nforisme de l ' o c e l l que volt, i el que es té & l a ma. Lntre una preinisu piablemstica i una r c a l i t a t , tuts els pobles üel món dut>tt;n abrms a'arriscar-se, Hoia juga a l a carta preferida qutai I¹ (titania t i va és clara i contunuent. Ue veg; dea, ni tansols cor:pta, que una propot-ició pugui «e.'¿er materialment mes pr>fitoBfi. que l ' e l t r a j ^o que pes« és la convicció o IB intulciá que; l'alternGtiYa és factible. I en aixo els catalans sáa coat l^la l t r a gent. ^cordeu siná que mes ael norenta-nou percent fl'aqueEts catalans materitilistes i cuates, vencent els entrebancs de l a por al fu tur incori'.gut, el pes deis intertissos materials i¡,uTieuiats, i i.a prospectiva d'uiwt seguret&t no massa certa, rotaren el proj ecte d'Lstntut u& Cstelunya, quan sorgí i es planteja l a factible alternativa, be ten reraurcnble que ae tot el eos de votants, conslstent en 592.961 individua, noraés 3*276 es pronunciaren en contrai

( i n s i s t i n t ) Un a l t r e mal ingenit deis catalana és l l u r mrnifesta tendencia a pactar, u fer un capmas, a acontentar-se araí) menys d'allo que hora reclama i que per aret pertoca*

Aquesta tendencia és una característica, i qui Gap s i unfa nec^ssitat, entre gent civUitzads i d'e^Bperit l i b e r a l .

Quan és correspo&ta per l ' a l t r a part conire.ctant, aquesta noble actitud és com- prensible. í*ero quan hora tracta amb un t-aversari con Esp; nya...

Que encara esta per c i v i l i t s a r ! Que nomls contix I¹ absolutismel

(contlnie.nt) ...quan es trecta amb un ^aversari com Lspanya, I¹ actitud compagina- dora deis catalans ás un uimple reflex de coverdial

No oirifi t a n t l . . HI ha tanta diferencia entre covuru i cuute com entre velent i inaenaat. Catalunya durant tota la seva historia hu. estat un ¡x>ble exiftniHnent l i b e r a l . . . potser perqué es podía peimetre el luxe d'e'eser generas i íaagnanim. Ks pOEi-lble que aquesta herencia de nobltfsa excessiva, en hjres adverses, pesi com una insuficiencia en els catalana. So m'atrevtrla a afirmer-ho ni o negar-ho.

Potser ée &cí on ciú. cercar aqueix complex que incapacita els catalans a i l u i t a r per llura dr< te aiab l a virulencia i decltdá que calarla. Si és a i x í , un deis camin3 és corregir a^ueet defecte nacional.

Es una tiaprese Irapossible, un camí llarguísRim, -,í mes nol

OTÜLÍVI Lepen, ni fi& precedente» Voleu poblé mee com^íi^inaáor, mes aisposat al pacte, más tendent a l'flctltud de "parlem-ne", que el poblé jueu? He Tist mai un jueu que es b a r a l l i , fins i t o t quan s&nblen ssgotaaea totea l e s poBsibilitats d'entesa?

fer raonp a ' h i s t o r i a i tie preeecnnríó racial similara B l e s vexacione nacionale sofertes pels catalana, el poblé Jueu s*Yw trabat convertit tÚOStt en un poblé també t i t l l a t de covard, de materialista, d'adüicte no:¡ies el ctiitdx... un canvi, veifcu Palestinal Veieu com un poblé per cents d'anya vermut, h& r e í e t la seva nació"! Veieu com, poaterioiment., en inetjjnts en que i l u r u«ciá ha t e r i l l a tf aquest poblé caute i "coTara", ha derrotat els poder.jsos exercits erabs fonnats per

gent d'une ra^a considerada furibunda, i sangulnariat

MAti^Ai-i Dubto que ius t e l transformado" pugui opertrBe en el nostre pobiel

OTüütit uepén de lee circunstancies. Mes de 150,000 Joves catalana l l u i t a r e n on l a guerra c i v i l espanyola del 1936, nmjoiiaent al front de l ' t b r a , on moits cal guaran wnb tanta nobleza com Q±& mee Tálente!., i aix!), p&r una causa que no era Den bé l a no s tral

OÜTWiC: Fou perqué s'hi reieren obligbtsl

QTGhfti NaturaLnent! hiingú no es b&ralla par gust* Totes les batalles le» l l i u r e n gent i'or^&aa»

HAiUfAL: Planeges forjar e l s catalans a l l i u r a r l a batalla?

JÍGKh; Nlngú, i molt menys j o , ée cupa^ de t a l cosa, Komés lea circuiü^t^incies poden pro- duir aqueats fenoaiens cívica. Ke com el llamp: gorgeix aele rwvols ae tempesta, no d'un cel seré.

PUJALtii ÁleBhores, ^rab aquesta tes'.itur¡-, f a t a l i s t a , no tonim necessit&t de fer res - nomée restar aseegute i espetar l e s circuia&tancles*

OTGbm 0 empenyer a uestes circunstancies! "a psicología de l a massa és extremaraent

voluble. L'esperit d'un poblé, per a gestes excepcionalo, pot ésr-er canviat en una n i t . De vege^esf cal nojaés que algú srjb el clit prou imptíratiu tiss^

el caraí.

Gom voleu canviar tan raui calmen t els catalans, EÍ esteai tan ai vi a l t a que no hem pogut ¡iconaefiuir, ni tansols a l ' e x i l i , as formar un frontunit contr-'. l a tii-nnia que actualment dese^gna Cfltalunya?

De vegades no t o t Uepen u'un front unit* ün d.Weraes ocasi-jns, Catalunya ^a e s t a t unida i no tm servit de r e s . Kecoraeu la tiolidaritat Catalana de l'any 1906j recorcieu el Plebiscit per l'ALitonoraia, l'nny 1919, en el nual delr 1.100 municipis catalans ni un sol deixa, d' ciiierir-s'hl, i cora he t d t j a aUma, l a

votació de l'Eat&tut de Nuria, que integré el 99% uels catalane. Per a mol les acciona decisives* ineisteixo que a voltea cal només una minoriís, un* sel te ció, un grup capdavanter, o un sol hume que al inoment propiel se n'enuugui t o t el poblé.

Ho crac insufici^nt. Cal unn vast pía, una amplin organitcaclét Al tramen t noraés cel confier en un inlr^cle.

(mig l'Kcecióst «raj Ho; us ho prego! Ho ho uuixeu t o t en nans del pot*« Sant Jorul -,amb pero»* del zioatre venerable poeta (indica hogentj, que el té uempre tan

enfeinat! (serias) iJ'una vegaaa, sep&rem la r e a l i t u t del mi te! Mobilitztím l e s noetres forcea reuls!

fe una pausa inatantXnia)

19

OTGEn:

fí'JitíCI'Ü

( g r a t s n t - a e e l cap con s i l a coan Cor, mases, per a e l l ) Escolta, O i g e r . . . fin volé fer un l'avor?

Digues.

¡•t^linteressen nAlt elr> teue punta de Yist». A mi, i a i s meue corapnnysí ( i n a i c a e l s joves, que aRsenteixen). Anueat veepre s'lian a l t ací unes veri t a t a que han o l t per primara vegada. Feií>, d i g u e ' m . . . - i ara parlo perqué veig que a

l ' j m t o i i i e t a no JL1 fun IH&SB*I gracia a i s teus proposite - l Volé tilr que Catalunya e t necespita a tu perqué vagis a f e r ae Sant J o r a i ?

tío tinc t a n t e s pretensions, Ho hi na niugu indispensable, per?) Catalunya té necea- g l t a t QB tota e l s seus f i l i s , p a r t i c u l a r .ent «la j o r e s , .iiajomient s i aquesta j a han g u e r r e j a t , cota jo &. Corea, 1 saben que j u g a r - s e l a vida no té reai»ent gTiji iriportancia. lMOftf Un o &ltre B*HB. ae s a c r i f i c a r l

Pero tu ciateix has d i t que Catalunya t é m i l e r s ae joves que gijerrejaren a l*£bre i és l o g i c que slguin aqueets e l s que oreguin l e e castanyes ael foc.

Obliaes un p e t i t detall»

Quin?

(¿ue «nuests que tu en cúlus "Joyea" qui Bap on paren, a hores d ' t r a . Teñen avui mes ae cinquanta anys 1 a aquesta edat e l s ditfc son j « raasse sensibles per manejar l e s brises» Ks necespiUi tarauje dna sang una raics calenta, con l a teva i l a neva.

tue volé d i r que em n e c e s s i t a r V o . . . a mí, i ••• l ' A l b e r t , i al Jordi?

ftui sap( Si hi ha d'haver una mobiiitieció p a t r i ó t i c a calciri gent j o v e . (tornant-se a ¿ r a t a r el cap) I . . . una a l t r a Cose...

( t r a i e n t el cap per l a porta i interrompent) Francesc! Qu% pasaa? Veniu o no?

(a itosset) Un momeiit! (a Otger, continuant) Aquesta raobilització p a t r i ó t i c a ae que garlee, * és lnuneüiata?

(somriíintj Títnt com irameuiatí...

Així encara ens rosta tenps per ülvertir-noÍ: unt. mica?

Ls c i a r que s í !

FKANOLíiC: ( r a p i dr BIB joves)

(fuosaet i n e i í i t e i x ac l a porta w9tant) anem, nuisl

Kl Jovent i n i c i a 1& . s o r t i d a , excepte Ctnaeta i Antunie-ta

que reaten en eBcana. Lb graaols s'engegn en un j a i est«=ntorl.

OST£NC fa un geat de d i s g u e t , desesperet.

(a FranceBcJ S Í , peife e s c o l t a , t r á n c e s e . . ( l a BIUSÍCÍ. ^O deiata o í r el fin&l ce l a friiSe i Otger m«teix d o s i s t e i x de continuar)

Fura d'escena, r i a l l e s i aiogrois del j o v e n t . Le. gr.-jaola, ara graduada, se sent mee baix.

KAMüNAi w5n jovea i s'han de d i v e r t i r !

OSTtlíCi EB podrien d i v e r t i r d'una manera menys salvatgef

(reptant-lo) P&rel.. l*ue vols que facin? Ll Jazz :io fu ca¿j malí Aixb é"s d i s c u t i b l e . . . focJrien bnllsr aai''innecl

bi ningú no ele en tneinya!

També tena raó[ (rapia) HÍTf, hogent, j e t'hf. e o r t i i Tein&i a míe ue l e s cla.spee ce c á t a l a , ensenyar de bailar aardanes al Joventl

*a temps que ho e s t i c proposauM

ÜTü£Kí (Acoraboi«nt l^lAntonleta) Be, ene en anirtsn. Í,B tard« Booa n l t a tota*

Altree es diposen & anr-se'n ta¡bé.

fUJALSi (a Gtger) espero que encara en;; veurem, abans de M^MIIHTII s o r t l r cap a Catalunya.

UTGEh.i LE clttr, que s í .

(a tota) •áHflUHWMif Celebrarem una junta general, per acoiol&dar-lo coa es meraix.

LH seVfe decisió p a t r i ó t i c a ha de constar en acte!

No us leu masses i l . l u B i o n s . i'otser en arribar a Catalunya m¹ adunaré que també he e s t a t •fn'in'¹"*" somnlent. De totes mañerea, ho privaré*

ben net <;ue sí*

(donant 1« ak a Margal) A reveure.

(donj.tit lt, ÜU, a Otger) üí no ens veiessiia, bon viatge, i t'envejo l*optintÍBae.

SMWlMfclMWWtgHM linear» q u e . . . amb els catalans Q»avui... tan a casa com c l « e x i l i . . . ui els que pugen no son u i l ' e r e n t a l . . .

ü'i'GLKt Es Cj.sr, que ho sónl üSTJiBCí Ho volariu f«ure!

O'IÚ^K: MWWifUi'lIMnittUlA Jo be ho socí ^otser una mostra encara i;iperfecta, pero p a r t de l e s noves generacione.

ÜÜTJJJCI M'oaples el cor a'^eperanjet fié, et recomano....

La gramola torn» a engegar-se estentóriaraent. Ostenc aixeca elf- bracos. De revolada, agafa Caroteta i i'ent buna n i t amb l e ma, purtt-n tote dos. Otger, Antonleta i hogent i Haria surten dlent bona n i t E t o t s , pero l a gramola continua ofegant t o t e s l e s Teus i tocant a tota forja, mentre cau el

T E L l í

La intiteljta aec^ració* de l'Acte I* bn escena, cap t* primer tenue, prop de l a porta ae la ¿Secretaria, til ha; fíOGilNT (dret al peu d'una piesarra posada en un caTallet) i , aavant d ' e l l (si-.weguts en eengles c&direa) FtíAflCL£C, ÁLbütft', PJLGÜY, JOhpI i BtlTY, HDGUJT ele áórm lii^oub ue c a t l a l a , Lea anea iwies no rdaiaeri canes teñen ¿ l i b r e t « a a'estenógrafa obertea oaaunt del3 genoxis i preñen notes»

Lis proneras posseanius, en cai&lX, sóni peí mascuií singular "meu" "teu" "seu".

(«la escriu a l a pisíiíiira) Peí feminí singular, sSnt "meva" "teva" "sera".

Peí p l u r t l , respectivament, 6¡5n: "rneus" "teufl" "sous" - "meves" "tevtjs" "seveü", Tembá, en p l u r a l , s'usa " l l u r s " , peA aquesta forma l a vourem mis endavant.

( P e t i t a pauaa} Veiwn, B e t t y . , . aona*ni une exeiaples en singular.

(sjnb accent america) t i meu i l i b r e , l a teva piona, l a BOTS c&dira.

Holt bl! Peggy, veiam,.. uns íxemples en plural, Els neue peus, lee teves sabates, l e s seves mana.

bel E x c e l . l e n t ! . . (mira el reilotge de pulsera) heposarem cinc minjts.

NX sen IÍ l a caúira de bracos, a l peu ue l a pi^sarra.

Sis aluraneti continúen asseguts, peib amb menys f o n n a l i t a t , Alguns f¡ncent¡n cigarretoa.

(a betí^y) T»agrada el cat&la?

íiLTl'íj kMMttHMHMHttB Very muchl Vull c ü r . . . Holt n o l t l

FnJÜÍGEüC: ÜraTo! ¿ veure s i acabarera cataloai t,zant elt, americanet

ALULKTÍ (s hOGUlT) (tíioidar^Éínt) Lscoiteu, íujgtnt... Arab tutu CarniiaeSa us Tolucía fer una pregunta.

WJGfcNT» Ligues, Albert. .

ALLí-nlt Mol te americ&ns em pregunten - i j o , ae regades, n'ho pregu-jto tíjabé - perqué

«IB catalans, formüiit part d'Eepanya, no edoptera 1'idioniB eapanyol, que ás mee universfcl?

FhA/iCLSCiílnterTenint) Hone! Lee ra>ns son elementals!

ALÜ£.n.Tj fotser s í . Peib, confesao l a meva ignorancia; quan m'ho pregunten no se qu^

contestar.

Süt ¿ixo l a cnateixa ^eggy, que ni ús ca Cal tina, t'ho contestarla.

Peggyj iihat'a l t ? QuV éa7

(a Peggy) LenprSa t ' h o explicaré.

paesessin a formar part de l a ¿loa? EB un argument que cau peí seu propi pee!

Ho sentó. Ho he d i t reat (a hogent) Perdonen, üogent, si el que he difc era lora de 11<)C,

No. Al contrari. Es una pregunta molt per tintín ti (a tráncese) A tu, Francesc, la resposta et pot semblar í>bvia. El cas cíe l'Albert £s ciistint. Tu ja sapa que lu. llengua Qe l e roeré é"e insubstituible. Albert ja no ha naseut ti Catalunya Ém i pot auprar alternativainent el cátale, i 1* cngl^s amb lu sensació que una i a l t r a non sa llengua pr&pia. Por al;- ce-.telans, l'espiinyol, o raes ben d i t el caatellV, l e una llengua no sois eetrangera sino la llengua iiapossde par 1'Estí.t o^rosaor i pels seu3 agenta a'ocupacló. Hi ha, per tant, e mes de raons biologicueo, raons de üignitat i de r a b e l . l i ¿t que mouen els catalana no

sois a no adoptar el caatella, aín£ flns i tot H rebutjar-lo. £a una que s t i ó*

de princi^i»

üt, ja ho compreoc» Es l%gic que un poblé t r a c t i de conservar l a llengua lUfitoma. PeA jo no om refería al llenguatge popular, al cátela com a idioma i n t e r i o r entre n sal'-res. Prncisament, un uals neus profesrsoro a l a Univer- s l t a t - professor de l i t e r a t u r a - is un deis que rtcent/aent, en ssber que jp era cátala., m'hs fet aquesta pregunta.

No em sorpren.

A m£f s£l Un profeasor üe l i t e r a t u r a no té dret a en qOestií? d'idiomeB.

tan ignorent, sobre tot

No és ignorEncia. Kn (;! no:>tre plut pasjti; les coses mes absurdos cue hom es uugui imaginar, Ll món deis acadWlcs és ana fauna curiosa. Entre ele erudits internaclonáis abunden a o l t els anomenats hlspanistea, que es una especiali- t a t que muaa i que t6 un cert caire rom^ntic. Cada profesaor o tractadista ve un moroent que descobreijí Esp&nya, i entusiñsm(-:t amb el Cid i al tres fara- mallea, de aeguit es co:.V';rteix en un paladí de l'espanyolif-jne nés abrandat.

Situat ja en el pía d1expert en coses hispunes, ¿s crou aleshoros obligat a distingir-se baatint una teoría personal sobre el fet cultural ea^anyol.

Quan ja Le e&tob ertes tx>tes lee prcmieivs 1 «nfondeijt el seu estuúi, de sobte»

l i surt de trascant<5 el fet cultural cátala, que no sribit. que existís i al qual Cüp deis l l l b r e s que ha l l e g i t no i'a referencia. L& primera reacció é»

d1 estupor, perb JO que realment, l i produoix és un fort cnuig. Tota la seva teoría s'esfonara. Malhumortit, eleshores, per aquest inoportú fnctor, no dispos&t a afccrifictir lt» ser^ elaboracui t e s i , l'esmentat profeasor opta genertlment per ignorar i silenciar l a cosa catalana. Per aixo pocs l l i b r e í l'eBmenta1* i e l l igualmtínt l'ometra. t s una reacció parul^l.la a IB ds nolts eetadistes nunoiiils, que en trobar-se de soote &mb el fet aiferencial católa, per enuig 1 per peresa mental, es neguen H acceptar sl^re. conceyeió d'Eepan/a que no siguí l a unitaria i centralista tan fanaticamant proclamada deis Keis Católica enc,a« Uns i ü l t r e a , m-turalnent, toleren que ens ulguem catalans entre nosaltrea i que tínguem un idioma propi per a usos óom^stics. Es natu- r a l que, per comodit&t l l u r , aquusts pseudo-^ruaita i pseudo—eotiidieteB ens aconsellin que ens diguém cspanyols i que adoptéis l a llangua MHMIflBÉMl castellana*

Amb t . t . . . no fára

23 av*nt*.tge que, per a usos i n t e r n a d onals, em;iresEÍm l^li d i o n a eepwjyolT

fiüGjiNTi No e l veig per e n l l o c , aquest av&ntatge!

ALbiliJi Vull o í r únic&jit.nt en l ' a s p e c t e m a t e r i a l .

WJG¿MIÍ til a i x í ! . . Prenem ela escripton-., per exeaple. En molts caso» un l i í b r e c á t a l a aconaegueix t i r a t g e s i venda iguala o toe jora que un 111bre e e c r i t en c a s t e l l a . . . t o t i l a propagniiaa a e l s doecents adlionis que parlen eepanymL entre l a Penín- sula i América.

FtiANCüSCí Esnse contt>r-hi e l s lloro;.-!

Tots eoiariutn, pero mes s v i a t laasnten I¹ e s t i r a b o t .

KOGjJNT: (contiuuant) Apurt d'aquest aspeer,e u t i l i t a . i l , hi hfa l a qflestiá q u a l i l a t . Un llibrr-; en espatiyol, per un e s c r i p t o r c á t a l e , no ;jot éswer mal un protmett; cent per cant genuí. Hornee l a llengu¿i materna és capa^ d¹ e x p r e s u x totea l e s s u u t i - l e s e a i f l n o r s áu l'VniTia, Una creeció" úa l ' e s p e r i t d i f í c i i o e n t pot a s s o l i r - a » timb una llcjní¡ufc amntllevada» Jo m^teije conec l ' a n á l e s , grain&tical. .ent i col»le—

cuiíilment, ¿tlreb& tan b£ cora el católa 1 tan o raes que l'esi)Hny<üi, i em guar- darla prou ü'empiRr qualseTull- d'aquelxos dues llengües en ;xie8ia, posem per cas. ¿ I B nos t r e s e s c r l p t o r e poden noiaés atenyer ln grandesa del geni reeiiectiu e s c r l v i n t en c&tal&<

JühLIi Pero el radl ae l e llongua Cataluña &s mult r e d u l t .

hOGhNT: LÍI aagnitud d'una lleníTJE no es siesurs peí nombra ¿'individué que l a p a l l e n . Jüs el p«.trlmonl c u l t u r a l c r e a t a t r a r é s d¹ e l l a , ^o que corapta» l i s greca, t a n t e e vegadeB r e t r e t a , c o n s t i t u l e n una potilaclé a o l t redunda. Molt máa redulóa que e l s BÍÜ n l l i o n s de pobladora deis Palsog de Mengua Catalana, hinb e l P r i n c i p a t^# Valencia, l e a l i l e s , 1 el fiosaelló*.

KÍLAUCLSCI &e un f e t r e a l . No se m'hauria acuoit mal¹.

seus

hüüjijd': (contiuuant) Ais tetaps de l a Catalunya gran, durt.nt e l ^ c i n c - c e n t s anys a ' i n « dependencia, Catalunya compttiVa només amb une joblf-ciá no i&ajor de ^00.000 h&bitanta. I an canvi, per l a seva cultura i per l a seva expansiS poli t i e a , arriblt a ásser consideraos une de l e e primares potencies de l a MeoiteiTania.

Janeara BTJÍ l a l i t e r a t u t a medieval catalana del nostre seglc d ' o r , c o a s t i t u e i x un ¡conument impreBfjion&nt.

A teaipa per o i r l e s darrt.res frasea de Kogent, ftn aparició hOGüLT 1 TAíTüATS,

hUSSETi (peí que acaba d ' o i r ) Una c o n f e r e n c i a ? . . .

hOGtJITi Üo, Koaset. J a hera acabat. ATUI l a 111^5 de c á t a l a e'he c o n v e r t í t en una p e t i t a d i s s e r t u c l ó sobre l a nostra i l e n s u a ,

ROÍAÍLTI EE aixb s í que BOC un conTen^ut! No entenc r e s ae |Mtt p o l í t i c a , peií> que no em toQuln e l c á t a l a t . . La moTa 1 lengua l'jhe considerada stsnpre cora un t r e e o r . He corregut a i g raón, de Tegadea n^th e f e t pascar per indi o ¡jer musulmi., perb quonts cope no he f e t horea de camí peí 9ol gust d« poder ?orlfir uní. estona en l e

Patagbnia! A tot tu reu hl ha aempre un c a t a l a l

TAU-JITS: íie

: sovint capac; de cuiaar un srro^ amb muaclos eme el;: engels hi canten!

BOSuhíi Tu ooniés ->ense8 en l a f a r t a n e r a l Tu ete un d e s t e r r a t de l u x e . . . aempre amb v i s t g ^ s págate i íoab 1Ü t a u l s parada! Tu e t s una mica com s i s i n d i s males, que

e l centre de l e s emociona no ei teñen a l cor, sino a I

abdomen. Tu no sape que l a p«s:5ur-Sü anys 1 anys semse poder p a r l a r c á t e l a i només .Rastegant Idiomes e s t r a n g e r s f i n e que e t queda l a boca com s i inenger^is pa ae pest-dc. No aa í que I s trobí;r-so abanüonat, sense un clau, senee f e i n a , sease áocumentació, o m a l a l t , en un p o r t de raalt mort de l*Adriíitlc o ae l a baixa M e d l t e r r t n i a . hecorco que una vegada, an un poblet d'Alb* rila, voru de l e frontera 'HB"™

™"^"* lugo ola va, vaig caure a a l a l t en une ment d'hostal-taVerna, cue em varen r e c o l l i r com un pobre gos uesvrilgut. V;.ig t e ñ i r una mena de *jí;9tiga que per poc em costa l a p e l l . Vaig p e s r a r ciuiníe d i e s (iesv^riejant. Amb e l s gemecs que f e l á en ce tal* em

prtmgueren per t u r e o per rus o per qui eep qu%. t i pobr-í metge del poblé, poc mes que un Vtíterinarl, >B «agotar totrí e l s seus coneixenifcnts medies. La bona gent áa l * h o s t a l , animats p . r une* quwntes l i r e s cue em trabaren a l a c a r t e r a , es car regaren de paciencia donan t me j a per acabat. I ei no arribo n p a r l a r cátela no em s a l v o ! . . .

TA'

*iATSi L

entenien?

hüSSETí Jn ho v e u r a s . . . Per a o r t , en ruta cap K Tirana, passa per a l l í un raetge d*origen roiaaoea. Lavant el mer&vellameint ae l ' h o s t a l e r , el met^e Va entenare 50 iue cíela*

"Aquest home ás catfil^!"

va o í r . Mingó no v:. saber quí volia d i r , pero rija»

sembla que em aon% c a t e g o r í a . £1 metge romanes m tragué de p e r i l l i mÉSatrntomsom d'aleehoreB enja aquells albanesos am t r e c t a r e n ti*-lio mís be. La convavleac^ncia pero, fou interminable. I f . l l e t s de liéu

, en l a feblesa que vaig quedar, a l i o p í que fou sof rimen t i Voshltres ací parleu d'enyor&nja! A l l í us heuria volgut veure! No em ..-o di a traure uel cap al record de lt; neva pobr« inare i de l e » cose»

más i n s i g n i f i c a n t e del meu poblé, de cuan era p e t l t . Alfcshores vaig coa remire, que t o t 1 és¿er un bohwiii eiapeaemit, al cor portav* l^estimaciá de C a t a l u ñ a - TAnKATSi Lncert -n3 feras plorar! Jo BeBpre ho he o l t que, a l fons, ete un sentlmentall ( a Hogent) Ah, i aneu uab comptet e l us descuideu, el hosr.et us úesbancarH com a poeta! No 11 heu s e n t í t nu.i r e c i t a r l e s cobles e s c r i t o s jer e l l ?

i l e s a e l s " e s q u e l l o t s a l vidu"

hOSStT: Que t ' a o p a t o l l e s , ara?

TAlhATSl ho diguis que no! Hi ha a q u e l l a s aele " ^ que fan morir de r i u r e t

fíÜbSETi (a Tarrats) Si estJis una mli:a begut, )OtF«r s í ! (a Kogent) Son una bajwjiada!

Veraoy d ' e s t a r per casal

hÜGENTt Els versos bumoriütes df. reguáes teñen el aeu Bftrlt. I «E un¡- branca ÜO l a l i t B - r a t u r a catalana aiala.ursda.'acnt poc c u l t i v a d a . Celebro a;:bor que BOU una mica poeta!

nUü¿;ET:

Un poeta fie pa eucat amb o l i t . . . De JQVÜ m'ngradava l l e g i r el f a c t o r ue Ví.llfogona, i em

peaeo que és d(elú6hores que tinc tan a f e c t e a l catfilV,.. I voleu que ue dlgui

una c o s a ? . . . Anant peí Dn5n, no m

ha vagat de l l e g i r geiree l M b r e s . S i alguna

TAiütATSx

ragítda ho he intentat, m'he quedat adormít a lee paques pagines. Per?), cada volta que m'ha caigut un iiibrw cátale a les íaans^ l ' h e derorat d'un^ tirada.

Üempre m'encanta veure que en cátala es poden oír tan be totes l e s coses.

(¿uan llegeixo escrita en castalia om semblen només un Dtíguit di? y&raules, parauleB, 1 paraules. En cátala cade cosa que llegeixo s ^ b l e cue m ttrribi al í'jna uel cor! Qu% ho fa?

£s el que uoia no í'tt ¿jaire. Kl ceatullX pot raolt «ovino fVcilment degenerar en verbosiwt. fcs un idioma tenüent a la prolixiLat; un idioma singuiíiraent iaeel per parlar raolt i no oír res. fer a l t r a ba.de, el castell?^ qu e e "

llegelx a Catalunya és de jüatacada, cteixatat. t i cntala, en canri és per naturaleaa un iuiuraa aée contlugut. Danés, quiilsevol cosa un catuds, l i n t l a l i t e r a t u r a populnresca, s*iubla escrits embutía** mee s e n l l t de responsíibilltat.

Hoo diría que 1'autor hi posa mes esp&rit, zuáe uignitat, mes amor propi.

Es una qüestiá noral, com mcltee coses cu el ^íoviuent cstcJ.ani.sta.

Perb, el cátala que evui 6*estila - i peruoneu que us hi impliqui, ande hogent - üe vegadas ' s agttfat per la punta aaltj cabella. Hi ha mol tea paraules que jo no he o l t mai ea me Tida.

Es possible* Pero, heu de teñir en compte que, aegut tt l a uoninació castellana dü más Qe Qoscenta anys, el noGtre i aloma hfcvia arxibrir a an punt de degenerada gairebl t o t a l . Lb oesídifl i 1» inconsciencia haTia poi'tat el poblé a. parlar un cu tule cada regada mes lax i depeuperat. Molts encara no MMttt s'avergonyeix

ae parlar deseorOíuiament un aproximució Qel estala, fiortosanent, en el que ra ds segle s'ha posat er» peu un moviiatsnt per tomar a r i g o r i t í a r i A enrit-ulr al nostre idioma* Aquests mots que vos, amic TaiTata, no heu o l t mal, sin part d'aquest tiesor iaiomí^tic Cfatala que üetaTn j a a punt ae perare' s. KL menys que cada c&tfils Conscient pot fer Is poenr l a mica a'esforc necesaari per

tornar a incorporar aquesta rlquesa de lexic s i seu Tocstularl individual.

Potser, s í . . . - Pero, mentrestfint... Lis vos tres Tersos matelxoti. . . (interrompentj Que desbarres, ara?

Tu iiisteix els has c r i t i c t t l

Oi-itlcatl.. Alg>jna vegaaa he f e t brameta perqñe sempre teñen intenciá política, i Jb ssbeu que jo no hi Tull saber res anb l a p o l í t i c a .

enteneu por política?

erquefc a Tolteo í I

Qu% s í j o . . . be J o v e n e t j a rae»n f e r e n p e s a a r l e s ganeB quan, perquefc a r e c i t a r a "El M e s t r e O l e g u e r " , sm a e i e n que e r a d e i s de ln c e Da. Jío| I s política nomla servelx perqu*- ala catalana visque» sempre baraliats!

¿st-ju en BU error, iumset. Han passet woltefl coses d¹ en§& dais teiaps oel catala.- ni^me d1esparaenya. ATUÍ l a politice catalana és quelcom mes proluna, raes

s u b t i l , mes íntim. Una simple actitud mental pot constituir urui una. formidable acció ^olíticft. i'íirtits, organitíncions popuii^rs atiranufcüea, s'ha áemostrat que eren cosos secundarles, efímeres, potser ú t i l s en cert temsp, pero avui foca o'encenallfc sense orasa ni caliu. Ara $a l a conscienciü 50 t,ue compt*.

£1 si¡upl« f s t d'e" ser cátela, ae sentir-st; cátala nacional, és jt. un «cte [jolítlc, Allb priacipal avui, és cue cada cátala constitueixi un>: nfimiacio d»

l a ptitria, ue l a voluntat d'ísser l l i u r e » , deis drets a governar-nos tt> sal tres