era nòsta

Coneishetz era nòsta pagina \Neb?

Hè dejà ans qu'ena nòsta escòla auem ua pagina web a on podetz trapar tota era informacion deth cors actualizada.

Mos traparatz en:

http://www.xtec.net/centres/c5004929/

Unlltled Document MIUO§ofl lni('Hll'l f11pl

S'auetz dubte sus es activitats, eth foncionament o ben se mos voletz hèr arribar es vòsti comentaris auetz "links" que vos pòden ajudar.

Se voletz contactar damb nosati ac podetz hèr en corrèu electronic deth centre

[email protected]

EQUIPA DE REDACCION Coordinadora:

Rosalia Beltran Julian Equipa de redaccion:

Júlia Pérez Esteve Ester Martínez Palacín M" José Peremiquel Vizcarra Mireia Fabregat Bentz Tamara Sanchez

M" Angeles Écija Carrascosa Susana Vidal Subirà

Ramón Lara Moreno Carlos Moreno Vila Sandra Tarrafeta Botello Carmen BruaUa Girat Amparo Revilla Terceño M" José Lorca Martínez Núria Portolà Nart

Margarita Moreira Lavandeira Leopoldo Bonillo Granados

Collaboradors:

Tot etb Claustre Diboish Portada:

CEIPGARONA Diboish Contraportada:

Visita deth President dera Generalitat

Inauguracion deth Ceip Garona Dessenh grajic e Maquetacion:

Alèxia Grustan Vidal Imprimaria:

Anfigraf S.A.

Fotografies:

CEIPGARONA D.L.: L-644-02

Portada

Fòtos der estudi e paja web

Em.llna de redaccion e ensenhador Editoriau

Caracteristiaues deth CEIP Garona Distribucion orària

Conselh Escolar Gessudes de Tardor Deoana

Era castanhada

- .LV.L.L.L. 'conarés sus nutricion

Era hèira

Expausicion en Sant Joan d'Arties Gessuda tath mercat

Visita tara fabrica dera lan Concors de recitacion

Visita! tara bòrda

Visita des patqes reiaus La crèche farriw.ale Le sapin de Noel Manualitats de Nadal Discors de Maqràs Maqràs

Viatqe tà Barcelona Viaje a Altafulla

Visit deth President dera Generali auguracion deth CEIP Garona Viatge tà Almacelles

Viatg'e tà Cambrils U ne sauris verte

Entrevista Angelina Cases Escrit Angelina

Hèsta de Nadau St. Vicenç

Comenius Obelix

Jornades de salut

Carnpanha d'esquí escolar Nos encanta el nuevo Cole Concours ORATOR

Sant Jòrdi

Setmana dera Solidaritat Esvagarnents

Viatge Planes de Son

\Cqt

e

P3/P4 Dia det arbe Contraportada

3

I ^{E a ftfa rí wlè.t-a}

:::1 ¡-··-·-- .•. --·-··-¡

I Z fam6 safiJ{irccion o/ue

VOJ

("'esenfi "!Jues{ nau IJ(Iem¡lar I

CC ^I déra nòsta revista "'Era Mainalèra ': en cors escofar /u 'auem, ara I

I {in, esfreaf es naues insfa!Tacions rfeth C:E.?'P {jarona. I

Pendent (òrça ans a estat enfà fotí nosatí un désir (òrtament sentut

• I CC I

c • • •

l- I

• I

•

dé polèr c/úpausar l'u es instaffacions coma

CI_!}

u estes /u e mos

1

permetessen èster fotí amassa e, afh défà, complar tam6 espaciJ

sufsents entà cala activitat 1lué ac podem hèr e pensi /u 'exprimís/ui I

et!; pensar dé fotí se I!Jui /u 'efh resuftat dépasse dé 6on fròç ao/uerò /u

'imC~_Jinauem.

1lra o/ue mos tòo/ue a fofi nosa

fi,

afumnes, professors, pairs, mairs e tota era rèsta lera comunautaf elucafiua, l'emp{e_Jar-

fes en 6enepci l' ao/uerò /u 'a de èster eth nòste principau prèfzhèt- era elucación e {ormacion les maina!Jes e mainades, en tot cofa6orar es uns tam6 es autí en{à arfénher de mefhorar-fa cala via!Je mès.

'En Cljuesta revista fraparafz un recuefh de tot çò /u 'a passat pendent et!; cors escofar: actívitatJ, via{_Jes, hès{es, cefe6racions, ades cliuèrsi, .. . eca.

1Jemori o/ue vos

C~_Jradé

a fotí e o/ue fa fiB_JB_Jafz, lera prumèra ara

• •

• I

• I

f1111111 1 larrèra prja, tam6 pfaser. I

~ . ^I . ^I

I 9úfia Pérez I

1

1

1 1Jirecfora

- ·-··-·-- ..• --·-··-·

4

11.1

u ~

ca:

~ ca:

u

Ei un estudi public plaçat en Vielha .

Eth Centre compde tamb dues aules d'Educacion Especiau, ua unitat de Supòrt Específic ara Educacion Especiau, ua aula d' Audicion e Lenguatge, dues aules de Plan d' Acuelhuda, una aula d'informatica, bibliotèca, gimnàs, sala de psicomotricitat, dues aules de ciéncies, aula de musica, aula d'audiovisuaus e pati curbèrt.

Es objectius generaus deth Centre, cossent tamb eth Plan d'Autonomia, son:

*Redusir eth fracàs escolar de toti es escolans entar aqueriment des competéncies basiques.

*Potenciar era coesion sociau en tot hèr a servir ua formacion dreçada entà ua ciutadania responsabla.

*Mielhorar era qualitat de vida en tot trabalhar contenguts restacadi tamb era comun1cac10n audiovisuau, era educacion tara salut, era coeducacion e era educacion ambientau.

*Refortilhar era coordinacion enter Primària e Segondària entà arténher era coeréncia deth procès educatiu e era mielhora des aprenedissatges des escolans.

Eth Centre a un pròjecte educatiu que garantís eth plen desvolopament des capacitats físiques, intellectuaus e emocionaus des alumnes, en tot premanir-les entà ua vida plia e feliç.

Aplique ua pedagogia activa en tot trabalhar per projèctes:

5

-Projècte Competéncies Basiques.

-Projècte de lengües estrangeres -Projècte lingüístic:

Activitats e servicis

Revista "Era Mainadera".

-Projècte Plan d' Acuelhuda e atencion ara diuersitat.

-Projècte Coordinacion Primària e Segondaria.

-Projècte informatic.

-Projècte de Comunicación Audiovisuau "Emplec des TIC e des MA V enes aspèctes educatius, sociaus e curri cular".

-Projècte PECA

-Projècte Salut e Riscs Laboraus.

-Projècte de reutilizacion de libres de tèxte e materiau didactic.

Era lengua veïculara e d' aprenedissatge deth Centre ei er aranés, lengua pròpia e oficiau dera Val d'Aran. Eth catalan e eth castelhan tan ben s'impartissen, entà arribar a auer un coneishement parion des tres lengües oficiaus.

Etb francés s'impartís dues ores setmanaus a compdar de P5 d'Educacion Infantila e s'impartís tanben en aguesta lengua er airau d'E. Plastica a compdar de C. Miei.

Ath delà s'impartis er anglés dues ores setmanaus a compdar der inici deth Cicle Miei en tot impartir tanben en aguesta lengua era E.

Física a compdar deth C. Superior.

Eth Centre tanben aufrís eth supòrt der EAP tamb psicològa e logopèda.

Es servicis escolars qu' aufrís eth CEIP Garona son:

- Transpòrt escolar.

- Minjador escolar.

DISTRIBUCION ORÀRIA TATH CORS 2oo6-o7

ORARI EDUCACION INFANT/LA

Intercomunicacion e lenguatge P3-P4 PS

Lengua Aranesa 4 4

Lengua Catalana 2 2

Lengua Castelhana 2 2

Lengua Estrangèra 2

Matematiques 5 4

Musica 1 1

Plastica 1 1

Descurbiment d'un madeish

Coneishement deth Miei Naturau 3 3

Psicomotricitat 2 1

Descurbiment der entorn

Coneishement deth Miei Sociau 3 3

Religion/E. Alternatius 2 2

TOTA U 25 25

ORARI D'EDUCACION PRIMÀRIA

C.INICIAU C.MIEI C.SUPERIOR

Lengua Basa d'Aprenedissatge 4

Autes Lengües 2-2

Lengua Aranesa 2 2

Lengua Catalana 2 2

Lengua Castelhana 2 2

Lengua Estrangèra (Francés-Ang1és) 2 2-2 2-2

Coneishement deth Miei Sociau e Culturau 2 2 2

Coneishement deth Miei Naturau 2 2 2

Educacion Artistica: Musica 1 1 1

Educacion Artistica: Visuau e Plastica 1 1 1

Educacion Fisica 2 2 2

Matematiques 4 4 4

Religion 1 1 1

Informatica 1 1 1

Tutories 1 1 1

Abit Lector 1 1 1

Comunicacion Orau 1 1 1

Estratégies Matematiques 1 1 I

Sensibilitat Artistica: Plastica 1 I 1

Sensibilitat Artistica: Musica 1 I I

TOTA U 30 30 30

6

ETH [ONSELH ES[OLRR

COMPAUSICION

Eth Conselli Escolar deth CEIP Garona ei format per:

-Era directora der estudi, qu'ei era Presidenta -Eth Cap d'Estudis

-Un representant der Ajuntament.

-Cinc representants des professors.

-Cinc representants des pairs/mairs des escolans.

-Un representant deraAMPA.

-Un representant deth personau de servici.

-Era secretària der estudi, que hè de secretària deth Conselh, tamb votz e sense vòt.

MÈMBRES

NÒM E COGNÒMS

Júlia Pérez Esteve

Leopoldo Bonillo Granados Rufino Martínez Cau Carmen Hidalgo Terrón Rosalía Carracedo García Sonia Sala Vergés

Luisa Estévez Sans Ma Pilar Luque Morilla Marta Castet Zamora Eduard López Cid

Cristina Antillach Camarasa Maite Bayo Busquet David Bernal Cortezón Ramón Lara Moreno Cristina Enseñat Beso Lúcia Mas Garcia

Ma José Fernandez Anglada Ester Martínez Palacín

FONCIONAMENT

CARGUE

Presidenta Cap d'Estudis

Representant der Ajuntament Representant deth PAS Representant des pairs Representant des pairs Representant des pairs Representant des pairs Representant des pairs Representant des pairs RepresentantAMPA Representant des mèstres Representant des mèstres Representant des mèstres Representant des mèstres Representant des mèstres Representant des mèstres Secretària

Eth Conselh Escolar deth centre s'amassarà un còp ath trimesadèr e tostemp que lo convòque era sua presidenta o ac sollicite aumens un tèrç des sòns mèmbres. Ath deià se harà ua amassada ath començament e ath finau deth cors.

Se sajarà qu'es decisions se prenguen per consens. En cas de non èster possible se determinarà era decision per majoritat des membres presents.

Era convocatòria des amassades ordinàries e extraordinàries serà manada pera presidenta tamb era auança sufisenta a toti es mèmbres, ath deià era documentacion de besonh qu'age d'èster objècte de debat, e en sòn cas d'aprobacion serà ara sua disposicion.

7

CICLE MIEI:

GESSUDA DE TARDO

Eth dia 29 de

Seteme,

es escolans de Cicle Miei realizèrem ua gesuda tath bòsc deth Portilhon. Er objectiu siguec conéisher aguest espaci naturau protegit era sua vegetación e es sòns animaus.

Gessérem dera escòla damb dus autocars, amassa damb es nòsti professors e cinc monitors de Depana.

Arribàrem tàs nau e mieja ; mos despartirem en quate grops e pugèrem en tot caminar enquiath Clòt de Baretja.

Peth camin, en tot profitar deth bòsc e des montanhes cerquèrem rovelhons, pets de lop, ceps, barbes de capuchin, falgueres, ... e observàrem pins ne

res , auets, casses,

hais, mossa e diuèrsi arbilhons. Tanben trapèrem petiti animaus coma hormigues ròies, cernalhes

8

p1rmenques, audèths, nins .... en tot estudiar eth sòn aspècte fisic, a on viuen, que mingen ... eca.

Dempús de dinar cuelhérem er autocar e tornèrem entara escòla.

Era experiéncia siguec plan positiva.

ENTÀ UA AUTA!

Escolans/es de C. Miei.

Carmen Brualla.

Amparo Revilla.

Eth dia 29 de seteme es

escolans/ es de cicle superior anèrem tara Artiga de Li n. Gessérem tàs 9 der estudi damb autocar enquià Es Bordes, on comencèrem era caminada pera montanha, e ara

començe era aventura! f

En tot arrir, parlar e planher-mos, arribèrem ath prumèr punt d' arturada. Eth desi rat esdejorar! f Un viatge ramplits

es estomacs, mès fòrces auèrem entà contunhar!

Ath lang dera pujada observèrem era natura deth nòste entorn e, gràcies ath solei es vistes siguèren plan polides.

Ara ora deth minjar compartírem experiéncies dera nòsta pujada e dempús joguerem toti amassa, mès

lèu se hèc era ora de tornar e sòrt qu' eth camin hège baishada pr' amor que toti èrem fòrça

cansats.

E patim, patam, patum, tara escòla en autubús!

9

octobre es escolans de cicle iniciau . Conangles entà observar es canvis que pendent era sason dera tardor.

aeSVC)IOt)eC

damb era guida de quate

""no.u.1-." ... c.o

ara mainadèra coma

rtn-ni'IIAKm,.'l'

J~~n«-~~~~

animaus ena montanha, rs tipes d' e respo

1---c'-~:-~.

es .

1:::.-:::::~: ^... ~-!=~"u.~ ^__ :Gpñgt%nG1~

as

;Ji!_ai~afges

u ^{e _ Qfr-i --}

-pfobl~mes )lmbi~taus.

_ Es tèmes tr-actadi

~~~~§~~~~~~~~::!,~ principaument virèren ath tom dêth gran problèma

des animaus en perilh d' escandiment en tota era planeta e, mès en detalh, centradi enes que patissen aguesta menaça ena Val d'Aran, coma per exemple:

eth Cabilat, era Cemalha Aranesa, era Rola1ia Alpina ... eca.

Tanben hèren referéncia as disparièrs Parcs Naturaus, on se vò arténher era recuperacion de fòrça d' aguesti anima us, pr' amor qu' an de beso nh ua especiau proteccion.

Er espaci utilisat tà desvolopar era activitat siguec era aula de sciéncies, pr'amor que dispause d'un equip audiovisuau apropriat entara realizacion d'activitats d'aguest tipe.

- - - 11

ERr\

Cr\STr\N r\Dr\

- - - 1 2 - - -

Ja arribe eth mes d'octobre, damb era tardor e ...

es sòns cambis de color.

Pendent es prumèrs dies demoram ERAHÈIRA,

tamb fòrça illusion.

Ei un dia plan diferent lr-]""'~

-.::;~,..,....~~·~(~<.'>-a,...(l pr'amor, que Vielha,

Gent que passege de naut tà baish.

Gent que se despartis per toti es carrèrs.

Gent que cerque enes paradetes joguets, roba, animaus e ...

d'autes causetes.

s'aumplls de gent

Nosati peth maitin, anèrem tath recinte heirau,

e ... aquiu vedérem un pialèr d'animaus:

oelhes, vaques e tanben shivaus que mos semblèren

fòrça .

ETH SHIVAU DE HEIRA -..

Dempús de tot er ostieu ena montanha, me trapè tamb una susprèsa, eth mèn amo Miquèu arribèc en prat tamb un camion plan gran.

- Què volerà aguest òme?

pensaua jo, que sò un petit shivau e non sai pas a on vau.

En plena tardor a on mos pòrten?. Non enteni arren.

Mos calèren laguens deth camion. Ath cap d'ua estona arribèrem en un pòble: plen de gent, fòrça cavales, vaques e shivaus.

Me trapè tamb un gran shivau e li preguntè:

-Què hèm aciu?

E eth me responec:

- Guarda, jo hè fòrça ans que vengui, mos deishen aciu tot eth dia e se li agradam a

quauquarrés, paguen uns sòs per nosati e se mos empòrten.

•

15

A un òme li agradè fòrça, paguèc 700 euros per jo e se m'emportèc. Entà anar tara sua bòrda passèrem per totes es parades; de ròba, jòies ... , mès ua de ben estonanta, ère plia de mainatges. Eth mèn crompador decidic arturar-se-i: toti es mainatges èren plan contenti, m'espliquèren que hègen ua tòmbola entà guanhar sòs tath viatge de finau de cors tà Barcelona. Eth mèn nau amo i crompèc dus "Boletos", li toquèc ua batedora e ua samarreta. Toti dus mo n'anèrem plan contenti tà casa; a jo me deishèc ena bòrda e eth se n'anèc.

-Què serà de jo a partir d'ara?.

económicos.

EXPOSICIÓN EN LA IGLESIA DE SANT JOAN DE ARTIES

"LÉRIDA MOSAICO DE SU PATRIMONIO"

Durante la mañana de los días 23, 25 y 26 de octubre el alumnado de Ciclo Superior del CEIP Garona de Vi elba, visitaron una exposición organizada por los distintos centros de recursos de toda la provincia de Lérida, en la iglesia de Sant Joan de Arties.

El objetivo de la exposición era que los alumnos y alumnas conocieran un poco mejor las distintas comarcas de Lérida, acercandoles su arte, gastronomía, fiestas tradicionales,

espacios naturales y algunos de los recursos Toda esta información estaba recogida en grandes paneles con fotografias extraordinarias de gran calidad.

En todo momento estuvieron acompañados por el Sr. Frederic Vergés del Centro de Recursos

Pedagógicos de nuestra comarca, guien les hizo una explicación clara y amena de los temas tratados de cada comarca, frnalizando con actividades lúdicas para que los niños participaran activamente.

EXPOSICIÓN IPCENA

Los días 2 y 3 de noviembre también los alumnos de Ciclo Superior del CEIP Garona tuvieron la oportunidad de visitar la exposición "Los Espacios Naturales de las comarcas de Lleida", organizada por un grupo ecologista de Cataluña , IPCENA.

Ésta se llevó a cabo en la sala de exposiciones de Vielha.

16

En ella los nmos disfrutaron con la visualización de un video, donde se mostraban fotografias de espacios naturales con su fauna y flora característica.

A continuación la persona responsable de la exposición entregó a cada niño un dossier con actividades que tenían que resolver observando unos paneles. Los temas expuestos en ellos hacían referencia a la biodiversidad, el clima, la geología, la fauna y la flora, en zonas como la Depresión Central, el Prepirineo y el Pirineo.

Para terminar se realizó una puesta en común, donde los niños exponían sus ideas y aclaraban posibles dudas acerca de los temas trabajados.

ETH PASSAT 26 D'OCTOBRE, ERA MAINADÈRA DES CLASSES DES UTS, DES VAQUES E DES SHIVAUS HÈREM ERA VESITA TATH MERCAT ENT À VEIR E CONÉISHER ES FRUTS DERA TARDOR. EN ARRIBAR MOS PASSEGÈREM PES PARADES E CAMPÈREM TOTI ES FRUTS QUE I AUIE. UNS JA LES CONEISHIEN MÈS D'AUTI ÈRE ETH PRUMÈR VIATGE QUE LES VEDIEN.

CROMPÈREM: POMES, MIUGRANES, CAQUIS, PERES, ARRADÏMS, MANDARINES, KIWIS, ETC ...

PERA TARDE TASTÈREM ES FRUTS QU'AUIEM CROMPAT E SIGUEC PLAN DIVERTIT CAMPAR ES CARES DES NÒSTI AMICS E AMIGUES EN TOT TASTAR-LES.

TUTORES DE P3 (LOURDES, MAITE E Ma JOSÉ)

- - - 17 - - - -

Es Escolans/es òe C.Miei 4au. Cors Visiten etb M usêu òera Lan

Eth dia 16 de noveme, peth ma1tm, es escolans/es de 4au mo'n anèrem entath Cap dera Vila tà visitar eth Musèu dera Lan.

Era prumèra susprèsa arribèc damb er aspècte dera bastissa; pràmor que semblaue ua bòrda.

Mès . .. aquerò non s1guec pas arren comparat domb tot ço que mos trapèrem en tot entrar laguens e ve1r es maishines, es

esturments que

emplegauen entà apariar- les e entà trabalhar era

expliquèren fòrça causes sus es ahèrs des nòsti dauancèrs, en tot çò que hège referència as oelhes e ath procès de trabalh dera sua lan, des de tóner enquia tricotar.

Mos shautèren fòrça totes es maishines e... se voletz saber coma se diden, auratz de hèr eth recorrut der hi u en:

ETHJÒC DES MAJSHINES.

ESCOLANS/ES 4au A e AMPARO REVILLA.

18

Et Jòc des maishines

---19---

Mora Salinas-4au A l Gómez Alvarez-4au B Santana Moga -4au C Montserrat Mateu - Sau Anna Calero Verdeny - Sau

Laia Tomàs Rubió - Sau Cristina Castet Moreno- Claudia España

Adrià Vidal

VISITA TARA BORDA '

SEN D

TO

Eth dia 23 de Noveme de 2006 es escolans e es escolanes de 3au, toti amassa, tomb es nòstes tutores, Clnèrem a visitar en Vielha era bòrda deth sr.

T

omèu.

Vedérem era part baisha, a on viuien es anitnaus

pen~

eth temps que i auie nhèu e gèu enes montanhes d'Aran.

Observèrem fòrça esturments de trabalh es sues etiquetes":

gripia, jaça, horca, dalha, canaula, joata, paer, tringòla, esquera; ua comada entà ar, eth rastilhèr a on se metie era èrba, ua un tractor.

Pensi

qu'

aguesta gessuda gu'

siguec divertida e aprenérem

r

~/ Planvoludi Reis Mags

d'Orient, èm es mainatges e mainades de

Cicle Iniciau deth

CEIP Garona. T oti volem

qu' era mainadèra non agigue

+I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I 1-

Le gout des crèches est attesté en France dès !e XVIIe siècle. Dans les maisons aristocratiques et bourgeoises, on voit apparaitre des préfigurations de la crèche domestique, sous la forme de boltes vitrées décorées, appelées grottes ou rocailles.

On y trouve des représentations de l'enfant Jésus, ou des scènes de la vie du Christ et des saints. Les figurines, réalisées en cire, en mie de pain ou en verre filé, apparaissent dans un décor imaginaire de fleurs, de cascades d'animaux évoquant !e paradís. Les crèches napolitaines connaissent notamment un grand succès.

A vec l'apparition des santons provençaux au XVIII e siècle, la crèche familiale prend davantage d'envergure, certaines comptant même parfois une quarantaine de personnages différents.

Au Québec, la crèche de Noel faisait déjà partie de nos traditions religieuses au début de la Nouvelle-France. Toutefois, c'est seulement à partir de 1875 qu'elle commença à pénétrer dans les maisons et à s'intégrer aux usages familiaux. Avant même qu'on prit l'habitude de dresser un sapin de Noel, la crèche occupait déjà une place de choix dans les intérieurs domestiques.

La coutume de monter une crèche sous le sapin se généralisa au cours des années 1930.

De nombreuses famílies confectionnèrent elles-mêmes des étables pour abriter les personnages achetés sur le marché. Par la suite, on vit apparaltre au pied du sapin les villages, constitués de maisonnettes dispersées autour de la crèche.

---1 I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I

^{1 ....}

23

L'arbre de Noel regroupe plusieurs symboles montrant les

r-=~~~~:~r.~~l'.:!':'!l richesses que nous offre la nature : la lumière, les anges, les fruits des vergers, des champs, de la forêt et de la mer. L'étoile qui brille à son falte annonce la fin du voyage, le havre de paix.

Au Xle siècle, on présentait des scènes appelées Mystères, dont celle du Paradis fort populaire durant l'A vent. Gami de pommes rouges, un sapin symbolisait alors l'arbre du Paradis. Au cours du XV e siècle, les fidèles commencèrent à l'installer dans leurs maisons, !e 24 décembre, jour de la fête d'Adam et Ève.

Toutefois, le premier arbre de Noel tel que nous !e connaissons, mais sans lumières encare, serait apparu en Alsace en 1521. 11 fut ensuite introduït en France par la princesse Hélène de Mecklembourg qui l'apporta à Paris en 1837, après son mariage avec !e duc d'Orléans. Au XVIIIe siècle, la coutume du sapin décoré était déjà bien implantée en Allemagne, en France et en Autriche.

En 1841, !e prince Albert (originaire d'Allemagne), époux de la reine Victoria, fit dresser un arbre de Noel au chateau de Windsor, en Angleterre. De la cour, la mode du sapin de Noel se répandit rapidement chez la bourgeoisie et se propagea ensuite chez les gens du peuple. À l'époque victorienne, un beau sapin de Noel devait avoir six hauteurs de branches et être posé sur une table recouverte d'une nappe de damas blanc. On !e parait de guirlandes, de bonbonnières et de fleurs en pap1er.

Son introduction au Canada se fit vers la fin du XVllle siècle, avant même qu'il ne devienne une pratique courante en Angleterre. Les divers éléments servant à son omementation furent d'abord conçus à la maison, avant d'être produïts en industrie. Au milieu du XVIIe siècle, l'illumination du sapin se faisait au moyen de petites bougies.

Elles seront remplacées, au début du XX e siècle, par des ampoules électriques. D'autres variantes, tels les sapins extérieurs et artificiels, apparaltront au toumant du XXe siècle.

24

MANUALit DE NADAL

S'apropen les vacances de nadal i és un bon moment per fer manualitats i compartir una estoneta agradable tots junts.

A continuació us expliquem els passos que heu seguir s1 voleu fer aquest Pare Noel tant sim à ·c.

Material

• Plantilla d'un Pare Noel.

• Llapis.

• Pintures i pinzells.

• Purpurina.

• Rotuladors dobles platejats i dorats.

•laca.

•Cola.

• Un mirall de 5x5x3 mm.

Passos a seguir:

Primer de tot, la senyoreta ha dibuixat amb el paper de a la fusta, i l'ha repassat per sobre amb pintura neg començat a pintar el Pare Noel. El gorra, la jaqueta i Les mans i la cara de color rosa. Els ulls de color les celles, el bigoti i els ornaments de la roba de color negre.

Un cop pintat, amb rotuladors dobles hem signat.

Ja gairebé per acabar, hem posat en la fusta i hi hem empegat el

25

el dibuix de la plantilla leu. Tot seguit, hem

ant~alnrtc:: de color vermell.

marró. La barba, les botes de

,.1,1U~>,cn i l'hem

Aué 16 de hereuèr der an 2007 toti es escolans e professors

deth CEIP GARONA de Vielha te jutjam per, totes es causes mau hètes que mos an passat.

Te jutjam:

Per toti es desastres qu'auem auut aguest an:

as cambiat es sasons e mos as trastocat es emocions.

Teju~am:

Pr' amor es òmes cada v1atge èm mès guiterosi, pr' amor es coches acostumam a em plegar

damb es sòns bums nerosi en lòc deth transpòrt public agarrar.

Te jutjam:

Pr' amor maugastam era aigua en hèr causes d'òci

en lòc d'usar-la entar adaiguatge que toti l' auem mès de besonh.

Te jutjam:

Pr' amor se cauhe era tèrra per culpa des òmes e cada viatge i an mès gas1 que produsissen

er efècte ivernacle e era ploja acida.

Te jutjam:

Oh, Magràs, Magràs, que podem hèr tamb tu?

qu'en compdes de nheuar en iuèrn hè mès . - - - - bon temps qu'en primauera.

Te jutjam:

Permetes qu'es coches, es fabriques e es

cauha ges mos contaminen er ^êllil mb_~..,..,-:o~:-:-;-:-,-;-¡~lli""\i'~~

bums toxics, e er aire non sigue pur. iJJ..LW~~J+.l~~~.loloòi!Hitij

Te jutjam:

Deishes qu'es avions e es aerosòls contaminen etb cèu e despareishe era capa d' ozon e mos

filtren es arrais solars que mos hèn mau.

Te utjam:

Cada dia manque mès era aigua, es zònes polars se deshèn, es animaus non saben s'emigrar, es

ò s sense nhèu no podem es uiar, e com era tèrra sauvar.

Que toti sa m de rec entara tala des arbes des Aconseguí

e

26

We started the journey very

early at 7.30 and arrived to Lleida at 11 o'clock.

In Lleida we visited " La Seu Vetla"

and after that went to lunch in a park near the river.

Then took the bus and went to Barcelona. We arrived at 5 o'clock and visited " El Parlament" then went to "Parc GüeU" and there we ate an ice-cream because the weather was very warrn.

At 8 o'clock we went to the hoste! and had dinner.

On the second day we went to the "Aquarium" and we saw a lot o f fishes and worked about the sharks.

.:_:. ...

..

v v

v

..

"

After lunch we went to "Liceu

. _... . .

^.

"'

... . .

..,/ 'v

dinner and after that we went to

The third day was our !ast day in Barcelona and we went to "Cosmocaixa" and there we

touched and saw a lot o f interesting things.

After lunch we went to "Plaça Catalunya" to shc:JPPin&

some presents to our families.

At fi ve o'clock took the bus and came back THE TRIP WAS VERY FUNNY!U

30

Dempús d'ua net de nèrvis e quate ores d'autobus, damb ua parada tà esdejoar, arribèrem en Tamarit damb fòrça illusion e dispausats a gaudir d'aguesta gessuda.

Mos recebec eth director dera casa de colònies e mos expliquèc ues normes qu'auiem de complir

31

Dempús de dinar mos despartirem en grops tà hèr es talhèrs de nuds marinèrs e d'estudi des peishi.

Peth ser héremjòcs de net e mo' n anèrem a dromir en" blue house".

Eth dimars 27 siguérem en Tarragona e visitèrem:

eth musèu maritim, eth pòrt ,era "llotja" deth peish ...

Tanben passegèrem en batèu e joguèrem en un parc.

Peth ser barèrem fòrça e mos ac passèrem plan ben !

Eth dimèrcles 28, peth maitin , realizèrem activitas ena plaja e joguèrem a futbòl damb mainatges d'un aute estudi. Dempús de dinar agarrèrem er autobús entà tomar, vrespalhèrem

en Tòlva, e lèu arribèrem en Vielha.

A estat ua experiéncia que rebrembaram toste !

32

Eth dia 23 de Hereuèr de 2007 eth President dera Generalitat Josep Montilla visitèc es installacions deth nau CEIP Garona, en tot escotar era actuacion dera Corau Garona e eth parlament des escolans deth centre. Ara seguida dirigic as presents ues paraules a on exprimic era jòia pera pròplèu inauguracion dera naua escòla e toti es beneficis que supausaurà eth nau edifici entà tota era comunautat

ucatiua.

--- 33 ---

-1/ut.m,

r¡aur1it

taM/,. tofu u~ aJa.,t rJ¿

piafa

f»>lll1,

u ciAa.

~ t.IJa)/a rJ¿

piltait.¿,

~""' ~, ~

... A fAaptAun, I

'IJ,+p~ut,t:J¿ '~"/.~~

u piA-

ur,aMpa~tAa~

tAt, rJ¿

27

~,

rp.d

!Ju,J

~OA!Ju, ~

jà<:d-

^rJ¿

nd,

rl,a,cu , o.cu.ti/li,,

IJaúu,, ~r/¿ ~,

putLwia

Uf, I'IUI/IO.U,, t.CQ,., t. fDt O.ÇÒ. ~

d'UA

~

p/oA

&,.

N(NI,

^{fUUAI, au,u,t}

f.un.pd. d'uu¡ii.tjo/lrmt».

M' Angels Ec1ja Maite Pedarrò Carmen Lopez Cònchi Puente

- - - 3 7 - - - -

- - - 38 - - - -

ENTREVISTA AANGELINA CASES

Perquè va decidir dedicar-se al món de l'educació?

-Perquè m'agrada molt ensenyar a aprendre.

Li agradava anar a l'escola quan era petita?

-Molt

Té algun record especial d'aqueDa època?

-Si m'agradava molt jugar amb les companyes, fer ballet, teatre i cantar.

Quant temps porta dedicant-se a aquesta feina,?

-40 anys.

On va començar?

-A Vilamós, el setembre de l'any 1966.

I al CEIP Garona quants anys hi ha estat?

-24 anys.

A quin curs li ha agradat més treballar?

- M'ha agradat treballar amb els més grans, perque em sento molt bé amb ells.

Hi ha hagut algun moment en que pensés no puc més i es plantegés deixar d'exercir?

-No.

Quins són els millors records de tots aquests anys?

- La relació amb els mestres, alumnes, i la relació de treball amb tots els mestres.

Per quin motiu va deixar la direcció del CEIP Garona?

- Considero que 40 anys de treballar està molt bé, que cal deixar pas a la gent més jove. També vull disfrutar de la família, de les meves netes.

Trobarà a faltar l'escola, els companys?

-Si.

Li hauria agradat estrenar la nova escola ? - Ja vindrè el dia de la innaguració

Quins plans té per aquesta nova etapa? Que li agradaria fer?

-No n'he fet cap. Però vull disfrutar de la familia i fer coses que abans no tenia temps per fer, per exemple viatjar.

39

Text: Núria Portolà Fotos: Alumnes de 6au

Fòrça gràcies,

Eth dia 31 d'agost d'enguan acabè eth mèn camin de mèstra en aguesta Val tant estimada, prumèr tres ans en Vilamòs, dempús tretze en Vilac e, fin finau, vint-e-quate en Vielha.

Quan arribè en Vilamòs auie 20 ans e tota era illusion entà ensenhar e apréner, sigueren ans d'esfòrç, mainatges e mainades de totes es edats, calie premanir eth trabalh entà qu 'aprenessen toti ath còp, a ritmes e nivèus desparièrs, al u gar era estufa de lenha, escampar ...... non au iem especialistes e er escolanat demorau e en estudi enquiàs 14 ans.

E peth ser ensenhaua a tres adults a liéger, escrí uer e compdar.

Dempús dètz ans en Vilac, era escòla ere dubèrta a toti. Entara hèsta de Sant Vicenç es mainatges passau en peth pòble tà cercar veus, langoïsses ... e tamb eth supòrt des mairs premaniem dinar entà toti en estudi. Tà Nadau hègem "Es Pastorets" ena sala der Ajuntament. Tan ben anèrem ua setmana a esquiar en Vaguèira. Sigueren uns ans a nivèu personau fòrça importants. Me maridè ena glèisa de Sant Fèlix e en aguesta madeisha glèisa i batièrem es tres hilhs.

Es darrèrs ans en Vielha, eth c:ca~p~-~lò~c~~~~~:~~~!

der aranés ena escòla, partí Q.i

Era Mainadèra, in hèstes, natacion,

Des mèns e graït: dera sua

hèt e dera sua implicaoon e 1 on en projècte educatiu deth collègi. Dera diversitat, de manères de hèr e de pensar, sò aprenut fòrça.

Arregraïsqui as Institucions e Entitats: Ajuntaments, Conselh Generau, Glèisa, Espitau, Guardia Civil, Mossos d'Esquadra, Bibliotèca, Vaguèira ..... era sua ajuda, plan importanta e contunhada en procés educatiu.

Ath Departament d'Educació : Inspectors, Directors Territoriaus , CRP vo1 arregra:ir es sòns conselhs e emparament.

E entà acabar vos encoratgi a toti a gaudir deth nau estudi, a avalorar es recorsi umans e materiaus gu 'auetz, e sustot guardatz es causes en clau positiva e, hetz tot çò de possible entà víuer crasi.

Angelina Cases Andreu

Etb dia 22 de gèr pera tarde, es escolans detb Collègi celebrèren era bèsta de Sant Vicenç. Participèren enes balbs es mainatges de 4au, Sau e 6au. Eri madeisbi premaniren es coreografies des desparières cançons.

Dempús toti minjèren crespètbs e pastissi. Siguec fòrça divertit.

- - - 43 - - - -

....

!!!:.·.·

l_ __________ _~~~

1- HELLO. MY NAME'S OBEUX. 2- I'M TWENTY-FIVE YEARS OLD.

3- I UVE IN A GAUUSH VILLAGE.

4- I'VE GOT A SMALL WHITE DOG.

5- I UKE VERY MUCH WILD BOAR. 6- MY BEST FRIEND IS ASTERIX.

7- ON FRIDAY 16th FEBRUARY I PLAY IN THE CARNIVAL PARTY. 8- IN THE MORNING I DANCE WITH: "CAT WOMAN", "BATMAN",

"THE INCREDIBLES" AND "THE BARBACASSI" IN THE SPORTS CENTRE.

9- THE ARANESE SONGS ARE WONDERFULI

10- IN THE AFTERNOON MIDDLE CYCLE TO USED MAKE-UP. 11- TEACHERS, THE GARBERA CHARACTERS AND PUPILS ARE FANTASTICI

12- I ENJOYED A LOT WITH THE COSTUMES OF GARONA SCHOOL.

- - - 45 - - - -

I I

I

-

BYE!BYE! FRIENDS.!

GOOD TRI\. VEL ON FOOT!

VERY NICE!

SEE YOU FRIENDS!

HAPPY HOLIDAYS!

CHARACTERS

LONG LIYE TO WILD ANIMALS!

HI! ARAN VALLEY. THIS IS A DIFFERENT ADYENTURE!

A NEW COUNTRY A NEW SCHOOL

-WRITERS & CARTOONISTS: " MIDDLE CYCLE "

-CO-WORKERS: SONIA ROMERA & CARMEN BRUALLA

--- 46

JORNADESD

Eth Cicle iniciau recebec as

ínf'·•~~~t~

Espitau de Vielha qu'explttJue.-.

mainadèra coma s'au ien de "Ull•'•

hèren de forma teatrau e

~tiC!-FN

fòrça.

Fin finau. dèren as un diboish. d'un gojat en se. e lo pintèren.

Prumèr cau banhar aigua. Començam cap. en tot

^{~.:;;,.,un"J:}

aurelhes.

DelmDt¡¡s

Ara

seguida mos portèren ua bròssa de dents e mos ensenhèren coma cau lauar-se es dents sense desbrembar

era lengua.

Carlos Moreno e Ramón Lara.

--- 47

JORNADES DE SALUT

escolans de es abitudes ubet, pediatra sus aguest

- - - 48 - - - -

PANHA D'ESQU

Un an mès etb CEIP Garona de Vielba a desvolupat era sua campanba d'esquí escolar. I a un arrepervèri que ditz "er iuèrn non ei pas baciu, se non ei dori u qu 'ei tardi u » e atau qu'a estat enguan, er iuèrn a arribat tard, mès a arribat.

Alavetz que, pendent lèu toti es dimèrcles des mesi de gèr , hereuèr e març es escolans detb cicle superior qu 'a tau ac an desirat an au ut era possibilitat, ben d' apréner o ben de perfeccionar aguest beròi espòrt que non toti es endrets an etb privilètge de poder practicar .

Non mos cau desbrembar d'arregraïr a toti es organismes, particulars e mèstres que hèn possible arniar era activitat entà deuant . Etb dia 28 de març se dèc per finalizada era campanba d'es qui escolar tamb era dejà tradicionau corsa, es resultats dera quau vos adjunbem ara seguida:

CLASSIFICACION CAMAPANHA D'ESQUÍ ESCOLAR IUÈRN 2007 CEIP GARONA

NIVÈUA:

MAINATGES:

lèr KRIEDERMAN FELIX KARL 00:36:28 2au SIMOIS RINCON MANUEL 00:58:97 3au VILONA CERVANTES IZHAK 01:17:44

MAINADES:

lèr CASTRO POSE IVANA 00:38:95 2au PROFITÓS CASAÑÉ ANNA 00:45:43 3au DUAR TE PEREIRA ANA 00:51 :26 NIVÈUB:

MAINATGES:

1 èr REY GONZÀLEZ GERMAN 2au VIDAL CAMPO ADRIÀ 3au ALBACETE PABLO MAINADES:

1èr RUFASTE BUJEDA CARLA 2au DOMINGUEZ AINHOA 3au MOREIRA MELISSA NIVÈUC:

MAINATGES:

00:34:86 00:35:07 00:40:22

00:34:45 00:35:46 00:35:91

lèr BARCELÓ PATACSILBRYAN00.28:76 2au DEOBARRO MARTIN PEDRO 00:29:35 3au RODRIGUEZ BOUZAS MARC 00:30:70 MAINADES:

1èr RIBES MARTINEZ LAURA 00:28:14 2au ANTONI GEMMA 00:30:29 3au MARTIMPE PEREIRA BELEN 00:31 :62

,

NIVÈUD:

MAINATGES:

1èr CALBETÓ ANTILLACH IGNASI 00.25:38 2au CARNERERO ARGARATE PATXI 00:25:78 3au CONSTELADELRIO YAGO 00:29:10 MAINADES:

1èr PEREIRA NART ONDITZ 2au PEREZ FONS ZAIRA 3au CARTAÑA DUAR,TE SARA

NIVÈUE:

MAINATGES:

1èr RODRIGUEZ TERSA 2au MOGA NART MARTI 3au PENA VILA CHRIST MAINADES:

1èr PEREZ VILANOVA SILVIA NIVÈUF:

MAINATGES:

1èr ROS CASTET JORDI 2au VILLA GUIXOT LUIS 3au PUYOL CAUBET MARC

MAINADES:

lèr PARFION PETROV ANAMARIA

00:25:41 00:25:53 00:27:96

00.22:05 00:23:32 00:23:57

00:26:77

00.22:14 00:23:82 00:23:97

00:22:03 2au

3au

ESTEVEZ AGUIRRE MONTSERRAT 00:23:36

RIART SALA MARIA 00:24:33

Este colegio es muy vanguar·dista. El diseño me par-ece muy moder·no y peculiar·. El patio es

gr·ande y las closes muy bonitas. las closes tienen e legancia y las me sas de mader·a son

pr·eciosas.

Aquí todo el mundo dice que nos lo pasar·emos qenial.

Lorena Cabello 6°

El nuevo colegio es muy "chulo", gr·ande y también modemo. Tiene tr·es patios uno cubier'to y dos sin cubr·ir·. También tiene un

ascensor· y los posi llos son muy lar·gos. En el nuevo colegio estamos todos los de pr·imar·iajuntos y también los de educación

infanti I. Lo pe or· es que te ne mos que hace r· fil as. Las closes tienen muy buena vista y encima de las pizar·r'OS hay luces que nos perllliten ver· mejor·. Los lavabos estón limpios y nuevos. Cr·eo

que este colegio esta muy bien.

David Moreno 5°

51

<1Tonrours ®rator 2007.

Ürator est un concours de récitation en langue étrangè:.;e à niveau de Catalogne et qu' organise le « Departement d'Education »

Cet année les élèves de cycle supérieur, nous avons participé au Concours Ürator et nous avons expliqué la fête traditionnelle du

1

er mai et le brin de muguet.

Entre tous les élèves nous avons choisi à Claudia España pour nous représenter et faire le filmage de l'histoire.

Elle nous a raconté que e' est une expérience très positive parce qu' elle adore cette langue

1 le texte n'est pas difficile, il a été très amusant de

l'

enregistrer et ehe vous encourage à participer

l'

année prochaine.

Le 1 er mai et le brin de muguet.

Tu veux savoir de quoi il s'agit?

Le muguet e' est un e fleur en forme de clochettes blanch es qui sent bon l' arrivée du printemps et qu' on o ff re habituellement le 1 er mai, jo ur de la fête du travail, puisqu'il parait même que apporte bonheur, chace et joie jusqu'à l'année prochaine.

Cette tradition date de 1561, et e' etait le roi Charles X qui lança cette bonn e habitude d' offrir à tou tes les dames de la cour un brin de muguet.

Comme il en avait reçu à cette même date.

Bien plus tard, le 1 er mai fut décrété Fête du Travail.

C'est pendant la seconde guerre mondiale, en 1941, sous le gouvemement de Vichy, que cette date fut officialisée.

En 1947, à la libération, le 1 er mai devient un jour férié et payé.

Depuis, la plupart des pays d'Europe ne travaillent pas ce jour-là et tout le monde profite ainsi d'un week-end de trois jours à l'arrivée du beau temps !.

Et si vous recevez un brin de muguet, la journée peut être magique.

Élèves de Sixième cours.

Claudia España.

Ma José Lorca.

52

SANT JORDI 2007 '

Eth dia 23 d'abriu deth 2007 celebrèrem St. Jòrdi en Cicle Superior tamb ua naua activitat.

Consistic en hèr ua entrevista a tres persones qu' an escrit bèth libre o an guanhat bèth concors literari.

Ara seguida vos presentam era sua biografia.

MANUELAANÉ

Manuela Ané Brito neishec en Les er an 1963.

Licenciada en Geografia e Història, actuament ei adscrita ath Departament de Cultura deth Conselh Generau d'Aran. Membre dera Asociación Culturau "Es Corbilhuèrs" de Les, forme part deth grop de cançon e dança tradicionaus d' aguesta asociacion e s' encuede dera dinamizacion infantila e juvenila damb activitats de cançon, dança e teatre. Forme part deth grop de teatre dera Asociacion Lengua Viua.

Dirigic era òbra "Es Olives" damb qu' era escòla

"Alejandro Casona" de Les guanhèc eth concors ''Teatre a l'Eseòl ", rganizat pera ccio Escolara det "Congrés de Cultura Catalana" er an 99 .

Es comèdies que se recuelhen en aguest libre so escrites totes eres eiLClau d'umor, sense cap auta pretension que non sigue provocar era rialha e hèr a passar atn lector o ar espectador que les a vistes representar, ua bona estona. Totun, era autor hè a passar, lèt.L tostemp, un messatge de critica e ironia respècte de quag es actituds coma era i oc¡esïa, es an d'aparentar çò que non èm, era avarícia ... e qu'a via:tges aflòren en situa, 10 s dera nòst i a vidanta.

Aguestes òbres en aranés, (occitan d'Ara ) introdus:ssen tanben, lèu tostemp, personatges que parlen d'autes lengües, clar reflèxe dera s"tuq.cion d co tacte de lengü'es que se viu e s'a viscut tostemp ena Val d'Aran.

53

LOLITABESO

Lolita Beso Atés, neishèc en Vielha er an 1936.

Cofondadora en an 1973 deth Grop de dances St.

M~ de Mijaran. Composèc en an 197 4 es letres e bères cançons araneses, recuelhudes en M si d'Aran. Ei membre dera Fondacion deth

Etnologic des deth sòn inici. Guanhèc n ccésit d'aunor pera poesia ¹¹ Ara reina der

an 1976 e eth 1er prèmi d'aunor e un ¹¹ Boton d'òr"

peth trabalh "Testimòni des ba s e esturments aranesi¹¹ en an 1980 autrejats pera ndacion deth Musèu Etnologic dera Val d' ra . Participèc enes Jòcs Floraus dera Académia ariana de Lheida,

dera cançon "Era tèrra" cant sublim, popular e entrañabla ara nòsta tèrra. A participat coma escrivana e coma jurat en bèri Concorsi literàris de Mn Condó Sambeat. Era sua passion pera lengua e cultura aranesa, l'a manifestat tostemp enes sòns escrits e en ua prigonda, mès discreta, participación en fòrça ahèrs e actes sociaus e tradicionaus dera Val d'Aran.

PEPITA CAUBET

Dus ans mès tard participèc en damb era poesia ¹¹ Baricauba".

eth 3au. Prèmi tamb era poesia

e conselhèra tura deth Conselh Genera d'Aran pendent ans 1994-1995.

sua darrèra òbra publicada ei "Jacinta, casa e

54

23 d'-11/niu gan,t jYu:/i

f;t;lt; ~~I

23 d' aluiu,

^(b ~e,~ de,

p3

d~

~ ~

.Srutt jcwli.

f.it.A ~ ~ ^(j, ~ ^eb ~ ~'è/t.e,n

p/i,eb

de,~ ^e, ~

de, ~- PeAa, taAc/e, ~

!Ma

~ ~ de,

VieUta,,

^a, cm nwd-

~etA cond,e, de,

.Srutt ¡wu.

^{EA,~ ~ ~}

Ut, [(,t~-de,e,~(b~~-

- - - 56 ---

ESVAGAMENTS

Trapa es 15 diferencies , e mercà-les enes diboishi .

f/.

:~.li_. ~ '\

.·;()J?~

"o

~

'

'' ~'

. .

r~

David Garcia 3au C

I

SPI\JT y_~w s 1.@ ,.?) 'b_

~I

Andrea García 3au A

¡ ¡~

Bu.oc:.a, Ü» ~"'' ~ qt.V<> UeNo, SamJ, J<'YL<ii, ESCUDO

ESPADA ARMADURA GAFAS CASCO BARBA ZAPATOS CABALLO CAPA BANDERA CAMISA PANTALON

A' v z

A

s

'

M A

(

p

A G p

z u o v e

A A

( ~

A f p M A o w ¹

~ y f M

r ^l

5 ⁽

IV 1

( ( ( ( z ⁽

A 5 5 ⁽ A i

( p ( ~ : p ~

A A u l A A

~ ~ D IV~ 1 _~ A A o o ^I o ⁽ l

s

^{e 2}

^s

^p

l

s

^{1 ~} P!{J

o e ^{2 I o A A:}

A l o ^I IV f 6

--- 57 ---

Descorbis era paraula amagada en tot collocar era prwnera iniciau de cada paraula enes espacis. ¿ A quin personatge cerque mark? ·

Se <liWè 'ruo/rV ~ ~ ~ C<9llY\,(L e/UL .-nA. 0-uÀ./rul,

~ e/UL teVw, er-ve~?

E~ <x:wJVe ~~èrru:l,~ ~ e.VW~

S-e,c,.

Eric Girona V azquez 6 au C

-p~ ^(.cld.o-_ ~ ^dQ ~ ~-

EJU~

[!]~

m~

El~

13]~

@~

ln0J0t (B~

~~AMÏ)l..fC

[ïlD?ç~Q

0

O<VX>Oni.U

~ G]U

Eth passat diuendres 18 de Mai, es escolans e escolanes

de P-3 e

P-4 anèrem entà França a vesitar eth

zòo "African Saffari".

Es escolans vederem disparièrs animaus sauvatges, de granja,

acuatics, eca.

Dempús de dinar vederem un gran espectacle de fòques

a on es mainatges gaudirem fòrça.

Siguec un viatge

"bestial".

Tutores de P-3 e P-4

---&2---