• Aucun résultat trouvé

VA L É $£» ttlvV

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "VA L É $£» ttlvV"

Copied!
30
0
0

Texte intégral

(1)

Ñ*L ttlvV

VA L É $£»

£ 2 - 3 - M43C 1963

K p e s s e ^ e s

(2)

EDITORIAL

CONCREF publicaoio iversitária NS II VALENCIA gener 1963

El reformisme és avuí una temptacio que ens preocupa profundament ais universitaris. Molts veuen en

ell el camí just de la seua responsabilització social,!

il.lusionats una mica amb ell, fins i tot es llancen a predicar-lo.

I és veritat qué observem actituds de reforma en moltes institucions actuáis; al cap d'uns quants anys d'estancaiaent, del mes perfecte inmovilisme, hom comenga a veure-hi una evolució, sembla que vullgam de nou entrar en la historia. Hem estat enrere, comencem a veure inefi- caces les nostres estructures i no podem suportar-ho: és la por del fracás, i cal ocultar el fracás per más qué si ga ja utV fet.

Pero aquesta^actitud de reforma pot és3er el^

símptoma d'una mort próxima, son les darreres cuades d'un peix agonitzant. ¿ Per a qué es pensa en reformes parcials

si el qm.e necessiten les nostres estructures per a exer- cir la seua mis3ió és una revisió des del fons ? El que s'ha nomeiíat crisi del aegle 33, i de la qual nosaltres hem participat massa poc, no és mes qué una revissió par

cial de la societat que ens ha deixat la Histeria.

;- Amb estranya facilitat se'ES presenta 1'alter- nativa; ""o .reformisme, o posicions critiques negatives i estórils. t alxí, presentat, l'elecció és ben certa: re- formisme. Amb aixo adquirim consciéncia que •' fem algu- • na cosa

:l

. D'aquesta manera ens enganyem moltes vegades i amaguem el caja sota l'ala. Es una manera d' ocultar-nos a^la preocupado deis nostres temps: bastir una societat mes justa. El reformisme és una postura escéptica, és ti- na religió del mal menor. I així lliurem les nostres ener gie3 a una causa estéril.

Perd aquesta alternativa és equívoca. Hi cap .'una tercera posició, potser la mes eficaes la reestructu-

ració, crear unes estructures, pero no del no res ( 1'u- topisme ja és caducat ), sino des de la^Historia i la re- alitat tireseht. No és qüestió de dies, és cert, perd a-

queixa es una altra temptacio, tancar-nos en una perspec- ' ti va miop, llanoar--nos a l'aparent fatiga momentánia, re- tardant amb acó la feina de positiva reconstruccio.

Almenys, perd, tingam clara consciéncia de la nostra tascas ni inhibicions, ni utopíes ni agonitzantsr.

reformes. De noves estructuras es cpnstrueixen des d'un nou home, i un nou heme des d'un nou horitzó. És un pro- blema d'esp'eranca.

DIRBCCIÓ .V. Marqués

REDACCIÓ 7, Alvare

z

>£. Blasco A. Cucó A. Noguera

P. Várela

(3)

I

5. , , ; ; ; \ LA LIBERTAD BIT LA : P o r e l '-',•: -';• -'f;^~~:~~~~~~'--¿^-^^ _P3ICCL0C-IA ACTUAL - D r . L. J o s é L u i s - P i n i H o s _;:: - -1— — ,"-

c a t e d r á t i c o de P s i c o l o g í a -::¿v-:a—:—— —"*"—"-—•—---—--' E l tema de l a l i b e r t a d e s - u n o de l o s más c o m p l e j o s de t o da l a p s i c o l o g í a y de todo., e l p e n s a m i e n t o humano. S e d u c i r l o , p u e s , a l o s . l í m i t e s de u n b r e v e a r t í c u l o como é s t e , r e s u l t a im - p o s i b l e . Lo ú n i c o que podemos h a c e r e s a p u n t a r a l g u n a s de s u s

c a r a c t e r í s t i c a s más s a l i e n t e s y s u g e r i r l a s l í n e a s g e n e r a l e s de l a c u e s t i ó n , t a l y como se Baila, p l a n t e a d a en la p s i c o l o g í a a c t u a l . Q u i z á s , d e s d e l u e g o , p o d r í a n o s h a c e r o t r a c e s a ; p e r o d e s p u é s de c o n s i d e r a d a s l a s que creemos p r i n c i p a l e s c i r c u n s t a n c i a s d e l c a s o , hemos d e c i d i d o h a c e r e s t os l o que acabamos de a n u n c i a r . En a p a r i e n c i a , p u e s , n o s hemos comportado l i b r e m e n t e ; d e s p u é s de p o n d e r a r e l v a l o r de d i s t i n t a s a l t e r n a t i v a s n e s h e - mos p.ronunaia.eko p o r una de e l l a s : nos hemos d e c i d i d o .

Apere, ¿,es verdad- que n o s hemos d e c i d i d o l i b r e m e n t e ? Un p s i c ó l o g o c l á s i c o ^ . a p o y á n d o s e e n u n a n á l i s i s i n t r o s p e c t i v o d e l a c t o , - d i r í a que s í , que e n e f e c t o e l e n t e n d i m i e n t o ha elegido"1 ;

l o m e j o r y . l a v o l u n t a d l o ha q u e r i d o . Aún p o d r í a a p o y a r su a r - gum.entacíór¡,*agregando que l a p e r s o n a humana c u e n t a e n t r e s u s

p r o p i e d a d e s - r a d i c a l e s ü-en l a de;, l a . l i b e r t a d . Un f i l ó s o f o p o d r í a a ñ a d i r qü'e La l i b e f c t e d . e s u n p o s t u l a d o d e l o r d e n é t i c o — s i n

l i b e r t a d ' h b ha*.respq.nsa:bilidad_J n i a c t o bueno o malo - e i n c l u so d e l o r d e n r e l i g i o s o ^ - -por d l t i c i o , u n ' a n t r o p ó l o g o y un h i s t o - r i a d o r p o d r í a n - " r e f o r z a r l e s a r g u m e n t o s a n t e r i o r e s a l u d i e n d o ' a l g r a n h e c h o d e l . . p r o g r e s o c u l t u r a l , d i f í c i l de c o n c e b i r s i n a-dmi t i r en e Í ' : p r o t á g c n i s t a de l a h i s t o r i a una c i e r t a l i b e r t a d e r e s d o r a . Aun..-s.e p o d r í a n - a ñ a d i r a l g u n a s r a z o n e s más, p e r o q u i z á s l a s a d u c i d a á ;-pueda.n-:;S&rvir p a r a d a r una i d e a de l o s f u n d a m e n t o s p r i n c i p a l e s en qué 's'e apoya l a idea, de l i b e r t a d s e l t e s t i m o - n i o de e x p e r i e n c i a p e r s o n a l , ls n e c e s i d a d de m a n t e n e r e l o r d e n ' é t i c o y r e l i g i o s o , ' - e l h e c h o del- p r o g r e s o humano. Iodo e l l o , , eri • v e r d a d , h a b l a en p r o de l a l i b e r t a d 5 t o d o e l l o i m p l i c a en a l g u na manera una capacidad, de a c t u a r p o r s í mismo, s i n s e r coac - c i e ñ a do p o r c a u s a s e x t e r i o r e s , o. sea' dé a c u e r d o con u n a r b i t r i o c j u i c i o l i b r e . Ahora b i e n ¿qué o c u r r e con t o d o e s t o en l a p s i c o l e g í a a c t u a l ? . ..•'•_ .

L a - l l a m a d a ^nueva p s i c o l o g í a " ¡j/.. e s t o e s , , la p s i c o l o g í a .po s i t i v a que e m e r g e . a l á h i s t o r i a ' d e l ' p e n s a m i e n t o con l a obra de Wundt a - f i n e s d e l s i g l o p a s a d o , e s p o r de p r o n t o una c i e n c i a

p o s i t i v a ? o a l menos p r e t e n d e s e r l o . l o c u a l e o i p s c , supone que su o b j e t i v e c a p i t a l c o n s i s t e en r e d u c i r a l e y e s e l compor- t a m i e n t o -'-huuáno; el" "mismo c o m p o r t a m i e n t o que s e nos a p a r e c e c £ me l i b r e en l a e x p e r i e n c i a p e r s o n a l de cada d í a . E f e c t i v a m e n t e la p s i c o l o g í a a c t u a l busca a f a n e sámente l a s c o n d i c i o n e s de n ú e s t r o p s i q u i s m o y de n u e s t r a c o n d u c t a ; su a c t i v i d a d s e encamina j u s t a m e n t e a d e m o s t r a r que t o d o s n u e s t r o s a c t o s t i e n e n , p o r h a - b l a r de a l g ú n modcf a l g u n a cosa i n v e s t i g a b l e , causa que u n a s v e c e s e s u n i m p u l s e r e p r i m i d o en e l i n c o n s c i e n t e , une. e s t r u c t u -

(4)

ra s o c i o - e c o n ó m i c a , un mecanismo de e g o - d e f e n s a , una p r e s i ó n de g r u p o ma*s o menos i m p e r c i b i d a , e t c i . e t c . . La p s i c o l o g í a b u s c a , en suma, l a s l e y e s d e l c o m p o r t a m i e n t o , con l e c u a l queda d i c h o . que su p r o g r e s o supone c-1 d e s c u b r i m i e n t o de l o s f a c t o r e s que. con a i c i o n a ñ n u e s t r o s a c t o s . . "~

Los ú l t i m o s " c i n c u e n t a feños h a n s e r v i d o p a r a d e s c u b r i r l o que a l g u n o s p s i c ó l o g o s h a n l l a m a d o " s o m b r í a s p o r c i o n e s . de^Ver*- dad" a p r e p ó s i t o de s e m e j a n t e s c o n d i c i o n a m i e n t o s de n u e s t r o ..-psi quismo ; C o n d i c i o n a m i e n t o s b i o l ó g i -

cos, €©c*4a.cf)^i'ca9, de c a r á c t e r y a l -

c a n c e muy v a r i a d o . La p s i c o l o g í a , .> . . en e f e c t o , ha p r o g r e s a d o y , en c o n -

s e c u e n c i a , s o m e t i d o a e s t r a n g u l a m i -

e n t o g r a d u a l n u e s t r a f l a m a n t e l i b e r ,._., •.::. :' t a d . Los h e c h o s son a p r o x i m a d a m e n t e -.'V.-.-.-y;

a s í . Su i n t e r p r e t a c i ó n , p o r s u p u e s - -ÍÍV'ÍO to," e s en cambio mucho menos s e n c i - >••*'• t*-*¡

l i a . .. -v?r:.--J

5*£

¿ I m p l i c a e s c p r o g r e s o p s i c o - l ó g i c a una abandono de l a i d e a de l á

b e r t a d ? ¿Cabe a c a s o que j u s t a m e n t e ^ " g '"'-•.. '£>•/%

e l d e s c u b r i m i e n t o de l e s f a c t o r e s - %t¡g? '•'••'--.•:.:•*• SL-V que n o s c o n d i c i o n a n s e i n t e r p r e t e &i.7k ' ^.:;¿ '•"-í"'- cí como una l i b e r a c i ó n , somo-un aumen- :g?í< • f'^f;. •?%_*

t o de l a l i b e r t a d humana? ¿ C u á l e s -;¿¿| §f ; Or.* íiV*

son l a s o p i n i o n e s de l o s p s i c ó l o g o s ¡ ;:V¿* -•* í*

a n t r o p ó l o g o s y f i l ó s o f o s a c t u a l e s ?

s o b r e e s t a c u e s t i ó n ? • * - • ' • • ^ = * ••• C'J -

>-*-V^ -Í-: -.-V-' «

He a q u í , en a p r e t a d o h a z , a l - e -

g u n o s de l o s i m p o r t a n t e s p r o b l e m a s 'r'v/-Tí;;''-"''*"'r' que surgen-como d a r d o s d e l ' p l a n t e a — £f-%}¿

m i e n t o p s i c o l ó g i c o d e l tema de l a Ufv-C^'\

l i b e r t a d , ITo p r e t e n d e m o s , d e s d e l ú e ¡f> ;'^;r

go, d e j a r a l l e c t o r con l a i m p r e s i ó n p^tf/x, de que t a l e s p r o b l e m a s e s t á n r e s u e l -

t o s p o r l a p s i c o l o g í a . Lo que s í q u i s i éramos h a b e r p u e s t o b i e n d e mani -

f i e s t o e s que e l d e s a r r o l l o de l a p s i c o l o g í a p o s i t i v a o b l i g a r á a una r e v i s i ó n y r e i n t e r p r e t a c i ó n d e l a p a s i o n a n t e y e t e r n o tema

de l a l i b e r t a d humana. Una r e v i s i ó n que p e r s u p u e s t o d e s b o r d a l o s l í m i t e s de l a p s i c o l o g í a y a f e c t a a t o d a s l a s c i e n c i a s y sa b e r e s d e l h o m b r e .

j . L . P i n i l l o s

(5)

C LA REALITAT I EL 'ECONOMÍA VALENCIANA

El P a í s V a l e n c i a , n o c a l d e s c o b r i r r e s p e r a s a b e r - h o , é s e m i n e n t - ment a g r ' i c o l a , e n c a r a que l a i n d u s t r i a s i g a i m p o r t a n t d i n s l a n o s t r a economía» En c o n t r a d e l t b p i c , en l e s c i r c u m s t a n c l e s f i s i q u e s d-o-1 p a í s ' , n o e s t r o b e n en a b s o l u t l e s f a c i l i t a t s a g r í c o l e s que c r e u

a

QthQm^.ni e l c l i m a , n i e l s r i u s , n i e l . s e l .ens p r e d i s p o s e n a una g r l C u l t t í f a d e g r a n ' p - b t ene" í a t . s i l a tenim "es per obra exclusiva de l'esfor? secular i encertat de la nostra gent. Prova que les circumstancies no son massa favorables, es que cada pocs anys una circumstáncia o a l t r a , posa al descobert la débil base natural del camp: un zred inesperat o rigoros destrueix la c o l l i t a , quan no se- ca l ' a r b r e . A pesar de tot', a penes hi ha un pam de térra sense con- rear, j Qn nQ h ± h a -t e r r a j éta es óLuu. Les mimtanyoles rocoses s ' e s -

calonen en bancals, sujjectes els terrosros ^amb rudimentaris marges de pedra. Ni un pam d'espai, ni una gota d'aigua es deixada sense aprofitaro

Tanmateix, a pesar de ser el País Valencia.eminentment agrícola, la industria esta desenvolupada, encara-que no d'una manera sufi- cient com el nostre potencial agrícola ens ha permetría. La major part á'aqüestes industries son artesanes (possiblement en un 90fo).

.Naturalment, en aquetes circunstancies no es pot preduir a baixos preus, perqué els costos de prodúcelo son eleváis» D'aixb'els in- dustriáis- artesans no sen adoben, perqué' 'es el seu propi ireball el que utilitzen* xotes'-ies petites. industries del nostre país no '•podríen competir amb els preus euzcpeus d'eixos mateixos punductes.

Per-o sembla que tinguem la sort que en aiguns d'eils la competencia es nulí l a . Levem teñdlx3 s i volem 'que la nostra industria siga for- ta, a una concentracío del recursos i a la c

ses. kixi reduiriem costos i augmertariem i?;

petitiva»

leacio de grans empre- nostra capacitat com- Segons una estadística publicada

l l i b r e :,La región valenciana". 1Í produix al any el Pais es de 29»í amb la poblado resul ta cue l a r<

rr Elíseo Vidal Beltran en el seu

•ente en miXi-ons de pessetes aue :>,• Feta la. divisio correspondént 'per c a p i t a l e s aproximadamenl d unes 11,400 pessetes al any, Possiblement aqüestes estadistiques, que ens dona Vidam, no siguen massa completes i exactes. Siga el que es vulga, el cert es que no teñir una recita- superior a les 20.000 Pessetes al any. nos;: re nivel'l" de vida es equiparat al que disiruten els, estáts de Grecia

Recentment en unes deolaraciors retes peí minis.tre de Comer? a la revista "ARSOS.", delá que un pais subdesenrotllat es Earacteritza- va, entre al tres coses., peí ser baix nivel! de renta per capitaj per dedicar-se f qnamentalment a activitats de típus agrari-;-per la seua falja de capital, per mancar de capacitat creadora,etc..." En termes mbnetaris, sol considerar-se com un pais BUS subdesenrotllat aquell que te una ''renta per capita" per sota. elf 500 dbl-lars a 1 any, o siga una renta inferior a 30.000 pessetes. Dins d'aquest país os. sol fer-se una disiir.cio, entre aquells totalment subdesen volup.es, que son éls que no arriben ais 250 dbliars perany i per-

sona - unes 15.000 pts, i aquells altres que teñen uhs ingre-

(6)

• *

sos o s c i l l a n t s entre l e s 15.000 i 30.000 p t s . El rmat.-rR

r

» i t a n t , encara que ens pese, un país_subdese.Dxrjatliat^ .,.

L ' a g r i c u l t u r a ha de aprofitar per a poder conseguir uns c a p i t a l s que condicionen una bona i f o r t a i n d u s t r i a . L'agricultura- d'un pais, per mol$ desenvolupada que aquesta siga, no condicionará mal una economía prospera. Es totalment impresdiidible que eixe c a p i t a l f a - 9a naixer l a i n d u s t r i a , s i voleía t e ñ i r una seguretat económica i una prosperitat i n d u s t r i a l . La nostra economía no not absorbir t o t a 1'oferta de m

N

a d'obra i es crea un fenomen nou: 1 emigrado. De gener a maig de 1962, 67.775 valencians han t r e t el passaport. Estem

segurs que el 90 i° d'eixes persones no han anat a l ' e s t r a n g e r a fer turisine, han s o r t i t per buscar jornals que a c í , sobre t o t a l'epoca de 1 hivern, no poden aconseguir perqué no h i ha faena.•Es'ciar que

S 1

l a nostra economia estigues totalment equilibrada, no h i hauris n e c e s s i t a t de s o r t i r a fora. El pais no es r i c ; t o t s eixos.mites de l a seua p r o s p e r i t a t son una fábula. Agricolament es ben cert que el nostre potencial economic es de primera l i n e a . Pero un pais on 1 '

a g r i c u l t u r a siga 1'unic mig de prodúcelo seriosa, per molt desenvo- lupada que aquesta siga, sempre sera pobre''almenys e n d a r r e r i t , fins que no es tinga una i n d u s t r i a l i t z a c i o adequada. Cal no oblidar que 1 ' a g r i c u l t u r a , i per tant els c a p i t a l s que e l l a produeix, son l a base i 1'unic mig valid d ' i n i c i a r l a i n d u s t r i a l i t z a c i o . Fins que no tinguem i n d u s t r i a , no es podra absorbir eixa má d'obra eventual que l e s feines del camp en determinades époques no poden absorbir (a part que els jornals no son maasa renumeradors). Eixa -industria, al mateix temps que f a r i a desapareixer el paro, elevarla els -jornals,

augmentarla els guanys de t o t s i duria l a p r o s p e r i t a t a l . p a i s , co- sa que 1 ' a g r i c u l t u r a t o t a sola no podra aconseguir.

Tenim una agricultura magnifica, pero sense dubte massa en 1 ' a i r e perqué e s - t á dedicada en l a seua major part a l monocultiu deis c i t r i c s . Eixá prosperi- t a t pot caure per una gelada, per l a caiguda deis mercats internacionals, o per l a competencia de a l t r e s palsos, que encara - possiblement - mes enda- r r e r i t s que n o s a l t r e s en el conreu de

•'-

a

taronja, duen un preces productiu molt mes accelerat que n o s a l t r e s , per-- '

que r a c i o n a l i t z e n el t r e b a l l i u t i - l i t z e n tecniques de c u l t i u m o l t mes avaneades.

l a d e s o r i e n t a d o deis que es troben

amb diners i l a f a l t a d'una conscien-

cia superior de comunitat i deis quals

son els interessos generáis, impederx

que es facen bones inversions de c a p i -

t a l s per a millorar 1'economía valen-

ciana. Els que teñen diners no han sa-

but, encara que fora per interessos

e g o i s t e s , fer produir el c a p i t a l . Tots

els anys, almenys l a majoria, perqué

estem travessant 1'época de l e s vaques

(7)

grosaes, n i na uns oenefi—

c i s procedents deis excé- denos de l a renda agrie ola.

que no saben -me fer d ' e l l s .

r

lota es gasten en coses t o - talment improductiyes p-ér a l a comunitat. uuan.no ' serveixen'per a fer casetes a la platja, els gasten

ir

a comprar terres 3a produc- tives. Gom tots els anys ni ha capitais acumulats

ais anteriora, i tots ells destínate a la compra de

terres, i aqüestes augmen- ten extraordiñariament de valor. De continuar així, pensant i-, actuant d'aques- ta manera individualista, d'aci cinquanta anys les coses continuaran igual i la-npstra riquesa continua- ra estacionaria en . el mi -

lior deis- casos. No tenim. mes 'remei que fer produir eixos capx- táls sobrants procedents de la renda agrícola. Es totalment im- prescindible cercar ia-'manera d'industrialitzarnos. El ntillor ca- mí sembla que es el de.la/industrialitzacio deis productes agrx-

coles."" * '

Valeria wiiralles Ürtola

Democracia Economiei, " Pero ais paísos on subsisteix una gran massa- allunyada deis más 3leantais béns'de oonsum junt a una in-

dustrial! tsaoie' incipiont , la democracia económica será una rea- litzaoio ,--olv-u i inicial, de la plena sobirania política, del po- blé . ña tal roalitzácid, revolucionaria quari a los velles es- truc tur;-s irteriors, será igualment revolucionaria quant a les ' traoioionals ivlaoáons intemacionals basaaes en la dependencia

económica, quan no és a mes política., de paXsos más o meyns im—

peri alistes SI resultar un autentic sal" ;, popular i nacional, peí qual tota una comunitat eubdsssenvolupada eeonómicament i sooialment passa a formar part d la marxa mundial .aogrossiva cap la satisfácelo* de les necessitats htnaanes ." -

(J.A. González Casanova, "E E 33 D'V

DEMOGüXOlA.ECONÓI'ÍCA II, Serra d'Or, desom

bre 1962 )

(8)

De s t 1 - numerosos- problemas de nuestro mundo; a los que a los -universitarios está el del hambre < Vamos ahora r pre¡r b rio en sencillo .

HECHOS .

Hoy , de los 2.5qo millones de habitantes del mundo, aproxi madair.ente l,7po millones padecen hambre. .'De 6o millones de. defun

ciones, al afío,\3o o 4o son atribuidas a ía subalimentación.

El mínimo dé. calorías que necesitamos al día son 2.7oo y só- lo el 23fo de la población munida! tiene esa ración. El 12 fi, de 2.7oo a 2.2oo. El 6o% no llega a las'2.2oo .

La ración diaria de proteínas considerada, suficiente es de 3ogr. de proteínas animales pero sólo el 17$ las ingiere°, mien- tras oue un 25 % de'15' a 3ogr. y el 58?¿ inferior a los 15 gr.

El consumo de carne a! año. no llega a los 3oKg> por habitan- te en varios paáses de Iberoamérica . Y el de leche a 8 litros.

Y todos ellos ti-nen el mismo derecho "a comer que nosotros.

Entones ¿ Por qué hay hambre ? ASPECTO B MOGRAPIOO.

El hambre so extiend predominantemente en los países subde- sarrollados . Son países con grandes problemas como el de una &_•:

gran explosión demográfica ;

Iberoamérica tenía en 19oo, 7o millones de habitantes, mien- tras que,en 1950 , 17o millones y se calcula que para 198o la - población s„rá de 349 millones .

Y «los .-lomeras d'e estos países , debido a que el numero de jó_

venes es 1 uy ~lto ocimo consecuencia al gran aumento de población

?jo ;. " ' ros da vida , co? su trabajo tienen que mante a :.- mee j .. >n rr- los trabajadores de los países privilegiados.

Si suponemos que, los menores de 15 y mayores de 65 años re presan-tan la poolacrón mantenida -por.los de 15 a, 65 años , re- sultará que en ios países avanzados de Europa, lo productores mas_

t i m e n ce 3 a 4'5 no productores y que el mismo número de trabaja- dores :.n "oeroamórica , Asia y África mantiene 8 .personas .

.EROBLS]

\k i SAmjAjaos

Y PUL

m.

LES.

Ahora ya los alimentos son escases y hay que aumentar la pro ducción no sólo para :ubrir a los actuales habitantes sino tam bien - r anntenerla al ritmo del arrice de craoimiento . Pero la efectividad del esfuerzo humano se ve muy mermada porque la subalimentación trae consigo un aumento de las enfermedades y por tarto nú croramiento de la vida . En los países subdesarrollados el promedio do los años de vida es de 3o . La mortalidad infan-

(9)

til es de 22o por l.ooo mientras-que., en. .las-demás- reglón©^, sóio- de 3o por l.ooo .. '•' '

Claro ', la atención médica también es muy pobre * Pov .ejemplo, en Viet-Nam hay 6.0.000 habitantes por médico y 2.5oo habitantes por cama de hospital , mientras que en el Reino Unido hay l.lo'o hábitáhes por médico y 85 por camade. hospital . .'_ '•;'..-'•

Pero aquí no acaba la brillante situación de núestros\nerma - nos en el- subdesarrolio. .•••Tampoco sus .viviendas'producen mucha comodidad :'-'•'"• ! - -.--•-.

En Iberoamérica, la vivienda rural es mala en un.80$ . E n las áreas metropolitanas en u n 45?¿ y

:

en las urbanas en u n 25$.

;aarooc<y

-la

capacidad técnica elementales para un existen suficientemente . En Mozambique el índice de analfabetismo es del 99ía y. en G-hana del 80%, etc . En Iberoamé- rica 7o millones; de. personas mayoes.de 15 anos son analfabetos»

En 195o faltaban 195.000 escuelas y 462.000 maestros V*

CAUSAS ECONÓMICAS i. ' r: • .'-.

Iodos estos 1111111108 problemas- son causa del hambre y a la Vez consecuencia de ella., para irlos resolviendo se necesita capi- tal, pero también ellos, impiden el.que.se - . onsiga ese capital'-.' Hay, cómo se ha dicho , u n círculo.vicioso y se necesita una ayu

da desde el exterior del círculo para resolverlo .

. La producción de alimentos, en regiones como Extrema Oriente,-, . Iberoamérica y Oceanía e: inferior a la de antes de la guerra,'-

"mientras oue'sn iSorteamé'rics , la U.HiS.S. y Europa Occidental"

mues'tran un franca crecimiento:-..

La superficie de tierra cultivada es. todavía, muy poca y cabe

-

-' el'-aumento'. También cabe el aumento en el consumo de abonos y la mecanización.

El capital necesario para llevar adelante toda la empresa es bastante superior a las posibilidades de estos países . Así te- ñe, os que para "conseguir u n mínimo de progreso han de invertir

en- sus planes quinquenales más del lofo ,.

.,- '^r~~''-.-i- de su renta, bruta y la India invierte sé

lo el ojo y China aproximadamente el ±2%. . Pero la mayoría de los países no llegan

al 4 i .

Poca seguridad les puede ••"-rtar su comercio, basado principalmente en las m a - terias primas . Con. ellas han de conseguir los productos manufacturados que por falta do industria no pi'oducen y lógicamente la diferencia da precio entre una materia pri

y un artículo elaborado es bastante . Ciertamente la exportación ha aumentado

' « - ^ :.:>'<

*^K .

£> ~&*i

Jf

.% s S • * • * \ X *V ^F „ * ? j * f ' *f r .

' " - < , i *?% •* & ** V'

*>^ "~ A <t X £*.<<, V 5^' ts B- *£-

. * • '~ "\-

'£-

*

t>-

:J¿).

4

_5»

> i i 1A - * s ^ * . *~=* ^ , 1 ~ -' c"1. c " - .—' •/%'.' /~T.

'**- * ' -' J? ' »\ i i 1 -i .—' ¥ •'

(10)

desde 1936 hasta- ahora, pero su producción se. ha doblado y la imporatación d manufac turado a ha subido en eJ mismo en un 15$ . Aparte de que el valor . de cambio de las materias pri- mas ha'bajado'desde mediados del siglo pasado hasta nuestros - días de loo

:

a' 5o .

La mayoría de estos productos son hipersensibles a cualquier variación en el mercado y su repercusión en todas las economías nacionales es todavía mayor si tenemos en cuenta que caáí todos estos países tienen una economía de monocultivo .

ASPECTOS INTi2íNA.:I0^ALES_Jr'^SOLUCIONES.

^¿*i Uno do los medios para romper el cír ,ÍSr>fe "C!¿ culo vicioso sería rebajar el enorme des

* - W\ W- ? . nivel que hay entre dos partes del mundo, -X .•* *! f? •' ' lo que en sí no representaría más que - •

' %;-*•£'^'A'¿ "•}' • un acto de justicia pues en mucho este

^ i * 7 ••••*• i desnivel essite gracias a la actitud im- '«QE ¡>¡;, perialista de los países prilegiados.

N^- \ Los 19 jpvf.ses más ricos tienen el P^Ti ÍV 7o$ de la renta mundial y sólo el 16$ de

>•-",'"t*

""•"'•'•' Is. población mundial . Los 15 países más

pobres tienen más del5o$ de la población y menos d ;1 lo£* á- la renta mundial..

Los pueblos de más alto nivel consumen 4 veces más • r- - persona que los pueblos de muy bajo nivel.

El francos come 8 veces más carne que un indio.. El nortéame ricaáó 11 veces más .

Hasta ahora la,inversión de capital extrangero en países sub desarrollados- es muy pobre . Según cálculos de la O.N.U. la. me- di ' - • • . anual no llega a los 2 mil millones cuando lo que se nece- sitaría son 15 mil millones como mínimo . Es lógico, el capita- lista puisre ¿seguridad para su inversión . Ya a lo que da más com mínimo de riesgo , Si acaso tendrá alguno de estos apíses co mo reserva para más adelante . Mientras predomine la estructu-

ra capitalista la inversión extrangera difícilmente apotara una veráddrra solución . . -',_-.

La'ayuda de tipo oficial tampoco es muy abundante. Por ejem- plo la ayuda ecómica de Estados Unidos en el ejer .icio 1957-58 fué de alrededor de los mil millones de. dólares-y'-no representó maá que el l/3oo do larenta de esta nación . Ahora, con eí Plan

de Alianza para el progreso las cifras son un poco mayores pero continua siendo poco *•'

También hay que tener en cuenta que muchas veces esta ayuda

se desvía en seguras intenciones políticas, no llegando su benefi

ció al pueblo. Aparte del riesgo que corre de paternalismo • - '

(11)

Otro do los me les Que tenemos para 5reSolver el problema del hambre es• trabajar por el cesarme.; terminar con los enormes ga_s tos en armas, armas por las cus. cabría preguntarnos para qué.

Se calcula que con el 15 Ͱ de los gastos militares anuales de la llamadas gr ndes potencies bastaría para pagar las in- versiones básicas . •'-.

Medios también , y ya trabajandoy son..la- organizaciones in- ternacionales como la FAOjülTESCp y. DNICEF que prestan un for- midable servicio pese a tener un presupuesto ridículo que no llega a los 2oo millones de dolares , :". . e ..-.

Algunas '"' cifras- sobre la actual distribución interna de la riqueza.

. Desde luego no todo el mal está en ¿so.capitalismo exterior sino también dentro, de los mismos países subdesarrollados .

Unas cian mil personas, el 0*3 de la población rural iberoa méricana, poseen el 65 c de la superficie'cultivada, .mientras 27 millones de campesinos carecen de toda propiedad, raiz.

Hay iiambre porque hay una estructura capitalista basada en lo eue más da , no en el hombre ? porque alegremente queremos sen t i m o s seguros con. unos cohetes $r unas bases 5 porque existe la opresión' económica de unos países sobre otros, por él latifun- dio, la utilización irracional de los suelos, el enorme desnivel entre los distintos grupod do la sociedad. Porque no tenemos un compromiso sangrante con esos que sen pisoteados, que por ejem- plo permiten que un norteamericano como plátanos baratos. Por- que no hemos descubierto todavía que esc otro, desconocido, j

<:oiz hijos de barrigas infladas, llenas dé parásitos que ya les han perforado la piel ,. también es nuestro hermano.

...El problema del hambre es angustioso y nos obliga a tomar una-rectitud ante unas estructuras externas y ante nuestras pro^

pias estructuras internas. A los universitarios nos ofrece miles de posibilidades para librarnos del évar-ívo camino de las opos_i felones o del puesto cómodo . las posibilidades son muchas y • no sólo en- países hermanos sino también en el nuestro propio . Estamos obligados, a tomar conciencia y hacer .

" La.muchedumbre de los que rabian cráído tenía un corazón y un alma sola, y ninguno tenía por .•;.•-_. r • propia cosa alguna 5 antee todo lo tenían en

común . . . No había entre ellos indigentes...

( Act. Ap. IV, 32-35 ) ' . . . -

PABLO VÁRELA

(12)

ESTETICISMO TEÜTRAL

i-a H i s t o r i a , nunca r e p e t i d a , siempre d i f e r e n t e a s í miéma, nos s o r p r e n d e a menudo con fenómenos que a p a r e c e n una y o t r a vez con c a r a c t e r í s t i c a s s i m i l a r e s b a j o l a c o i n c i d e n c i a de c i r - c u n s t a n c i e s p a r e c i d a » , una de e s t e s c o n s t a n t e s , y no de l a s mas f a v o r a b l e s p a r a e l d e s t i n o d e l a r t o t e a t r a l , os e l e s t e t i c i s m o . Por t r i n t e - y en c i e r t o modo l & g i c a - parada&ja, s u r g e en é p o c a s de honda p r o b l e m á t i c a , cuando l a r e a l i d a d s o c i a l se e n c u e n t r a en una de o s a s e n c r u c i j a d a s en l a s que e l i n d i v i d u o se ve z a r a n doedo por f u e r z a s s u p e r i o r e s a é l y a p r i s i o n a d o en e s t r u c t u r a s quo hacen d i f í c i l e l m a n t e n i m i e n t o de su I n d i v i d u a l i d a d y su p r o y e c c i ó n s o b r e l a s c o s a s . La c i v i l i z a c i ó n contemporánea sé h a l l a , s i n n i n g ú n g é n e r o de d u d a s , a n t e e l inmine n t e c o n f l i c t o de c o n c i l i a r l o s v a l o r e s e i n t e r e s e s i n d i v i d u a l e s con un orden s o c i a l l ó g i c o y e s t a b l e . Y e l p e l i g r o de a u t o d e s t r u c c i ó n e s gravo." -ante l a abrumadora p r e s i ó n de l a s c i r c u n s t a n c i a s , muy pocos, se a t r e v e n a e n f r e n t a r l a s en b u s c a de una s o l u c i ó n , a n t e

e l r i e s g o de p e r d e r s e en l a c o n f u s i ó n o de s e r a n u l a d o s por un e s t a d o do c o s a s a p a r e n t e m e n t e I r r e s o l u b l e . Lo cómodo y , por t a n t o , l o g e n e r a l e s b u s c a r un camino de e v a s i ó n que a l e j e e l problema de l a c o n c i e n c i a c o l e c t i v a - y a que no de l a r e a l i d a d - , y r e f u g i a r s e en un pesimismo i n o p e r a n t e , e n una a c t i t u d c r í t i c a p u r a m e n t e d e s t r u c t i v a , en un i n d i f e r e n t i s m o p r o v o c a d o o en un c i e g o p e r o b r i l l a n t e e s t e t i c i s m o .

E l t e a t r o h a c a í d o r e p e t i d a s v e c e s en é l , a l o l a r g o y a l o ancho do su H i s t o r i a . Comprometido p l e n a m e n t e con e l hombre y s u s p r o b l e m a s de ceda d í a , e l a r t e d r a m á t i c o no ha s i d o siem p r e capaz de e n f r e n t a r l o s v e r d a d e r o s , l o s g r a b e s p r o b l e m a s de l a c o l e c t i v i d a d , l o s p r o b l e m a s q u e , s a n d e j a r de s e r i n d i v i d u a l e s , a n g u s t i a n a l hombro desdo e l marco de l o s o c i a l . En e s t a s

o c a s i o n e s , o l t e a t r o ha p e r d i d o su r a z ó n de s e r , sus fundamen- t o s rafia hondos y ha termira do p o r c o n v e r t i r s e en o l r e f i n a d o e n t r e t e n i m i e n t o de una s e l e c t a m i n o r í a , l a m i n o r í a d e l ' b u e n g u s t o '1, en e l a r t e c o m p l a c i e n t e y adormecedor de l o s g r u p o s p r i v i l e g i a d o s , e n un p r o d u c t o más ce e s e l u j o I n t e l e c t u a l que

s ó l o se j u s t i f i c a a s í tálamo,

¿^s p r e c i s o d o c i r que e l t e a t r o debe ser a l g o más quo un b r i l l a n t e p a s a t i e m p o , a l g o más que una e x c u s a p a r a dar s a l i d a a l p r o c i o c i smo m e n t a l de l o s e s p í r i t u s c u l t i v a d o s , a l g o más quo un r e c r e a r s e en l a p u r a f o r m a , eii o l p u r o v i r t u o s i s m o a r - t í s t i c o y c o n c e p t u a l , a l g o más que un j u e g o de l u z , c o l o r , má s i c e , m o v i m i e n t o , p a l a b r a s y s e n t i m i e n t o s más o menos p r a s i m o s a n o s o t r o s , más o monos p r e f a b r i c a d o s ?

flo t r a t e m o s de e n g a ñ a r n o s . No l e demos l a e s p a l d a a l p r e - s e n t e . Todo, en t e a t r o , e i n c l u s o e l t e a t r o mismo, e s t £ _ en f u n c i ó n de a l g o . La u r g e n c i a de n u e s t r o momento h i s t ó r i c o hace más que nunca p a t e n t o l a n e c e s i d a d de un t e a t r o comprometido

V

(13)

c.: sus- tenas y en sus formas de expresión con l a realidad que se agita en torno nuestro. Y esa realidad nos exige en primer lugar l a eliminación de lo superfino, de lo accesorio, de lo puramente e s t é t i c o . Ya no nos sirve un teatro a r t i f i c i o s o y b r i l l a n t e , como ya no nos sirven l o s adornos de i g l e s i a , por muchas obra:, maestras que el arte religioso haya producido y produzca.

Si creemos que el teatro debe ser un arte ú t i l al hombre, al hombre universal y no al hombre espiritualmente privilegia- do, si creemos que el t e a t r o , para ser ú t i l , debe adaptarse a . l a e s t é t i c a del hombre de hoy, y esta estética

funcionalismo, s i creemos que el funcionalismo,

forma al servicio de 1 a función, debe renunciar a todo precio- sismo, si creemos, en f i n , que el preciosismo esté muerto y bien muerto en nuestros días, será preciso p a r t i r en busca de un teatro desnudo, dinámico, directo y vivo, que obre sobre el

es sin duda el , es decir, l a

espectador como un vigoroso reactivo, vivo que da vueltas y vuel en t or no

no como un lento t i o - i s i mismo, hasta ador- mecer nuestra responsabilidad de acción..

7

.DLL blIBOLIoFL

LA PAHÁBOLÁ

r

José Sanchis

jntom a l

:!

Concierto de San Ovi- llo

: :

, de ¿ntonio Suero Valle j o . l a qu£s s t í o

t i u impói tciñt de c r i t i e s . S o b r e to ba«es s o c i a l s . S i

de : se:

-.1

,~í - P c. .ca

ensamblanient d

3"bica ha e s t a t - i é s - mo-

• _. . pe r t de scTciSegs i aquesta temática amb unes sica o

d'incidencia E c r e t a , neccesait e s t m ó t u r e s s ' h i d'uns grupa soci

raat avui e l mdn de l ' a r t - a i g a plástiea

a

B»í- teratura—en un camí d'oíe ¡t

i a l

3

h á ha que afirma a d'mi cert tipus de

e s t a produi'iit un procét

i tatúen una voluntat que una s o c i e t a t con- e a t r e . Quan en unes

de desliunianització

al i s

d ' a l i e n a d o

;s>*

una hornea per l a opresid d'uns a l t r e s , l a postura honrada i l l e i a l , és exposar-ho. No es t r a c t a ja del proble- ma del be i del nal -problema metafisic irt

t e r e s s a n t , pero no efe_ctiu avui -sind de l a qüestid de l e a coaes "banea i l e s cose3 dolantes, i - s i lile ve ¿Tía v u l g a r i t a t .deTa p a r a u l a - deis bons i deis d o l e n t s . uX f e t abstráete perd e l seu valor front a l a pro blemática e s t r u c t u r a l , de c o l e c t i v i t a t . Ll mal -com esencia- queda molt más lluny que le_3 coses dolentes com r e a l i t a t . Quan a l -

guna "cosa no" funciona, iii ha que a n a l i t z a r

l e s seues causes i veure de d e s t r u i r - l e a ;

heus ací - i anem a lAobra de Suero- l a r e -

beiid de David volent q_ue e l s cees siguen

com e l s démeos homes; Iieus ací aqueixes ma

(14)

m a r a v e l l o s e s i a c l a r a t 5 r i . e s p e r a u l e s f i n á i s que V s l e n t í Haüi l i e ge i : ;:cm concluBiíó do l ' o b r a * P e r 5 a c u e s t e s c a u s e s a que ene r e í 3..iem no s a n f a c t o r 3 ab a t r a e t e . a , s i n o e l e m e n t s con—

c r e t s que i n t e g r e n 1 ' e n g r a a a t g e , senpi-e d i n á m i c , d ' u n a s o - c i o t a t (podem p e n s a r u n m . e n l ' o p o s i c i o de M o n s i a u r Va4- l i n d i n a d e i a a r a i s c e e s e l a i n s t r u í a t 1 a V que^ e l l s e s guan yen l a s e u a v i d a , p e r qué p i e e l s samena' la" forea de Y a l i n d i n e s t a e n l a d e t e n t a d ó" d'exjuestíHdfnstruments oe t r e b a l l ) ¿ Una v e g a d a a r r i b a d a a u n a c o n c l u s i d , h i h a que p l a n t e j a r - l a , p o r t a r -

ían p r o c é s d i s c u r a : e c u r s

dOS I

l a - a e l l e .

P e r a a i x o , u n l i t s s é f a q u a s i r i a n&nimájpex-C c u r s e s t é c n i c

p e r g . d b i s a r n u o s I d e l t e a r p s ,

guén a v a l te_Y o a i r major- a u t o Acó l m p l i c e l pro" ]

aqueijLs e n c a r a 11c h a g e n a c c . e d i t

x e n e n

xrnl -b

s e u a j u t j a r - J

U o g b i z

v a l o r 5 ! u , r a

; 1 forma que

2 l a r i v i d é n c i a ( a l g -r<

s u a r t i H e s t o t a c a b a n t f e t d r a r a a t i c a l t r forma a p u r e q u i p a r a r - l c

s n x r o n «axien L .' iüi ."fes ame s i cuací

«Jh-quie 1 - i m i s i b l e j a i perd<

p u r a añ&edqt . í l a i " . . 1 ue coi

crteta d^. 1 1 -. -Tcl d e i s i n v: a frane - - f 1 ] >s

c u p a c i ó s i s cei s j 2om a l g d i a l l 5 que o s t r e a e t o r £ Com t a m p o c - C r i s t c o n t a v 3 l a hiatíórd una de l e a c e n t OT, l e s , ^oan l e l a t a n s o i s : a i x 5 , s e r i » m >obre.

Q u e d a r - s o amb l a oe

s e r i a i n e o m p l e t ; J a - 1 que e

d e . r e s * L l t e a t r e de Buero¿ con t o t 1 * e s t e c t a d o r a u n a p o s t u r a s

b l e m a . I m p l i c a una é t i c a p e í '.tvax 1 * o s t e t i c i a m e oue demana t a n s o i s un

s e n t i m e n t a l , t í p i c a c o l t e a t r e bixrgi n o n a s i n d i v x d u r ü e s n ó n i m i t z a ! Buero i n d i v i d u á i s quan e s c r x v i a e l sen 'Sa

m e d i t a s e s i p r e c i s e s l o s s e u e s p a r a

t a n . y e l l que j a e l m a t e i x J e s u c r i s t l ' u t i - 1 añys—4Q e l de l a p a r á b o l a , C o n t a r u n a h i a t ó -

s 3 n t a t i v a , o n m i j a n t c a h t u n s r e -

! i c d o t atp u r a m s n t c i r c u n s t a n c i a l ,

ide« 1 a s e , e l a e l e m e n t s c o u s t a n t a . a l t r a v é s

" e u a que e s p l a n t e j a i , q u e r e l l i - e n t e r m e s t e a t r a l s e s d i u e f e c -

i s t i v a m ^ n t p e l - t a l v e g a d a ^ cese a B e r t o l d B r e c h t ,

a c o n a e g u e i a a l l u n y a r - n o s u n y a n i a ena p e r m e t a de

i

sordem e l p e r s o n a t g e que . ' o b r a de B u e r o - a l l l a e l

. , i e n s o b l i g a a

; . L;a l t r a e n s l l e v a

! na m a a aa e o n e r e t e s . Pe r d i a b l e , e a q u e d a r - s e amb l a : a r - n o s l a h i a t ó r i a c o n - í i Bu :- l e i n c i d e n c i e s

.tía, I-i o? no és una'preo—

c r i 15 c de a p i s t á t h a sugge r i t- e s c r i u r a l a s e u a o b r a ,

i d e l p a s t o r que porgué*

,a a: tía p a r á b o l a . S i -fos Pe r< a c c i d e n t a d

: _ : a a l sx Í

arree j ; I t u d :

I s o b r e t o t , s á b e n t que h i ha d ' e l l n o - v a l e n l e s c o s e s pe ..

com a s i m b o l de t o t a u n a s i t u d i r e c t a . ' , s e n s i b l e , de fer—lo d ' u n a g á t u a e i Ó defl s e g l e

a e l l a s e r i a p u r a a r q u e o l o g í a y i n g u t a f i r m a n t o l a h i s t e a l n o s t r e p r e s e a t . I e.bS á s , A n t o n i o S u c r e V a l l e ; l o

proble

i p e r q u é ja h i s t

s i o r i a 5- de u a e r v i rids *n*í'

irran de pell, _o enterar—se , obliga a [•-se el pro—

leixa molt lluny a"c contemplativa i -1 fe't aramatic, quan-ds L no va pensar en féts T±á±oax- son masaa exacto a, 3 por a portar al equivoc.

íá c ol.le ctlú; davánt' sois, utilitzant—les-.

jugant-lo com'a-'-f orma 3 homes. Pero taa.po.c

r ee r i r a a nom&s d e l p a s s a t —han

v i r - n o s p e r c o a p r e n d r e , e l ene h a f e t JOAN A . LACCeí.

(15)

Ya lenciana.

Entre altres llibres : !1Al- tra vea" (Valencia, 1952) ,

"Tierra viva" (Madrid, 1956),

"Estiles a l'aire"(Val. *956) Premi Valencia de Poesia, Premi Internac. "Calvina Tel- zaroli", etc.

L ' ESTEAÍÍY L'home e s t r a n y ha p a s s a t

i solament m'ha o f e r i t un t r o s T¡rim de sa veu : Adéu!

L'home e s t r a n y no és f e l i c .

TJuu a l s u l l s massa f r e d . Buu també massa n i t . a l p i t . •

Jo v c i d r i a . . . Ja és l l u n y .

Sempre és t a r d . I ara plou fera pluja a l ' i n s t a n t v o l t a n t .

Amb la vida a l r o i g v i u

van p a s s a n t , van c a l l a n t i p o t s e r van v i v i n t o raorint,

e l s e s t r a n y s , e l s qui sen

p a r t s p e t i t é s d ' a l l c l i m i t e nt i punxent : la g e n t .

( A i , l e s mans sense a r r e l l

Ai l e s mans sense a r r e l i l l a v c r ! Ai l e s mans d e i s g e r m a n s . . . ! ) .-.

L'Home e s t r a n y ha pa.ssat,- •.

i v o l e n t - l i p a r l a r d e l meu cor i n s a b u t , no he pogut. ."•» .

L'Home e s t r a n y ha passat,""

es podia a t u r a r per a dir—me e l g r a n mot

i no p o t .

(16)

U¥ POEMA INÉDITO DE

FRANCISCO BRINES

P r a n c i s c o B r i n e s n a c i ó en O l i v a . En 1959 obtuvo E l Premio .¿donáis p e r su l i b r o de poemas t i t u l a d o "Las B r a s a s "

(i

Ama a la t i e r r a e l hombre con g r a n f u e r z a ,

p o r una c i e g a l e y d e l c o r a z ó n . Todos l o s hombres s a b e n

que un d í a n h a n de l l o r a r de amor p o r e l l a .

La l e y d e l c o r a z ó n es La l e y m í a , y en e s t a t a r d e s o l a

m i r o la l u z c a e r

en l o s pozos s o m b r í o s de l o s h u e r t o s , á'o áXtli o W'^lc l i a p a l o a e • r u t e a r -

es c o b i j a r s e ! vi-.:..e;i de d e s c a n s a r s o b r e l o s p i n o s , ríe v e r la mar,

y r e t i e n e n s u s a l a s . e l rumor d e l más hermoso mar c r e a d o .

Miro l e s s e c o s m o n t e s , son de p l a t a j p o r e l l o s v a n l o s s u e ñ o s i de mi n i ñ e z , e r r a n t e s -

y a b a t i d o s »

Queda s ó l o e l amor,

e l de penumbra de l o s ¿madres

y a q u e l l o s más o s c u r o s que t r a j i m o s de p a í s e s l e j a n o s .

Trepa e l muro e l j a z m í n ,

h u e l e l a casa a f l o r , y l o s caminos e b r i o s e s t á n de r o s a s .

E l t i e m p o , en sombra, e s i n s o n d a b l e . Y es e l c i p r é s u n a l t o a r b u s t o

de l l a m a s , a s t r o s y j a z m i n e s .

,-•

fe

-**" *~.¿" ^, --'..'. 4"i •;•

- * • - - • ' • ,

r -. <* •Át-• - • SÉ* r*

»^C t

P4*

+J¿ ^

P4*

• - < * - •

^ •

* t " • » * - -

r^ ' * • •

wíHF I4tá-f

(17)

LA MONTANYA I MAHCMA

D'entre les causes que impedeixen l'aecés de la classe o-

"brera a la Üniversitat hi ha unes que son economiques i al tres que son espirituals, iue son obstacles de mentalitat.

L'abbé Fierre va. dir ais intel.lectuals del seu T>aís:"La vostra cultura és inútil i está maleadaj inútil oerque l'havru ad¿uirit a costa de les suors d'una multitud que no té gaire aue menjar^ma oída verané mai no ha estat altra cosa o^e una satis- fácelo de la vostra ansia narcisista de saviesa". Ací es venen les causes a les que ¿o aludia. Priroer una desconíianca vers la cultura^ després una causa social, d'espcrit de classe. Encara que desanaregueren les causes económLQues aouest sector de pobla ció que no té accés a la Üniversitat terdaria prou a entrar en ella, i'es perqué aouesta se li apareix ocupada o detentada per una classe social de la cual desconfia plenarnent.

Si amb les beques no arriven ni a solucionar el problema económic, com aném, dones, a solucionar aquest sentiment popular que veu en la üniversitat quelcom d'inaccesible,

tant?.

estranv i dis- és la de modiiiear per omplet les es- societat. Gal aconseguir m e els qui som fem carree d^ la -esponsabilitat que te- ers privilesiats que, sense cap esiorq,

!

La única solucio tructures mentáis de la dins la Üniversitat ens

nim per la condició ce eers privilesiats

hem aconse^uit i ¿uf malgastém sense escrúpol. Cal buscar un mitjá d'aproximació que evitant tota suspicacia i desc r>nf ianqa

acabe en una unió entre universita j ris i poblé.

Un vel" 3frá diu que "¿i la muntanva i*« ve a Mahoma, Mahoma anirá a la muntan'va". Fodem dir nosaltres que si fl poblé no té ac ees a la Üniversitat, llavors la Univerritat anirá al -noble. Anirá portant-li un tros de la sena cul- tura, realitzant una especie d'ex- tensió universitaria, t e m n t sempre present que aquesta extensió será un mig transitori, perqué a la fi l'important será que tothom

accés a la Üniversitat. íís

importsnt assenvalar ^ue aixi l'u- niversitari podría prendre consci- éncia del njón que viu fora el re-., c m t e universitari, i es Dodria eliminar la malfiancja del -c-oble 'es la cultura, perqué la sentiria com propia i útil.

I'ideal de totssseria que l'Ss tat dirigirá 1'extensió universi- taria, neró sembla aue snuest enca- ra no ha vist el problema o i' íg-

ting,a tambe

(18)

ñora. Róscete al BBÜ ha realltaat -molt acó fino ara, i si bá - 5 Í ^ % K8S12 ! . Sa. ;i5 !a l t l i a t »» S e ^ e i '^extensid universit!- rencies per a' obrers a cárreg de caledrHiÍS? í } X n e 8 c o n f e""

tipus d'efectivitat s'ha Sbtés x>ero SPT v ; de??onegueE1 <^in hem d'assenvalar cení «en°°alrÍ^VJLP 1-fxPeriencia local formes' del í a t e r ^ S a S l f l S V L J Í P , ^ Í Sf e n l e s acules

nan^servit- per ft^^r^¿»?W^^S^»|S; -

la s g S l ^ J * * - .

cil que siga per a i l l a t s i mancats de recursos que es?em

- c i e n tí fi ^eS Í ? tnS ^ T I c %r£ r T e ud^ l 4e a rTS e « " « ^ « ments mínims que necessita « Í S £° " p°51e e l s c o nei*i t a t . D e u e l e v aqren i l e l í cu?IS"el ??ínSenS£CÍ(3 d e s»PeriorI-.

técnica i per ta^K t o ^ S S ' a K ^ ^ í ' '

i una ccnsciencia de rSiuta^nia L i mí^í.SíS, ^orffiacid humana, -en la societat i del que podSa'si|ni?ic,r A l e v l S ^ % f*

-campanyes publicitarias n i T p a S r r2s necessiten ni deixará- d T ^ S i z j t i f i ^ i e J a ^ S f8 ^ ^ ^ n 0 s t r a c * l t o a

'"CLAUSÍEO" I EL SALARI MINIM

Caries Jorro

Claustro, revista del Seu del Districte publica un article sobre -el salar! mínim. Besprés d'una confusa intro- ducció en que posa en relleu la usubgectivitat de totes les es- timacions fetes fins ara, anuncia modestament que va ar "propo- ner^ una solución objetiva"a Es tracta d'una curiosa formula ma- temática per la qual el salari mínim és de 57' 15 ¿&küEK pesse- tes, fabulosa xifra que proporciona al treballador una' saluda- ble anemia. Que anem a fer si és una"solución objetiva"?

Com a'a.rticle diu que les opinions mes éq'uánimes han estat les de l'Esglesia, recordarem que l'any passat l ' a r -

quebisbe de Sevilla establia el mínim per a persona cassada i amb des f i l i e ~:i IIO'o 120 ptes. "Informacioñs Sociales", revis ta de La Acción Social Patronal, en número de febrer d'enguany"

estableix el presuuposit mínim diari per a matrimoni amb dos f i l i s a Madrid en 148'63'ptes. I només en alimenta la mateixa revista estima el gast entre 74 i 100 ptes, segons provincies .

Segons el Banc de Bilbao el 90'8o % deis treballa- dors no independents no arriben a goianyar 32.5oo ptes anuals.

Es a dir, guanyen menys de 90 ptes, diarias»

PerS, potser acb siguen estimacicns subiectives, com

diu "Claustro", -*

.i.-v. m.

(19)

CROLICA DE SEVILLA

•' ...'•. "Nuestra Universidad es una fábrica de títulos aca- démicos", escribía un estudiante de Valencia refiriéndose a su Facultad de Derecho. Por lo' que respecta a Sevilla na dar'-tengo que añadir u objetar a una'frase que como ésta, a -fuerza de ser verdad, lleva camino de convertirse en tópi-

co. Quiero destacar en cambio, que aquí han pasado unos años en que los estudiantes "bullían" y formaban corros pa ra comentar todo lo imaginable, a.lo que un Catedrático se refirió diciendo que "hoy se aprende más en los pasillos que en las aulas". En un par de cursos la cosa ha cambiado sensiblemente. Por una parte se exigen.más las. asignatu—Ir ras:.Catedráticos nuevos adoptan el criterio de que para arreglar las cosas de este país, nuestro-lugar está estu- diando Derecho y enseñándolo ellos. Lo•suelen hacer bien y esto supone un avance, pero a mi juicio esto no basta, ya que inconscientemente quizás, fomentan la existencia de alumnos sólo adornados con la virtud - o el hábito — del;;

estudio, y escasamente son capaces de dar una formación hu- mana. Cuando hay quien se refugia en el "tecnicismo jurídi.

co", para.evitar enfrentarse con una serie de problemas, no creó -que pueda hablarse de.. "magisterio" .

•Por otra parte, '-a-'alguien, sin duda sabiendo' lo que se hacía* le ha'dado .la idea de instalar una sala, conti- gua al Bar 'de Derecho, provista de mesas y abundantes eubi lete.s de dados. Desde las 10- Se la mañana puede oírse er¿, el'Seminario del piso bajo el rodar de éstos -o •.alguna voz que de vez "en cuand©- se destaca mas que las otras gritan- ."

dói". f»¿ tresnases¡¡. La revidta de la Facultad, "Peñafort"1'', '~

haípuhlicadq un comentario, en.el que después'de recordar una'.manifestación estudiantil, hace tres 'años,, que "gritaba'-

al ipasar por delante de los casinos de .la ciudad;.""si ver si trabajamos^ a ver si trabajadnos*, aaaee el siguiente comen tari0:2 .-"Sería muy. triste que un día irrumpiera en la Pacuí tad una manifestación de obreros, de esos que todavía no

tienen..oportunidad:de estudiar, y nos gritaran "lo mismo-'". "'.

.;'" Me/yestoy refiriendo a la facultad de Derecho prefe- rentemente, .pero lo mismo, en muchos casos peor, puede de«

cirse de Los restantes centros estudiantiles de Sevilla.

Ante todo'esto, órganos como el SStí no' pueden por menos que frotarse las manos : "Los chicos se divierten, no plan tean problema-s". ¿Hasta cuando? Sevilla es un distrito re- belde y mé toca referirme ahora a una minoría muy valic .

"•.•."! ,»-•» ,-_ " .1 '•' _ i ^ „ , «... U . W.,

(20)

11 SEU, en eso hay unidad, no tiene apoyo alguno que no sea el^de organismos oficiales, Rectorado y Decanatos, v nada ha bra de extrañarnos que un día de estos, ante un problema daao, esa minoría se ponga de acuerdo para crear una Asamblea libre de Estudiantes.

. . ...Para dar una idea, basada en hechos de cómo son los es tttttr&iitfes tre BerfebhS &b Sevilla, citaré el caso de una en-

cuesta llevada a c a b o p o r 1& :>e v i s t a y a c i t ad a en su último Humero. Se repartieron 200 cuestionarios-, de los cuales fue- r&tt devueltos con contestación 106 y entre ellos un 10/á mos- traba falta de seriedad. ("Hada extraño si se tiene en cuenta que la Universidad Española es nido de toda clase de sujetos con tal de que dispongan de 2.000 pts. y hayan aprobado el Preuniversitario" , comentaba la xlevista).

A la pregunta de si una revista universitaria ha de estar sometida a la directrices del SEU o gozar de*independen cia, los encuestados se repartían así: sometida, 23? indepen diente, 79; dudan, 4» Es de notar el comentario de uno de ellos: "El SEU no está capacitado para dirigir a nadie, apar te de que la dirección ideológica preestablecida no deja de ser una inmoralidad1', <Jouv±cne destacar que "Peñafórt" ha re chazado siempre, pese a las incomodidades que de ello pudie- ran derivarse - en una ocasión . •

fue confiscada por el Jefe del -\

SEU- toda censura previa e im- puesta.

Otro hecho a destacar es la carta firmada por 20 alumnos de Derecho que fue dirigida al Director de ABC sin obtener publi cación pese al ruego que en tal sentido se hacía. En ella se pro testaba de la parcialidad de la corresponsalía en Roma de este diario, de expresarse sólo un

sector de. opiniones, cosa fácil pero nada objetiva, en un país en

que como Italia "la oposición

^ - ^ j « - -l»-^

i-*"- '-J-

:.?-

•c f

• * r .

existe realmente" y "la política del Gobierno puede enjuiciarse y criticarse con toda libertad en un Parlamente y en unos órganos

de expresión". . Para no alargarme termina

recogiendo otra, pregunta de la <

encuesta antes citada:"¿Estimas que en la coyuntura actual - po- lítica, económica, social, e t c - se promulgará una ley de Prensa que responda a tus a-spiraciones en este sentido?": Sí:13l ho:65; Dú- d a n o s . n M ,.

G-. m e d m a •

-' * «

V- - f

-' M A-

$&*

va» v" '

£ ',-

,i r --

(21)

ACTUALITAT UNIVERSITARIA EL CONSELL NACIONAL DEL SEÜ.-

El passat mes de desembré va teñir lloc a Cuenca el IV Convelí Nacional. Hi havia molta expectativa i es presagiaba que en aquest podría obtenir-se una reforma eficient de 1'actual estructura sin dical . Deduim de l'anrmaeió* deis debats cu& hi havien universita ris disposats a plantejar problemes de fons i importancia. En es- pecial el districte de Sevilla ni aporto-va un proyecte de resolu- cid, en que es sintetizaven els defectos de 1'estructura sindi- cal, i s'indicaven els mitjans adocuats per a realitzar una de—

mocratizaeid dé la vida, sindical.

Sense cap dubte el debat. mes interessant gira éntorn a la p£

ssible reforma dol SEU. Les altres qüestions trActades apenes afee taven a la base. L'osmontat provecto de reestructuracid insistía en- alguna punts, fonamentals : éxeesiu número de consellers no electes en el Consell " Representatiu" Nacional, necessitat d' una elccid democrática de tots els carrees sindicáis, critica de la legislacid universitaria* intsrvencid académica, associacions profesionals ...

El fruit de les discussions fou uns acords en els quals s 'obsor va grands resolucions sobre els problemas superficials i ddbils conclusions respecte ais problemes do fons.

Encara quo desconeguem amb exactitud les cuses de la poca eficá cia del Consell respecte a la possible reestructuracid del sindi- cat, ens sembla que 1'actitud

1

conformista deis consellers alec- tos os inexplicable , en quant a la dols no electes no cal dir res.

Almayns ens sembla, que l'opinid universitaria hauria d'havar es- tat infirmada amb mes detall i opurtunitat . - V. A.

HEM LLEGIT. ..

BATAS BLANCAS, revista d« la Facultad de Medicina. Denota una. eons tant preocupacid i inquietud pels probles de la nostra societat i la medicina, é*s una punllcaoid estimable i sincera .

ALBATROS, deis estudiante de L'Institud " Lluis Vives". Te.al- tura i qualitat, superior des do tots oís punts do vista a gran part do los publicacions que pomposament s 'anomenen universitarios.

DIALEG-, el darrer número ha suporat a 1'anterior .

PRE .ENCÍA, de la Jefatura Nacional del SEU, estoticista i abstac- ta a estones, encara aixi es interessant.

BOLETÍN INFORMATIVO , de la JEFATURA local del SEU: Lamentable.

PBf AFORT, do la Facultad do Dret de Sevilla, sompre en primera

linea* mante el sen tradicional to de sinceritat i denuncia. Les

seues pagines son un model del que dota ser una revista estudiantil.

(22)

ÜITA C^RIA QUE NO FUBLICA LA FRSMSA

31 dissabte, 26 de febrer de 1963, un grup d'universi- taris va presentar aquesta carta al Director de "llevante", don Adolfo Cámara; també fou presentada al Director de

n

Las Provin-

cias", don José. Orabuena ; els quals es varen negar a la seua publicado.

Valencia, 8 de Febrero Distinguido Señor s

La reciente aparición del libro "EL FAIS VALENCIANOS de Joan Fuster, ha provocado una discusión pública, de la cual se ha hecho eco el periódico que usted dirige, con una extensa ggg recensión publicada el día 3 de los corrientes. Creemos que, a fin de ofrecer a los lectores una visión amplia del contenido del mencionado libro, podría iniciarse un diálogo en el que se diese cabida a todas las opiniones, y no tan sólo una. Han pa- sado ya varios días sin que en las páginas de su diario haya salido artículo alguno exponiendo pareceres discrepantes de los de la referida recensión. Nos consta que numerosas personas han enviado certas sustentando criterios distintos del de su perió- dico, las cuales no han visto todavía la luz.

"EL PAÍS VALENCIANO" es una obra demasiado extensa y se ocupa de demasiados ternas, para que sea posible valorarlo en po cas líneas, y ni siquiera en cinco columnas del diario. Nos pa- rece parcial que el autor de la citada crítica haya tergiversa- de el sentido verdadero de un libro, cuya única y visible inten ción ha sido el elogio más hondo de la tierra, de las gentes y de las cosas auténticamente valencianas. Por eso nos sorprendió que la recensión aparecida en su periódico, a fuerza de citas truncadas' o sacadas de su contexto, quisiera desvirtuar el ca - rácter del libro y presentarlo como "antivalenciano".-

Opinamos,que, en líneas generales, "EL PAÍS VALENCIANO"

nos ofrece una versión realista, cruda e hiriente a veces,. pe- ro no por eso inexacta. La mayoría de los juicios adversos' que

se le han hecho, se han basado en la actitud crítica de Fuster ante algunos aspectos defectuosos de nuestro país, y silencian tendenciosamente el contenido de la ¿iayor parte del libro. Por otra parte, a la vez que denuncia los defectos, nos avisa para superarlos.

El hecho de qye el artículo a que nos hemos referido se presentara cubierto por el anonimato, le quita toda solvencia informativa y lo convierte en un ataque disolvente, Hemos de de- ducir que aquella crítica expresaba la opinión oficial del pe- riódico. Per sus lectores, nosotros por ejemplo, creemos que ca- rece por completo de fuerza y seriedad mientras no aparezaa sus- crita con el nombre personq.1 de su autor.

Con respeto a la opinión pública valenciana y en espera de que por lo mismo tendrá ud. a bi?n publicar esta carta, le saludan atentamente,

FIRKEN 160 JOVES TRSBALIADORS I UNI-

VERSITARI3 DEL PAÍS VALENCIA

(23)

RAMÓN HOÍSJfc, PEIEGEHO CAÍ ÍC ION

CANTA SUS Y PITISCO PROPIAS

CANCIONES : . Al^jrent Al vent

La cara al vént - :;,..-.

El cor al v§nt •••

Ees mans al vent /Els ulls al vent Al vent del món I tots

Tots plens de nit Buscant la llum Buscant la pau Buscant a De.u Al vent del ínón

(bis)*" ; :l'u./.

La--vida

Ens dona penes Ja," el naixer es un gran plor La vida

Pot-ser eixe plor ¡,"

Perb nosaltres al vent

Ramón Pelegero es un homure polifacético. Iodos conoce- mos sus preocupaciones por

la historia, literatura, e- conemía, ».. y sus actuado-

A colps A colps

A colps

Ens fa la vida A colps

de mort y de fé Moments

Iloments

Que podrlen ésser eterns Només

Resta la mort sentida A colps

A colps :

MoriJB la vida Cal viure Com si res

üom si res fora etern Només . . . •

Aquest moment

La tarda, el cel, pot-ser siga la vida Á colps

A colps

Morim la vida

•>TOts els amors passats Tot alio que no fou res A colps

A c O l p S _ ". ,' _•-. ::-,..,

De fé perduda Á colps

A colps

Horia la vida.

("La caña gris'V

41,

Ademas canta. ±iecien-- nes

Ruta,

temente actuó en el Palacio de los Deportes de Barcelona, don de también lo hizo G-ilbert Becaud obteniendo un gran éxito.

La casa Edigsa va- a editar un disco suyo con las canciones

"Al vent-, "L'rV, "La pedra", "A colps", que saldrá a prime- ros de Marzo, íiobúdia Filosofía y Letras en Valencia y escri be canciones sencillas, humanas,, verdaderas, que brotáis .• de dentro y que. como ya se ha dicho, tienen el valor de que a todos llegan porque todos podían haberlas escrito.

Références

Documents relatifs

Y a de este breve análisis de un texto publicitario queda claro que para poder estudiar los anuncios desde el punto de vista pragmático, se muestra como la mejor solución la

Valoramos muy positivamente la puesta en marcha del proyecto “Ciencia Viva, Ciencia Compartida”, no sólo por los resultados cuantitativos obtenidos en las dos ediciones de la Feria

We show that if the standard Brownian motion is replaced with the diffusion corresponding to the invariant Laplacian in B, then Maurey's method gives an isomorphic embedding of

[r]

Pero, el reconocimiento social que puedan hacerle sus educandos, la sociedad o hasta las propias autoridades no es suficiente, el educador de personas jóvenes y adultas

Développer un catalogue de 15 populations maïs et 20 populations blé (dans un délai de 2 ans) avec des itinéraires techniques détaillés. Ces populations pouvant être intéressantes

La maison de parfums CB décide de lancer un nouveau produit qui, en concurrence avec le bien connu N5, s’appellera Ha B C et sera vendu en flacons à forme pyramidale dont la base

Interpréter physiquement les résultats de la question précédente en prenant pour y et z les intensités des courants électriques qui traversent des résistances a et b montées