Avennij « amevnas » n Arrif : ijj umutti n izli amaziv, maca var mani
?
-Avennij amevnas : amussu d açelmad n tsertit 70- 1980.
Tamesmunt n tsentit n tusna i di
tuva imusnawen d içelmaden ( P.P.S) Avenniv amevnas: tiseÄmiwin,
Lwalid, Hasan Tibarnit…
•Amussu n tsekla tazelmaÄt : anewji Ä amaynu var izli d tmazivt, d avemmuy war lli deg wcal nnes.
•Amussu a qessren d zzayes aïïas n imuttiten javlen n izli arifi war itemsbäin xef uvennij.
•Kadi KADDOUR ij zeg
imusnawen a min ittini xef imal n Tamazivt deg ijj n
uÄëiã yura t 1995 maca d ta tawengimt i tuva.
•” La problématique actuelle de la langue
Tamazight, en Afrique du Nord, désigne le devenir historique en tant que lieu privilégié où doit s’opérer l’intervention de trois
instances bien entrenouées: le Réel (…), le Symbolique (…) et l’Imaginaire (…) .”
•Ict n twengimt tufrint maca Mani tella tmukrist?
•Di tmamect n twengimt, di mamec id as va tegged.
•Asmmuti n izli zi dcar var tamdint.
Zeg ij n uävar yarçem var ij n
tamcant teqqen, Zeg undrar, zeg
iyyar d lemrap n taddart var lmaqerr n lpizb d tamesmunt. Izli iäwel d
anecruf, zi tuäart var tamnawt.
•Amedyaz d tmeptact d isedmaren, d lfulklur. Marra inni ittinin, i d itawyen izlan dewlen d imevnasen war llin n yizli d tamedyast, n lpizb n tsertit. Izlan dewlen d amrig, d mawsa n umenvi n tsertit.
D anelmad, d uselmad, d uxeddam i das iksen awal n tçuri i umedyaz, pewsen as tizemmar nnes, i netta d tmeptact, d ucewwal.
•Min xef ssawalen izlan a idewlen d ivennijen : xef ujval, xef ixxeyyiqen, xef « mélancolie »: ca iceÏÏep
ca itru, trapev var imeÄwen, bnat tiqesfin nwem
عرازملااا ىلع كروصااق ديااش
•Izli idwel Ä tamedyast maca äanepbus imeÏÏawen.
•Tamedyast: d inaw d usrid.
•Axmi neccin aqa nev da i usnewju n twengiwin!
•“L'harmonie naît des contrastes, le monde tout entier est composé
d'éléments opposés “
Roman Jakobson, Huit questions de poétique, p, 31
•Jean Molino:
« Ce n’est rien, un texte: quelque traces sur le papier[…]. Un texte est un objet symbolique »
Pour une sémiologie des formes symboliques.
Maca war lli d arawas, d netta asezwi var tira niv d tamnawt n tinnawt (oralité).
•Zeg izli var usefru, var uÄëiã, Min va negg?
•Ad as d nar acnyal i izli, ad t nesbuëz, ad as negg udem d amaynu.
•Ad nessudem izli, udem s n tewlafin tisfrutin.
•Farnev azäaä n wazri äeg axeccab izeryawen
•Min va tfaren rxezrat id ipnunyen si imeïïawen
•Ipnunni d kiäs aber nec rubiv netta yessen
•Yenna ayi nec ä amezwar ineäni oaä Adasen
•Tiï ä tameggayt ä taneggayt. Farnev s tiï
açri. Tiï tfarren rxezrat ( action de l’oeil) id (tiï) ihnunnyen s imeïïawen, s
uçençen (vibration) n Aça ⵣ, ij usekkil ä uvËis, “axeccab içeryawen” min va
yarni wenni yennan “clair obscur”
•Traviv d xam, nnan ayi din jar anev idurar n rwapran:
Amyi n Sisyphus
•Ad zerzev zman zi tpuja ixãaren
• Smunev uru ad swev ca n waman
• war swiv seqsa içra n islan
• Tekes ayi fad rxezrat
• Zi tiÏ tarza aber x wudem i waman
•Nettat tuyem tuyur nec uymev d ameÏÏa
•Ca umeÏÏa war tezriv, teswa ayi t
•S rowin n ubbeprur n burcman
• Rumi tuyem tuyur ticri d tefessi
•Surif d ameÇyan icc it id uoecci
•War tiwiÄ tiï ad tars x waddud yarããan