1 de febrer 2021
Oriol Nel·lo, geògraf, departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La Ciudad y la Plaga. Densidad, segregación, movilidad y solidaridad en el centro del debate.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
La pandemia COVID-19 ha puesto de relieve las contradicciones del proceso de urbanización
contemporáneo. Partiendo de la relación histórica entre urbanización y salud, la conferencia abordará la relación de la incidencia de la enfermedad con la densidad, la segregación, la movilidad y la solidaridad, para acabar debatiendo sus implicaciones sobre las políticas urbanas.
Referències bibliogràfiques:
Jose Miguel Baena-Díez, María Barroso, Sara Isabel Cordeiro-Coelho, Jorge L Díaz, María Grau (2020).
Impact of COVID-19 outbreak by income: hitting hardest the most deprived, Journal of Public Health, Volume 42, Issue 4, December 2020, Pages 698–703,
https://doi.org/10.1093/pubmed/fdaa136
Joan Checa, Joan López, Jordi Martín, Oriol Nel·lo. (2020). Los que no pueden quedarse en casa.
Movilidad urbana y vulnerabilidad en el área metropolitana de Barcelona durante la pandemia COVID19.
https://bage.age-geografia.es/ojs/index.php/bage/article/view/2999
Álvaro Cuéllar Jaramillo. (2020). Lecciones de la pandemia para transformar las ciudades. Universidad Internacional de Cataluña.
https://theconversation.com/lecciones-de-la-pandemia-para-transformar-las-ciudades-149564
Richard Sennett. (2020). Can COVID19 Change the Welfare State? Without Government Suport Communities Take Care of Their Own Care.
https://www.foreignaffairs.com/articles/india/2020-10-30/can-covid-19-change-welfare-state
4 de febrer 2021
Agustín Cocola, geògraf i historiador de l’art, Instituto de Geografia e Ordenamento do Territorio de la Universidad de Lisboa.
Turístificación, gentrificación transnacional y movilidades turísticas. Cambios socioespaciales en Barcelona más allá de Airbnb.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
En un contexto de mayor movilidad transnacional de la clase media, la conferencia indagará sobre cómo la llegada de migrantes de Europa occidental y América del Norte a Barcelona impulsa un proceso de gentrificación que coexiste y se superpone con el desarrollo del turismo en la ciudad. Tomado como base el concepto de movilidades turísticas, se abordará cómo, más allá de visitantes de fin de semana y apartamentos turísticos, Barcelona atrae cada vez más a migrantes de economías avanzadas que normalmente están de paso y son consumidores privilegiados de vivienda y ocio en el centro de la ciudad.
El atractivo del centro de Barcelona para visitantes y para una variedad de habitantes transnacionales móviles resulta en una negociación desigual por el espacio urbano en donde las poblaciones menos móviles y más dependientes del tejido social local son cada vez más excluidas.
Referències bibliogràfiques:
López‐Gay, A, Cocola‐Gant, A, Russo, AP. (2020). Urban tourism and population change: Gentrification in the age of mobilities. Population, Space and Place: e2380.
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/psp.2380
Cocola-Gant, A & López-Gay, A (2020). Transnational gentrification, tourism and the formation of
‘foreign only’ enclaves in Barcelona. Urban Studies, vol. 57(15): 3025-3043.
https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0042098020916111
Jover, J., & Díaz-Parra, I. (2020). Gentrification, transnational gentrification and touristification in Seville, Spain. Urban Studies, 57(15), 3044-3059.
https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0042098019857585
18 de febrer 2021
Núria Font, geògrafa, departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
Contracartografies de les desigualtats urbanes: reptes i oportunitats en l’ús dels mapes per a estudiar les ciutats.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
Com ens poden ajudar els mapes, en un context digital, a estudiar i plantejar mesures més efectives per a combatre les desigualtats socials i espacials a les ciutats? Quines són les seves limitacions? Una anàlisi crítica sobre la relació entre els mapes i les desigualtats ens mostra els mapes com artefactes visuals problemàtics però imprescindibles per imaginar uns altres futurs urbans.
182 Referències bibliogràfiques:
Font-Casaseca, N. (2020). Prácticas cartográficas para una geografía feminista: los mapas como herramientas críticas. Documents d'anàlisi geogràfica, 66(3), 565-589. Disponible a:
https://www.researchgate.net/publication/344339477_Practicas_cartograficas_para_una_geografia_fe minista_los_mapas_como_herramientas_criticas
Font-Casaseca, N. (2018). La cartografía y el estudio de las desigualdades socio-espaciales urbanas (Tesis doctoral). Universitat de Barcelona. Disponible a:
http://hdl.handle.net/2445/127013
Font-Casaseca, N. (2016). Mapas contra la injusticia urbana: la utopía pragmática de la Hull House en Chicago a finales del siglo XIX. XIV Coloquio Internacional de Geocrítica. Las utopías y la construcción de la sociedad del futuro, 2-7. Disponible a:
https://www.researchgate.net/publication/304013948_MAPAS_CONTRA_LA_INJUSTICIA_URBA NA_LA_UTOPIA_PRAGMATICA_DE_LA_HULL_HOUSE_EN_CHICAGO_A_FINALES_DEL_
SIGLO_XIX
24 de febrer 2021
Carles Donat, geògraf, departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
La viabilidad de las políticas perecuativas locales: segregación residencial y recursos municipales en la metrópolis de Barcelona.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
La segregación urbana no es simplemente la traslación al espacio de las desigualdades sociales. Al contrario, se trata de un fenómeno bidireccional, ya que las características de los barrios -su composición social, su nivel de equipamientos, infraestructuras y servicios públicos, su percepción, entre otros- puede condicionar, bien revirtiendo, bien acentuando, las propias desigualdades sociales: es lo que se conoce como efecto barrio.
La escala en la cual se reproduce esta problemática contrasta, en cambio, con la realidad financiera de las administraciones locales. En efecto, en aquellos municipios donde hay más población que vive en barrios vulnerables, el gasto de los ayuntamientos es más reducido. Por el contrario, en los municipios con más población residente en barrios bien estantes, el gasto es más elevado.
Los resultados ponen en evidencia la necesidad de disponer de políticas urbanas y de planeamiento territorial de carácter supramunicipal, con una base de financiación europea, estatal o regional-metropolitana para acometer los retos de la segregación residencial en la región regional-metropolitana de Barcelona y, por extensión, en las áreas metropolitanas españolas.
Referències bibliogràfiques:
Blanco, I., & Nel·lo, O. (Eds.). (2018). Barrios y Crisis. Crisis económica, segregación urbana e innovación social en Cataluña. Editorial Tirant Lo Blanch.
Donat, C. (en prensa). La viabilidad de las políticas perecuativas locales: segregación residencial y recursos municipales. In O. Nel·lo (Ed.), Efecto Barrio. Segregación residencial, desigualdad social y políticas urbanas en las grandes ciudades ibéricas. Tirant Humanidades.
Donat, C. (2020). Segregación residencial y recursos municipales. El caso de los sistemas urbanos del arco metropolitano de Barcelona. Actas del XV Coloquio de Geografía Urbana.
Vilalta, M. (2018). La hisenda local a Catalunya: Evolució recent, situació actual i principals reptes - Dialnet. Revista Catalana de Dret Públic, 57, 97–112. https://doi.org/10.2436/rcdp.i57.2018.3236 11 de març 2021
Aaron Gutiérrez, geògraf, departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili.
Geografia dels desnonaments a Catalunya: una lectura territorial del problema de l’habitatge.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
La sessió abordarà el problema de l’habitatge a Catalunya. Es presentarà una línia de recerca centrada en una de les seves manifestacions més evidents: la concentració de desnonaments en els barris i àrees urbanes més precaris.
Es presentaran els principals resultats d’una recerca que permet identificar les lògiques socioeconòmiques i territorials de la desigual geografia dels desnonaments a Catalunya. També es presentaran les fonts utilitzades que han fet possible aquest estudi i les tècniques d’anàlisi espacial utilitzades. El que permetrà una discussió sobre les fonts secundàries alternatives per la recerca en estudis urbans i territorials.
Referències bibliogràfiques:
Gutiérrez, A.; Domènech, A. (2020). Identifying the Socio-Spatial Logics of Foreclosed Housing
Accumulated by Large Private Landlords in Post-Crisis Catalan Cities. ISPRS International Journal of Geo-Information, 9, 313. https://doi.org/10.3390/ijgi9050313
Gutiérrez, A., Vives-Miró, S. (2018). Acumulación de viviendas por parte de los bancos a través de los desahucios: geografía de la desposesión de vivienda en Cataluña. EURE - revista latinoamericana de estudios urbano regionales, 44(132), 5-26.
http://dx.doi.org/10.4067/s0250-71612018000200005
https://scielo.conicyt.cl/pdf/eure/v44n132/0250-7161-eure-44-132-0005.pdf
Gutiérrez, A., Domènech, A. (2018). The mortgage crisis and evictions in Barcelona: identifying the determinants of the spatial clustering of foreclosures. European Planning Studies, 26(10), 1939-1960 https://doi.org/10.1080/09654313.2018.1509945
Accés obert:
183 https://www.researchgate.net/publication/327128099_The_mortgage_crisis_and_evictions_in_Barcel
ona_identifying_the_determinants_of_the_spatial_clustering_of_foreclosures
Gutiérrez, A., Delclòs, X. (2017). Geografía de la crisis inmobiliaria en Cataluña: una lectura a partir de los desahucios por ejecución hipotecaria. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, XXI (557).
https://doi.org/10.1344/sn2017.21.17734 18 de març 2021
Helena Cruz, geògrafa, Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Transformar la ciutat amb la ciutadania: el pla de barris de Barcelona.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
L'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'any 2016 el programa Pla de barris amb l'objectiu de fer front als efectes de la segregació urbana a partir de la millora de les dotacions públiques i les condicions de vida en els barris més vulnerables. En la conferència s'exposaran els objectius, l'organització i l'abast del programa així com les principals característiques de la seva execució en la seva primera edició, que s'acaba de desenvolupar a fi de 2020. Així mateix, es farà una valoració de les actuacions previstes, els recursos econòmics invertits i els mecanismes de participació de la ciutadania i es farà una breu introducció de la nova edició 2021-2024.
Referències bibliogràfiques:
Ajuntament de Barcelona (2019a): El Pla de Barris de Barcelona, 2016-2020. Memòria de seguiment.
Març 2019. Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Blanco, I.; Cruz, H.; Nel·lo, O. (2018). “Les polítiques de rehabilitació urbana: evolució, implicació ciutadana i ensenyaments”. In: Gomà, R. i Subirats, J. (eds.). Canvi d'època i de polítiques públiques a Catalunya, Barcelona: Galaxia Gutenberg, pp. 218-237.
Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona (2017a): Transformar la ciutat amb la ciutadania.
Criteris i reflexions per al Pla de Barris de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona (2017b): Informe Anual 2016-2017, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona (2018): Informe Anual 2018, Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona (2020). Informe anual 2019. Disponibles a: https://pladebarris.barcelona/ca/consell-assessor-del-pla-de-barris
Blanco, I.; Cruz, H.; Nel·lo, O. (en premsa). "Les polítiques de rehabilitació enfront la segregació: el Pla de barris de Barcelona", Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 63.
25 de març 2021
Helen Cole, doctora en salut pública, Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Adaptación de la teoría de la transición del riesgo ambiental: Inequidades del medioambiente y de la salud urbana.
En línia de 18h a 20h: Accés a la conferència Presentació:
Basado en la teoría de la transición del riesgo ambiental, esta presentación explorará los riesgos de salud nuevos y emergentes asociados con vivir en barrios con historias de injusticia ambiental que actualmente están experimentando la gentrificación verde. La presentación se basará en una comparación de casos de barrios en 7 ciudades del norte global.
Referències bibliogràfiques:
Cole HVS, Triguero-Mas M, Connolly J, Anguelovski I. Determining the Health Benefits of Green Space: Does gentrification matter? Health and Place. 2019; 57, May 2019: 1-11.
https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2019.02.001
Cole H. A call to engage: Considering the role of gentrification in public health research. Cities & Health.
2020: May, 2020.
https://doi.org/10.1080/23748834.2020.1760075
184