PROFESSORS: ANTONIO LÓPEZ, MONIKA MACIEJEWSKA, JUAN ANTONIO MÓDENES, FRANCESC MUÑOZ RAMÍREZ

“La ciudad y la plaga. Densidad, segregación, movilidad y solidaridad en el centro del debate”, a càrrec d’Oriol Nel·lo, professor del Departament de Geografia de la UAB

L’acte se celebrarà el dilluns 1 de febrer, a les 18 hores, En línia: Accés a la conferència

Bellaterra, febrer de 2021

PROGRAMA MÒDUL TEMES AVANÇATS (EN ORDENACIÓ DEL TERRITORI) COORDINACIÓ: MIGUEL SOLANA

PROFESSORS: ANTONIO LÓPEZ, MONIKA MACIEJEWSKA, JUAN ANTONIO MÓDENES, FRANCESC MUÑOZ RAMÍREZ

1. Els temes avançats de l’ordenació del territori: la importància de la reflexió teòrica i conceptual sobre les característiques socials de la ciutat contemporània.

L’assignatura pretén reflexionar al voltant de les aportacions teòriques i metodològiques més útils i innovadores per tal d’analitzar les interrelacions entre les diverses especialitats de Geografia i Ordenació del Territori, amb un èmfasi especial en la dimensió social i en la planificació urbana.

El mòdul s’estructura a partir de quatre temes: la regeneració urbana, l’habitatge, la mobilitat i

l’accessibilitat i el canvi sociodemogràfic de la població urbana. Cadascú d’aquests aspectes es tractarà de forma aprofundida per permetre a l’estudiant conèixer algunes de les principals problemàtiques socials de la ciutat contemporània. Una especial incidència es farà en els processos de polarització, segregació i vulnerabilitat social, que són els aspectes clau que estructuren el treball troncal del curs.

Des de cadascú d’aquests temes no només es treballaran els principals conceptes i propostes teòriques, sinó que també s’exposaran les propostes que volen incidir en la resolució de diferents problemes socials a les urbs contemporànies amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. L’àmbit territorial prioritari de reflexió i anàlisi serà la ciutat europea, però es tindran en compte altres models i tipus de ciutat en el conjunt de reflexions que es plantegen dins d’aquest mòdul.

Aquestes classes teòriques es complementaran amb 7 conferències –obertes al conjunt de la comunitat acadèmica- sobre aspectes d’especial rellevància per a la diagnosi i elaboració de propostes per a la ciutat contemporània.

2. Objectius del mòdul

En el marc de la programació troncal del METiP 2020‐2021 el mòdul té com objectius:

a) Que l'alumnat sàpiga aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts i en contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.

b) Que l'alumnat sàpiga comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

c) Que l'alumnat sàpiga posseir les habilitats d'aprenentatge que li permeti continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran mesura auto dirigida o autònoma.

176 d) Que l'alumnat sàpiga aplicar les diferents metodologies d'anàlisi geogràfica a diferents escales

territorials, especialment la urbana i sàpiga integrar qüestions socials i qüestions ambientals.

e) Que l'alumnat sàpiga analitzar i interpretar la interrelació entre les dinàmiques urbanes, dinàmiques demogràfiques i dinàmiques ambientals.

f) Que l'alumnat sàpiga detectar la complexitat de les dinàmiques territorials, demogràfiques i ambientals i reconèixer els mecanismes de gestió més eficients, en particular en situacions de conflicte.

Per aconseguir aquests objectius, l’alumnat haurà de saber:

- Valorar la incidència del marc legislatiu, econòmic, polític i social en les dinàmiques demogràfiques territorials i socials.

- Reconèixer la interrelació entre sistema polític i jurídic, sistema demogràfic, dinàmica territorial i sistema ambiental.

- Aplicar críticament els conceptes i plantejaments teòrics més avançats a l'estudi de l'ordenació del territori, la societat, la població i el medi ambient.

- Identificar els paradigmes de referència de les línies actuals d'investigació en temes territorials, ambientals i demogràfics.

3. Treball de curs i avaluació

L’avaluació del mòdul de Temes Avançats, com a part integrant del programa troncal del METIP 2020-21, tindrà una part de l’avaluació específica del mòdul, en què l’alumne/a haurà de demostrar una sèrie d’habilitats instrumentals i coneixements sobre el que s’ha tractat a les sessions d’aula i una altra part que serà l’avaluació del treball troncal.

L’avaluació es distribuirà de la següent manera:

- Treball individual: 25% de l’avaluació.

- Participació activa en les sessions: 10% de l’avaluació.

- Treball troncal: 50% de l’avaluació.

- Presentació oral treball troncal: 15% de l’avaluació.

4. Càrrega lectiva, horaris i programació (veure també el full de programació general)

El mòdul consta de 9 ECTS, la qual cosa significa 225 hores de treball de l’alumnat. D’aquestes 225 hores, 54 són de classe amb presència del professorat que imparteix aquesta assignatura; 7 conferències a càrrec d’especialistes, i la resta es reparteix entre el treball que l’estudiant ha de realitzar amb els materials propis d’aquesta assignatura i, en la seva major part, el treball que s’ha de realitzar als tallers d’anàlisi i diagnòstic i d’elaboració de propostes i projectes per als barris de La Torrassa i Collblanc.

Cal tenir present que és obligatòria l’assistència a les jornades completes de treballs de camp als barris de La Torrassa - Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat, a la sessió inaugural, al cicle de conferències i a les jornades de cloenda.

L’organització dels continguts s’estructura a partir de 4 temes:

Regeneració urbana Francesc Muñoz

1. La regeneració urbana. L’evolució de les estratègies i accions. La consolidació d’un ‘cànon’ de la regeneració urbana.

2. Criteris d’innovació pel que fa a les estratègies i accions de regeneració urbana (I): més enllà dels centres històrics i de les ciutats centrals de major jerarquia.

3. Criteris d’innovació pel que fa a les estratègies i accions de regeneració urbana (II): innovació social urbana versus l’actuació física sobre el teixit urbà.

4. Els nous reptes de la regeneració urbana: sostenibilitat, resiliència i canvi climàtic; els elements paisatgístics i patrimonials de caràcter ordinari; la participació ciutadana.

Població Antonio López

1. Grans trets demogràfics a l’Hospitalet de Llobregat i distribució espacial de la població (segregació) 2. Patrons territorials de la mobilitat residencial

3. Principals processos de transformació urbana i social: gentrificació i substitució de població/ Renovació de la població i envelliment / Suburbanització de la pobresa

4. El paper de la migració qualificada i el turisme en la transformació sociodemogràfica de Barcelona Habitatge

Juan Antonio Módenes

1. Anàlisi i impactes dels comportaments residencials 2. Estudi comparatiu dels sistemes residencials urbans 3. Estimació de la demanda residencial en àmbits urbans Mobilitat quotidiana

Monika Maciejewska

1. Com estudiem la mobilitat? Des de les metodologies tradicionals fins a l'ús de les TIC 2. La mobilitat quotidiana des de una perspectiva de gènere

177 Durant les classes del mòdul es repartirà una bibliografia especialitzada per a cada tema.

5. Conferències associades a l’assignatura

Conferència 1 Oriol Nel·lo (UAB – Geografia - SOLIVID)

Títol: La Ciudad y la Plaga. Densidad, segregación, movilidad y solidaridad en el centro del debate.

Conferència 2 Agustí Cocola (UL – IGOT)

Títol: Turistificación, gentrificación transnacional y movilidades turísticas. Cambios socioespaciales en Barcelona más allá de Airbnb.

Conferència 3 Núria Font (UB - Geografia)

Títol: Contracartografies de les desigualtats urbanes: reptes i oportunitats en l'ús dels mapes per a estudiar les ciutats.

Conferència 4 Carles Donat (UAB - Geografia)

Títol: La viabilidad de las políticas perecuativas locales: segregación residencial y recursos municipales en la metrópolis de Barcelona

Conferència 5 Aaron Gutiérrez (URV - Geografia)

Títol: Geografia dels desnonaments a Catalunya: una lectura territorial del problema de l’habitatge.

Conferència 6 Helena Cruz (UAB - IGOP)

Títol: Transformar la ciutat amb la ciutadania: el pla de barris de Barcelona Conferència 7 Helen Cole (UAB - ICTA)

Títol: Adaptación de la teoría de la transición del riesgo ambiental: Inequidades del medioambiente y de la salud urbana.

6. Taller de projectes (Taller vinculat al mòdul Temes Avançats i que es desenvoluparà en les sessions de tallers del curs)

Francesc Muñoz

Es proposa una visió integrada i transversal del projecte urbà en relació als requeriments actuals que la planificació de la ciutat i el territori representen tot reconeixent el context de canvi i adaptació de les polítiques urbanes d’ençà començaments del segle XXI.

En aquest sentit, definir un bon projecte urbà en el context actual ha de considerar, necessàriament, aspectes com, per exemple:

- El coneixement multidisciplinari d’acord amb els reptes de planificació que territoris híbrids (per tant, no únicament urbans, rurals o naturals) proposen al projectista.

- La introducció de criteris de complexitat en relació a la gestió del projecte tot incidint sobre aspectes com l’avaluació i el ‘monitoring’.

- La necessària relació amb la prèvia diagnosi del territori objecte de projecte d’una manera molt més orgànica, de forma que el propi treball de diagnosi del lloc permeti albirar un raonament projectual de bon inici.

- L’exigència de llindars suficients de participació ciutadana en el procés de producció de ciutat i de la seva planificació i disseny.

El taller de projectes introduirà la reflexió efectiva sobre aquestes qüestions d’ordre general però, sobretot, s’adreçarà a proposar una metodologia projectual definida a partir d’un element clau:

- El reconeixement de valors visibles, emergents i latents d’origen divers en el territori objecte de projecte, de manera que la seva consideració vinculada i jeràrquica permeti suggerir projectes inspirat per criteris de sostenibilitat, creativitat i innovació urbana.

El taller de projectes també plantejarà aspectes importants relatius a l’explicació i comunicació del projecte tot considerant qüestions com ara:

- La justificació raonada de la idea general i les actuacions proposades.

- La definició d’una narrativa projectual pròpia (project story-telling).

- La Imatge concreta i el leitmotiv de presentació (project branding).

- L’estratègia comunicativa final.

El taller de projectes il·lustrarà aquestes qüestions de natura general i específica a partir d’una selecció de projectes reals, desenvolupats per l’Observatori de la Urbanització del Departament de Geografia de la UAB en diferents tipus de territori: barris històrics; ciutat contínua; sectors de vora urbana; perifèries;

àrees no urbanitzades.

7. Bibliografia bàsica de referència

Atkinson, Rowland; Maryann Wulff (2009), Gentrification and displacement: a review of approaches and findings in the literature. Australian Housing and Urban Research Institute.

Dennis, K. y Urry, J. (2011) Un mundo sin coches. Barcelona: Península.

Glass, Ruth (1964), London, Aspects of Change. Centre for Urban Studies, University College London. MacGibbon & Kee, London.

Gotham, Kevin Fox (2005), "Tourism gentrification: The case of new Orleans' vieux carre (French Quarter)", Urban studies 42 (7), 1099-1121.

Hochstenbach, C.; Van Gent, W. P. (2015), “An anatomy of gentrification processes: Variegating causes of neighbourhood change”, Environment and planning A, 47(7), 1480-1501.

López-Gay, Antonio (2016), "El advenimiento de las regiones metropolitanas maduras en España: retos demográficos y socioeconómicos en un nuevo contexto urbano". Panorama Social, 23.

López-Gay, Antonio (2018), “Cambio en la composición social y gentrificación en Barcelona: una mirada a través de los flujos migratorios y residenciales”, Papers, 60.

Lucas, K.; Musso, A. (2014) Policies for social inclusion in transportation: An introduction to the special issue. Case Studies on Transport Policy, 2, pp.37-40.

178 Miralles-Guasch, C. (1998). La movilidad de las mujeres en la ciudad. Un análisis desde la Ecología

Urbana. Ecología Política, 123-130.

Miralles-Guasch, C., & Cebollada, Á. (2009). Movilidad cotidiana y sostenibilidad, una interpretación desde la geografía humana. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles.

8. Sessions 01/02/2021

16:00 Presentació del projecte del treball troncal (Miguel Solana): Ciutat i vulnerabilitat social: diagnosi i propostes d’intervenció als barris de Collblanc i la Torrassa.

18:00 Conferència 1 a càrrec d’Oriol Nel·lo (UAB – Geografia - SOLIVID).

Títol: La Ciudad y la Plaga. Densidad, segregación, movilidad y solidaridad en el centro del debate.

2/02/2021