Presentació
L’Hospitalet de Llobregat, municipi on se situen els barris de Collblanc i la Torrassa, compta amb un terme municipal de 12,5 km2. A l’any 2019, 277.766 persones hi residien segons les dades que facilita el padró municipal d’habitants. Localitzat en la perifèria sud del municipi de Barcelona, L’Hospitalet s’ha caracteritzat com la resta de la perifèria metropolitana per un creixement accelerat de la població durant el segle XX, resultat dels intensos moviments d’immigració que tenien com a destinació la ciutat de Barcelona. Si l’any 1920 comptava amb 12.360 habitants, després de la primera migració massiva que va afectar al municipi durant la dècada de 1930, la població es va quadriplicar fins als 51.429 habitants, i que es va assentar especialment en aquests barris de Collblanc i la Torrassa per la seva posició limítrof amb el municipi de Barcelona. Tanmateix, la immigració més significativa és la que té lloc des de finals de la dècada de 1950 fins a principis de la dècada de 1980. L’any 1981, màxim històric del municipi, la població va arribar fins als 294.033 habitants. Amb fluctuacions, la població va descendir fins el nombre d’habitants que té en l’actualitat, si bé amb un canvi significatiu en el seu origen, per la immigració constant i nombrosa de població estrangera des de l’any 2000.
És important tenir en compte aquest context d’immigració i ràpid creixement de la població per entendre les característiques de la població que habita els seus barris, els problemes urbans i socials que presenta la ciutat, i que s’han anat solucionat parcial i progressivament durant les últimes dècades.
Collblanc i la Torrassa actualment conformen el districte II de la ciutat de L’Hospitalet. Ambdós barris se situen en la part nord de la ciutat, en el que es coneix com el samontà, que són els turons que connecten amb la Serra de Collserola. En l’actualitat el districte compta amb 53.501 habitants (26.920 habitants a Collblanc i 28.407 a la Torrassa), que viuen en una superfície de 0,95 km2. La relació entre superfície i població dona una densitat de població molt elevada: 58.239 hab./km2. Diferents estudis situen aquests dos barris, juntament amb els barris veïns de la Florida (80.247 hab./km2), les Planes (40.502 hab./km2) i Pubilla Cases (50.505 hab./km2), com les àrees de major densitat de població d’Europa. L’altre fet que convé destacar és el fort volum de població nascuda a l’estranger que ha arribat majoritàriament des de l’any 2000, i que representa gairebé la meitat de la població que resideix actualment al districte.
La condició perifèrica -encara que és un aspecte que ha anat canviant amb el pas dels anys-, la manca d’equipaments i les característiques de la població, immigrant i amb un baix nivell d’estudis i socioprofessional, ha fet que sovint hagin estat estigmatitzats i considerats com àrees socialment marginals a l’igual que altres barris de la perifèria barcelonina (Sant Ildefons, Sant Cosme, Bellvitge, etc.).
El treball de camp que realitzarem té com a finalitat contribuir a un coneixement més rigorós i documentat de la història i situació actual dels dos barris, amb l’objectiu de poder realitzar un diagnòstic adequat de quins són els problemes que presenten, també les seves potencialitats, i dibuixar en conseqüència les propostes i els projectes més convenients per millorar la qualitat de vida de la població que hi viu. Els indicadors de renda, nivell d’atur, qualificació socio-professional o estat de salut de la població indiquen la vulnerabilitat de la població que viu en aquests barris respecte a la mitjana del conjunt de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona.
El treball de camp es dividirà en sis dies, cadascú dels quals respon a un eix temàtic concret. El treball de camp es desenvoluparà a partir de la visita a diferents espais del barri i la realització de trajectòries/passejades, així com la impartició de xerrades, debats i presentacions. S’ha hagut d’adaptar als condicionats i restriccions que imposa la pandèmia en la conformació de grups de persones i la utilització d’espais tancats i oberts.
De forma prèvia i per a una primera exploració i coneixement dels barris, entre el divendres 5 i el diumenge 7 es realitzarà un treball d’observació i fotodocumentació per part dels diferents grups. Aquest treball es posarà en comú i es debatrà amb el professorat en la sessió de dimecres 10 pel matí que es formalitzarà en un taller.
El primer dia del treball de camp (dilluns 8 de febrer) es treballaran els aspectes relacionats amb la construcció i la història, urbanística i social, dels barris. Així mateix s’indicarà l’evolució que han experimentant en les últimes quatre dècades. També es treballaran les principals problemàtiques urbanístiques i d’habitatge a les quals han de fer encara front.
El segon dia (dimarts 9 de febrer) tractarem el model de ciutat i els plans de transformació dels barris que proposen els agents municipals (ADU -Agència de Desenvolupament Urbà de L’Hospitalet). També es treballaran específicament aspectes relacionats amb la mobilitat i el transport. Finalment participaran membres de l’associació Castell de Bellvís i de l’associació de veïns i veïnes del barri, que exposaran la seva visió sobre temes relacionats amb el patrimoni, l’espai públic i la conformació d’una identitat pròpia.
El tercer dia (dimecres 10 de febrer) treballarem i debatrem de forma conjunt les observacions realitzades pels diferents grups. També està programada una sessió sobre les dinàmiques demogràfiques recents,
185 especialment relacionada amb els canvis estructurals de la població i els efectes de la migració
internacional durant les últimes dues dècades.
El quart dia (dijous 11 de febrer) treballarem aspectes relacionats al l’ús de l’espai públic, el sorgiment de conflictes i les propostes i actuacions per a la seva resolució. Per la tarda està previst abordar temes d’educació i formació a partir del coneixement i posterior posada en comú de les activitats que porten a terme un conjunt d’associacions que treballen amb la infància i la joventut dels barris. L’educació, la formació i el lleure com a element clau per lluitar contra les situacions de vulnerabilitat social.
Acabarem el treball de camp el divendres (12 de febrer) amb una matinal dividida en dues parts. En la primera, s’analitzarà un aspecte important en la configuració de l’espai urbà i ara sotmès a grans reptes com és el teixit comercial de barri. A continuació, dos col·lectius de la ciutat conformats per joves investigadors i artistes, Observatori Perifèric i Contorno Urbano, presentaran les seves propostes d’intervenció social i de paisatge urbà de la ciutat.
Agraïm a tots els experts i conferenciants la seva bona predisposició a participar en aquest exercici de coneixement i exploració d’un territori singular com són aquests dos barris. I esperem que sigui profitós per a tots i totes.
Itinerari d’observació i fotodocumentació dels barris
de Collblanc i la Torrassa FASE 1
Dos objectius:
a) Conèixer les característiques bàsiques dels dos barris pel que fa a l’estructura urbana, l’espai públic i l’ús d’aquest espai públic abans d’iniciar el cicle de sessions i conferències.
b) Documentar de forma textual i fotogràfica aquest exercici d’observació i diagnosi prèvia.
Aspectes prioritaris que s’han d’observar i documentar a partir de l’observació i la fotografia:
-Característiques de l’espai públic (places, voreres, jocs infantils, espais “inerts” o en desús, etc.) -Ús de l’espai públic. Usos, normatives i restriccions en l’espai públic.
-Conservació i problemàtiques relacionades amb l’espai públic
-Aspectes relacionats amb la mobilitat: voreres, creuaments peatonals, carrils-bici, aparcaments, etc.
Totes les imatges han d’anar acompanyades d’una indicació de la data, hora i lloc de presa de la fotografia, així com de dos breus comentaris:
1.- en el moment de presa de la fotografia indicar quins són els elements que es volen recollir amb aquest document;
2.-en la visualització posterior afegir elements de reflexió sobre el que s’observa en la fotografia.
Dibuixeu en un mapa o graveu amb una aplicació mòbil el recorregut efectuat.
Aquest exercici es farà en grup (4-5). Prèviament conformarem els grups que hauran de treballar de forma conjunta en la construcció d’aquest projecte de diagnosi i proposta territorial. Us recordo que no és
convenient anar-hi en grups més nombrosos pel tema de les restriccions que hi ha dins de l’espai públic a causa de la pandèmia. Els temes/aspectes que s’assignaran a cada grup es determinaran la setmana posterior a la realització del treball de camp.
És convenient que tots vosaltres ompliu el certificat autoresponsable del Departament d’Interior i el que proporciona la UAB per a la realització d’activitats docents fora del campus universitari:
/https://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio _emergencies/coronavirus/Certificat/certificat_autoresponsable_desplacament-MUN_CA.pdf
https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/sol-licitud-de-la-declaracio-autoresponsable-per-als-desplacaments-1345667174054.html?noticiaid=1345828400679
186 Data de realització: Divendres 5 de febrer-diumenge 7 de febrer (dates a escollir per a l’observació i
documentació, tingueu en compte el que pot suposar en la dinàmica de l’ús dels espais el fet de ser laborable i festiu i el moment del dia seleccionat).
Punts de l’itinerari de l’observació i documentació proposats. S’indiquen una sèrie de llocs dels dos barris que és convenient observar per les característiques i interaccions socials que presenten. L’itinerari és obert al vostre interès i capacitat de recollir informació. Es una proposta orientativa però sentiu-vos amb llibertat per adaptar-la als vostres interessos i, aquí també, a la vostra intuïció:
1.- Parada metro L1 Torrassa 2.- Parc de la Torrassa
3.- Castell de Bellvís i subcentral FECSA (tancada però és possible observar-la des de l’exterior)
4.- Pont d’en Jordà (conegut com Pont de la Torrassa) i vies del tren (límit barris Torrassa-Santa Eulàlia i Sant Josep)
5.- Illa d’en Borràs/Casetes Borràs 6.- Casa dels Cargols
7.- Plaça Espanyola (lloc social de referència dels barris) 8.- Carrer Progrés (principal eix comercial del barri) 9.- Carrer Mas (límit barris Collblanc-la Torrassa) 10.-Plaça Pirineus
11.-Carrer Riera Blanca (límit L’Hospitalet de Llobregat i Barcelona) 12.- Mercat de Collblanc
13.- Carretera de Collblanc
14.- Torre Barrina i el Parc de la Marquesa 15.- Avinguda Torrent Gornal
16.- Parc Ocellets i Mercat Torrent Gornal (corresponen al barri de Florida però es troba al límit entre barris)
17.- Plaça Blas Infante
18.- Parada metro L1 Torrassa
A continuació us indiquem un seguit de referències, breus, sobre alguns d’aquests elements. Seria molt indicat que hi doneu un cop d’ull, encara que sigui ràpid, per conèixer alguns elements contextuals:
Parada metro L1/L9 Torrassa
https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Torrassa
Castell de Bellvís i subcentral FECSA https://castelldebellvis.home.blog/
Casa dels Cargols i altres elements patrimonials
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/12/06/la-casa-dels-cargols/
Torre Barrina i el Parc de la Marquesa https://torrebarrina.l-h.cat/
-Analitzar distintes eines i metodologies en relació amb les instàncies d’observació i diagnosi dels espais urbans als barris de Collblanc i la Torrassa.
-Analitzar les observacions realitzades sobre el terreny de cara a la realització del diagnòstic.
Data de realització: Dimecres 10 de febrer (taller de posada en comú i debat sobre l’observació i documentació).
Estructura del taller:
1.- Breu exposició de propostes metodològiques per a l’anàlisi de les estructures urbanes i l’espai públic, a càrrec de Tomás Rojas (12:00-12:30):
a) Cartografia socioambiental, mapejos comunitaris: representacions sobre elements identitats locals dels territoris, conflictes, actors i fronteres.
b) Investigació acció participativa, usos de noves tecnologies. Propostes en el marc d'àmbits sobre les noves tecnologies poden potenciar els processos participatius i d'anàlisi del territori.
c) Plataformes cartogràfiques, des de la mineria de dades. Visualització de relats i imatges.
2.- Treball guiat per grups sobre els registres. Classificació i anàlisi dels elements per a la diagnosi de barri. Cada grup haurà de seleccionar 10 imatges que considerin apropiades per mostrar característiques rellevants del territori en què s’ha efectuat aquest exercici d’observació (12:30-14:00).
187 3. Posada en comú, per grups i amb la participació del professorat, sobre les reflexions, propostes i
innovacions metodològiques que podrien ser incorporades a la diagnosi dels territoris, en raó del material aixecat prèviament (18:00-19:30)
Bibliografia:
Beristaín, Carlos; Buitrago, Ángela; Cox, Francisco; Paz, Claudia; Valencia, Alejandro. (2015). Informe Ayotzinapa, Investigación y primeras conclusiones de las desapariciones y homicidios de los normalistas de Ayotzinapa. Francisco. Grupo Interdisciplinario de Expertos Independientes (GIEI), Ciudad de México [Disponible en: http://centroprodh.org.mx/GIEI/?p=242]
Nofre, Jordi. (2014). Los cambios del comercio étnico en los suburbios de Barcelona (2004-2011).
Finisterra, Revista Portuguesa de Geografia.
Paiva, Daniel. (2017). Teorias não -representacionais na geografia I: Conceitos para uma geografia do que acontece. Finisterra, Revista Portuguesa de Geografia. [Disponible
en: https://doi.org/10.18055/Finis10196]
Paño, Pablo; Rébola, Romina; Suárez, Mariano (Comp). (2019). Procesos y Metodologías Participativas Reflexiones y experiencias para la transformación social. Editorial: CLACSO – UDELAR, Colección Grupos de Trabajo. [Disponible
en: http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/gt/20190318060039/Procesos_y_metodologias.pdf]
Vergara, Camilo José (1995) The New American Ghetto. Rutgers Univ Pr, New York, EE.UU.
188 Activitats i implicació en el barri de les associacions infantils i juvenils
Objectiu: Conèixer l’activitat i experiències en la formació i el lleure que porten a terme diverses associacions infantils i juvenils als dos barris.
Data: Dijous 11 de febrer Estructura:
16:00-17:00 (horari per confirmar) Contacte i debat amb les diferents associacions. Cada grup s’assignarà a una de les associacions.
17:00-18:00 (horari per confirmar): De manera sintètica completeu els següents punts:
1. Objectius de l’associació. Perfil dels usuaris
2. Plantejament del procés de formació/educació: activitats, mètodes, estratègies 3. Relació del centre educatiu amb el barri: el seu entorn quotidià i les famílies 4. Reptes i problemes que detecten en el barri. Incidència de la pandèmia.
5. Relació amb el teixit social, associatiu i institucional
6. Aspectes que considereu útils sobre l’aportació que pot fer la formació/educació/lleure a la millora de qualitat de vida dels nens/es i les seves famílies. Com pot incidir en el barri? Quins elements d’aquesta experiència considereu convenients tenir en compte i compartir en el procés de construcció de diagnosi i propostes per als barris de Collblanc i la Torrassa?
18:00-19:00 (horari per confirmar): Exposició i debat amb la resta d’estudiants i professorat
Associacions:
Akwaba: http://fundacioakwaba.cat/
Fundació Itaca: https://itacaelsvents.org/es/
Coordinadora AMPAS Collblanc-Torrassa:
http://www.projecteicilh.cat/news/ca/2019/08/15/0003/coordinadora-dampas-endavant-de-collblanc-la-torrassa-ampas-que-fan-barri
189 Webs institucionals i servidors d’informació sociodemogràfica, cartogràfica, de planejament i
cultural de la ciutat i dels barris de Collblanc i la Torrassa Ajuntament de l’Hospitalet
http://www.l-h.cat/
Ajuntament de l’Hospitalet (Informació territorial i cartogràfica) https://geoportal.l-h.cat/cartografia/
Ajuntament de l’Hospitalet (portal estadístic)
http://www.l-h.cat/portalestadistic/portalestadistic.aspx?id=1 Arxiu Municipal de l’Hospitalet
http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal
Centre d’Estudis de l’Hospitalet http://www.celh.cat
Base de dades sobre l’Hospitalet (BABEL’H) http://celh.orex.es/
Quaderns d’Estudi de L’Hospitalet i altres publicacions sobre la ciutat https://www.celh.cat/publicacions/colleccio/18
L’Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d’una ciutat Blog de Manuel Domínguez (historiador)
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/manuel-dominguez/
Bibliografia bàsica sobre la ciutat
Camós, Joan; Santacana, Carles (1997), Història de L’Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur. L’Hospitalet, CEL’H i Ajuntament de L’Hospitalet.
Domínguez, Manuel (2014), “El patrimoni de l’Hospitalet: una història i algunes propostes”, Quaderns d’Estudi 27 , pp. 135-163.
Nogués i Olivé, Antoni (dir) (2001), Pla especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet de Llobregat (PEPPA). L’Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de L’Hospitalet.
Prieto Cabeza, David (2015) “De l’Agenda 21 a l’smart city. Un nou canvi de paradigma per afrontar els reptes mediambientals de la ciutat de l’Hospitalet?, Quaderns d’Estudi 29, pp. 133-156.
Font: Google Earth Pro. Data imatge: 27 d’abril de 2019.
Itinerari per a l’Observació de camp dels barris de Collblanc i la Torrassa
1.- Parada metro L1 Torrassa; 2.- Parc de la Torrassa; 3.- Castell de Bellvís i subcentral FECSA; 4.- Pont d’en Jordà; 5.- Illa d’en Borràs/Casetes Borràs; 6.- Casa dels Cargols; 7.- Plaça Espanyola; 8.- Carrer Progrés; 9.- Carrer Mas; 10.- Plaça Pirineus; 11.- Carrer Riera Blanca; 12.- Mercat de Collblanc; 13.- Carretera de Collblanc; 14.- Torre Barrina i el Parc de la Marquesa; 15.- Avinguda Torrent Gornal; 16.- Parc Ocellets i Mercat Torrent Gornal; 17.- Plaça Blas Infante; 18.- Parada metro L1 Torrassa
190 AVALUACIÓ
Mòdul Avaluació %
Temes avançats
Participació activa en les sessions 10
Treball individual 25
Treball troncal 50
Presentació oral treball troncal 15
Planejament territorial
Participació activa en les sessions 10
Examen 25
Treball troncal 50
Presentació oral treball troncal 15
PROGRAMA TRONCAL CURS ACADÈMIC 2020-2021 Directora del Departament
Dra. Anna Badia anna.badia@uab.cat Coordinació dels estudis de Postgrau
Dr. Jordi Nadal (Màster) jordi.nadal@uab.cat
Dra. Antònia Casellas (Doctorat) antònia.casellas@uab.cat Cos docent del programa troncal
Coordinació general
Dr. Miguel Solana Solana AntonioMiguel.Solana@uab.cat Mòdul Temes avançats
Dr. Antonio López Ruiz Toni.Lopez.Ruiz@uab.cat Dra. Monika Maciejewska Monika.maciejewska@uab.cat Dr. Juan Antonio Módenes JuanAntonio.Modenes@uab.cat Dr. Francesc Muñoz Ramírez franc.munoz@uab.cat
Mòdul Planejament territorial
Dr. Oriol Nel·lo oriol.nello@uab.cat Dr. Joan López juan.lopez@uab.cat Dra. Maria Bohigas maria.bohigas@uab.cat
Coordinació del treball de camp (Collblanc/La Torrassa) Dr. Miguel Solana Solana AntonioMiguel.Solana@uab.cat Coordinació de tallers i suport al programa troncal
Àngels Pérez angels.perez@uab.cat
ENLLAÇOS DIRECTES del Departament de Geografia:
https://www.facebook.com/geografiauab/
https://twitter.com/Geografia_UAB
https://www.instagram.com/geografia_uab/
http://geografia.uab.cat/metip Llistat de referències bàsiques
Webs institucionals i servidors d’informació sociodemogràfica, cartogràfica, de planejament i cultural de la ciutat i dels barris de Collblanc i la Torrassa
Ajuntament de l’Hospitalet http://www.l-h.cat/
191 Ajuntament de l’Hospitalet (Informació territorial i cartogràfica)
https://geoportal.l-h.cat/cartografia/
Ajuntament de l’Hospitalet (portal estadístic)
http://www.l-h.cat/portalestadistic/portalestadistic.aspx?id=1 Arxiu Municipal de l’Hospitalet
http://www.l-h.cat/webs/arxiumunicipal Centre d’Estudis de l’Hospitalet
http://www.celh.cat
Base de dades sobre l’Hospitalet (BABEL’H) http://celh.orex.es/
Quaderns d’Estudi de L’Hospitalet i altres publicacions sobre la ciutat https://www.celh.cat/publicacions/colleccio/18
L’Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d’una ciutat Blog de Manuel Domínguez (historiador)
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/manuel-dominguez/
Bibliografia bàsica sobre la ciutat
Camós, Joan; Santacana, Carles (1997), Història de L’Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur. L’Hospitalet, CEL’H i Ajuntament de L’Hospitalet.
Domínguez, Manuel (2014), “El patrimoni de l’Hospitalet: una història i algunes propostes”, Quaderns d’Estudi 27 , pp. 135-163.
Nogués i Olivé, Antoni (dir) (2001), Pla especial de protecció del Patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet de Llobregat (PEPPA). L’Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de L’Hospitalet.
Prieto Cabeza, David (2015) “De l’Agenda 21 a l’smart city. Un nou canvi de paradigma per afrontar els reptes mediambientals de la ciutat de l’Hospitalet?, Quaderns d’Estudi 29, pp. 133-156.
192
APÈNDIX 2. LÀMINES DE PRESENTACIÓ
193