VARIABLES BASALS

En un primer lloc s’analitzen les variables sociodemogràfiques i les variables clíniques basals dels participants, observant que no hi ha diferències significatives entre els dos grups de tractament, per tant, els grups són totalment comparables pel que es refereix a sexe, edat, estat civil, nivell d’estudis acabats, situació laboral, tipus de presentació predominant de TDAH, edat de diagnòstic, tractament farmacològic pel TDAH, temps de dosis estable, presència de comorbiditat i tractament farmacològic per a la mateixa, i, motivació per a participar. Els grups són també comparables respecte a la capacitat intel·lectual, la personalitat, la gravetat del TDAH, la gravetat de la simptomatologia comòrbida d’ansietat i de depressió, i, la funcionalitat.

L’edat mitjana de la mostra total es situa als 41 anys (amb un rang entre 19 i 64 anys). En estudis previs de TCC aquesta edat mitjana és lleugerament inferior, situant-se entre els 34 i els 36 anys en la major part dels estudis previs (Cherkasova et al., 2016; Philipsen, Jans, Graf, Matthies, Borel, Colla, Gentschow, Langner, Jacob, Groß-Lesch, Sobanski, Alm, Schumacher-Stien, Roesler, Retz, Retz-Junginger, Kis, Abdel-Hamid, Heinrich, Huss, Kornmann, Bürger, Perlov, Ihorst, Schlander, Berger, Tebartz van Elst, et al., 2015; Virta et al., 2010; Weiss et al., 2012; S. Young, Khondoker, et al., 2015a; Susan Young et al., 2017).

Aquest increment en l’edat mitjana repercuteix en el percentatge de participants que tenen un estat civil de casats o que conviuen en parella, que és més alt en la present mostra respecte a aquests estudis previs.

Pel que fa a la distribució per sexes a la mostra total, un 58% són homes i un 42% són dones, sent aquesta una representació coherent amb les ràtios publicades de 1.5 : 1 en el cas dels adults amb TDAH (John Fayyad et al., 2017; Willcutt, 2012).

Respecte al nivell d’estudis acabats, el 55.6% dels participants tenen un nivell d’estudis post obligatori i el 44.4% té un nivell d’estudis obligatori. Si s’analitza el rendiment intel·lectual dels participants s’estima un QI dins de la mitjana de la normalitat. Pel que es refereix a la situació laboral, un 77.8% es troba en actiu laboralment i un 22.2% no treballa.

Aquestes dades són molt similars a les reportades en estudis previs (Philipsen, Jans, Graf, Matthies, Borel, Colla, Gentschow, Langner, Jacob, Groß-Lesch, Sobanski, Alm, Schumacher-Stien, Roesler, Retz, Retz-Junginger, Kis, Abdel-Hamid, Heinrich, Huss, Kornmann, Bürger, Perlov, Ihorst, Schlander, Berger, Tebartz van Elst, et al., 2015; Vidal et al., 2013).

En relació a les variables clíniques basals del total de participants, el TDAH de presentació combinada és el més representat amb un 63% del total de la mostra front a un 37% de presentació predominant amb dèficit d’atenció. Aquesta representació és equivalent a la reportada en alguns estudis previs de TCC (R. Pettersson, Söderström, Edlund-Söderström,

& Nilsson, 2014b; Philipsen, Jans, Graf, Matthies, Borel, Colla, Gentschow, Langner, Jacob, Groß-Lesch, Sobanski, Alm, Schumacher-Stien, Roesler, Retz, Retz-Junginger, Kis, Abdel-Hamid, Heinrich, Huss, Kornmann, Bürger, Perlov, Ihorst, Schlander, Berger, Tebartz van Elst, et al., 2015; Vidal et al., 2013).

A l’igual que en altres estudis publicats, pel que fa al tractament farmacològic del TDAH, la major part dels participants està prenent algun tipus de fàrmac estimulant, sent en el present estudi el 84% de la mostra total (Vidal et al., 2013; S. Young, Khondoker, et al.,

En referència a la comorbiditat, cal destacar que més de la meitat dels participants tenen un altre trastorn comòrbid al TDAH en el moment actual i un 33.3% dels participants prenen algun altre fàrmac concomitant pel tractament d’aquesta comorbiditat. La gran majoria dels estudis publicats refereixen que els participants poden tenir algun trastorn comòrbid i prendre un altre tractament farmacològic concomitant, però no tots especifiquen el percentatge que representen. També varien els trastorns comòrbids acceptats als estudis, fet que implica dades molt diverses (Corbisiero et al., 2018b;

Emilsson et al., 2011; R. Pettersson et al., 2014a; Philipsen, Jans, Graf, Matthies, Borel, Colla, Gentschow, Langner, Jacob, Groß-Lesch, Sobanski, Alm, Schumacher-Stien, Roesler, Retz, Retz-Junginger, Kis, Abdel-Hamid, Heinrich, Huss, Kornmann, Bürger, Perlov, Ihorst, Schlander, Berger, & Tebartz van Elst, 2015; Safren et al., 2005, 2010; S. Young, Khondoker, et al., 2015b; Susan Young et al., 2017).

Pel que pertoca a les variables de personalitat avaluades amb el qüestionari ZKPQ, s’observa en la present mostra una tendència més elevada al Neuroticisme – Ansietat, així com, una certa tendència a la Impulsivitat. Segons l’estudi de validació del qüestionari ZKPQ, les puntuacions altes en aquestes escales són bons predictors d’un diagnòstic de TDAH (Valero et al., 2012).

La mostra de participants del present estudi presenta a nivell basal puntuacions elevades referents a la gravetat de símptomes del TDAH, elevat impacte funcional i elevades puntuacions a nivell de símptomes comòrbids, aquest fet podria suggerir una aparent manca de resposta al tractament farmacològic, que s’esperaria fos més efectiu, o bé, que es tracta d’un grup més difícil de tractar fet que pot haver-los portat a estar més interessats i motivats per a participar en la TCC. D’aquesta forma trobem que la motivació per a participar abans de l’inici del tractament és força elevada, valorada segons una escala de tipus Likert de 0 a 10 punts, amb una mitjana de 8.41.

L’elevada gravetat de la simptomatologia basal del TDAH, s’observa tant en les mesures recollides amb les escales autoadministrades com amb les escales heteroaplicades. Com en d’altres estudis s’observen puntuacions més altes en les escales referents a la inatenció

(Solanto et al., 2018; Vidal et al., 2013). La mitjana de la gravetat reportada amb la CGI-S per a tota la mostra es situa entre moderada i marcada gravetat, coincidint aquesta gravetat amb el reportat en estudis previs de TCC (Safren et al., 2005, 2010; Solanto et al., 2018; Vidal et al., 2013; Susan Young et al., 2017).

En relació a la gravetat de la simptomatologia comòrbida basal, destaquen les puntuacions elevades en ansietat, especialment com a tret, així com, en impulsivitat mesurada amb l’escala BIS-11. En relació als símptomes depressius, s’observen puntuacions similars al que apunten diversos autors en les dades reportades i que es situaria en la presència de simptomatologia depressiva lleu (Emilsson et al., 2011; Safren et al., 2005; Vidal et al., 2013; Virta et al., 2010; S. Young, Khondoker, et al., 2015b).

Respecte a l’estat de salut que presenten els participants de la mostra total mesurada amb el qüestionari SF-36, hi ha tres escales en les quals obtenen un pitjor resultat, la subescala de salut mental, la de vitalitat i la que fa referència al funcionament social. Aquest fet pot ser coherent amb la motivació d’aquests pacients a participar en una modalitat terapèutica de format grupal.