MANTENIMENT DEL CANVI ALS 6 MESOS

El canvi observat al post tractament es manté també en el seguiment realitzat als 6 mesos en els dos grups de TCC, destacant les puntuacions mitjanes de la ADHD-RS i de la CGI-S, que milloren de forma significativa respecte al post tractament, situant-se les puntuacions als 6 mesos per sota del llindar clínic en els dos grups de tractament. Aquests resultats són coherents amb la informació reportada en estudis previs que realitzen seguiment als 6 mesos de tractament (Philipsen, Jans, Graf, Matthies, Borel, Colla, Gentschow, Langner, Jacob, Groß-Lesch, Sobanski, Alm, Schumacher-Stien, Roesler, Retz, Retz-Junginger, Kis, Abdel-Hamid, Heinrich, Huss, Kornmann, Bürger, Perlov, Ihorst, Schlander, Berger, & Van Elst, 2015; Safren et al., 2010).

Respecte a l’escala CAARS-S:L, s’observa en el grup de 12 sessions que les puntuacions mitjanes es mantenen sense canvis, i, a l’escala CAARS-O:L, les dues subescales de dèficit d’atenció i la subescala total de TDAH fins i tot milloren significativament respecte al post tractament. En el grup de 6 sessions destaca que aquestes millores en les subescales de dèficit d’atenció s’observen tan a l’escala CAARS-S:L com a l’escala CAARS-O:L. Aquest fet reafirma la idea que la TCC és especialment útil per polir aspectes relacionats amb les habilitats de planificació i d’organització, la gestió del temps o el maneig de la dilació, entre d’altres.

La millora valorada amb la puntuació a la CGI-I als 6 mesos es manté entre “moderadament millor” i “molt millor” en els dos grups de TCC. Per una altra banda, cal destacar que les puntuacions referents a la funcionalitat presenten també una millora significativa als 6 mesos de seguiment per als dos grups de tractament, fet que és especialment rellevant ja que indica una disminució de l’impacte que el TDAH té en el funcionament del pacient en diferents àmbits.

Per últim, s’observa que el canvi a la simptomatologia comòrbida es manté també al seguiment realitzat als 6 mesos tan en el grup de TCC de 12 sessions com en el de 6 sessions, destacant especialment la puntuació a la BDI-II, que en els dos grups continua disminuint de forma significativa. Respecte als símptomes d’ansietat es mantenen sense canvis en el grup de 12 sessions, però continuen millorant de forma significativa respecte al post tractament, en el grup de 6 sessions.

Per tant, podem concloure que les puntuacions a les diferents escales presenten una clara tendència a la milloria i que aquesta es manté al llarg del temps amb les dues modalitats de TCC.

Cal destacar que hem observat clares millores en les puntuacions de gravetat dels símptomes de TDAH, així com de l’impacte que aquests símptomes tenen en la funcionalitat dels pacients adults amb TDAH. A més, observem també millores en els

rebent reforç a les sessions de seguiment i que s’insisteix en la pràctica contínua de les noves habilitats, no és sorprenent que els símptomes segueixin millorant. Aquests seguiments poden haver ofert una oportunitat addicional per treballar les àrees problemàtiques, o els aspectes on presentaven més dificultats després de la fi del tractament actiu. Aquesta pràctica addicional pot servir per donar lloc a una major competència en l'aplicació de les estratègies i les habilitats apreses, i, millorar així l’impacte en el funcionament a la vida diària. Com a conseqüència, millora també l’estat d’ànim i disminueix l’ansietat comòrbida. Un aspecte també rellevant és que a totes les sessions es recorda la importància de practicar les estratègies ja treballades en sessions anteriors, per tant, és probable que les persones que completen els grups de TCC segueixin utilitzant les estratègies apreses a les sessions després d'acabar el tractament, i, l'efecte del tractament persisteixi i inclús es faci més gran amb el pas del temps degut a aquesta pràctica.

5.5. FACTORSASSOCIATS AL GRAU DE COMPLIMENT DEL TRACTAMENT

Un dels objectius plantejats va ser determinar possibles factors associats al grau de compliment terapèutic, com el que descriuen al seu treball Young et. al. (2015) que troben que els pacients més joves són els que més abandonen els seguiments. Els resultats obtinguts amb la nostra mostra no han estat significatius i no s’ha trobat cap variable associada amb el grau de compliment amb la mostra total d’estudi.

En el present treball s’estableix com a criteri de compliment del tractament l’assistència a un mínim del 80% de les sessions, complint aquest criteri el 92.5% dels participants a la TCC de 12 sessions i el 90.2% dels participants a la TCC de 6 sessions. Assisteix al seguiment dels 3 mesos el 87.5% dels participants en el grup de 12 sessions i el 80.5% dels participants en el grup de 6 sessions. Respecte al seguiment als 6 mesos acuden el 70% del grup de 12 sessions i el 65.9% del grup de 6 sessions, tot i que observem una millor adherència en el grup de 12 sessions, considerem que en general, el tractament és ben tolerat, amb taxes d'abandonament molt baixes en comparació amb altres estudis previs que descriuen fins a

un 50% d’abandonament en el seguiment (S. Young, Khondoker, et al., 2015b; Susan Young et al., 2017).

5.6. ESTUDI PREDICTIU D’EFICÀCIA TERAPÈUTICA DEL GRUP TCC 6 SESSIONS A CURT PLAÇ

El present treball demostra un important efecte de la TCC de 6 sessions, produint millores tan en els símptomes nuclears del TDAH, com en la funcionalitat, i, en els símptomes comòrbids d’ansietat i depressió. A més, aquests efectes es mantenen, i, fins i tot milloren puntuacions en algunes escales en els seguiments realitzats als 3 i als 6 mesos, demostrant la importància de l’aplicació clínica d’aquestes estratègies.

Amb l’objectiu de valorar quins factors es relacionen amb la resposta al tractament del grup de TCC de 6 sessions, s’ha plantejat determinar factors predictors d’eficàcia terapèutica amb el programa desenvolupat. Després d’estudiar els possibles factors que millor correlacionen amb la millora de la gravetat del TDAH, mesurada amb la diferència de puntuacions a l’escala ADHD-RS pre – post tractament, els resultats indiquen que els pacients amb una puntuació basal més elevada a l’escala ADHD-RS juntament amb els que presenten una puntuació més elevada a la subescala motora de la BIS-11, són els que presenten uns valors més alts en el canvi a la ADHD-RS pre – post tractament. És probable que la mostra reduïda no permeti trobar predictors d’eficàcia terapèutica que aportin més informació sobretot en clau de dades sociodemogràfiques que podrien ajudar a seleccionar millor als participants per aquest tipus d’intervenció.

A mode de conclusió, cal destacar que els resultats presentats en aquesta tesi doctoral són molt encoratjadors ja que suggereixen que la TCC és eficaç per reduir no només els símptomes nuclears del TDAH, sinó també l’impacte funcional i els símptomes associats, independent del número de sessions i de la durada de la TCC. Això és de particular rellevància, ja que, el TDAH s'associa amb costos considerables que són assumits tant pels

nou programa desenvolupat de TCC breu de 6 sessions possibilita l’assistència a un major número de persones, permet fer més grups de TCC, implicant també un important estalvi econòmic tan pels participants com per les institucions.