6. Estudi periodístic del 1939 1. Premsa generalista
6.3. Premsa informativa propera al règim
La Hoja del Lunes: mesos de juliol i desembre
3 de juliol de 1939
La Hoja del Lunes va ser l’únic diari autoritzat per a la seva publicació els dilluns de cada setmana entre el 1925 i el 1982. Gaudia d’un caràcter d’exclusivitat degut al descans dominical obligatori de la premsa, una mesura implantada en la dictadura de Primo de Rivera i mantinguda en la dictadura de Franco. Aquesta exclusivitat va facilitar la seva consolidació al sistema de mitjans de comunicació espanyol durant gairebé sis dècades.
Amb aquest context, el 3 de juliol l’edició barcelonina del diari publicava una crònica sobre el partit que enfrontava al Futbol Club Barcelona i al Saragossa60 4 dies després
de la reobertura del camp de Les Corts. L’inici del text és un exemple de la tendència seguida pel diari, doncs només destaca positivament l’ambient de l’estadi del Barça. La resta són referències a la merescuda derrota blaugrana i lloances a l’equip aragonès. I ho expressava parlant del “Magnífico aspecto presentava en la tarde de ayer el campo barcelonista, y la verdad que el encuentro que se había anunciado entre el once local y el de los «mañicos» del Real Zaragoza era merecedor de ello”.
Es poden llegir diversos elogis al Saragossa com aquest: “Un equipo merecía la victoria, y ese equipo no era otro que el once visitante, el que demostró plenamente sus
indiscutibles merecimientos de haber participado en el torneo máximo del balompié nacional”. El torneig del que es parla és la Copa del Generalíssim, de la qual l’equip aragonès va ser eliminat als vuitens de final. La seva participació en aquest torneig li atorgava prestigi segons el diari, doncs era la competició més important pel
Movimiento. És a dir, aquest prestigi es donava més pel seu simbolisme polític que per l’esportiu.
Les crítiques al Barça també van ser múltiples. Se’n diu que “En el once azulgrana falló lamentablemente la tripleta atacante, y la línea media no «carburó» como es debido;
y, además, en todo el once les faltó aquella vivacidad de que hicieron gala en su anterior partido, mostrándose lentos, tardos y, a última hora, descohesionados”. Però també s’obre una escletxa per l’esperança: “veremos si el del próximo domingo, contra el Deportivo Alavés, podemos rectificar nuestra impresión de hoy; lo esperamos”.
La Hoja del Lunes utilitza un recurs per intentar influir en l’opinió pública i atraure als lectors a la seva línia editorial, tal i com pretenia el règim franquista: l’ús de la primera persona del plural. En certes ocasions ho fa per opinar sobre els equips, com és el cas d’aquesta valoració sobre el Saragossa: “Del once forastero, (...) nos produjo una gran impresión”. Altres cops, però, es dirigeix directament als lectors: “Con ello creemos que nuestros lectores se daran perfecta cuenta de la valía del once zaragozano”. Es tracta d’una persuasió explícita, ja que dóna per segur el criteri obtingut pels lectors després de llegir la crònica. Una manera d’encaminar-los pel mateix camí, tractant d’impedir la creació d’opinions diferents a la del diari.
61- La Hoja del Lunes: 10-07-1939.
L’últim aspecte a destacar del text és la redacció final, en la qual s’explica l’assistència d’algunes autoritats al partit com la del “consejero nacional, camarada Jiménez Caballero, siendo recibido con una cerrada ovación, dando los gritos de ritual a la terminación de los himnos Nacional y los del Movimiento, siendo despedido en igual forma”. Per tant, apareix aquesta referència a les autoritats però al final de la crònica i molt breument, a diferència de la gran importància donada tant a La Vanguardia Española com a l’ABC a aquest àmbit en els seus textos sobre futbol.
10 de juliol de 1939
La victòria de l’Alavés per 2 a 4 contra el Barça a Les Corts protagonitzava la secció esportiva de La Hoja del Lunes del 10 de juliol61. No es parla de derrota blaugrana perquè el tractament del partit es centrava en el triomf de l’equip basc. Un fet destacable que tornava a mostrar la tendència del diari envers el Futbol Club
Barcelona: atorgar-li una importància mediàtica inferior respecte la majoria d’equips als que s’enfrontava.
Llegint la crònica es pot detectar la intenció clara de ressaltar l’actuació de l’Alavés. Les primeres línies incideixen en aquest aspecte: “Al salir en la tarde de ayer del campo de Las Corts el numerosísimo público que acudió a presenciar el encuentro entre el once azulgrana y el de Vitoria, comentaba de una manera favorabilísima los últimos
veinticinco minutos de juego, en los que el equipo forastero se volcó materialmente sobre el marco que defendía ayer Héctor”. Amb aquestes paraules es pretenia transmetre al lector que el propi públic va quedar meravellat amb el tram final de partit dels jugadors vitorians. Sense jutjar si realment va succeir com s’explica, és un exemple més de la influència que es volia exercir sobre el lector.
No obstant, es troben algunes referències sobre l’actuació blaugrana com aquesta: “se distinguieron Héctor, a pesar de los tantos marcados; Melenchón, algo superior a su compañero Babot; de la línea media, Franco al principio de la segunda mitad, flojeando bastante Muñoz e inexistente Bordoy”. Es barregen alguns aspectes positius amb d’altres de negatius, sent els segons els predominants.
62- La Hoja del Lunes: 17-07-1939.
La resta del contingut és una narració de les millors jugades del partit, incloent els noms dels jugadors titulars de cada equip. El darrer fragment, però, torna a referir-se a les autoritats assistents al partit com ja ho feia amb la crònica de la setmana anterior.
En aquest cas l’extensió dedicada és molt més àmplia, ja que es fa referència a dues personalitats. La primera era el nou conseller de la Comissió Gestora del Futbol Club Barcelona, “el capitán señor Bravo Montero, el cual saludó a los deportistas, deseando colaborar con el club para su engrandecimiento (...) e invitaba a los reunidos a
contestar a su grito de ¡Arriba España!”
La segona era “el consejero nacional, camarada Giménez Caballero, también dirigió una patriótica salutación al público allí congregado (...) y un recuerdo a la gloriosa Cuarta de Navarra que conquistó Cataluña”.
Les dues autoritats centraven el seu discurs en el sentiment patriòtic i l’estima per Espanya. La Hoja del Lunes, com a mitjà informatiu proper al règim, explicava
fidelment les paraules d’ambdues personalitats, representant el paper de prolongació del Movimiento juntament amb altres diaris de l’època.
17 de juliol de 1939
La Hoja del Lunes publicava una crònica doble el 17 de juliol62 sobre dos partits corresponents als actes de la reobertura del camp de Les Corts: un del primer equip del Futbol Club Barcelona i un altre d’un combinat de veterans blaugranes. El tractament dels dos partits és més favorable pels interessos culers respecte els dos exemplars anteriors tal i com es veurà a continuació.
El diari comença, com ja ho havia fet en anteriors cròniques, expressant les sensacions del públic a la sortida de l’estadi. En aquest cas, però, es produïa una novetat: la satisfacció perquè “sin duda alguna, vimos bastante juego y los encuentros disputados resultaron en extremo interesantes (...) porque el equipo azulgrana resultó justamente vencedor en los dos encuentros”. Un mitjà informatiu i proper al règim franquista reflectia l’alegria generada pels triomfs del Barça. Es tractava, sens dubte, d’un fet extraordinari fins aleshores.
El primer equip del Barça va jugar contra el Recuperación de Levante amb victòria local per 3 a 2. Un triomf valorat positivament pel redactor des de la vessant catalana, doncs diu que “refleja plenamente la ligera superioridad del once vencedor sobre su
contrincante”. Pràcticament totes les línies de l’equip titular van oferir un bon
rendiment, però especialment “la línea media del barcelona se mostró ayer superior a las actuaciones últimas, y debido sin duda a su más eficiente labor fué debido la victoria alcanzada ayer”. Les lloances són diverses, predominant l’actuació blaugrana i deixant la rival en un segon pla. Per tant, les diferències són evidents respecte les cròniques de les dues setmanes anteriors.
L’equip de veterans del Barça, catalogat com a “viejas glorias” per part del diari, es va enfrontar a un altre combinat de veterans de l’Europa. El marcador final va ser de 2 a 0 favorable als blaugranes. Segons el diari, “en realidad el resultado fué justo si tenemos en cuenta que en el once del Barcelona figuraban en sus filas, como «Glorias Viejas», jugadores que habían sido glorias, pero que no son tan viejas como eso”. Els elogis eren més moderats respecte el primer equip, però el tracte continuava sent favorable.
A la crònica dels dos partits s’unien dos breus. El primer feia referència a la celebració dels funerals en honor als socis i directius del Barça. Però no es dirigia a tots els socis i directius: només als que van caure “por Dios y por España”. La Hoja del Lunes
aprofitava l’ocasió per mostrar el seu suport a aquests actes que honoraven als “caídos durante la dominación rojoseparatista por Dios y por España”. Les referències als republicans i a tota persona amb ideologia diferent a la projectada pel règim eren, com no podia ser d’una altra manera, menyspreables.
El segon breu es dedicava a explicar la clausura de la reobertura del camp de Les Corts.
Més enllà dels dos partits que posaven fi a la celebració, destaca el primer paràgraf: “El F.C. Barcelona cerrará mañana, su breve pero brillante temporada (...) con la solemne inauguración del magnífico Monumento a la memoria de sus socios, caídos por Dios y por España durante el período de dominación roja”. Es valora com a brillant la
temporada, seguint el tracte favorable de la crònica dels dos partits. Però també segueix la línia de l’anterior breu expressant l’honor dels blaugranes que pertanyien al bàndol franquista i que van morir “durante el período de dominación roja”, tractant de
63- La Hoja del Lunes: 24-07-1939.
culpar de manera implícita als republicans de les morts produïdes durant la Guerra Civil.
En definitiva, la publicació analitzada és important pel que fa al tractament periodístic de La Hoja del Lunes respecte el Futbol Club Barcelona perquè comença a introduir referències positives i notables sobre l’equip blaugrana. Tot sense deixar de banda el sentiment patriòtic i els honors al franquisme com s’ha pogut observar en els dos breus finals i posteriors a la crònica.
24 de juliol de 1939
La Hoja del Lunes reproduïa el 24 de juliol un reportatge del diari falangista El Alcázar sobre la mort de l’expresident del Futbol Club Barcelona Josep Sunyol Garriga63. Tal i com expliquen Solé i Sabaté i Finestres (2006), Sunyol va ser assassinat a la serra de Guadarrama el 6 d’agost de 1936. Al reportatge s’utilitza el sarcasme per ridiculitzar la visita de Sunyol a la primera línia de la serra madrilenya, on va ser assassinat.
L’autor del reportatge va ser Pedro Escartín. Es tractava d’un home declarat
públicament com a franquista i era membre de la Comissió d’Àrbitres de la FIFA des del 1940 fins al 1966. La seva jerarquia dins del poder arbitral i la seva proximitat al poder dictatorial van afavorir a la seva proclamació com a seleccionador espanyol de futbol dues vegades. Per tant, la seva col·laboració amb el règim era evident (Solé i Sabaté, Finestres, 2006).
Les crítiques d’Escartín a Sunyol s’articulaven a partir de la seva ideologia nacionalista catalana i la seva tendència republicana. El primer paràgraf del reportatge és un bon exemple, ja que descriu a Sunyol com el “Curioso contraste el de este millonario, propagandista de ideas destructoras". També parlava de la premsa que llegia
l’aleshores president blaugrana: “llegó nuestro hombre a Madrid, y al repasar la Prensa del día –infame conjunto de mentiras- leyó...”. Les crítiques no només es dirigien a la seva personalitat, sinó que també s’incloïen els seus costums i la premsa republicana.
Al llarg del reportatge es citen diverses fonts que expliquen els fets de la mort de Sunyol: un oficial de milícies, un comandant de la Guàrdia Civil, un grup de soldats
64- La Hoja del Lunes: 31-07-1939.
gallecs, el jugador i migcampista d’Osasuna Luisito Aranaz, etc. Totes les fonts van contribuir a la construcció d’un relat que desprestigiava a Sunyol.
La lectura de l’últim paràgraf serveix per entendre perfectament el que es vol dir de Josep Sunyol Garriga: “Fué una víctima más de la mentira divulgada por la prensa roja (...) Marxismo puro”. Cap referència al seu exercici com a president del Futbol Club Barcelona. Allò més important era la transmissió d’un missatge enviat des dels estaments del règim: les mentides del republicanisme i les conseqüències d’un sentiment contrari a la Pàtria.
En definitiva, el reportatge escrit per Pedro Escartín era el resultat de combinar aquests missatges amb el sarcasme utilitzat per narrar els fets de l’assassinat de Sunyol.
31 de juliol de 1939
El Campionat Nacional de Primera Divisió del futbol espanyol havia acabat. Amb els equips de la primera categoria estatal de vacances, es van disputar una sèrie de partits entre equips catalans entre els quals destacava el que enfrontava al Granollers, equip que competiria a la Segona Divisió Nacional la temporada següent, i el Auxilio Social de Barcelona.
Els barcelonins van guanyar per 1 a 3 a l’estadi del Granollers. Llegint la crònica publicada el 31 de juliol per la Hoja del Lunes64 es pot observar que els dos equips són tractats des d’un posicionament neutral, però la balança dels elogis es decantava lleugerament pel guanyador. Així doncs, se’n diu que l’Auxilio Social “ha conseguido una nueva y brillante victoria”. Es parla d’un partit amb un joc molt atractiu pels
espectadors per part dels dos conjunts, mostrant un gran entusiasme per aconseguir el triomf.
Segons el diari, dos jugadors de l’Auxilio Social van ser els grans protagonistes: el porter, Nogués, qui va tenir “una actuación brillante, ha detenido un penalty lanzado por Rovira” i el defensa central Doménech, el qual va rendir “a gran altura”.
L’últim paràgraf de la crònica està dedicat a les autoritats assistents, de les quals només se’n diu els seus noms i càrrecs: “el General Yeregui, la señorita Paquita Queipo
65- La Hoja del Lunes: 04-12-1939.
de Llano y autoridades y jerarquías locales”. El redactor es limita a citar-les en tres línies, mostrant un caràcter purament informatiu. Per tant, es desmarcava d’altres exemplars analitzats a La Vanguardia Española, l’ABC o el propi diari de La Hoja del Lunes als quals s’observava una enorme cobertura sobre els discursos patriòtics de les autoritats.
4 de desembre de 1939
El cap de setmana del 2 i 3 de desembre de 1939 començava un nou Campionat Nacional de Lliga. La Hoja del Lunes publicava el 4 de desembre algunes cròniques dels partits corresponents a la primera jornada, entre els que destacava el Futbol Club Barcelona-RCD Espanyol65.
L’enfrontament es disputava a l’estadi del Barça, és a dir, al camp de Les Corts, però el diari parlava de victòria blanc i blava per 0 a 1. Per tant, el text es desenvolupa des de l’òptica espanyolista. Pel mitjà, “El resultado es, a nuestro entender, justísimo, pues, como dejamos consignado, la línea atacante españolista se mostró más profunda y peligrosa, y una «señora» pareja de defensas capaz de hacer fracasar al quinteto atacante más peligroso”. Les lloances reflectien la satisfacció pel resultat, mostrant les preferències per l’Espanyol.
Tot i així, el tractament dedicat al Barça seguia la tendència amb la que acabava la temporada anterior com s’ha pogut observar als últims exemplars analitzats del juliol.
El bon inici de partit dels blaugranes s’explicava dient que “El once barcelonista jugó mucho y bien durante este período de juego que analizamos, pues ha sido el único digno de encomio, y durante esos veinticinco minutos, llevó casi siempre la iniciativa”.
També es poden llegir elogis a alguns jugadors en particular com Herrerita i Homedes:
“y del delante, el mejor Herrerita, junto con Homedes, el que cada día va confirmándonos la impresión de que en él existe un buen exterior”.
El partit comptava amb un component de màxima rivalitat, doncs era un derbi entre dos equips de la mateixa ciutat. La polèmica per algunes jugades es donava per feta, però pel diari l’àrbitre va tenir una correcte actuació:
66- La Hoja del Lunes: 11-12-1939.
“El arbitraje del colegiado Vilalta fué, a nuestro entender, acertado dentro del
nerviosismo que existía entre los jugadores y público, a partir del incidente que dió al traste con el encuentro. La jugada que motivó la lesión de Herrerita era, y es,
reprobable: como asimismo lo es la que luego realizó, aunque afortunadamente sin consecuencias, Fuentes sobre el propio Rovira”.
Es valoren algunes jugades en contra del Barça en les que La Hoja del Lunes justificava les decisions de l’àrbitre per evitar que es qüestionés els mèrits del triomf de
l’Espanyol.
Pel que fa a la redacció, es detecta un empeny en expressar la opinió del propi mitjà amb expressions com “a nuestro entender”. La intenció de mostrar les idees del diari és evident. La finalitat d’exposar aquestes valoracions és la d’influir en la construcció de les opinions dels lectors, intentant aconseguir que segueixin i estiguin d’acord amb la seva línia editorial.
Per últim, cal destacar la jerarquització de la informació. La crònica del partit era exclusiva, doncs es pot observar com no s’hi dedica cap text més a la resta de la jornada de la Primera Divisió excepte les línies de la part superior de la pàgina en les que es fa un resum dels guanyadors dels partits. Per tant, l’edició barcelonina de La Hoja del Lunes va donar la importància que mereixia l’enfrontament entre els dos grans equips de Catalunya.
11 de desembre de 1939
La segona jornada de la nova temporada va ser important pel Futbol Club Barcelona, doncs va aconseguir la primera victòria a Vigo per 1 gol a 2. No obstant, per La Hoja del Lunes no seria tant important ja que només s’hi dedica un parell de línies a la part superior de la secció esportiva del 11 de desembre66.
L’única referència al partit que enfrontava a l’equip blaugrana amb el gallec és aquesta: “dando la nota sensacional la victoria del BARCELONA en Vigo”. Excepte la columna de la dreta que repassa la classificació i els resultats, no s’observa cap text més sobre el partit. La marginació al Barça queda plasmada, doncs no existia cap motiu
67- La Hoja del Lunes: 18-12-1939.
especial per obviar la crònica en aquesta jornada. El públic lector que esperava llegir-la com cada setmana amb partit culer a la lliga no ho entendria.
Al fet d’obviar les valoracions del Celta-Barça s’afegeix la crònica de l’Espanyol-Hércules. L’equip català va empatar amb un marcador final de 3 a 3. Això suposa que es prioritzava l’empat blanc i blau respecte el triomf blaugrana. Per tant, la
discriminació era evident perquè la cita referent al partit del Barça contrastava amb l’àmplia crònica del partit de l’Espanyol.
Cert és que el tractament del diari sobre l’Espanyol era crític en aquest partit,
expressant-ho de la següent manera: “El Español jugó un mal partido; decepcionó, esa es la verdad”. De l’equip alacantí es destaca el seu esforç, tenint en compte les seves limitacions tècniques: “Los «herculinos» han demostrado ser un equipo de poca
expressant-ho de la següent manera: “El Español jugó un mal partido; decepcionó, esa es la verdad”. De l’equip alacantí es destaca el seu esforç, tenint en compte les seves limitacions tècniques: “Los «herculinos» han demostrado ser un equipo de poca