- Solé i Sabaté, J.M. i Finestres, J. (2006). El Barça en guerra (1936-1939) (1ª ed.).
Catalunya: Angle editorial.
- García Luque, X. i Finestres, J. (2014). El Barça Segrestat (1ª ed.). Barcelona: Ara Llibres.
- Artells, J. J. (1972). Barça, Barça, Barça (1ª ed.). Barcelona: Editorial Laia.
- Sobrequés i Callicó, J. (2015). Història del FC Barcelona (1ª ed.). Barcelona:
Editorial Base.
- Badia Perea, J. (2011). Josep Suñol i Garriga (1ª ed.). Barcelona: Pagès Editors.
- Sabartés, J. (1982). Barça cara i creu: el F.C. Barcelona sota el franquisme (1939-1975) (1ª ed.). Barcelona: Editorial Laia.
- El Observador de la Actualidad. (1991). Cròniques del Barça: 1899-1991 (ed.
1991). Barcelona: Universo Editorial.
- Barnils, R., Finestres, J., López, T., Sabartés, J., Torrecilla, F. (1999). Història crítica del Futbol Club Barcelona: 1899-1999 (1ª ed.). Barcelona: Editorial Empúries.
- Sinova, J. (1989). La censura de la Prensa durante el franquismo: 1936-1951 (ed. 1989). Madrid: Espasa-Calpe.
- Shaw, D. (1987). Fútbol y franquismo (ed. 1987). Madrid: Alianza Editorial.
- Pujadas, X. i Santacana, C. (1995). Història il·lustrada de l’esport a Catalunya (1931-1975) (Vol. 2). Barcelona: Columna editorial i Diputació de Barcelona.
- Pujadas, X. (2004). Entre l’estadi i la trinxera. Desenvolupament i presència de l’activitat esportiva en la rereguarda catalana (1936-1939) (Vol. 2). Barcelona:
Ed. 62.
- Santacana, C. (2008). El Barça y el franquismo (1a ed.). Barcelona: Apóstrofe (p.
249).
Llibres electrònics
- De las Heras, C. (2000). La Prensa del Movimiento y su gestión publicitària (1936-1984). Recuperat de
http://www.lahistoriadelapublicidad.com/docs_ahp/ahp45.pdf
- Sevillano, F. (1998). Propaganda y medios de comunicación en el franquismo.
Recuperat de
http://publicaciones.ua.es/filespubli/pdf/LD84790874637062078.pdf
Articles de revista
- De la Viuda, A. i González Aja, T. (2012). Héroes de papel: El deporte y la prensa como herramientas de propaganda política del fascismo y el franquismo. Una perspectiva histórica comparada. Historia y Comunicación Social, 17, 41-68.
- Díez, E. (2008). La censura radiofónica en la España nacional (1936-1939). Zer, 13 (24), 103-124.
- Ruiz, M. (2003). Censura y consignas en la prensa franquista. Algunos ejemplos de dirigismo informativo. Ámbitos, 10.
- Figueres, J.M. (1992). Notes sobre un segle de revistes i diaris esportius. Annals del Periodisme Català, 20, 22-32.
- Vázquez, M. (1969). Barça, Barça, Barça. Triunfo, 386, 23-28.
Articles de revista electrònica
- De la Viuda, A. (2015). Las consignas de censura de tema deportivo en la prensa española del primer franquismo: un estudio documental. Fonseca, Journal of Communication, 10, 263-294. Recuperat de
http://revistas.usal.es/index.php/2172-9077/article/view/12919/13293 - Pujadas i Martí, X. (2005). Entre estadis i trinxeres. L’esport i la Guerra Civil a
Catalunya (1936-1939). Aloma: revista de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport, 21, 19-31. Recuperat de
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2594086 Article de diari en format electrònic
- El País. (16 de juny de 1979). El Gobierno decide el cierre de seis diarios y una agencia de la prensa del Estado. El País. Recuperat de
http://elpais.com/diario/1979/06/16/portada/298332005_850215.html Tesis doctorals electròniques
- Iturriaga, Á. (2015). «El poder político y social en la historia del Fútbol Club Barcelona (1899-2015)» (Tesi doctoral). Recuperat de
https://dialnet.unirioja.es/descarga/tesis/45453.pdf
- De la Viuda, A. (2014). «La censura del tema deportivo en la prensa durante la posguerra española (1939-1945)» (Tesi doctoral). Recuperat de
http://oa.upm.es/33813/1/ALEJANDRO_DE_LA_VIUDA_SERRANO.pdf - Fabre, J. (2002). «La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van
quedar» (Tesi doctoral). Recuperat de
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4787/jff3de6.pdf?sequence=3
Webs
- Arxiu FCB. (sense data). Francesc Xavier Casals (1937-1939). Recuperat el 23 de gener de 2017, de https://www.fcbarcelona.es/club/historia/ficha/francesc-xavier-casals-1937-1939
- Arxiu FCB. (sense data). Joan Soler (1939-1940). Recuperat el 10 de febrer de 2017, de https://www.fcbarcelona.es/club/historia/ficha/joan-soler-1939-1940 - Solé i Sabaté, J. i Finestres, J. (sense data). La depuració del Futbol Club
Barcelona. Recuperat el 28 de gener de 2017, de
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2014/01/1939-els-catalans-de-franco-3992.php
- Vergara: Julián Vergara Medrano. (2017). Recuperat el 28 de febrer de 2017, de http://www.bdfutbol.com/es/j/j11167.html
- Eliseo Álvarez-Arenas Romero. (2016). Recuperat el 28 de febrer de 2017, de https://es.wikipedia.org/wiki/Eliseo_%C3%81lvarez-Arenas_Romero
- Vital, F. (2010). Els Fets de Maig del 37. Recuperat el 20 de març de 2017, de http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2010/06/02/els-fets-de-maig-del-37/
- Biblioteca de Catalunya (sense data). Rambla: (esport i ciutadania) (Barcelona, 1931-1935). Recuperat el 5 de maig de 2017, de
http://www.bnc.cat/digital/arca/titols/rambla_esports_ciutadania.html
11. Annexos
El senyor
(Vede la pág. 10)
c passaren a la segona ca
- -aria preferent, 1 aneu a saber
s on poden arribar, sobretot
Europa, que reviu—i no creiem
(que aningú 11sapiga greu—temps
Iper
a ehl 1 per al futbol cataláforos gloriosos.
H1 haencara unaltra cosa que
em fa estimar poc raonable l'a
tcorcl a qué ens venim referint. 1 és que aquestsclubs professionals
!mantenen gairebé tots ells en els Iseus rengles jugadors amateurs,
•amb la sana 1 profltosa intenció
!de passar-los al professionalisme
11 esfan bons, per al qual efecte
lels cerquenbons entrenadors. En
'cara Inés: si no es considera le
gal que uns clubs amateurs va gin a la conquista d'un titol pro
1fesslonal, tampoc ho hauria d'es
ser que la major part d'aquest:1 diguem-ne equips professionals estiguin integrats per jugadors .profess1ona1 1 amateurs alhora.
Jo entenc, en definitiva, que si de veritat es volcrear el tipus de
jugadori de club amateur sense
aspiracions professionals, s'ha d'anar resoltament a la separa ció d'uns 1 d'altres. No com ara, que els clubs professionals es po den donar el goig de tenir-ne de les dues classes... per a compe ticions oflcialment professionals.
I ara, després d'aquestdiguem
ne desfogament, us parlaré—si encara tenia paciencia per a se
guir-me escoltant... —del punt culminant d'aquest afer que ens
ha tingut atots uns quants dies
lona preocupats. Em refereixo a
la Mutual Esportiva de Cata lunya.
—Ah, si! Digueu, digueu...!
—Varenacordar els clubs de la Federació Catalana que els 'ama teurs havien de contribuiral E0S
teniment de la Mutual amb un segell de deu pessetes aadherir a
la fitxa de cada jugador, i,a més
a més, amb un tributde cincpes setes per cada partit oficial ju gat en camp propi. Aquest acord reportava a la Mutual 35.000 pes setes anuals (puix que la Lliga Amateur fltxa uns tres mil juga dors 1 celebra un miler de par tits oficials). Peró signiflcava
Más, di U
• • •també la mort deis clubs ama
teurs, impossibilitats de totpunt de fer front a aquesta nova cár rega. El convenciment queaquests acords deis clubs professionals exigien una réplica immediata
ens portaal'Assembleadel dia 14 del que som, disposats com está
vem els qui formem el Consell directiu de laLliga Amateur d'ar ribar ahl on los necessari si els clubs ens ho manaven en defen
sa de la seva vida, tan respecta ble almenys com pugui ésser-ho la de la Mutual. Afortunadament, per& vull creureque de resultes de la tantes vegades dita entre vista amb el senyor Roca, tam bé en açuest punt concret del recolzament que els clubs ama
teurs han de prestar alaMutual, será fácil d'arribar a un acord que permeti, ensems que desen
volupar normalment, com flns ara, les nostres competicions, Mu dar al sosteniment de la Mutual,
cosa aquesta a la que no ens
hem negat mal, ans al contrari,
ens ha plagut de contribuir-hl sempre, deconformitat, pera amb les possibilitats económiques deis nostres clubs.
quina és la fórmula en
principi trovada?
—Aquesta: supressió total de la quota de cinc pessetes per partit oficial,1 acceptació, per partnos
tra, del segell de deu pessetesad herit a la fitxa de cada jugador, si bé per tal de donar facilitats als clubs, en el moment de la presentació de la fitxa només es
lliuraran cinc a compte, en el ben entés que en el transcurs de la temporada, és a dir, en tant que la fltxa segellada está en vi gencia, vindran obligats, en el moment que oportunament se'ls advertirá o en la forma que els clubs estimin més factible,les al tres cinc pessetes, que creiem és el máximum d'estoro a qué es
pot obligarals nostres clubs 1 que tenim el convenciment que ta
ran.
—Res més...?
—'Us sembla poc, potser...?
—No, certament.
Iuna forta encaixada de mans
dona l'entrevista per acabada.
JOAN FONTANET
La Assemblea general del C. D. Europa
Fou celebrada el passat dijous,
.en ellocal del Centre Gremis de Gracia l'Assemblea general del C. E. Europa. L'aspecte de la sala
kat l'hora de comeinar era forca
ibrillanti encoratjador. ElConsell directiu de l'Europa podia estar ben joiós que unnombre tan eres 'cut de socis assistissin a l'Assem
lblea, ja que aixt) feia constatar ,ben clarament que l'Europa té
•molts socis 1 que aquests s'inte ressenpel club.
L'Assemblea es desenvolupá d'acord amb l'ordre del dia: lec tura de les actes anterors, Me mória, aprovació de l'estat de 'comptes, renovació parcial del
•Consell directiu, proposicions del Consell 1 proposicions generals.
Les actes, Memória 1 l'estat de
_comptes foren aprovats per una
mimitat, 1 quant al nou Consell,
rhom proposáque fos el mateix el que continués en vista deis en
certs deis darrer exercici. Aixi, dones, queda constituIt d'aquesta Manera: Francesc Sugot, Josep Saló, Mateu Canals, Francesc porgues, Josep Vieta, Artigues, Josep Vieta Pros, Josep Bataller, Josep Barrera, J.Barbera, Eduard Sanabre 1 Modest Bernat. El nou
Consell directiu de l'Europa és gairebé el mateix que hi havia, ámb pet1tes modificacions.
També va acordar-se l'aug
rnent de quota, que a partir del setembre sera de tres pessetes en
lloc de dues, com flns ara, 1 per
ales dones 1'50, quedant la quo ta d'infants igual, i sia 1'10.
).,
Per al proper dissabte, dia 27 del corrent, al vespre, té convocada el Consell Directiu del F. C. Barcelona la seva Assemblea general ordina ria de socia, d'acord amb el que prescriuen els reglamenta de l'enti tat. Aquesta Assemblea se celebra rá a la Sala Capsir.
Es recordará que ara fa justa
ment un any bu elegit el Consell Directiu que en el passat exercici ha portat el Govern del Club i que
suara espresentará als socia per tal de donar-los compte de la seva co mesa. Es recordará, també, que fou
en una moments crítics, d'innega ble gravetat, que aquests homesva ren assumir la direcció del Club. De
com l'encert els ha acompanyat en
l'indutable millorament económic de l'entitat ho paleas el balanç i l'es tat de comptes que se sotmetrá a
la consideració i aprovació deis so
cia i que aquests poden examinar, si els plau, aquests dies a les ofici
nes del Club.
Cal reconéixer també en l'aspecte esportiu una orientació ben defini da, que, de mantenir-se, pot repor
taren un futur próxirn positius be neficis al Club campió.
Es de doldre, peró, que enaquesta assemblea noes poguin presentar a
rebre l'aplaudiment deis socis els
onze consellers que han desenvolu pat una tasca tan profitosa per al Club, puix que tots, del primer al darrer, han palesat en tot moment, el mateix en l'aspecte esportiu que
en l'económic, unes dots d'intelli géncia i un amor al Barcelona a provade sacrificis. Tant és aixi, que si s'arribes a la reelec,ció d'aquest Consell directiu entenem que hau ria de reintegrar-seal cárrec aquell element que en va sortir darrera ment en un moment d'exaltado passional.
La simpática personalittit de Mary
Barnet, que als caiorze anys ha esde
vingui recordwoman notable de la natació peninsular
Lafigura esportiva de la setmana ha estat evídentment Mary Barnet, la neda,dora. del Club Natació Atle tic, en portar a terme l'enderroca ment de tresrécords.
Era, dones, d'actualitat poder en cetar una conversa amb ella. Que
ensexpliques quelcom del raágic se cret per esdevenir —infantil, encara
-- una figura dina la nostra migrada fintado femenina.
Treballa en.s ha cestat poder tro bar-la. A la fi i llindant en una ma
gatzems de 095, existeix una escala amb un reto' de "Massatge callista"
Escales amunt, un timbre que fun ciona i la mateixa Mary ensobre la porta. El mal de peus ensha passat totseguit.Pel rétol? No.Perqué ha viem trobatla nostra intervimacia.
Pasem a un salonet on els dies de visita esperen els dienta. Per tot ell
sni veuen els trofeu.s guanyats per la fiamant récordwoman. Lis volem comptar... peró ella tot segun, ens diu:
—Oh,esperi's,encarame'n deuen...
Seiem. I la primera pregunta for mularia és•
—Molta claror, et?
Hem trencat el gel, tant que ens
convenia, i totseguit engeguem una
serie de preguntes que troben una
contesta rápida amb el parlar sen zill i agradable de MaryBarnet.
Figureu-vos els que no teniu el goig de conéixer-la, una ulls verdo
sos, oberts zorn taronges—cabell tot rinxolat com una escarola, cara na turalrnent bruna, mes aviat negrís sima. tant, que amigablement i confrontant un retrat espléndid, po cha semblar una criolla, peró de les formoses,talera lafiguraque tenle-m al davant. Té catorze anys i els por
ta molt bé. No fa oposicions a la dona-palillo, ans tira per esdevenir dona de pes. Vesteix unes teles cia
res, mitjonets blanca i unes sanda lies que encanten. Té unes dents blanquísimes, una rialla a cada res
posta i un no se qué de simpatia, que fins el disabte a la tarda, mo ment de la nostra conversa, no ha ylem descobert.
Aquesta és Mary Barnet, la cam
piona infantil i récorciwoman de Ca talunya i Espanya, que ens ha anat
explicant a grana treta part de la seva vida esportiva. Diu que la me
moria 11 falla, i no recorda ben bé si en néixerja sabia nedar. De toles
rnaneres aixó ens ho diu laseva
mamá, que és, alhora, qui ha sabut formar una campiona—que tenia tres anys—mireu lagrandota! —te nia una por immensaa l'aigua... ca lenta. Barrear-la era un suplici. No hi podem fer mes. I no us die res
si un dia se'ns ("corría asarpel moll.
Passar per la vorera, era un seguit de xisclets. No podia veure l'aigua ni en pintura.
Peró el temnspassa. Arriba als set anys, i la perseverança de la mamá triomfa. Els Banys de Sant Sebastia és el mare on la nena s'enfilará i agafará estímul al joc lliure entre sol imar.Espot dir que desd'aquell dia feliç noha mancat cap din ala banys de la Barceloneta. Faci be, faci mal temas, mare i filla ala vol tanta del migala es deixen caure,
barnusos 1 vestits amb sengle ma leta —tan sola sigui per fer la "su ceda de melindro", nom clássic en tre els ernpedernits banyistes de tot l'any.
Allí va créixer i alli es féu forta.
El sol, les espumes de les ones. el correr 1 el saltar, crearen una nena
ágil, optimista i disposada a -sser una atleta.
Arriba el 1931. Uns festivals infar tils celebrats a Montjulc, obra del
malaguanyat amic Palmada, i Mary.
feta ja doneta, venç en les carreres
de la seva categoria. Laseva victo ria dóna a ella i a la seva mare
també a Bulbena, mestre del seu es
tul polides,a —coratge per seguir endavant. El nom de Mary Barnet és una esperança. Cal només deixar temps al temps.
Els sena triomls són celebrats amb joia. Uns dinars extraordinaria és el premi de la menuda aire s'albira com
una futura campiona.
Les temporades de natació van
avançanti amb ellesMaryvaconfir mant les petjades donados un dia.
Cada any esdevécampiona de lase va categoria. S'entrena en dora— l'estil llture no hi ha competició i s'enfronta amb les marques que de tenta Carme Soriano, Maria Auma celles i Marta Gonzlez. L'éxit l'aca
rona amb la seva ampla rialla. Bat récords i ella segueix endavant; el cap alt, l'optimisme que mai deixa i l'esperança d'ésser un puntal de la natació catalana.
Es aquesta setmana passacia que s'afirma com a nedadora de verita ble válua. Vuitdiesdesprésdeis Cam pionats Infamtils, lapiscina del Bar celona és teatre de les seves gestes.
Dos récords nacionals va enlaire.
Unes estirades fantástiques són la
prova eloqüent que en dors tenim
una excepcionalnedadora.Ma.ryocu
pa un nrimer pla ben destacat. El
sea estil net, suau i elegant, sense esforços evidents, passa a través de les rectes deis trenta-tres metres.
Fina ala 400 arriba, on deixa caure
el temps de 7'05, récord actual per 718, que era el que detentava Marta
González, de Madrid. Al seu pas aconseguí també superar els 200. Es tava en 227 i obté 224 8/10. Aixó vol din que retornen dos récords a
Catalunya, grades a la gesta d'a questa infantil que en el seudarretr
any de militar en la categoría—vol
assentar catedra de neciaciora de pri
mera fila.
Heus ací Mary Barnet en el seu
pla esportiu. Que no vol dir que descuri la cultura intellectual. Amb dues les agerrnana ambun afectees
pecialíssim. Va al collegi—té catorze anys —1 cursa el segon cura de bat xillerat. Acabat ja, perqué ha obtin gut notes brillants en els exámens.
Es, dones, el seu cas, un cura com
plet de cultura integral. Es preocu pa de la física i de la intellectual.
La seva ambició és esdevenir una
dona de profit per ella i pels altres.
No planvara esforços. I allá en no
pugui arribar ella amb la seva in telligéncia, tindrá a la VOra la seva mare—dona de tot sacrifici—que
donara a laseva filia lotes lesense
nyances utils per ésser profitosa a
la Humanitat
Abansd'acomiadar-nos, peró,veiem dues Copes imponents. Mare i filia riuen. Són les Copes Constancia, do nades per Sant Sebastiá als banyis tes que facin acto de presenciacada dia. Ella les obtingué en 1932-33 1
1933-34. Aixo vol din que plogui o nevino ha deixat de banyar-se cada dia.
Per cert—ens explica la mare— un dia que el cel estava totplomat, la meya filiavinga fer rnetres per la. piscina. Ella prou sentia cona si 11'
llancessin pedretes. No en feiacas.
Aixeca el cap un m.oment per pre guntar els met,res que havia fet, i que féu: pedregar! Aleshores,„com,
esmaperduda fa unsalt,surt de l'al
gua i tota esveracla se'n va ala ves
tidors. Lapedregada ji havia fet por.
Tanta estona com l'havia, aguan tada. Peró a l'aiguano la notava.
Volíem que ens contés una anéc dota. Sense voler han dit aquesta,
pensem quequeda bé, almenys per
esser explicada amb tota la ingenui tat possible.
Són les-set del vespre. Un festival
a Mani-esala reclama. S'han de fer
la toilette i el tem,ps yola que és
un gust. Iniciem la retirada, encai
xem cordialment i desitgem una ve gada més que els éxits l'a,companyin
en totmoment, per ella i per la na tació catalana. EtaCampionats d'Es panya s'apropen i d'ella refiem per
tal que ensdeixi al lloc que ens me
reixem.
LLORENÇ GIBERNAU
La XXIX Volta dfrança
La
desVta
del'equip
- RomainMaes, segueix
imbatut iostenta, destacat,
elpri
mer lloc de la class ficació. -
L'equip
deFrança
a la deríva. -Regularitat espanyol
a No restaja cap corredorde l'equip d'Itidia
Les etapes pirenenquessempre han
estat famoses per les "revolucions"
que saben produir dintre la classifi cado, de vegades monótona i injus ta, deis "tours" de França. Peró aquest anyfii únicament davant l'o corregut en una de les dues etape.s deis Pireneus,hem de reconéixer que potser ha estat el récord quant a aconseguir un daltabaix formidable, i una mica inesperat del panorama que ens havia vingut oferint l'ac tual Volta francesa.
El balanç ens dóna: la desaparició de la huila dels últimos corredors que restaven com a representants d'Italia: Bergamaschi i Giaccobe, acompanyat de Rimaldi; la fallida de lesesperancesfranceses i ungran
éxit en tota la línía de Bélgica, els corredora de la qual esmostren ne
tament superiora, en tots els aspec tes, a la resta de contrincants.
Quant a la defecció italiana, no
Quant a la defecció italiana, no