L’enfrontament entre el bàndol insurrecte, el qual seria el guanyador del conflicte bèl·lic i propiciaria la dictadura franquista, i el bàndol republicà a la Guerra Civil va suposar un punt d’inflexió en la imatge del Futbol Club Barcelona a la dècada dels anys 30. Una de les publicacions més representatives de la primera part d’aquesta dècada és el setmanari i la seva posterior conversió a diari de La Rambla. Fundada per Josep Sunyol i Garriga, qui va ser president del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol, es tracta d’una de les publicacions referència de la premsa esportiva del moment.
La Biblioteca de Catalunya25 conserva els exemplars de La Rambla que va patir la censura del govern central en dues ocasions, obligant a modificar el seu títol per La Rambla de Catalunya de l’abril de 1930 a abril de 1931 i de l’agost de 1935 al gener de 1936 per sobreviure. La seva influència sobre la imatge pública del Barça és important des del primer moment perquè el seu fundador va ser president del club blaugrana, amb la finalitat de promocionar la pedagogia catalanista a través de l’esport i, especialment, del Barça.
22 de juliol de 1935
La Rambla informava el 22 de juliol sobre la propera celebració de l’Assemblea general de socis del Futbol Club Barcelona26. Des de l’inici de la notícia, s’intenta transmetre els
27- La Rambla (Esport i Ciutadania): 29-07-1935.
valors democràtics associats a l’entitat en l’època. Es destaca la convocatòria de l’assemblea “d’acord amb el que prescriuen els reglaments de l’entitat”, és a dir, respectant les normes i lleis internes que regeixen el club.
També es potenciava el reconeixement a la tasca de la directiva per mostrar la unió de tots els elements del club: “l’encert els ha acompanyat en l’indubtable millorament econòmic de l’entitat ho palesa el balanç i l’estat de comptes que se sotmetrà a la consideració aprovació dels socis”. D’aquesta manera s’expressava la transparència pública de l’exercici econòmic de l’entitat.
El text acabava amb un altre reconeixement als “onze consellers que han desenvolupat una tasca tan profitosa per al Club, puix que tots, del primer al darrer, han palesat en tot moment (...) un amor al Barcelona a prova de sacrificis”. La Rambla fomentava l’estima pel Barça amb aquestes valoracions.
29 de juliol de 1935
L’Assemblea general de socis del Barça va ser analitzada per La Rambla el 29 de juliol27. La cobertura va ser enorme: dedicar gairebé una pàgina sencera a la notícia dotava d’una gran importància mediàtica a la informació blaugrana. El text era essencialment una retransmissió diferida i escrita dels moments més importants de l’assemblea: altes i baixes dels socis, balanç econòmic, gestió de la directiva, etc.
La imatge fomentada del club amb aquest tracte periodístic era la d’una entitat transparent tant en la vessant esportiva com en l’econòmica. En aquest sentit, el lead mostrava l’acord total de totes les parts: “L’obra econòmica i esportiva del qual en el passat exercici fou unànimement aprovada, el Barcelona ha obtingut enguany (...) un benefici de 222.691,58 pessetes”.
La unanimitat en l’elecció del president també era destacada, mostrant la unió que s’apreciava a l’anterior exemplar: “Fou elegit per aclamació president del Club el senyor Josep Sunyol i Garriga”.
Per últim, cal destacar “la forta compenetració avui establerta entre els socis i el
28- La Rambla (Esport i Ciutadania): 07-10-1935.
Consell Directiu” expressada al titular. Amb aquesta idea es reforçava el caràcter democràtic de l’entitat, ja que les bones relacions entre els socis i la directiva no s’entendrien si la darrera no escoltés i deixés de banda als socis en la pressa de decisions. També seguia la línia de la unió dels lligams entre les dues parts.
7 d’octubre de 1935
La suspensió del govern central va obligar a La Rambla a modificar el seu nom per La Rambla de Catalunya de l’agost de 1935 al gener de 1936 per sobreviure. En aquest període, però, va seguir potenciant la imatge del Barcelona. El 7 d’octubre va publicar una crònica sobre la victòria blaugrana al camp de Les Corts sobre el Sabadell28. En primer lloc, es destacaven els nous jugadors culers: “La renovació de valors, tantes vegades iniciada amb la millor bona voluntat, sembla que en aquesta ocasió ha reeixit plenament”. No obstant, la sensació de superioritat respecte la resta d’equips catalans s’expressava amb èmfasi, oferint una imatge de gran magnitud i poder: “A Catalunya difícilment perdrà un partit, i a l’hora d’ésser enfrontat amb els millors equips
peninsulars (...) tenim la certesa que sabrà quedar digne en tot moment”.
Un altre dels valors que configuraven la imatge del Barça era el seu caràcter col·lectiu segons La Rambla de Catalunya. Ho expressava de la següent manera: “De l’equip actual del Barcelona hom no sap si fer l’elogi de les seves individualitats o del seu admirable conjunt, si bé, posats a triar, sempre estimarem més influent en l’èxit la darrera condició que la primera”. La idiosincràsia del club incorporava la col·lectivitat dins del seu ideari, potenciat d’aquesta manera per la publicació.
L’anàlisi periodística del partit des del punt de vista esportiu protagonitzava la part central de la crònica. Els elogis als jugadors blaugranes per la seva qualitat futbolística eren constants, contrastant amb les dificultats del Sabadell a l’hora de defensar-se del bon joc dels locals. Finalment, el text es tancava amb una narració cronològica dels moments més importants del partit.
29- La Rambla (Esport i Ciutadania): 14-10-1935.
30- La Vanguardia Española: 19-04-1939.
14 d’octubre de 1935
La Rambla de Catalunya tornava a obrir amb un nou triomf del Futbol Club Barcelona la seva secció esportiva el 14 d’octubre, en aquesta ocasió davant el Girona29. L’àmplia cobertura mediàtica continuava d’aquesta manera sobre l’actualitat blaugrana,
destacant la seva victòria per sobre de la resta de la jornada amb el titular “El Barcelona continua guanyant per tres gols d’avantatge”.
El cos de la crònica corresponent al partit també seguia la línia editorial de la publicació respecte a la imatge de superioritat barcelonina. Es reforçava aquesta sensació dient que “El partit, però, no ha respost a les esperances que hom hi havia posat. Solament a la primera part s’ha vist jugar l’equip del Barcelona”. Per tant, es deixava clar que el Barça era el club més gran de Catalunya.
La resta del text incidia en la superioritat blaugrana analitzant el joc d’ambdós equips mitjançant una extensa narració cronològica dels fets més importants del partit. Per últim, es criticava la tasca de l’àrbitre per “ser el causant del joc brut fet a la segona part”, impedint que el Barça pogués desenvolupar el bon joc de la primera part. A les crítiques s’afegia el Girona, del qual es diu que “ha fet un partit dolentíssim”.
6. Estudi periodístic del 1939