PARADIGMA DE LA COMPLEXITAT

PART II: Marc Teòric 67 que el "tot és menys que la suma de les parts" suposa assumir que

l’organització i reorganització de les parts està sotmesa a restriccions i inhibicions de les qualitats de les parts per separat. Finalment, partir del fet que el "tot és insuficient" situa que el tot és incert i que la totalitat sempre està subjecte a canvis com a conseqüència de l'entrada i sortida de fluxos. Una idea que introdueix els límits de les entitats com una propietat que separa i uneix. .

En el cas concret de la societat -per citar un exemple- aproximar-se a ella des del principi sistèmic suposa entendre que aquesta no és la suma dels individus que la composen, sinó l’emergència de les interaccions entre els individus que sorgeix de processos d'organització i reorganització dels individus. Al mateix temps, cada individu té competències per a manifestar diversitat de qualitats, les quals poden ser potenciades o inhibides segons el propi context social. Des d'aquesta perspectiva, la societat com a sistema està oberta a fluxos d'entrada i sortida ( econòmics, culturals, polítics...). Un fet que permet la manifestació i la creació de diversitats de societats, rebutjant l'aproximació de societat com una entitat "totalitària" i uniforme.

El principi dialògic estableix relacions complementàries entre elements a priori antagònics, vinculant entitats o nocions que si bé a priori es repel—lien són indissociables i indispensables per a comprendre una mateixa realitat. Un principi que planteja la superació del reduccionisme en quan que interpreta els fenòmens del món des d'un diàleg entre diversitat de perspectives i des d'un caràcter obert i dinàmic. (Bonil, J; 2005).

El diàleg entre diversitat de perspectives a l'hora de comprendre el món assumeix que no hi ha explicacions complertes o més vàlides que altres a priori. Introdueix la idea de conflicte i la necessitat de negociació entre interpretacions, entitats i persones per establir relacions que es complementen. El principi dialògic emfatitza la capacitat d'escolta i

PART II: Marc Teòric 68

d'empatia des de l'acceptació i la cooperació mútua perquè tal que sorgeixin interaccions complexes que és construeixen i es reconstrueixen. El caràcter obert i dinàmic assumeix que els fenòmens del món no es poden reduir a entitats estàtiques, immutables i individuals. Sinó que les entitats per si mateixes estan obertes a l'entrada i sortida de fluxos i es situen en un diàleg entre el discret i el continu en la construcció i reconstrucció de processos que són organitzadors i creadors del món complex.

En el nostre context social, deixar de veure la ciència i l'art com a construccions humanes contraposades és una exemplificació del principi dialògic. Art i ciència s'entenen com a diferents visions que es complementen a l'hora d'interpretar, comunicar i actuar davant els fenòmens del món. Un plantejament que va més enllà de centrar-se només en una visió (ciència o art) per ser simplista, individual ja que no permet copsar la complexitat dels fenòmens. Un marc que situa la necessitat de crear espais a on s'articulin diversitat de perspectives del saber i la recerca de competències per assumir el diàleg entre especialistes, professionals i ciutadans. El principi dialògic també permet entendre que l'art i la ciència es manifesten de forma dinàmica i oberta al llarg de la història. Un fet que situa que sense renunciar a la identitat i el desenvolupament de cada cultura, ambdós comparteixen processos de mútua retroalimentació.

El principi hologramàtic estableix que el tot està format per les parts i a la vegada dins de cada part hi ha el tot. Un principi que situa la perspectiva escalar dels fenòmens del món i l'estructura de xarxa en forma de dimensió fractal (Bonil, J; 2005).

La perspectiva hologramàtica assumeix que els fenòmens del món s'interpreten des de la multidimensionalitat d'escales distribuïdes en el contínum ( micro, meso i macro) i que aquests nivells escalars es relacionen de forma inclusiva. Els nivells micro, meso i macro no són

PART II: Marc Teòric 69 perspectives excloents d'aproximar-se a la realitat sinó diferents

interpretacions que prenen rellevància segons el marc i els propòsits preestablerts. La dimensió fractal fa descobrir que cada nivell escalar es troba reflectit i reproduït en el seu nivell escalar inferior i superior. De forma que el nivell micro, meso i macro aporten simultàniament diferents perspectives escalars d'un fenomen que es complementen, i que a la vegada, no perden complexitat en la seva o organització i estructura quan es canvia d’escala.

La relació entre individu, comunitat i societat com a diferents perspectives escalars que permeten orientar una nova cultura i organització de la ciutadania pot il—lustrar el principi hologramàtic. De forma que l'entrada i sortida de fluxos econòmics, polítics, culturals, socials...que s'organitzen i reorganitzen tenen lloc a escala de societat, de comunitat i d’individu. Entenent per exemple que la cultura per a una nova relació entre el medi i la societat es situa a escala global, però també a nivell de comunitat i per últim a nivell d’individu. Les opcions per una nova cultura de la sostenibilitat, per exemple, es situaria també en un continu escalar que va de l’individu i les seves relacions amb la comunitat i els seus efectes globals. Situant un continu escalar entre el macro-meso- micro a on pren rellevància la interacció entre allò que és pròxim i allò que és global.

Els principis sistèmic, dialògic i hologramàtic configuren els tres valors epistèmics a on es sustenta i emergeix el paradigma de la complexitat.

Entenent que cada principi és essencial i identitari i que al mateix temps estableix relacions d'inseparabilitat i d'interrelació amb els altres.

Un paradigma que des del present document de recerca situa un marc de pensament, de valors i d'acció que pot propulsar en el context de crisi actual la possibilitat de definir alternatives de transformació del món. Un fet que es concreta en els processos d'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals.

PART II: Marc Teòric 70

Una perspectiva que implica optar i apostar per una educació sempre lligada a l'anàlisi que es fa de les característiques del context social, econòmic i polític del moment des d'una perspectiva contextual i planetària. Impulsar la reivindicació i la recuperació de l'espai públic de la ciutadania i l'emfatització de la vida política (Bauman, Z, 2007b). A on pren rellevància la capacitat d'entendre com en un context de crisi, la pròpia incertesa impulsa l'emergència de possibilitats i oportunitats per a modificar les regles del joc . Una competència que necessàriament va associada a la innovació com a cartera de valors d'una societat en canvi (Ponti,F & Ferràs, X; 2006). Un escenari que dibuixa com una educació oberta a la innovació pot esdevenir una estratègia catalitzadora dels canvis i les transformacions des d'una visió creativa i activa i la construcció col—lectiva de noves formes de sentir, pensar i actuar (Pujol, RM; 2003).

PART II: Marc Teòric 71