ÀBSÈNCIA DEL DIÀLEG DISCIPLINAR

complexitatde l’emergènciadel diàlegdisciplinar

Més complex

Menys complex

RELACIONS INTRAESCALARS I RELACIONS INTERESCALARS

RELACIONS INTRAESCALARS

RELACIONS INTERESCALARS

ABSÈNCIA DE RELACIONS

PART II: Marc Teòric 138

grau en què s'incorpora en la intervenció educativa del projecte disciplinar l’emergència del diàleg disciplinar .

En concret, per a la relació macro-meso el gradient d'espais de diàleg disciplinar defineix les condicions que possibiliten l'emergència d'espais de diàleg en termes de: necessari i suficient, necessari i no suficient i insuficient. (veure figura II.26).

L'ESPAI NECESSARI I SUFICIENT fa referència a l'emergència del diàleg disciplinar des de totes les relacions definides: les relacions interescalars i intraescalars entre les parts i el tot.

L'ESPAI NECESSARI I NO SUFICIENT fa referència a l'emergència del diàleg disciplinar des d'algunes de les relacions definides: les relacions interescalars entre les parts o les relacions intraescalars entre les parts i el tot però sense contemplar totes les relacions possibles.

L'ESPAI INSUFICIENT fa referència a l'absència de l'emergència del diàleg disciplinar per no donar-se cap relació.

UUnnaa ffoorrmmaa ddee ppeennssaarr

DIVERSITAT D’ESPAIS DE DIÀLEG DISCIPLINARÀBSÈNCIA DEL DIÀLEG DISCIPLINAR

ESPAI

Figura-II.26: Diversitat d’espais de diàleg disciplinar en la relació macro-meso segons el tipus de relacions que es donen.

PART II: Marc Teòric 140

Tal i com mostra la figura-II.26, les relacions necessàries i suficients fan referència a la relació interescalar i intraescalar entre la COMPLEXITAT, l’ACCIÓ i l’ARTICULACIÓ DE DISCIPLINES i el diàleg disciplinar conceptual. L’espai necessari i no suficient fa referència a una àmplia diversitat de relacions ( la relació interescalar entre la COMPLEXITAT i l’ACCIÓ, la relació intraescalar entre la COMPLEXITAT i el diàleg disciplinar conceptual...) .

Les zones del gradient que ocupen els espais necessari i suficient i el necessari i no suficient configuren la diversitat d’emergències del diàleg disciplinar. L’espai insuficient, correspon a les entitats sense relacions, a on no es produeixen les condicions necessàries per a que emergeixi el diàleg disciplinar.

L’àmplia gama de relacions que s’estableix en l’espai necessari i no suficient, permet concretar més aquests espais definint propietats qualitatives. Les quals organitzen les relacions en un grau major o menor de complexitat. Aquestes es defineixen en termes de molt fort, fort, feble i molt feble, a on:

Molt fort qualifica la presència de relacions interescalars entre dues parts i relacions intraescalars amb el tot.

Fort qualifica la presència de relacions intraescalars entre una part i el tot

Feble qualifica la presència de relacions interescalars entre les tres parts.

Molt feble qualifica la presència de relacions interescalars entre dues parts.

En conseqüència es configura el gradient d'espais de diàleg disciplinar per la relació escalar macro-meso que situa de menys a més complexitat

UUnnaa ffoorrmmaa ddee ppeennssaarr l'espai necessari i no suficient molt feble, necessari i no suficient feble, necessari i no suficient fort, necessari i no suficient molt fort i necessari i suficient. (veure figura II.27).

Figura-II.27: Gradient de la diversitat d’espais de diàleg disciplinar en la relació macro-meso segons el tipus de relacions que es donen.

PART II: Marc Teòric 142

Dins de l’ampli gradient, el diàleg disciplinar emergeix en condicions específiques que es concreten en els espais necessari i suficient, necessari i no suficient molt fort i necessari i no suficient fort tal i com es senyala en la figura II.28. Aquests s’han definit com a emergents de diàleg disciplinar, els quals fan referència a aquelles entitats que es relacionen intraescalarment, i en conseqüència generen un nivell escalar superior. I presenta el gradient dels emergents de diàleg disciplinar, el qual no és més que un tall longitudinal del gradient d’espais de diàleg disciplinar. Un gradient que mostra com són de complexes les relacions interescalars i intraescalars i en conseqüència com s’afavoreix l’emergència del diàleg disciplinar.

UUnnaa ffoorrmmaa ddee ppeennssaarr

Figura-II.28: Tendència de l’augment de complexitat de l’emergència del diàleg disciplinar a partir dels emergents de diàleg disciplinar i el gradient de la Diversitat d’espais de diàleg disciplinar en la relació macro-meso

DD-C

PART II: Marc Teòric 144

En referència a la relació meso-micro el gradient d'espais de diàleg disciplinar es defineix des del grau en què s’incorporen les condicions dels espais de diàleg disciplinar de la seva relació escalar superior ( macro-meso). I per aquest motiu el gradient es concreta en termes de grau de satisfacció: molt satisfactori, satisfactori, força satisfactori, poc satisfactori,gens satisfactori. A on:

Molt satisfactori qualifica la incorporació de totes les relacions interescalars i intraescalars entre les parts i el tot.

Satisfactori qualifica la incorporació de més d'una relació interescalar i intraescalar entre les parts i el tot, però sense arribar a totes les relacions possibles.

Força satisfactori qualifica la incorporació de relacions interescalars entre les parts i una relació intraescalar amb el tot.

poc satisfactori qualifica la incorporació de relacions interescalars entre el tot

gens satisfactori qualifica la incorporació de relacions interescalars entre les parts.

En conseqüència el gradient d'espais de diàleg disciplinar per a la relació escalar meso-micro s'orienta de menys a més complex i es concreta en: poc satisfactori, força satisfactori, satisfactori, molt satisfactori ( veure figura II.29).

UUnnaa ffoorrmmaa ddee ppeennssaarr

Figura-II.29: Gradient de la Diversitat d’espais de diàleg disciplinar en la relació meso-micro segons el tipus de relacions que es donen.

PART II: Marc Teòric 146

Com a síntesi dir que la definició d'un gradient d'espais de diàleg disciplinar situa un continu que a més complexitat, més s’afavoreix l’emergència del diàleg disciplinar.

L'emergència del diàleg disciplinar pren significativitat des de la definició de relacions que possibiliten la creació de diversitat d’espais de diàleg disciplinar.

La diversitat d’espais de diàleg disciplinar es defineixen a partir de les relacions interescalars i intraescalars de les entitats dels nivells escalars (macro, meso, micro).

El gradient dels espais de diàleg disciplinar es defineix segons el grau de complexitat de les relacions, prioritzant les relacions intraescalars versos les interescalars. A on l’augment de la complexitat afavoreix l’emergència del diàleg disciplinar.

El gradient d’espais de diàleg disciplinar per a la relació macro-meso es defineix pels descriptors: insuficients, necessari i no suficient molt feble, necessari i no suficient feble, necessari i no suficient fort, necessari i no suficient molt fort, necessari i suficient.

El gradient d’espais de diàleg disciplinar per a la relació meso-micro es defineix pels descriptors: gens satisfactori, poc satisfactori, força satisfactori, satisfactori, molt satisfactori.

El CONTÍNUM esdevé una condició necessària que conceptualitza i caracteritza l’emergència del diàleg disciplinar.

PART II: Marc Teòric 147 En conclusió, l’emergència del diàleg disciplinar es conceptualitza des

de la trobada entre tres condicions necessàries: la interacció, l’escala i el contínum, tal i com es mostra en la figura II.30. La interacció fa referència a la relació entre el currículum i el diàleg disciplinar conceptual. L’escala planteja la presència de relacions interescalars i intraescalars entre entitats. El contínum assumeix la configuració de diversitat d’espais de diàleg disciplinar en un gradient de relacions menys i més complexes.

Figura-II.30: Condicions que afavoreixen l’emergència del diàleg disciplinar EMERGÈNCIA DEL

PART II: Marc Teòric 148