Membres prototípics i membres perifèrics

Només ens cal donar un cop d’ull a qualsevol categoria de mesuradors per adonar-nos que hi ha certa disparitat en els seus membres, fet que en dificulta la comprensió i l’aprenentatge. Això no obstant, no tots els membres tenen el mateix estatus, ja que n’hi ha de més característics que d’altres. Això implica que certs membres són millors representants de la categoria i, per això, reben el nom de membres prototípics.

Existeixen diferents maneres d’identificar els membres prototípics. Si un determinat nom gaudeix d’un ampli consens quant a la seva pertinença a una determinada categoria (és a dir, quin mesurador li escau més), significa, entre d’altres coses, que aquest nom n’és un membre prototípic o, el que és el mateix, un bon exemple. Es pot preguntar directament als parlants, ja que la rapidesa en la resposta sol ser un símptoma de prototipicitat. Una altra possibilitat és consultar diccionaris i obres especialitzades, puix que no poden enumerar tots els membres d’una categoria, és de suposar que en citin els més prototípics.¹¹⁹ En definitiva, com diu Lakoff (1984, 11), els membres prototípics són els casos més clars de pertinença a una categoria:

Central members are recognized faster, are learned earlier, are used more frequently, facilitate matching tasks [...]. On the whole, central members seem to be used in comprehending the category as a whole. They therefore both aid in recognition, recall, and learning, and form the basis from which people generalize in certain situations.

Els membres prototípics són, doncs, cabdals per a l’organització i l’aprenentatge de les categories, ja que la pertinença d’un nom a una determinada categoria de mesurador s’estableix, en principi, a partir del grau de similitud amb el prototipus, que és una mena d’imatge mental que representa la categoria d’acord amb un model cognoscitiu idealitzat. Segons Lakoff (1987), la tensió o el desajust entre el model cognoscitiu idealitzat i l’exemplar categoritzat és el que provoca la valoració d’atipicitat. Els casos que no coincideixen amb el model cognoscitiu idealitzat d’aquella categoria n’esdevenen membres perifèrics. És a dir, la representativitat graduada (efectes de prototipicitat) sembla que prové dels models cognoscitius.

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

Els membres prototípics d’una categoria són aquells amb què els parlants pensen ràpidament o, més ben dit, se’ls acuden sense pensar. Per exemple, 眼镜 (yanjing)

‘ulleres’ ho és de la categoria 副 (fu), 茶具 (chaju) ‘joc de te’ de 套 (tao), 眼睛 (yanjing) ‘ulls’ de 双 (shuang) i 夫妇 (fufu) ‘marit i muller’ de 对 (dui). Segons Chang-Smith (1996), citat per Aikhenvald (2000, 309), 车 (che) ‘cotxe’ és el membre prototípic de la categoria 辆 (liang) per a vehicles de rodes, 纸 (zhi) ‘paper’

per a la categoria 张 (zhang) d’entitats amb una superfície plana i 笔 (bi) per a la categoria d’objectes allargats 枝 (zhi).

Les categories complexes estan estructurades per encadenaments. Els membres centrals estan lligats a d’altres membres i aquests, al seu torn, a d’altres. En definitiva, a partir d’uns membres prototípics i més centrals, a poc a poc altres membres es van incorporant a la categoria fins formar una categoria radial i complexa. La flexibilització del significat original facilita l’inclusió de membres nous a la categoria, ja sigui per extensió natural o metafòrica. Tant els membres d’extensió natural com els d’extensió metafòrica provenen directament dels centrals. Les següents paraules de Langacker (1991, 164) suggereixen que les extensions des del centre de les categories no són ni previsibles ni arbitràries, però sí motivades:

While the nouns that take a given classifier may form a coherent class largely predictable from its meaning, they can also be quite heterogeneous. This latter situation arises when a classifier is extended by virtue of cultural association or metaphor to entities that do not satisfy its original or narrowest semantic characterization [...].

S’han fet molt pocs treballs que estudiïn l’estructura interna d’una categoria de mesuradors, establint-ne els membres centrals, els d’extensió natural i els d’extensió metafòrica. D’una banda Tai i Wang (1990), fent una anàlisi del mesurador 条 (tiao) que hem esmentat amb anterioritat, i, de l’altra, Tai i Chao (1994), fent el mateix amb el mesurador 张 (zhang), són els dos únics casos de què tenim constància fins ara consagrats principalment a aquesta tasca. Quant a 条 (tiao), hem vist que els autors van concloure que 鱼 (yu) ‘peix’, 裤子 (kuzi) ‘pantalons’ i 腿 (tui) ‘cama’ són

119 V. els apèndixs 1 i 2 per comprovar que diccionaris i obres especialitzades acostumen a coincidir.

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

membres centrals de la categoria; en canvi, 街 (jie) ‘carrer’, 河 (he) ‘riu’, 路 (lu)

‘camí’ i 影子 (yingzi) ‘ombra’ són membres d’extensió natural, és a dir, pertanyen a aquesta categoria per similitud amb els membres centrals. És a dir, si els membres centrals són objectes concrets de tres dimensions amb una forma allargada, els membres que representen objectes concrets de dues dimensions amb una forma allargada ho són per extensió natural i els membres que són entitats invisibles o abstractes als quals s’atribueix una forma allargada imaginada en són membres per extensió metafòrica.

En el cas de 张 (zhang) es va veure que hi ha quatre subgrups dins de la categoria: 1) prototipus que consisteixen en objectes amb cordes que es poden estirar, com ara 弓 (gong) ‘arc’, 古琴 (guqin) ‘cítara’ i 犁 (li) ‘arada’; 2) una primera extensió per a objectes que es poden estendre, com ara 网 (wang) ‘xarxa’, 帆 (fan) ‘vela’ i 帐篷 (zhangpeng) ‘tenda’; 3) una segona extensió per a coses planes que es poden enrotllar, com ara 纸 (zhi) ‘paper’ i 皮肤 (pifu) ‘pell’, i 4) una tercera extensió per a objectes amb sostres plans, com ara 床 (chuang) ‘llit’ i 桌 (zhuo) ‘taula’. És a dir, un cop establert el grup de membres centrals (objectes que tenen cordes que s’estiren), es van buscar quines similituds hi tenien la resta de membres i es va veure que hi ha un altre grup d’objectes que té cordes d’una altra mena i que formen una superfície plana en ser estirades. El tercer grup d’objectes que es va identificar no té cordes però són plans de forma natural. Finalment, els objectes restants també tenen quelcom en comú amb els anteriors: compten amb una superfície plana en la seva estructura que sol ser aquella part amb la qual hi ha més interacció física.

Els dos treballs precedents parteixen de l’etimologia per tal de determinar quin és el grup de membres centrals a partir del qual s’ha anat estenent o ampliant semànticament la categoria. Tot i que reconeixem la validesa d’aquesta estratègia, s’ha fet servir amb molt pocs casos i, per tant, caldria aplicar-la a moltes més categories de mesuradors per comprovar si és satisfactòriament explicativa per a tota

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

la resta. El que hem observat és que el grup de membres centrals de 张 (zhang) no són actualment els més representatius de la categoria.¹²⁰

L’estructura interna d’una categoria es basa, doncs, en uns membres centrals a partir dels quals s’han afegit altres membres de manera natural, ja sigui per similitud física o funcional,¹²¹ i de manera metafòrica, és a dir, les característiques que se’ls han imputat no són observables, sinó fruit del nostre pensament imaginatiu, tal com fan notar Adams i Conklin (1973, 3): «A class containing a nuclear set of nouns sharing one feature may be extended by inclusion of associated nouns on both intrinsic and metaphoric grounds».

És possible tenir membres centrals a cada estrat (o extensió) de la categoria. Això implica que els membres prototípics no es limiten als membres centrals, sinó que podem tenir membres prototípics que pertanyen a la categoria per extensió natural o metafòrica. Veurem nombrosos exemples en el capítol següent, dels quals en recollim uns quants com a testimoni: 手镯 (shouzhuo) ‘braçalet’, 对联 (duilian)

‘díptic’, 眼 镜 (yanjing) ‘ulleres’, 扑 克 牌 (pukepai) ‘cartes’, 中 药 (zhongyao)

‘medecina xinesa’ i 表情 (biaoqing) ‘expressió facial’ són tots membres prototípics de la categoria 副 (fu) malgrat que corresponen a diferents estadis dins de la categoria.

No tot allò que forma part dels nostres coneixements enciclopèdics d’una entitat té el mateix estatus, sinó que forma una gradació pel que fa a la seva centralitat (Langacker 1987, 158). Cada llengua o cultura dóna prioritat a uns trets que són els que després ens serveixen per categoritzar les entitats del món. Aquest aspecte contribueix a fer que un sistema de classificació es percebi com a arbitrari des d’una altra cultura.

D’acord amb Ungerer i Schmid (1996, 29), l’estructura dels atributs de les categories prototípiques és la següent: 1) Els membres prototípics de les categories

120 Potser es degui a la menor presència social d’aquests objectes (arc, arada, cítara, etc.) a la Xina actual.

121 Per a Erbaugh (1984) la forma és més determinant per a la categorització que no pas la funció.

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

cognoscitives tenen el major nombre d’atributs en comú amb altres membres de la categoria i el menor nombre d’atributs que també apareixen en els membres de categories veïnes. En termes d’atributs, això significa que els membres prototípics d’una categoria són el màxim de diferents dels membres prototípics de la resta de categories. 2) Els mals exemples (o membres marginals) d’una categoria comparteixen només un nombre petit d’atributs amb la resta de membres de la categoria, però també tenen diversos atributs que pertanyen a d’altres categories.

Pel que hem vist fins ara, doncs, està clar que en cada categoria de mesuradors hi haurà membres més prototípics i d'altres de més perifèrics, els quals s'inclouran en aquesta categoria o en una altra en funció del context i de les necessitats comunicatives. La bondat d’una entitat es determina globalment (Ungerer, Schmid 1996). En un primer estadi, la percepció de l’objecte és holística i, posteriorment, i de manera opcional, es duu a terme una mena de descomposició en propietats individuals. La percepció gestalt sembla jugar un paper important en la categorització i estimació de la bondat d'una entitat. En definitiva, el prototipus és una imatge gestalt i funciona, per tant, com a model o punt de referència cognoscitiu.

Això significa que és possible donar com a millors exemples d'una determinada categoria els membres més centrals, sense que això impliqui que en siguin els únics representats possibles.