L’estructura semàntica

2.3.1 Les imatges

Com hem anat veient, la categorització humana es fonamenta bàsicament en l’experiència i la imaginació. Pel que fa a la imaginació, hem vist ja la importància de la metàfora i la metonímia, però ens falta un element cabdal: les imatges mentals, ja que funcionem, en gran part, gràcies a elles. Les imatges mentals són fruit de la nostra habilitat per construir una mateixa situació de maneres diferents (amb imatges diverses). Aquestes imatges es fixen en l’estructura gramatical i proporcionen un ventall d’expressions alternatives per codificar una conceptualització. Aquestes expressions solen ser funcionalment equivalents però diferents des del punt de vista semàntic, a causa de les diferents imatges que comuniquen (Langacker 1987, 110-1):

Two images of the same situation may differ as to which features of it are selected for explicit attention, the relative salience of these features, the level of abstractness or specificity at which it is treated, the perspective from which it is viewed, and so on.

Fins ara, la literatura ha passat totalment per alt aquest aspecte dels mesuradors xinesos: la capacitat d’evocar el mateix valor de realitat mitjançant imatges diferents.

En la figura següent, per exemple, s’il·lustra com ens remetem a la mateixa zona activa (ganivet) mitjançant diferents punts de referència (el mànec i el tall, respectivament):

118 De nou, una metàfora compartida en català, ja que una altra de les accepcions de boca a l’Hiperdiccionari de l’Enciclopèdia Catalana és «obertura semblant o comparable a la boca» o

«obertura que serveix d’accés».

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

Mentre que 一口刀 (yi kou dao) es refereix al ganivet com a instrument tallant, 一把 刀 (yi ba dao) ho fa com a instrument que s’empunya. Adonar-se que aquestes dues expressions no són absolutament sinònimes, malgrat els mateixos valors de veritat i la dificultat de traslladar els matisos en traducció, és vital per entendre l’ofici que realitzen els mesuradors des del punt de vista cognoscitiu i l’aportació semàntica des del punt de vista pragmàtic.

2.3.2 Perfil i base

L’entitat designada per una expressió (el perfil, en termes de Langacker) és el que destaca més i es pot considerar una mena de punt focal. L’àmbit de l’expressió (la base, també en termes de Langacker) és la matriu subjacent de dominis cognoscitius rellevants que es requereixen o s’evoquen per tal d’entendre una expressió determinada, és a dir, el context necessari per a la caracterització del perfil, tot i que no cal que estigui nítidament definit. De vegades, la base fins i tot pot pertànyer a diversos dominis encara que no tots s’activin amb la mateixa claredat. La combinació de la base i del perfil dóna el valor semàntic. L’àmbit immediat per a la caracterització de l’expressió següent seria cap:

(51) 一双眼睛 yi shuang yanjing Un parell d’ulls

L’expressió explícita d’una noció n’augmenta la prominència i la fa més sobresortint.

Encara que sapiguem que els ganivets tenen una part tallant, el fet que categoritzar-los mitjançant el mesurador 口 (kou) (figura 3.1) en ressalta aquest aspecte o part en

yi ba dao yi kou dao 一把刀 一口刀 un [mànec] ganivet un [boca] ganivet

Fig. 3.1

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

detriment d’altres. La prominència relativa és, doncs, una dimensió important de l’organització semàntica i gramatical (Langacker 1987, 293).

2.3.3 Figura i fons

La figura d’una escena és la subestructura que destaca respecte de la resta (fons) i al voltant de la qual s’organitza tota l’escena. La mateixa escena es pot estructurar destacant-ne figures diferents. Hi ha, però, diferents factors que contribueixen a la naturalitat o més alta possibilitat d’una elecció determinada (Langacker 1987, 120).

Per exemple, una regió relativament compacta que contrasta vivament amb els seus voltants té una forta tendència a ser seleccionada com a figura. El focus d’atenció se sol percebre com a figura, tot i que aquests dos conceptes no tenen per què ser sinònims.

2.3.4 Punt de vista

Les persones filtrem la realitat, la interpretem i la traduïm a través del llenguatge.

Cada expressió lingüística estructura una situació o escena mitjançant una imatge particular. Quan el parlant conceptualitza una escena per motius expressius, ha de fer eleccions pel que fa als diferents paràmetres i ajustos focals. Part de la tria resultant queda reflectida en el mesurador escollit. Els mesuradors funcionen, en part, com a filtre de la realitat, modelen la percepció i imposen un determinat punt de vista sobre les entitats del món, per això representen unes eines fantàstiques de subjectivació.

Allan (1977, 308) es mostra convençut que la classificació nominal reflecteix el punt de vista del parlant amb relació a l’univers que l’envolta, almenys quan és conscient d’estar classificant:

To say that a classifier has meaning is to say that it indicates the perceived characteristics of the entities which it classifies; in other words, classifiers are linguistic correlates to perception, and when the perception of a given object changes, the classifier may change concomitantly –though there are constraints on how this may come about.

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització

La perspectiva que es pren respecte de l’escena té una importància cabdal per a l’estructura gramatical i semàntica. Una mateixa entitat es pot veure des de molts punts de vista (recordem l’exemple del camell en el capítol anterior), la qual cosa és molt important per a les conceptualitzacions que es basen en l’experiència visual.

Segons Langacker (1987, 123), les especificacions quant a la forma d’una entitat impliquen un punt de vista determinat. Des del moment que la nostra concepció d’una determinada entitat inclou un punt de vista canònic, aquesta informació necessàriament passa a formar part de la caracterització enciclopèdica de les expressions que les designen.

2.3.5 Deixi

Totes les expressions amb mesurador que comencen amb els demostratius 这 (zhe) i 那 (na) (zhiliang cizu) són deíctiques, ja que prenen els participants en l’acte de la parla com a punt de referència en l’expressió de definició i proximitat, i són el fons per indicar l’acte de comunicació, els seus participants i la seva disposició. Una expressió amb mesurador es pot definir, doncs, com aquella que inclou certa referència a un element de fons dins del seu àmbit d’expressió.

3 L’estructura de les categories

Un dels reptes per a la comprensió i l’aprenentatge de les categories representades pels mesuradors és fer més transparents les relacions internes de cada categoria i destriar-ne els millors exemples per tal de poder inferir la pertinença d’altres membres no apresos prèviament. L’estructura de les categories se sustenta en tres principis bàsics que són el denominador comú de totes les categories: centralitat, encadenament i influència dels models culturals.

Capítol 3 Els mesuradors, una eina per a la categorització