E ací feneixen tots los fets del dit primer capítol e comencen los afers del segon capítol en què es tracta de molts afers qui es seguiren depuis que fom muntats a dignitat reial tro al tercer capítol en què és tractat en quina manera fo proceït e feta per nós execució contra lo rei de Mallorques.128
E ací feneixen tots los fets del dit segon capítol e comença lo terç capítol en què es tracta dels afers del rei de Mallorques, ço és, en quina manera fon proceït e feta per nós l’execució contra ell segons que es segueix.129
En aquest terç capítol és declarat en qual manera lo rei de Mallorques, qui era vassall e hom nostre lige, tractà e s’esforçà en denegar la senyoria alodial e la feeltat de què ens era tengut per lo regne de Mallorques e comdats e terres que tenia per nós en feu nostre. Per la qual raó nós proceïm contra ell, e lo dit regne, comdats e terres confiscam, e aplicam-les a la nostra Corona reial d’Aragó.130
El tercer capítol de la CPC comenta el procés contra el rei de Mallorca promogut per Pere el Cerimoniós. Curiosament, al final del primer i del segon capítol la CPC anticipà aquesta part, com podem veure en els fragments esmentats amunt
128 Ibid., p. 1023.
129 Ibid., pp. 1036-1037.
130 Ibid., p. 1037.
69
(primer i segon, respectivament), la qual cosa indueix a pensar que aquesta obra fou preparada després d’aquests esdeveniments, ja que les tres parts narren l’afer.
Llegint la narració sobre la confiscació de Mallorca i reconstruint el context específic de l’any de la producció del manuscrit de Poblet, coincident amb el de la confiscació, tenim la impressió que el Cerimoniós tingué molt d’interès a parlar de l’assumpte. El procés contra Jaume III fou un model de maquiavel·lisme avant la lettre i demostrà la voluntat implacable de Pere el Cerimoniós a condemnar-lo i apoderar-se dels seus dominis.131 A més, no podem oblidar que en aquella època la política de la Corona d’Aragó era una mena de rapinya i govern autoritari.132 Cal remarcar que el rei Pere s’apoderà del regne del seu cunyat mitjançant ginys legals i no per conquesta, com havia fet el seu tresavi contra els musulmans.
Segons Ramon d’Abadal, la reincorporació de la Corona de Mallorca i dels comtats del Rosselló i Cerdanya a la Corona d’Aragó fou l’èxit més espectacular de Pere el Cerimoniós. Aquest objectiu s’harmonitzava amb la idea de restauració de l’antic patrimoni del Casal Reial. Així, el rei Pere corregia els defectes produïts per les successives divisions de les terres de la Corona d’Aragó,133 començades precisament pel seu tresavi, el rei En Jaume I.
Així doncs, el rei es remetia al passat per parlar del procés legal i de la confiscació.
No pas a un passat llunyà, com el del rei David, sinó a un passat recent, el del seu tresavi, conqueridor del regne musulmà de Mallorca el 1229. El Cerimoniós cercà en el passat les idees i els fets que confirmessin el present de les seves accions, és a dir, prengué la memòria del rei En Jaume I i la transformà en una línia contínua que arribava al present per tal de reforçar els seus arguments:
131 TASIS I MARCA, Rafael. El segle XIV – Pere, el Cerimoniós i els seus fills. Dins: Història de Catalunya – IV. Barcelona: Cupsa Editorial Planeta, 1979, p. 23.
132 RUIZ-DOMÈNEC, José Enrique. España, una nueva historia. Madrid: Editorial Gredos, 2008, p. 339.
133 D’ABADAL, Ramon. Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència..., op. cit., p. 285.
70
Certa cosa és que el dit rei En Jacme, tresavi nostre, qui conquistà la ciutat e illa de Mallorques de la mà de sarraïns, e així mateix conquistà la ciutat e Regne de València de la mà de sarraïns (...).134
La voluntat de Pere el Cerimoniós era, doncs, de preservar les terres de la Corona d’Aragó conquerides pels seus avantpassats, raó per la qual confiscava la Corona de Mallorca. Davant la impossibilitat de cap expansió territorial, el rei Pere sentí la necessitat de demostrar que imitava i fins i tot superava els fets dels seus avantpassats. El rei, apel·lant a la memòria del rei En Jaume I, justificava la recuperació de les possessions que els seus avantpassats havien conquerit. A més, com que reproduir una obra era fer present el seu autor,135 és a dir, l’auctor, i com que el Cerimoniós creia que el LdF havia estat escrit pel Conqueridor, així, quan encomanà una altra còpia del llibre volgué que el protagonista de l’obra, el rei En Jaume I, que n’era l’auctor, hi fos present.
El tercer capítol de la CPC narra tot el que s’havia esdevingut a Mallorca, des de la conquesta protagonitzada pel Conqueridor fins al regnat del Cerimoniós. La narració ens informa també de la divisió de la Corona d’Aragó establerta per Jaume el Conqueridor entre els seus dos fills, Pere i Jaume. El primer, rebé el Regne d’Aragó, el Regne de València i el comtat de Barcelona; el segon, el Regne de Mallorca, els comtats de Rosselló i Cerdanya i la baronia de Montpeller.136 Finalment, Pere el Cerimoniós clou aquesta informació afirmant que “calcun d’aquests dos reis estec, aprés mort del dit pare llur, en plena possessió de llurs regnes, comdats, baronia e terres.”137 Així, la divisió del rei En Jaume I, hereva
134 Crònica de Pere el Cerimoniós. Dins: Les Quatre Grans Cròniques..., op. cit., p. 1037.
135 MONTOYA MARTÍNEZ, Jesús. El libro historiado. Significado socio-político en los siglos XIII-XIV. Madrid: Sílex, 2005, p. 53.
136 José Luis Villacañas, que analitza el testament del Llibre dels Fets, destaca la característica jurídica d’aquesta transmissió (VILLACAÑAS, José Luis. Jaume I el Conquistador. Madrid: Espasa Calpe, 2004, pp. 744-745). Per a Cingolani, que analitza el testament de Jaume I i no el testament del LdF, aquesta repartició fou el resultat d’un pensament “menos jurídico” i “más ancestral e instintivo, profundamente personal, ligado a su concepción de sí mismo” (CINGOLANI, Stefano M. Historia y mito del rey Jaime I de Aragón..., op. cit., p. 37). Ernest Belenguer, analitzant el testament del LdF, dóna més atenció als últims moments del rei, comentant les paraules de Jaume I (BELENGUER, Ernest. Jaume I i el seu regnat. Lleida: Pagès editors, 2007, pp. 328-329).
137 Crònica de Pere el Cerimoniós. Dins: Les Quatre Grans Cròniques..., op. cit., p. 1037.
71
d’una concepció familiar i patrimonial, donà lloc a la Corona de Mallorca, la qual incloïa els comtats de Rosselló, de Cerdanya i altres terres.138
Aquesta informació és rellevant perquè no sabem de l’existència de cap document de l’època del rei En Jaume I que imposés el contracte de vassallatge entre els reis d’Aragó i de Mallorca. Segons Pere el Cerimoniós, aquesta imposició s’esdevingué entre els fills del rei En Jaume I, Pere i Jaume, després de la mort del seu pare:
E, aprés algun temps, lo dit rei En Pere, ab delliberació de són Consell, atrobà a regonec que la donació e heretament al dit rei de Mallorques, frare seu, feta, no valia de dret, car era donació immensa e la qual tol·lia major o gran partida del patrimoni de la Casa d’Aragó, e, com a bon rei que fo e qui no volia que de tal regalia fos la Casa d’Aragó despullada, per diverses tractaments continuats exequí son desheret contra lo dit rei de Mallorques estretament e ab gran esforç, en tal manera que abdosos los reis, qui eren germans, se concordaren, per via de perpetual transacció, en aital manera que el dit rei de Mallorques romangués rei e comte de Rosselló e de Cerdanya e senyor de Montpesller e tengués e posseís són regne, comdats e terres ab tota juredicció alta e baixa, així emperó que, per tot lo dit regne, comdats e terres, romangués lo dit rei, e los seus successors, vassall e hom propri e llige de rei d’Aragó qui lladoncs era e per temps seria, e que tengués lo dit reialme, comdats e terres en feu per lo dit rei d’Aragó, e que li fos tengut de totes coses que vassall és tengut a senyor de fer, e, en especial, que fos tengut de ser e de venir a corts de Catalunya tota vegada que per rei d’Aragó fossen manades e que li donàs postats dels mellors e majors llocs de la terra.139
El tresavi de Pere el Cerimoniós, el rei En Jaume I, conquerí el regne musulmà de Mallorca; el seu besavi, Pere el Gran, imposà el lligam de vassallatge entre els reis de les corones d’Aragó i de Mallorca. Així doncs, en el pensament polític de Pere el Cerimoniós, aquests dos esdeveniments es complementaven. Segons la CPC, l’infant Pere, durant el regnat del Conqueridor, no acceptà aquesta repartició, ja que llevava a la Corona d’Aragó una part important del seu territori
138 TASIS I MARCA, Rafael. El segle XIV – Pere, el Cerimoniós i els seus fills. Dins: Història de Catalunya..., op. cit., p. 22.
139 Crònica de Pere el Cerimoniós. Dins: Les Quatre Grans Cròniques..., op. cit., p. 1037.
72
patrimonial.140 Segons Josep M. Salrach, el Conqueridor deixà al seu principal hereu, Pere el Gran, un problema irresolt de la distribució del poder a partir de la divisió territorial.141 Per tant, esguardant vers al passat, Pere el Cerimoniós creia que la Corona de Mallorca no hauria d’haver existit mai, ja que era el resultat d’una mala divisió feta pel rei En Jaume I, perjudicial per a la Corona d’Aragó.142 En el fragment de la CPC esmentat a dalt, hi ha una altra informació que fa referència a la negociació entre els fills del rei En Jaume I. Els germans acordaren, per via de “perpetual transacció”, que el rei de Mallorca tingués i posseís el seu regne, comtats i terres amb totes les jurisdiccions altes i baixes, amb la condició que ell i els seus successors fossin “vassall i hom propi e llige de rei d’Aragó.” Aquesta condició canvià tota la història, ja que el rei de Mallorca s’esdevenia posseïdor de la Corona de Mallorca, dels comtats i de les terres que estaven sota condició de feu del rei d’Aragó.
Com a conseqüència del pacte de vassallatge, el rei de Mallorca restava sotmès a complir les seves obligacions de vassall del rei d’Aragó. Per exemple, el rei de Mallorca havia d’anar a les Corts de Catalunya sempre que hi fos convocat. Cada
140 El 15 d’octubre del 1260 l’infant Pere redactà un document on expressà la seva insatisfacció referent aquesta divisió: “Noverint universi quod nos Petrus, filius domini Iacobi, Dei gratia illustris regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani, protestamur quod si dominus rex pater nostre mandat vel dicit vel facit, sive mandarerit, dixerit vel fecerit quod nos concedamus vel iuremus ratum et firmum habere testamentum ab eo factum et contra ipsum in aliquo non veniamus, vel mandaverit, dixerit aliquo tempore vel fecerit quod nos concedamus, confirmemus vel iuremus firmum habere aliquod testamentum, donationem seu quamlibet alienationem quam ipse fecerit alicui vel aliquibus, quod illud testamentum vel testamenta, donationes seu alienationes non concedecimus, confirmabimus vel iurabimus animo concedendi vel compendi vel non contra veniendi, set illes concessiones, confirmationes et iuramenta que fecerimus, si forte contingat aliquod promissorum fieri, faciemus metu paterno, timentes quod si denegaverimus prestare assensum votis eius, quod ipse exheredet nos in parte forte vel in toto quantum in eo fuerit, vel forte moveatur in tantum contra nos quod faciat vel procuret vel machinetur aliquid contra nos in Nostrum, et regnorum et terram sue dicioni subiectarum, preiudicium et gravamen. Et ideo hanc protestationem duximus faciendam ne in posterum nobis vel regnis, comitatibus sive dominatonibus dicto patri nostro subiectis possit ex consensu confirmatione seu iuramento nostro in aliquo aliquod preiudicium generari. (...)” Diplomatari de Pere el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258-1285). Edició i estudi a cura de Stefano M. Cingolani. Barcelona: Fundació Noguera, 2011, pp. 53-54 (Document 4).
141 SALRACH, Josep M. Jaume I: una valoració del regnat..., p. 92.
142 ENSENYAT PUJOL, Gabriel. La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d’Aragó (1343-1349). Vol. I. Mallorca: Editorial Moll, 1997, p. 104.
73
vegada, doncs, que era coronat un nou rei d’Aragó, el corresponent rei de Mallorca havia de renovar el pacte de vassallatge.
Però, aquest fet no evitava que sorgissin tensions entre els reis. El primer conflicte tingué lloc durant els regnats de Pere el Gran i el del seu germà Jaume II de Mallorca. Llavors, en el context d’una guerra entre el rei d’Aragó, Pere el Gran, i el rei de Sicília, Carles d’Anjou,143 el rei de Mallorca fou acusat pel rei d’Aragó de permetre que l’enemic, Felip III l’Ardit, rei de França, passés per les seves terres, un afront greu d’un vassall contra el seu senyor.144
Taula 2
Regnats dels reis de la Corona d’Aragó i de la Corona de Mallorca
Reis d’Aragó Reis de Mallorca
Pere el Gran (1276-1285)
Jaume II de Mallorca (1276-1311) Afons el Franc (1285-1291)
Jaume el Just (1291-1327) Sanç I de Mallorca (1311-1324)
Jaume III de Mallorca (1324-1349) Alfons el Benigne (1327-1336)
Pere el Cerimoniós (1336-1387)
Segons la CPC, un altre intent de trencar el vassallatge es produí en els regnats de Sanç I de Mallorca i Jaume el Just. La narració de la CPC afirma que el trencament dels pactes fou afavorit per una influència externa, és a dir, per part d’alguns “nobles e grans senyors de la terra francesa” els quals explicaren al rei Sanç I que la terra que tenia era donada des d’antigament “per franc alou, e que el rei En Pere, per son poder e per força, l’havia subjugada a fer-la infeudar, e que
143 Es tracta de les Vespres Sicilianes. Per aquest assumpte, vegeu RUNCIMAN, Steven. The Sicilian Vespers. A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century. Cambridge:
Cambridge University Press, 2002, pp. 214-241.
144 Crònica de Pere el Cerimoniós. Dins: Les Quatre Grans Cròniques..., op. cit., p. 1038.
74
de dret no valia.”145 Segons els francesos, Mallorca era, doncs, una terra de franc alou.
Com que Sanç I de Mallorca morí sense successors, el rei Jaume el Just, llavors rei d’Aragó, reclamà el seu dret a posseir aquest regne, al·legant que en altre temps ja havia estat sense rei, i que “el dit infant En Jacme, fill del dit infant En Ferrando, no era ver succeïdor.”146 La situació fou resolta pel casament, a la fi del 1336, entre l’infant Jaume i la infanta Constança,147 germana de Pere el Cerimoniós:
E fo confermada la terra al dit infant En Jacme, sots les covinences antigues, e que fos rei de Mallorques e que la dita infanta dona Constança, sor nostra, fos reina; lo qual matrimoni, per temps qui aprés se seguí, com lladoncs no haguessen complida edat, fo acabat e consumat.148
El 1341, el rei Pere, després d’anar a Roma per jurar l’homenatge al papa, anà a Montblanc per passar l’estiu al monestir de Poblet. En aquells temps, el rei Jaume III es trobava a la cort de Pere el Cerimoniós per fer saber que el rei de França, Felip VI l’Afortunat, “li feïa alguns greuges e coses importables en la vila de Montpeller, e que no n’havia poguda obtenir justícia ne dret de moltes vegades que la li havia demanada”.149 D’aquesta manera, el rei de Mallorca demanà ajut a Pere el Cerimoniós per tal que junts guerregessin contra el rei francès, ja que el rei d’Aragó era el seu senyor.
Davant la petició del vassall, el Cerimoniós reuní el seu consell constituït per l’infant En Pere, oncle del rei, l’infant Jaume, germà del rei, el comte de Terranova, N’Ot de Montcada, i “moltes altres assenyalades persones de nostre Consell”. La resposta que el rei d’Aragó donà al rei de Mallorca, després de la
145 Ibid., p. 1039.
146 Ibid., p. 1040.
147 MARTÍNEZ FERRANDO. J. E. La tràgica història dels reis de Mallorca. Barcelona: Editorial Aedos, 1979, p. 184.
148 Crònica de Pere el Cerimoniós. Dins: Les Quatre Grans Cròniques..., op. cit., p. 1040.
149 Ibid., p. 1040.
75
reunió amb els consellers, fou que demanarien i requeririen al rei de França que fes dret i justícia.150 Cal afegir a aquestes informacions que Pere el Cerimoniós, el juny del 1341, es posà en contacte amb el rei francès Felip VI per dir-li que no ajudaria el rei de Mallorca en cas de guerra entre les corones francesa i mallorquina.151
En aquest moment, Pere el Cerimoniós sabia que havia arribat l’ocasió d’atacar el seu cunyat. Una guerra contra França no li convenia perquè anava en contra dels seus interessos. Els barons de Montpeller, ciutat on el rei francès atacà Jaume III, oferien poca possibilitat de defensa.152 A més, la CPC afirma que tan sols si el rei de Mallorca anava a la guerra contra el rei francès, “nós érem prests e aparellats de tenir-li les dites covinences”.153 Seguidament, com havia fet altres estius, el rei Pere anà al monestir de Poblet per estiuejar-hi, i novament el rei de Mallorca li demanà ajut.154
I.3. Pere el Cerimoniós i Jaume III: fellonia, judici i confiscació de la