El trencament dels pactes per part de l’alcaid de Xàtiva

Un altre fragment de la narració que cal examinar és l’episodi en què l’alcaid de Xàtiva fa una cavalcada a les terres cristianes, atacant Don Rodrigo Lizana i la seva companya. El text pressuposa que el rei En Jaume I i l’alcaid tenien un pacte. Per tant, una vegada l’alcaid atacà les terres cristianes, el pacte s’havia trencat:

E sobre açò féu-nos-ho saber Don Rodrigo Liçana que aquest mal li era vengut per l’alcait de Xàtiva e per son poder. E quan nós sabem açò plach-nos per aquesta raó, quar ell nos havia trencada la covinença que havia ab nós. E sobre açò havíem raó de venir sobre Xàtiva.²²⁸

Ens trobem doncs, en una altra situació de trencament dels pactes establerts entre el rei i el vassall. Però, a diferència dels altres, aquesta vegada el trencament del

228 BUB, ms. 1, fol. 135r.

106

pacte complagué al rei En Jaume I, ja que li permetia de confiscar la localitat de Xàtiva:

Alcayt, nós enviam a vós per aquesta raó que vostres moros e vostre poder de cavallers que vós tenits a soldada nos han feyt mal e an desbaratada companya d’aquel a qui nós havíem comanada València.

E vós sabets bé que la covinença que havets ab nós, que les cartes partides són per a b c que nós ne tenim les unes e vós ne tenits les altres e segons que en aqueles és contengut havets-nos trencades les covinences que havíets ab nós. E no tan solament en açò nos han feyt mal los hòmens vostres e aquels a qui vós dàvets soldada, mas en .II.

o en .III. altres coses nos han feit mal e morts hòmens qui no moriren si no fos per raó de vós. On, d’aquela covinença que havíem ab vós, no·ns és semblant que us en siam tenguts, pus vós la’ns havets trencada que, pus nós havem la major partida del Regne de València e Xàtiva és del regne, volem-la cobrar, pus vós la tenits e deïm-vos que la’ns rendats.²²⁹

Actuant com un senyor feudal, el rei En Jaume I recordà al seu vassall l’acord que tenien i que fou trencat, ja que havia atacat les terres del rei. Aquest esdeveniment ens remet novament a la confiscació de la Corona de Mallorca a l’any 1343, quan Pere el Cerimoniós al·legà l’auctoritas del rei En Jaume I. En aquest sentit, el rei En Jaume I, el conqueridor de Mallorca, es presenta al ms. 1 de la BUB com el senyor que respecta els pactes establerts amb els seus vassalls i, a més, com un senyor feudal que els jutja quan no respecten la seva senyoria.

Si examinem el text, trobarem que la paraula utilitzada és “cobrar”, la qual cosa significa que el rei recupera l’indret –en aquest cas, Xàtiva– atorgat en feu al vassall. Tots els fragments del ms. 1 de la BUB que foren analitzats fins ara s’adrecen a aquesta situació, és a dir, al trencament dels pactes per part dels vassalls del Conqueridor, fins al punt que el fet complagué al rei En Jaume I (“E quan nós sabem açò plach-nos”), la qual cosa explica el seu comportament:

229 BUB, ms. 1, fol. 135r-135v.

107

Almofoys, vós sots savi hom, e sembla-ho per .II. coses: la .I.ª per la fama que n’havets e l’altra perquè mostrats bé vostra raó. Mas, si les coses d’aquest món, que són demanades de molts a molts e d’u a .I., no havien departidor que conegués qual part havia dret, ja no veurien los feits a acabament. E l’alcayt és nostre vassayl, que quant féu lo pleyt ab nós en lo reyal que és prop la vila se féu nostre vassayl, que·ns gardaria e que·ns defendria a nós e a les nostres coses. E, pus nostre vassayl és, deu fer dret en nostre poder e nós devén-li dar jutge. E dam-li per jutge Don Fferrando, qui és dels a alts hòmens d’Espanya per linyatge e per noblea. E si ell coneix, que nós li demanen raó que·ns ho fassa adobar. E si el conex, que no que·ns partirem d’esta demanda que li fem. E les paraules que nós auríem ab vós per l’alcayt no haurien neguna fermetat si no era jutge qui lo departís, lo qual nós vos donam.²³⁰

Aquest fragment ens descriu el que un vassall mai no ha de fer. L’alcaid de Xàtiva trencà els pactes establerts i creà l’ocasió perquè el seu senyor trenqués les relacions a causa de l’acte de fellonia. Sorprenentment, el fet complagué al rei En Jaume I (“plach-nos”). Així doncs, abans de la conquesta de Xàtiva, el rei En Jaume I apareix com un rei justicier davant el seu vassall i si atacà el lloc fou a causa de la fellonia del vassall.

El compromís contret entre el rei i l’alcaid explica que la narració ens digui que el rei es veié obligat a corregir l’acte comès pel vassall. Com que el vassall no en féu cas, el rei exercí el dret que tenia com a senyor. Jaume havia conquerit, per un pacte, Xàtiva, i l’alcaid, en qualitat de vassall, posseïa el lloc com un feu atorgat pel rei. Es produí, però, un trencament del pacte, ja que el vassall atacà les possessions del senyor. La confiscació de la Corona de Mallorca fa que el rei Pere el Cerimoniós experimenti la necessitat de trobar en el passat de la seva nissaga una solució per al seu present. En aquest context, el rei necessitava que algú de la seva dinastia justifiqués les accions que ell emprenia. Considerant aquesta idea, comprenem que Pere el Cerimoniós, en demanar la còpia que originà el ms. 1 de la BUB al monestir de Poblet, recordà el seu present i el traslladà al passat del seu llinatge, buscant una font d’autoritat en la nissaga dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Pere el Cerimoniós utilitzà el passat en benefici del present de manera

230 BUB, ms. 1, fol. 136r-136v.

108

que el seu comportament envers el seu vassall Jaume III quedava legitimat pel passat dinàstic i historiogràfic de la nissaga del rei.