El motiu de la confiscació del Regne de València

La narració de la conquesta de València, és un altre cas en què el manuscrit de Poblet presenta un vincle estret amb el moment de la confiscació de Mallorca per Pere el Cerimoniós.

210 BUB, ms. 1, fol. 20v.

99

La preocupació per la conquesta de València comença després de la narració de la conquesta del Regne de Mallorca. S’inicia amb les propostes que els nobles Hug de Forcalquier, mestre de l’Hospital, i Balasc d’Alagó fan al rei En Jaume I.

S’estableix llavors l’estratègia per a conquerir la ciutat i el regne. D’acord amb la mentalitat de la Reconquesta, els tres personatges feren una invocació a Déu demanant-li que els ajudés en l’empresa:

Hug de Forcalquier: On, si Déus m’ajut bon seria que y pensàssem pus som aquí denant vós.

Balasc d’Alagó: Seyor, ver diu lo maestre de l’Espital que pus part mar vos à Déu dat conquerir que alò que està a la porta del vostre regne que u conquirats.

Jaume I: Ara, havem oït lo conseyl de vós e de Don Blasco, e tenim-lo per bo e per leyal, e en nom de Déu faça’s, pus acordat és que almeyns m’avets aconseylat; i també assetiar-los em e ab la volentat de Déu pendrem-los.²¹¹

El text del manuscrit de Poblet contenia una miniatura al foli 65v –al foli 66r hi ha un senyal que remet a una imatge avui perduda–, abans del començament de la conquesta de València, que representava el parlament entre els tres personatges esmentats a dalt. Tanmateix, podem fer-nos una idea de com era perquè al ms. 69 de la BUB,²¹² que és una còpia exacta del ms. 1 de la BUB,²¹³ hi ha una imatge semblant a la que hi havia en el text del manuscrit de Poblet (imatge 4).

211 BUB, ms. 1, fol. 66r-66v.

212 BUB, ms. 69, fol. 62r.

213 Llibre dels fets del rei En Jaume (a cura de Jordi Bruguera). Vol. I..., op. cit., p. 11.

100 Imatge 4

http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/91316141878597832532279/ima0131.htm

BUB, ms. 69, fol. 62r

Aquesta imatge probablement és una còpia semblant a la que es trobava en el ms. 1 de la BUB, just al començament de la narració de la conquesta de València pel rei En Jaume I.

101

Després d’aquestes invocacions, dos afers sorgeixen: el lliurament que Balasc d’Alagó fa del castell de Morela al rei En Jaume²¹⁴ i l’entrevista del rei En Jaume I amb el rei de Navarra, Sanç el Gras. A continuació dels parlaments amb el rei de Navarra, la narració reprèn l’afer de la conquesta de València. Borriana serà el primer lloc que caldrà conquerir. Després, són presentades les estratègies utilitzades en les guerres, els enfrontaments entre els cristians i els musulmans i la descripció de la vida quotidiana en temps de batalla.²¹⁵

La narració continua amb la notícia de la rendició de Peníscola, Almaçora i de la Torre de Montcada, esdeveniments descrits minuciosament, la qual cosa fa que l’estil sigui vívid, com ara la descripció dels esdeveniments al Mont d’Anesa, des de la seva colonització fins a l’establiment definitiu.²¹⁶

Seqüencialment, hi ha els preparatius per a la conquesta de cadascun dels llocs que formaven part del Regne de València. Dóna compte de les rendicions dels castells com Almenara, Nules, Uxó, Alfàndech, Paterna, Betera i Bufila, fins que el rei decideix atacar la ciutat de València.²¹⁷

Aleshores, la narració se centra en la descripció dels combats que tingueren lloc entre cristians i musulmans. A semblança de la conquesta de Mallorca, es produïren negociacions i intents de pacte entre els exèrcits, proposats pels consellers musulmans. A partir d’aquest moment, tot conflueix en les discussions sobre la rendició de València. Considerant les victòries obtingudes per l’exèrcit cristià, la narració ens obliga a pensar que els defensors de la ciutat difícilment podien reaccionar.²¹⁸

Fins aquest moment la conquesta de València segueix el mateix camí de qualsevol altra conquesta: lluites entre guerrers, combats i assalts. Però, ben aviat es produïren negociacions i debats entre el rei En Jaume I i Abulhamalec,

214 BUB, ms. 1, fols. 68v-70r.

215 BUB, ms. 1, fols. 75v-85r.

216 BUB, ms. 1, fols. 85r-98v.

217 BUB, ms. 1, fols. 108v-112r.

218 BUB, ms. 1, fols. 112r-118v.

102

representant de Zahen, rei de València. Després de rebre la comitiva musulmana, el rei En Jaume I preguntà al representant del rei valencià què desitjava. Li respongué que el seu rei, Zahen, estava sorprès per l’odi que el rei cristià li demostrava preparant les seves hosts contra el poder del rei de València, ja que no li havia fet res. El rei En Jaume I li respongué i li donà l’explicació següent:

E sobre açò responem-li e dixem-li que sí havia, que quan nós fom a Maylorques per conquerir que·ns vench córrer en nostra terra e vench tro a Tortosa e a Emposta. E el mal que el nos poc fer e el e sos hòmens en hòmens nostres e en bestiar que u féu e combaté’ns Uyl de Cona que era dins el nostre regne. Encara d’altra cosa nos tenia tort, que nós li enviam nostre missatge e que volíem haver pau e treuga ab él. E així com en nostra ninea solíem haver e pendre les quintes de València e de Múrcia que el nos adobàs ço que·ns havia falit de les de València e faríem-los pleits per .C. míllia besants. E nós enviam-li Don Pere Sanç per missatge nostre qui era notari nostre e el menysprean la nostra amor no·ns proferí sinó .L. mília besants. E sobre açò desexim-nos d’ell e de sa amor e haguem a venir contra el e amà més .L. mília besants que no haver la nostra amor.²¹⁹

Aquest fragment explica el motiu de l’atac del rei En Jaume I contra la ciutat musulmana de València. El rei En Jaume I hi afirma que mentre conqueria Mallorca, Zahen li havia fet un tort atacant Tortosa, Amposta i Ulldecona. A més, el rei En Jaume I hi sosté que voldria fer un pacte de pau i treva amb el rei Zahen i alhora obtenir les quintes de València, com féu amb seid Abu Seid anys enrere.

El rei Zahen s’hi negà i el rei En Jaume I interpretà que la negativa del rei musulmà era un trencament de l’amor que li oferia.

Aquest fou el motiu de l’atac cristià contra la ciutat de València. Per consegüent, la conquesta de la ciutat era legitimada pel trencament d’un pacte d’amor entre un senyor i un vassall, és a dir, entre el rei En Jaume I i el rei musulmà. Inicialment, l’empresa de la conquesta tenia quelcom de diví perquè Hug de Forcalquier, Balasc d’Alagó i el rei En Jaume I demanaren l’ajut de Déu per a emprendre-la;

ara, la narració canvia de perspectiva i es converteix en una empresa del dret, ja

219 BUB, ms. 1, fol. 118r-118v.

103

que el rei En Jaume I argumenta que, durant la conquesta de Mallorca, Zahen atacà les terres del rei.

La hipòtesi resta refermada si comparem les informacions a la narració del ms. 1 de la BUB amb la narració dels atres objectes de la tradició textual:

ms. 1 (H): e el menysprean la nostra amor no·ns proferí sinó .L. mília besants. E sobre açò desexim-nos d’ell e de sa amor e haguem a venir contra el e amà més .L. mília besants que no haver la nostra amor.²²⁰ ms. 1734 (C): e ell mensprean la nostra amor no·ns porferí

sinó .L. mill besants. E sobre açò desexim-nos de sa amor e haguem avenir contra ell.

E amà més .L. mill besants que no haver la nostra amor.²²¹

ms. Y-III-5 (F): e menyspreans nostra honor no preferint nos donar sinó .L. mília besants. E sobre açò desexim nos de sa amor, puix més haguem avenir contra ell. E amà més .L.

mília besants que no haver la nostra amor.²²³

ms. 10121 (E): e ells menyspreant la nostra honor no·ns proferí sinó cinquanta mília besants. E sobre açò desexim-nos de s’amor e haguem avenir contra ell. E amà més .L.

mília besans que no haver la nostra amor.²²⁴

ms. 9-4769 (N): e ell menysprean la nostra amor no·ns perferí sinó .L. mill besants. E sobre açò desexim-nos de sa amor e haguem avenir contra ell.

104

E amà més .L. mill besants que no haver la nostra amor.²²⁵

edició R-15398 (V): e ell menyspreans la nostra honor no·ns proferí sinó cinquanta mília besants. E sobre açò desexim-nos de sa amor, e haguem a venir contra ell: e amà més cinquanta mília besants que no haver la nostra amor.²²⁶

La paraula “amor” apareix en els mss. H, C i N, i la paralaula “honor” als mss. F, D, E i V. Els mss. H i C foren compostos sota el patrocini del rei Pere el Cerimoniós, mentre que el ms. N probablement fou copiat a l’Arxiu Reial de Barcelona i tingué com a antígraf un manuscrit que tenia alguna relació amb C (ms. 1734 de la BC), o potser el mateix C,²²⁷ com veurem al capítol 6.

Pel que fa a la relació feudal, hi ha una diferència entre les paraules “amor” i

“honor”. Segons el DCVB, la paraula “honor” té quatre significats: 1) “Qualitat moral que porta a no fer res que pugui desmerèixer en l’estima dels altres o en la pròpia”; 2) “Estimació del mèrit d’altri; prova d’aquesta estimació; distinció amb què es tracta algú pels seus mèrits”; 3a) “Renda vitalícia que el senyor concedia al vassall damunt una possessió”; 3b) “Possessió, finca que es té en arrendament vitalici” i 4) “Tractament respectuós que es dóna als amos o arrendataris de possessió gran”. D’altra banda, paraula “amor” significa: 1) “Inclinació de la voluntat a qualcú o a qualque cosa”; 2) “Tendència a la unió i possessió (de qualcú)”; 3) “Persona amada”; 4) “Expressió de benevolència” i 5) “Gràcia, concessió de favor.” Sembla, doncs, que la paraula “amor” serveix per a definir el sentit afectiu que comportava la relació feudal entre senyor i vassall (significat 1), mentre que “honor” fa referència al tret material o econòmic que definia aquesta relació (significats 3a i 3b). Així, tenint en compte la decisiva intervenció de Pere el Cerimoniós en la composició de la seva Crònica, l’elecció de la paraula “amor”

en la composició del ms. 1 de la BUB demostra que en el pensament del

225 BRAHM, ms. 9-4769, p. 116.

226 BNE, edició R-15398, fol. 77r.

227 Llibre dels fets del rei En Jaume (a cura de Jordi Bruguera). Vol. I..., op. cit., p. 12.

105

Cerimoniós la preocupació amb la perspectiva respectuosa entre senyors i vassalls estava per damunt de les relacions econòmiques i materials.

Des d’aquesta perspectiva, el ms. 1 de la BUB presenta la conquesta de València com el càstig del tort comès per un vassall que ha atacat l’“amor” del seu senyor i no ha respectat la relació feudal. Pel que fa a la narració del manuscrit de Poblet, ja hem vist que el rei En Jaume I entenia que si anteriorment hi havia un pacte establert amb seid Abu Seid, el nou rei de València, Zahen, hauria de mantenir-lo complint la paraula donada pel seu antecessor. Hem de considerar, doncs, que aquest fragment és una petició de manteniment de la tradició existent entre els reis d’Aragó i de Mallorca que l’any 1343 el comportament de Jaume III de Mallorca havia trencat.