• Aucun résultat trouvé

El discurs argumentatiu en la presentació del grup 1

PRESENTACIÓ DE PROPOSTES

9.1.2 El discurs argumentatiu en la presentació del grup 1

Les seqüències argumentatives en la presentació del grup 1

A continuació presentem les seqüències argumentatives que es construeixen en el disseny d’un sistema de reg en cadascun dels processos discursius presentats. En les seqüències es mostra l’estructura argumentativa i la funció argumentativa dels torns de paraula en el discurs (moviments argumentatius). D’altra banda, s’indica la dimensió agroecològica a la que pertany cada element argumentatiu, i si es tracta d’una intervenció dintre del torn de paraula o fora del torn de paraula. La figura 8 mostra la llegenda de les seqüències argumentatives.

Dimensió tecnològica

Dimensió científica

Dimensió social

Dintre de torn de paraula Fora de torn de paraula

moviment argumentatiu A’ alumne no itentificat

A* més d’un alumne

Figura 8. Llegenda de les seqüencies argumentatives.

Procés discursiu 1 (PD1): Descrivim els criteris i les característiques de l’hort

A18 comença la presentació del grup 1 descrivint les característiques de l’hort que han tingut en compte alhora de dissenyar la seva proposta de sistema de reg. Totes les característiques que descriu pertanyen a la dimensió científica de l'hort. Es tracta dels condicionants ecològics de l’hort, ja que tenen en compte el pendent, les necessitats d’aigua dels cultius, el tipus de sòl, l’origen de l’aigua de subministrament i el clima. La Figura 9 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 1.

Figura 9. seqüència argumentativa: PD 1-presentació grup 1.

Procés discursiu 2 (PD2): Descriure la primera part del sistema de reg amb el suport del dibuix.

A12 continua la presentació amb la descripció de la proposta de sistema de reg del seu grup. Presenta tres conclusions, totes elles referents als components tecnològics dels sistema. La primera d’elles fa referència als emissors de reg i és construïda amb l'ajuda de les aportacions de conclusions dels companys/es ja que A12 no troba les paraules adequades. La segona conclusió també fa referència als emissors de reg, proposa posar un sistema gota gota a la part de baix de l’hort. Totes dues propostes són justificades per les diferents necessitats d’aigua dels cultius. La tercera conclusió és posar una aixeta a cada bancal, aquesta no és justificada. A12

utilitza el llenguatge gestual, i en concret els gestos icònics, per acompanyar la seva descripció amb llenguatge verbal oral. La Figura 10 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 2.

Figura 10. seqüència argumentativa: PD 2-presentació grup 1.

Procés discursiu 3 (PD3): Descrivim la segona part del sistema de reg amb el suport del dibuix.

A continuació A4 i A6, que prèviament han elaborat un dibuix a la pissarra digital, fan una descripció de la proposta del seu grup amb el suport del llenguatge visual en la qual encavalquen una sèrie de conclusions tecnològiques, algunes d’elles sustentades en justificacions també tecnològiques, i només una justificació de la dimensió social.

Les propostes són les mateixes que les descrites en el procés discursiu anterior però afegeixen alguns elements nous respecte la descripció de A12: la recollida d’aigua de pluja que cau sobre l’edifici de l’escola en un dipòsit a l’hort i l’ús del punt d’aigua com a font d’aigua secundària. La Figura 11 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 3

.

Figura 11. seqüència argumentativa: PD 3-presentació grup 1.

Procés discursiu 4 (PD4): Complementem la descripció amb una part de la proposta no descrita anteriorment Una vegada A4 i A6 han acabat la descripció de la proposta, és el torn de A8 que ha d'argumentar les propostes descrites. Abans que comenci però, A9 irromp amb una pregunta i demana la descripció d’una part de la proposta que no han descrit: el reg dels arbres fruiters. Aquesta pregunta provoca que A6 i A4 completin la descripció de la proposta. La Figura 12 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 4.

Figura 12. seqüència argumentativa: PD 4-presentació grup 1.

Si comparem les característiques de l’hort o condicionants que diuen tenir en compte per dissenyar una tecnologia apropiada (PD1) amb les justificacions de les propostes que presenten, veiem que les diferents necessitats d’aigua dels cultius és l’únic condicionat que expliciten en les justificacions. L’altre condicionant que tenen en compte, encara que no ho explicitin com a justificació, és el règim de pluges, ja que fan propostes alternatives per quan s’acabi l’aigua del dipòsit de recollides d'aigües pluvials.

Procés discursiu 5: Aclarim les propostes descrites anteriorment

A1 fa la primera pregunta del torn de preguntes i expressa que no ha entès la proposta de sistema de reg descrita pel grup 1. Donat que no els fa cap pregunta concreta, A4 i A6 comencen a descriure el sistema de reg de nou, fins que li demanen especificar a A1 quina part no ha entès. A partir d’aquí continuen la descripció utilitzant el suport de la pissarra digital. A8 i A12 també defensen la proposta aportant justificacions en relació a les necessitats d’aigua dels cultius a les conclusions tecnològiques que expressen A4 i A6. La Figura 13 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 5.

Procés discursiu 6: Aclarim com regularem la quantitat d'aigua que circula pel sistema de reg

Una vegada acabada la interacció que es dóna a partir de la pregunta de A1, comença una interacció centrada en la mestra i en el grup que ha presentat la proposta, ja que la mestra els planteja tres preguntes que corresponen a tres processos discursius.

La primer d’elles fa referència a la regulació de la quantitat d’aigua en funció dels cultius i a un component tecnològic concret dels que ha proposat el grup: les aixetes. La mestra els demana aclarir si aquest component tecnològic els permetrà ajustar la quantitat d’aigua en funció de la necessitat. De nou A4 i A6 responen la pregunta justificant que el pagès que els va visitar els va dir que les aixetes podien tenir aquesta funció. La Figura 14 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 6.

Figura 13. seqüència argumentativa: PD 5-presentació grup 1.

Figura 14. seqüència argumentativa: PD 6-presentació grup 1.

Procés discursiu 7 Aclarim quina serà la font d'aigua secundària.

La segona pregunta de la mestra planteja quina serà la font d’aigua secundària en el cas que no plogui, el grup 1 aclareix que la font d'aigua secundària serà l'aigua de subministrament. La Figura 15 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 7.

Figura 15. seqüència argumentativa: PD 7-presentació grup 1.

Procés discursiu 8 Justifiquem una de les propostes

La tercera pregunta de la mestra introdueix un element nou, la inversió econòmica que suposa la proposta de sistema de reg d'aquest grup. Els planteja si el cost econòmic necessari per dur a terme la seva proposta de recollida d’aigua de pluja valdrà la pena i els convida així a fer una previsió. L'alumnat del grup 1 justifica la proposta dient que el dipòsit els permetrà recollir molta aigua però diu que no ha fet una previsió de la quantitat d'aigua que es podrà recollir. La Figura 16 mostra els elements argumentatius del procés discursiu 8.

Figura 16. seqüència argumentativa: PD 8-presentació grup 1.

L'estructura argumentativa a la presentació del grup 1

A la taula 14 es mostra la síntesi dels elements argumentatius i els elements multimodals identificats a les seqüències argumentatives de la presentació del grup 1. En el primer procés discursiu, els condicionants dominen clarament ja que serveix per contextualitzar la proposta. En el segon procés discursiu, que té la finalitat de descriure la proposta, les conclusions són l'element argumentatiu dominant amb poques justificacions. En la descripció que fan amb el suport del dibuix a la pissarra digital (PD3), la proporció de justificacions respecte les conclusions augmenta. En tots els processos discursius del torn de preguntes aquesta proporció també és més alta que en el PD2.

L’ús de diferents modes comunicatius és clau en la presentació de la proposta per part del grup 1. De fet, organitzen la presentació de manera que primer hi ha una descripció de l’hort i del sistema de reg sense suport del llenguatge visual, i a continuació la descripció del sistema de reg completada amb el dibuix a la pissarra digital. Els llenguatge visual i gestual díctic (que té la funció de focalitzar el dibuix fet prèviament) dominen en el

procés discursiu 3 i en el procés discursiu 5 en què A1 planteja dubtes respecte el dibuix. Els gestos icònics són més presents en els processos discursius 1 i 2 quan no tenen el suport del dibuix a la pissarra digital.

Pros discursiu Condicionants Introduccions Conclusions Justificacions Preguntes Total ll.verbal Llenguatge visual Gestos díctics Gestos inics Total ll.visual i gestual

PD1 8 0 0 0 1 9 0 0 4 3

Taula 14. L'estructura argumentativa en la presentació del grup 1.

A la figura 17 es pot observar que del total de 32 conclusions expressades durant la presentació del grup 1, 20 no estan justificades i 12 si que ho estan. Ens referim aquí a si estan justificades o no en el mateix torn de paraula en què es presenta la conclusió. Trobem també 5 justificacions sense conclusió explícita en el mateix torn de paraula, algunes d'elles fan referència a conclusions anteriors.

Figura 17. La justificació de les conclusions en la presentació del grup 1.

La dinàmica argumentativa a la presentació del grup 1

La síntesi dels moviments argumentatius és recollida a la figura 18. Els moviments argumentatius dominants en la presentació del grup 1 són els de preguntar, refutar/rebutjar i complementar/ampliar. Les preguntes destaquen sobre la resta de moviments, en aquesta presentació es produeixen cinc processos discursius en el torn de preguntes, alguns amb més d'una pregunta cadascun per part del companys/es i de la mestra. Les refutacions també destaquen en el torns de preguntes, i algunes coincideixen amb les preguntes formulades ja que es tracta de refutacions atenuades en forma de pregunta per part de la mestra. En resposta a aquestes preguntes, el moviment argumentatiu d'aclarir també és força nombrós.

El moviment argumentatiu de complementar/ampliar és més nombrós que en les altres presentacions i es dóna sobretot perquè es creen dues aliances per a la descripció de la proposta: d’una banda A12 i A18 (PD2), i d’altra banda A4 i A6 (PD3). També és molt present en una interacció del PD2 en la qual A12 no troba la paraula per anomenar un emissor de reg, i es genera una interacció col·laborativa amb els companys/es.

Figura 18. Els moviments argumentatius en la presentació del grup 1.

C no justificades C justificades Justificacions sense C

La justificació de les conclusions en la presentació del grup 1

Introdueix condicionant Proposa Dóna suport/accepta Aclareix Complementa/amplia Refuta/rebutja Pregunta

0

Els moviments argumentatius en la presentació del grup 1

9.1. 3 El model agroecològic construït en la presentació del grup 3

El model agroecològic desenvolupat a través de la interacció durant la presentació del grup 1 es recull a la taula 15. En els resultats globals estan incloses totes les unitats de significat analitzades a l’apartat 9.1.2, és a dir els elements argumentatius i els elements del llenguatge visual i gestual.

Podem veure com l’alumnat centra en el discurs en dimensió tecnològica de l’hort i en concret en l’estructura tecnològica, és a dir els diferents components del sistema de reg i la relació entre aquests. Els altres elements de la dimensió tecnològica també són presents, especialment els fluxos i els processos. La dimensió científico-ecològica de l’hort també és present en la presentació, on destaquen les unitats de significat que fan referència a processos. Trobem també dues unitats de significat de la dimensió social de l’hort.

Tecnològica Científico-ecològica Social

Estructu ra Fluxos Process os Estructu ra9 Fluxos Process os Estructu ra Fluxos Process os

36 7 11 17 9 9 1 1 2

54 35 4

Taula 15. El model agroecològic en la presentació del grup 1.

La construcció del model agroecològic a través de l’argumentació

A la taula 16 veiem que la majoria de les conclusions pertanyen a la categoria estructura de la dimensió tecnològica, és a dir parlen dels components i de la relació entre aquests. Algunes conclusions parlen també dels processos tecnològics que es desenvolupen en el sistema de reg, quan interacciona l’aigua amb els components per tal de complir la funció del sistema.

Si ens fixem en els elements del model als quals fan referència les justificacions, trobem que moltes d’elles pertanyen a la dimensió tecnològica, però no a l’estructura, sinó als fluxos i als processos tecnològics. Plantegen també una justificació que fa referència a processos científico-ecològics i una altra a processos socials.

Elements argumentatius

Dimensió Element sistèmic Condicionants Conclusions Justificacions Preguntes Total ll. verbal

Tecnogica

Taula 16. El model agroecològic i l'argumentació en la presentació del grup 1.

Les preguntes són un element important en la descripció i defensa de les propostes ja que aquestes aporten alguns elements nous del model agroecològic no presents en la presentació de la proposta i ajuden a reforçar alguns elements ja descrits prèviament. A la taula 17 es mostra el llistat de preguntes que es fan durant la interacció centrada en el grup 3. Les preguntes de l'alumnat en aquesta presentació tenen la finalitat d'aclarir l'estructura tecnològica i científic-ecològica del dibuix, i una part dels processos tecnològics del sistema de reg no descrits en la presentació. Si ens fixem en les preguntes de la mestra, la primera pretén aclarir el procés tecnològic associat a un dels components tecnològics proposats pel grup: les aixetes a cada bancal. Les altres tres preguntes es poden interpretar com a refutacions atenuades a la proposta de recollir l'aigua de la pluja per regar. A la segona pregunta, la mestra qüestiona la proposta tenint en compte l'escassetat de pluges en algunes èpoques, és a dir introdueix els fluxos de la dimensió científic-ecològica. A la tercera pregunta introdueix un flux de la dimensió social, els diners necessaris per a dur a terme la seva proposta. I finalment a la quarta pregunta demana una predicció en relació als fluxos tecnològics: quantes vegades es podrà regar amb l'aigua de pluja emmagatzemada.

Preguntes Dimensió Element sistèmic

Alumnat

La part de baix com la regueu? Tecnològica Processos

No he entès el vostre sistema que voleu... Tecnològica Estructura

Però que són aquests quadradets? Científico-ecològica

Estructura

Mestra

Suposem que vosaltres penseu que hi ha un primer pis que cal regar les plantes cada dia però a baix els arbres un cop a la

setmana, això ho podeu regular amb aquesta aixeta?

Tecnològica Estructura Processos

Vosaltres mateixos heu dit, no se qui ho ha dit que no plovia massa, llavors agafareu l’aigua quan plogui d’on?

Científico-ecològica Tecnològica

Fluxos

Tota aquesta inversió que feu, que déu ni do, no serà molt cost per la quantitat d’aigua que potser es pot aprofitar amb la

pluja?

Social Tecnològica

Fluxos

Vosaltres més o menys heu pensat quantes vegades podrem regar amb l’aigua de la pluja?

Tecnològica Fluxos

Taula 17. El model agroecològic i les preguntes en la presentació del grup 1.

La construcció del model agroecològic a través del llenguatge multimodal

En la interacció analitzada, el model agroecològic també es construeix a través dels llenguatges visual i gestual.

La Taula 18 mostra les diferents modalitats del llenguatge en relació a la construcció del model agroecològic.

Tant en el llenguatge gestual com en el visual s’utilitzen majoritàriament per descriure l’estructura tecnològica del sistema, però també els fluxos tecnològics i l’estructura científica.

Dimensió Element sistèmic LL.verbal LL.visual Ll.gestual díctic LL.gestual icònic Total

Taula 18. El model agroecològic multimodal en la presentació del grup 1.