Com es construeix i com evoluciona el sistema de reg per a l'hort escolar en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu ?

Selecció de les unitats de significat

Per tal d'analitzar el procés de disseny tecnològic en la interacció estudiada, ens hem centrat en els torns de paraula (de l'alumnat i de la mestra) que hem classificat com a unitats de significat de l'àmbit temàtic sistema de reg, ja que ens interessava conèixer les propostes que fan entorn al sistema de reg, els conflictes de disseny que sorgeixen, i els acords que assoleixen.

Construcció de les categories d'anàlisi

L'anàlisi del procés de disseny és un primer nivell d'anàlisi que ens permet tenir una visió global temàtica de la interacció analitzada, ja que en aquest eix d'anàlisi ens centrem en identificar les propostes de disseny, els conflictes de disseny i els acords assolits.

La classificació de les propostes de disseny en relació al sistema de reg s'ha fet a partir de les preguntes que va plantejar la mestra a l'alumnat per tal d'ajudar-los en la fase de disseny de propostes de sistema de reg per l'hort per part dels grups. Les preguntes que va plantejar la mestra són les següents: Com obtenim l'aigua pel sistema de reg? Com regulem l'aigua que circula pel sistema de reg? Com arriba l'aigua del sistema de reg fins als cultius?. A més, hem afegit dues preguntes més per poder classificar totes les propostes que fa l'alumnat:

Com gestionem el sistema de reg? Com finançarem el sistema de reg?

Els conflictes de disseny han estat categoritzats a partir dels conflictes de disseny definits per Jin (2009),

Finalment, els acords també han estat categoritzats en funció de les preguntes sobre el sistema de reg al qual responen, de la mateixa manera que les propostes. A més, també s'han tingut en compte els acords en llenguatge visual, és a dir els acords reflectits en els dibuixos de la pissarra digital. Per analitzar les propostes gràfiques, ens hem basat els plantejaments de la gramàtica visual de Kress Van Leeuwen (1996, citat a Marquez,

2002) exposats en el capítol 6. En concret, s'ha classificat les representacions gràfiques en narratives i conceptuals. Les narratives són aquelles que mostren relacions de transitivitat entre els elements, que donen lloc a diferents tipus de processos, i les conceptuals expressen relacions permanents.

Aplicació de les categories en l'anàlisi a la interacció estudiada

En l'anàlisi dels fragments de la interacció de la presentació de propostes (capítol 9), es presenta la classificació de les propostes que fa el grup en funció de la pregunta sobre el sistema de reg que presenten, la representació gràfica de les propostes, i finalment el tipus de conflictes de disseny que hi ha en el torn de preguntes.

En l'anàlisi dels fragments de la interacció de l'activitat d'assemblea (capítol 10) es segueix un procés semblant, primer es presenta la focalització temàtica del fragment amb la classificació de les propostes que es debaten, a continuació es presenten el tipus de conflictes de disseny que sorgeixen, i finalment els acords que s'assoleixen al final del fragment, tant verbalment com visualment en el dibuix a la pissarra digital.

En el capítol 11, s'analitza l'evolució de les propostes dels grups al llarg de l'assemblea, les propostes noves que sorgeixen, els acords finals, i es comparen els conflictes de disseny entre les dues activitats.

8.3.3 Estratègies per a l’anàlisi del discurs argumentatiu en el disseny tecnològic col·laboratiu d'un sistema de reg.

Pregunta 2. Com es construeix i com evoluciona el discurs argumentatiu en el procés de disseny tecnològic col·laboratiu del sistema de reg per a l’hort escolar?

Selecció de les unitats de significat

Per tal d'analitzar el discurs argumentatiu que construeixen l'alumnat i la mestra en la interacció estudiada, ens hem centrat en els torns de paraula (de l'alumnat i de la mestra) que hem classificat com a unitats de significat de l'àmbit temàtic sistema de reg, ja que ens interessava caracteritzar el discurs argumentatiu que construeixen en la discussió entorn al del sistema de reg.

Construcció de les categories d'anàlisi

Una vegada seleccionades les unitats de significat, vam procedir a crear una xarxa de categories d'anàlisi que ens permetés analitzar el discurs argumentatiu. Ens interessava conèixer d'una banda l'estructura del discurs argumentatiu, i d'altra banda la dinàmica de l'argumentació en la interacció.

Per tal d'analitzar l'estructura del discurs argumentatiu, vam recórrer als referents teòrics presentats en el capítol 5. Així, en la present recerca hem considerat tres components bàsics de l’argumentació: la introducció, la justificació i la conclusió. La introducció és el component de l’argumentació que ajuda a situar el tema sobre el qual es vol argumentar Canals (2005). La justificació es construeix a partir d’un marc general, en el context de

qual prenen sentit les circumstàncies que s’aporten per a justificar les conclusions (Van Dijk, 1997). Aquestes circumstàncies es refereixen a fets, condicions, o punts de partida que l’emissor considera que són compartits amb el receptor. Les conclusions són les respostes de l'alumnat i la mestra al problema plantejat, en aquest cas el disseny d'un sistema de reg, ja que hem analitzat els arguments que Toulmin (1958) anomena substantius, és a dir aquells arguments la conclusió dels quals, explícita o implícita, és la resposta al problema plantejat (Jiménez-Aleixandre, 2003). Hem afegit també dos elements que no són purament argumentatius, però que són presents en una conversa argumentativa: els condicionants, informació que s'introdueix però que no justifica cap conclusió en concret, i les preguntes.

Tenint en compte que els elements multimodals són especialment importants en l'argumentació en disseny tecnològic, hem volgut analitzar també el llenguatge gestual i visual que acompanya el llenguatge verbal en l'argumentació. Per a l’anàlisi de la multimodalitat, hem identificat l'ús dels gestos díctics, aquells que indiquen o assenyalen referents o objectes del context, dels gestos icònics, aquells que són una representació visual d'un objecte (McNeill, 1992), i del llenguatge visual, en aquest cas l'acció de dibuixar a la pissarra digital.

Per tal d'analitzar la dinàmica argumentativa, hem tingut en compte els referents teòrics exposats també al capítol 5. La unitat analítica fonamental que hem agafat és el moviment argumentatiu proposat per Jacobs i Jackson (1982) i Gilles (2001): l’argumentació dialògica és un procés dinàmic i interactiu mitjançant el qual les opinions són negociades, aquest procés consta de moviments argumentatius realitzats a través d’unitats de significat. També hem tingut en compte el actes de parla presents en les negociacions en disseny proposats per Jin (2009). Així, a partir del llistat de moviments argumentatius identificats per Gilles (2001), dels actes de parla en les negociacions en disseny identificades Jin (2009), i d'un procediment inductiu, els moviments argumentatius que hem utilitzat per caracteritzar la dinàmica argumentativa han estat els següents:

 Introdueix condicionant argumentatius. A l'assemblea s'ha tingut en compte també si l'enllaç era local o no local, és a dir, si el moviment argumentatiu era una acció que feia referència al torn de paraula immediatament anterior, enllaç local, o si es referia a un torn de paraula anterior, enllaç no local.

Tant l'estructura com la dinàmica argumentativa, han estat representades en seqüencies argumentatives per a cada procés discursiu que recullen els elements argumentatius i multimodals, els moviments argumentatius i el tipus d'enllaç (a l'assemblea). A la figura 3 podem veure un exemple de la representació de les seqüencies argumentatives per al procés discursiu 2 de la fase 1. El relat associat a aquestes seqüències argumentatives ens ajuda a entendre com es construeixen i avancen les idees al llarg de les dues activitats.

Figura 3. Exemple de seqüència argumentativa.

Aplicació de les categories en l'anàlisi a la interacció estudiada

En els capítols 9 i 10, en primer lloc es presenten les seqüencies argumentatives, i la seva interpretació, per a cadascun del processos discursius que integren els vuit fragments d'interacció. En segon lloc, es mostra la síntesi de resultats en taules de freqüència per cada fragment de la interacció en relació als elements argumentatius, i multimodals, la justificació de les conclusions, els moviments argumentatius i el tipus d'enllaç (aquest últim només al capítol 10). En el capítol 11, es recull la síntesi de resultats en taules de freqüència en relació a l'argumentació i es comparen les dues activitats.

8.3.4 Estratègies per a l’anàlisi de la construcció discursiva del model agroecològic en el disseny tecnològic col·laboratiu d'un sistema de reg.

Pregunta 3. Com es construeix i com evoluciona el model agroecològic en el procés de disseny col·laboratiu del sistema de reg per a l’hort escolar?

Selecció de les unitats de significat

Per tal d'analitzar el model agroecològic que construeixen l'alumnat i la mestra en la interacció estudiada, ens hem centrat en els torns de paraula (de l'alumnat i de la mestra) que hem classificat com a unitats de significat de l'àmbit temàtic sistema de reg, ja que ens interessava caracteritzar el model agroecològic que construeixen en la discussió per al disseny del sistema de reg.

Construcció de les categories d'anàlisi

Per a l'anàlisi del model agroecològic construït, hem pres com a referent teòric el referent de l'Agroecologia Escolar (Espinet y Llerena, 2014) desenvolupat en el capítol 3.

Les tres dimensions del model agroecològic escolar, han estat les tres categories bàsiques del nostre anàlisi:

dimensió tecnològica, dimensió científica i dimensió social. També hem optat per representar el model des d'una mirada sistèmica seguint els treballs en Agroecologia desenvolupats per Hart (1985). L'autor identifica tres elements sistèmics en els sistemes agrícoles: l'estructura, els fluxos i els processos.

Així, cada unitat de significat té una categorització doble per al model agroecològic: d'una banda la dimensió (tecnològica, científica, social), i d'altra banda l'element sistèmic (estructura, fluxos, processos).

Els àmbits del sistema alimentari escolar (hort, cuina i menjador) no s'han categoritzat de forma sistemàtica en l'anàlisi del discurs de l'alumat i de la mestra, però si que s'han tingut en compte en la interpretació dels resultats.

Aplicació de les categories en l'anàlisi a la interacció estudiada

Les unitats d'anàlisi de les quals hem partit per a categoritzar el model agroecològic han estat les provinents de l'anàlisi de l'estructura argumentativa multimodal, és a dir les introduccions, les justificacions, les conclusions, els condicionants, les preguntes, els gestos díctics, els gestos icònics i el llenguatge visual. En alguns casos s'ha optat per categoritzar les unitats de significat en dues dimensions o elements sistèmics.

Les taules d'anàlisi han estat l'instrument utilitzat per a la categoritzar el model agroecològic. A la primera columna hi figura la unitat de significat amb la categorització corresponent a l'estructura argumentativa o multimodal, a la segona columna s'especifica la dimensió agroecològica a la que correspon, i a la tercera l'element sistèmic al que l'hem associat. Aquestes taules d'anàlisi es poden consultar a l'annex 2, com a exemple mostrem la taula d'anàlisi del procés discursiu 2 de la fase 1 de l'assemblea.

Unitat de significat Dimensió

agroecològica

Element sistèmic

Doncs, sobre el dipòsit (I) Tecnològica Estructura

En comptes de la canonada i tot això, bueno a més a més. per agafar encara més aigua jo faria això de que es pogués obrir i tancar, saps? (C)

Tecnològica Processos

Perquè així agafem més aigua (J) Tecnològica Fluxos

Gest icònic Tecnològica Fluxos

Perquè agafem encara més aigua (J) Tecnològica Fluxos

Gest icònic Tecnològica Fluxos

Val, una tapa (C) Tecnològica Estructura

Això que han dit de que si un nen està malalt, les plantes es posarien malaltes (I)

Científico-ecològica

Processos

Jo crec que no perquè a les plantes no els afecten, no els afecten (J)

Científico-ecològica

Processos

Les malalties, no els afecten les nostres malalties (J) Científico-ecològica

Lo que ha dit A4, que faria servir el dipòsit (I) Tecnològica Estructura Jo també faria servir el dipòsit (C) Tecnològica Estructura

Però si es plogués una nit (J)

Científico-ecològica

Fluxos

Primer faria servir l’aigua que caigués per sobre del gimnàs (C)

I ens hauríem gastat els diners per res (J) Social Fluxos

Sinó plogués (J)

Científico-ecològica

Fluxos

Agafaria l’aigua dels gots (C) Tecnològica Fluxos

L’aigua del gimnàs es recull a través de la canonada que està connectada amb el dipòsit. Si o no? (P)

Tecnològica Processos

Amb la canonada recollirem i es connectarà amb el dipòsit (C)

Tecnològica Processos

Ja bueno si... (C) Tecnològica Processos

Taula 7. Taula d'anàlisi.

Per tal de presentar aquests resultats, s'ha optat d'una banda per incloure la categorització de les dimensions agroecològiques en les seqüències argumentatives dels processos discursius com hem pogut veure en l'apartat anterior. D'altra banda, s'han creat unes taules de freqüències que ens han permès presentar els resultats de forma més sintètica, tant a nivell de fragments de la interacció com a nivell d'activitat. En els capítols 9 i 10, per a cada fragment, es presenta en primer lloc una taula del model agroecològic construït globalment, en segon lloc una taula amb la categorització dels elements argumentatius, i en tercer lloc una taula amb la categorització dels elements multimodals. En el capítol 11 es mostren taules que mostren els resultats globals per activitat en relació al model agroecològic.

A continuació mostrem un exemple de taula del model agroecològic taules per a la fase 1 de l'assemblea.

Dimensió Element sistèmic Condicionants Introduccions Conclusions Justificacions Preguntes Total

Tecnològica

Taula 8. Exemple de taula de presentació de resultats del model agroecològic.

8.3.5 Estratègies per a l’anàlisi de la construcció discursiva del model de participació en el disseny tecnològic col·laboratiu d'un sistema de reg.

Pregunta 4. Com es construeix i com evoluciona el model de participació en el procés de disseny col·laboratiu