Anàlisi del corpus

Partint dels tres paràmetres de l'AD que volem comprovar (velocitat de narració, entonació i explicitació), hem triat tres escenes d'entre aqueixes sis pel·lícules audiodescrites en què s'han observat una sèrie de relacions de causa-efecte i d'evolució dels personatges en les quals cal dur a terme un procés cognitiu per comprendre-les i, per tant, podem mesurar la comprensió segons la proposta de Branigan (1992) (vegeu l'apartat 3.3.2.). A més, també hem seguit un criteri d'independència, és a dir, que les seqüències puguen funcionar autònomament —separades de la resta de la pel·lícula—

des del punt de vista de la cohesió interna i de la comprensió. Una altre criteri que hem tingut en compte és que els clips extrets tinguen una durada inferior a deu minuts per tal que el factor memòria no influencie excessivament les respostes proporcionades pels participants.

Els clips triats com a corpus per al nostre experiment són els següents (vegeu els vídeos marcats com a "original"de l'annex 1 del DVD):

Una vegada seleccionats els clips del nostre corpus, cal establir què significa comprendre'ls, cal establir què entenem pel concepte de comprensió. Per exemple, quan en un estudi es tracten conceptes com el de sou o el de glòbuls vermells —per posar dos exemples d'altres disciplines— quantificar-los és senzill, ja que només cal fer-ne el còmput numèric. En canvi, quan volem mesurar conceptes que no se solen expressar de forma numèrica, com la comprensió, hem de crear-ne una definició operacional.

Operacionalitzar un concepte implica establir-ne una sèrie d'indicadors —uns mesuradors indirectes— que ens permeten donar-li un valor numèric (Bryman 2008:144-145). En el nostre cas, utilitzem un mètode qualitatiu com és l'anàlisi narratològica per part de l'investigador seguida d'una discussió de grup (focus group) per aconseguir una definició operacional de la comprensió, amb la qual cosa obtindrem una escala numèrica que ens permetrà mesurar-la. Tot seguit, n'expliquem el procés.

4.1.2. Anàlisi del corpus

Com a pas previ a la creació d'una escala numèrica per a mesurar la comprensió i per tal de tindre material per a treballar en la discussió de grup, hem fet una anàlisi qualitativa del contingut dels clips, metodologia útil a l'hora d'identificar els temes subjacents en un

corpus (Bryman 2008:529). Això ho hem dut a terme a través d'una anàlisi narratològica de cadascun dels clips basant-nos en la proposta de Branigan (1992), que hem tractat en l'apartat 3.3.. Aqueixa proposta combina narratologia i cognitivisme i proposa un model d'esquema narratiu en què diversos elements s'interrelacionen i es poden repetir i combinar en multitud de maneres. En base a aqueixa proposta i a la terminologia que empra presentem l'anàlisi narratològica dels tres fragments de pel·lícula utilitzats.

a) Match Point

Narració Elements narratològics

Orientació

Chris és a l'oficina amb una bossa de tenis en què ha guardat anteriorment una escopeta amb la intenció de matar Nola. Està tot capcot, menteix dient a un company que va a jugar un partit i se'n va.

Esdeveniment iniciador

Chris arriba a l'edifici on viu Nola, s'amaga d'alguns veïns, es posa uns guants i es dirigeix a casa de la veïna, la senyora Itsby, per entrar a sa casa i matar-la, però ella no li vol obrir. Chris està nerviós.

Meta Chris convenç la senyora Itsby per entrar.

Resum Mentre la senyora Itsby es pren la medecina, Chris prepara l'arma.

Esdeveniment

iniciador Chris mata la senyora Itsby, just després cau a terra desfet.

Meta Tot nerviós, Chris ho desordena tot i agafa les joies i les pastilles per simular un robatori.

Resum Nola ix de la faena, para un taxi, puja i es dirigeix cap a sa casa. Cloe arriba en un cotxe al teatre, s'abaixa i compra unes entrades.

Complicació

Ian, un veí, truca a la porta i crida a la senyora Itsby per preguntar-li si vol alguna cosa de la botiga. Chris l'observa atemorit des de dins, amagat al costat de la porta de vidre

Orientació El veí finalment se'n va i en baixar l'escala es troba Nola al portal i té una conversa amb ella. Chris, decidit, ix al replanell i espera que Nola puge per matar-la.

Resolució Chris mata Nola.

Orientació

Chris ix corrents i agafa un taxi per dirigir-se al teatre, on ha quedat amb Cloe com a coartada. Cloe truca a Chris i li pregunta per què no és al teatre i li diu que l'està esperant. Chris li diu que de seguida arriba, en penjar, comença a plorar.

Figura 6: Taula amb l'anàlisi narratològica del fragment de Match Point.

En aquest clip hem identificat tres orientacions, dos esdeveniments iniciadors, dos metes, dos resums, una complicació i una resolució.

b) Missatge en una ampolla

Narració Elements narratològics

Orientació

Garret és al taller de pintura de la seua dona, recordant-la melancòlicament. Ha quedat amb Theresa al port per fer una volta amb vaixell. Theresa espera al port un tant impacient i com que veu que no ve agafa la bossa per marxar.

Esdeveniment

iniciador Garret arriba a última hora i Theresa el veu.

Meta Salpen, es fa de nit i naveguen a la llum de la lluna.

Orientació El vaixell està aturat i Theresa és fora prenent un cafè que li ha fet Garret. Ella el llança perquè no li agrada.

Esdeveniment iniciador

Ella se li acosta i ell li confessa que encara té present la seua dona. Ella el besa a la galta amb tendresa i comprensió.

Orientació

A l'endemà, desperten junts a la coberta del vaixell. Han dormit junts davall una manta. Passen tot el dia jugant a la platja, al vaixell, fent picnic. Garret està molt més relaxat i tranquil.

Resolució Naveguen pel mart i arriben a port de nit agafats de la mà.

Figura 7: Taula amb l'anàlisi narratològica del fragment de Missatge en una ampolla.

En aquest fragment hem identificat tres orientacions, dos esdeveniments iniciadors, una meta i una resolució.

c) Vides alienes

Narració Elements narratològics

Orientació

Martin, un noi amb ulleres, ros i cabells llargs es troba en una estació d'autobusos, davant la taquilla a punt de comprar un bitllet. Veu assegut en els bancs un altre noi, Mat, amb els cabells curts, ulls blaus i una guitarra. Martin compra un bitllet.

Esdeveniment iniciador

A l'autobús, Mat es presenta a Martin i se li asseu al costat. Li ofereix una llauna de cervesa i comencen a parlar. Martin se'l mira com amb admiració o timidesa, mentre que Mat li parla desimbolt.

Complicació L'autobús s'espatla.

Meta Tots dos volen continuar i veuen un lloc de lloguer i de reparacions de cotxes.

Resolució Hi van i en lloguen un. Paga Martin amb diners que porta en un sobre i Mat li diu que haurà de conduir ell perquè li van retirar el carnet.

Orientació

Reprenen el viatge en un ambient distès. Van bevent cervesa i amb la música a tot drap. Mat li explica la seua vida a Martin, que l'escolta, i es posa a cantar una cançó de l'exèrcit amb la guitarra.

Complicació Punxen una roda i Mat es disposa a canviar-la.

Esdeveniment iniciador

Mentre canvia la roda, Martin veu vindre un cotxe i després de fer uns gestos estranys i de dir-li a Mat que són igual d'alts li pega una puntada de peu i el cotxe l'atropella.

Meta Martin comprova que el conductor del cotxe està mort, s'acosta a Mat i després d'agafar-li la cartera, el remata amb un cantalot esclafant-li el cap.

Resolució Martin se'n va camp a través, sense ulleres, amb la guitarra i la bossa de Mat i cantant la mateixa cançó que havia cantat ell al cotxe, tot per suplantar-li la personalitat.

Figura 8: Taula amb l'anàlisi narratològica del fragment de Match Point.

En aquest clip hem identificat dos orientacions, dos esdeveniments iniciadors, dos complicacions, dos metes i dos resolucions.

Com podem veure, els tres fragments de pel·lícula difereixen entre si en la quantitat d'elements que contenen i per tant podem fer-ne una classificació. El de Missatge en una ampolla és un clip senzill amb poc elements successos, per tant podríem dir que té una càrrega narrativa i cognitiva baixa. El fragment de Match Point, en canvi, té una càrrega narrativa i cognitiva mitjana, ja que compta amb més components, entre els quals una complicació i dos resums. Per acabar, el fragment de Vides alienes es pot considerar que té una càrrega narrativa i cognitiva alta, ja que té dos complicacions i dos resolucions.

Per tal de facilitar més avant la creació de l'escala de mesurament de la comprensió, hem decidit agrupar la informació que es desprèn de cada fragment sota diferents categories narratològiques i així poder identificar i classificar millor els elements subjacents. Aqueixos elements els hem identificat amb una frase i són els que ens serviran per a crear l'escala de mesurament. Tot seguit presentem l'agrupació per categories d'elements narratològics —que és una proposta nostra— i els elements-indicadors corresponents a cadascuna:

Categoria d'element narratològic Indicador

Esdeveniments

Chris a l'oficina menteix sobre la bossa de tenis Chris arriba a casa de Nola i s'amaga d'alguns veïns Chris convenç la senyora Itsby per entrar

La senyora Itsby pren la medecina i Chris prepara l'arma Chris mata la senyora Itsby

Chris ho desordena tot i agafa les joies i les pastilles Nola va cap a casa

Cloe és al teatre

Un veí truca a la porta i crida la senyora Itsby El veí es troba Nola al portal

Figura 9: Agrupació d'indicadors per categoria d'element narratològic de Match Point.

b) Missatge en una ampolla

Categoria d'element narratològic Indicador

Esdeveniments

Al taller de pintura Garret recorda la seva dona Theresa espera al port i és a punt de marxar Garret arriba a última hora

Salpen de nit

Garret enganxa Theresa llançant el cafè que li havia fet Conversen a la coberta i ella el besa a la galta amb tendresa Desperten al matí junts

Dia a la platja, tots dos estan juganers Naveguen

Arriben a port de nit agafats de la mà

Garret

Figura 10: Agrupació d'indicadors per categoria d'element narratològic de Missatge en una ampolla.

c) Vides alienes

Figura 11: Agrupació d'indicadors per categoria d'element narratològic de Vides alienes.

Aquests serien els indicadors identificats a partir de l'anàlisi narratològica que, a priori, ens permetrien crear una escala numèrica amb què mesurar la comprensió de cada clip.

Tot i això, cal matisar i definir aquests indicadors, a més de fixar en quin percentatge cada indicador contribueix a la comprensió global de cada clip. Per tant, només amb l'anàlisi del contingut dels clips no n'hi ha prou per a crear l'escala de mesurament i calen altres mètodes complementaris que garantisquen que aqueixa escala és fiable i objectiva.